Activitats

Totes les activitats

Altres activitats

El llibre del Centenari. 1910 - 1960

El llibre del Centenari. 1910 - 1960

El 10 de setembre de 2010, el Centre Excursionista de Terrassa esdevenia una entitat centenària. Aquesta fita va ser reconeguda per la Generalitat de Catalunya amb l’atorgament de la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria, sempre guiada per l’amor a la muntanya, l’estudi del patrimoni natural i cultural i la vocació de servei a la ciutat, al país i a la llengua. Eduard Giralt i Esmerats en fou el primer president i actuà de pal de paller d’un grup de ciutadans amb inquietuds, que frisaven perquè Terrassa no quedés enrere en la incorporació al naixent moviment excursionista. D’aquesta manera va esdevenir la primera entitat excursionista de caire organitzat de la ciutat. També comptà amb l’adhesió de destacats prohoms del món acadèmic, cultural i associatiu de la ciutat, com ara: Joan Cadevall, Domènec Palet i Barba, Josep Soler i Palet, Eugeni Ferrer Dalmau, Daniel Blanxart, Alexandre Galí, Francesc Pi de la Serra, Àngel Sallent, Josep Ventalló o els germans Marcet Poal. Tots ells ajudaren a assentar els fonaments i a dotar de rigor el funcionament de la novella entitat, hereva de l’excursionisme científic que preconitzaven les primeres entitats excursionistes que veieren la llum a Catalunya. Teniu a les vostres mans el primer volum de la història del Centre Excursionista de Terrassa, que abasta des de poc abans de la seva fundació fins als actes de celebració del seu Cinquantenari, l’any 1960, moment en el qual es copsa com l’entitat aixeca novament el vol després de la forta sotragada que significà la Guerra Civil, també per a l’excursionisme terrassenc. Obra d’en Manuel Planchat Villacampa (1923-2014), que deixà enllestida poc abans de deixar-nos, desgrana els fets més significatius dels primers 50 anys del Centre, una bona part dels quals visqué en primera persona, sovint ocupant càrrecs de responsabilitat. El llibre s’estructura amb una part general, dedicada a narrar els antecedents, la fundació i els esdeveniments més destacables d’aquest període, i un apartat específic per a cada una de les seccions que durant aquest temps es van anar creant, desfent o van anar canviant de nom però mantenint la mateixa finalitat. En conjunt són 300 pàgines, profusament il·lustrades amb més de 500 fotografies de l’època, algunes provinents del propi fons fotogràfic del CET i d’altres cedides per persones o familiars que visqueren alguns dels esdeveniments narrats i que ja formen part del patrimoni immaterial del Centre Excursionista de Terrassa i també de la ciutat.

Cultura

Cafès científics 2023-2024

Cafès científics 2023-2024

Arriba la segona edició dels Cafès Científics Terrassa Després de l’èxit de la temporada 2022-2023 dels Cafès Científics de Terrassa, el passat 26 d’octubre, es va presentar la segona temporada del cicle d’aquesta iniciativa que té com a objectiu posar en contacte el gran públic amb experts de diferents àmbits de la ciència.  Les vuit entitats que hi tornen a participar, l'Agrupació Astronòmica de Terrassa, l'Observatori de l'Aigua de Terrassa (OAT), l'Assemblea Ecologista La Paparola, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)), el Grup de Recerca AFIN de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Càtedra UNESCO de sostenibilitat, l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC) i el Centre Excursionista de Terrassa (CET) inicien, amb molta il·lusió, la segona edició del programa de Cafès Científics a Terrassa.  L'objectiu dels Cafès Científics és oferir als ciutadans i ciutadanes la possibilitat de parlar en un ambient distès i intercanviar opinions sobre temes científics, amb un expert de referència. Vista la gran participació de l’edició anterior, l’espai escollit tornarà a ser la Sala d’Actes del Centre Excursionista de Terrassa.  D'octubre a juny, l’últim dijous de cada mes (exceptuant el mes de març que cau en Setmana Santa), a dos quarts de vuit de la tarda, cadascuna de les entitats organitzadores que fan recerca en ciència, o que tenen com un dels seus propòsits afavorir el coneixement de la ciència i dels seus resultats, iniciarà una conversa al voltant d'un tema d'actualitat. La persona convidada exposarà breument el tema i establirà un diàleg amb els assistents que poden plantejar dubtes i reflexions pròpies. Els Cafès Científics són una acció de divulgació científica que se celebra a molts llocs del món i que té com a objectiu estimular la conversa i l'esperit crític, debatre, interactuar i dialogar fora de l'entorn acadèmic.    ADENC i Centre Excursionista de Terrassa

D'octubre de 2023 a maig de 2024

Campanya de captació de fons

Campanya de captació de fons

El Centre Excursionista de Terrassa s’enfronta a un nou repte: aconseguir finançament per comprar i instal·lar un ascensor que connecti les quatre plantes de la nova seu social de l’entitat, una demanda històrica dels socis i sòcies que permetria trencar amb les barreres arquitectòniques de l’espai. Per aconseguir-ho, el 16 de maig engeguem una campanya de captació de fons a la plataforma Goteo on, a partir d’aportacions, intentarem arribar a un mínim de 34.200 € en 40 dies. Necessitem l’ajuda de tots i totes per fer-ho realitat!   Les obres completes per col·locar l’aparell elevador tindran un pressupost de gairebé 50.000 € i formen part del projecte de reforma i rehabilitació dels Antics Magatzems J. Alegre, situats a tocar de la seu de l’entitat. L’estructura de l’edifici forma part del patrimoni de la ciutat i portava anys en desús. Ara serà part del nou projecte del CET, un espai social de trobada pels amants de la natura i per a qualsevol persona que vulgui apropar-se a la muntanya a través d’activitats, xerrades i exposicions. Una part de les obres consisteix en la creació d’una escala adaptada i en la instal·lació d’un ascensor que permeti l’accés lliure a qualsevol punt del centre, sigui quina sigui la mobilitat de la persona. Per assolir l’objectiu, el CET ha sol·licitat subvencions a l’Administració Pública i utilitzarà una part de recursos propis, però tot i això necessita les aportacions de socis i de la mateixa ciutadania de Terrassa. Amb la reforma de l’edifici històric, el centre pretén ampliar el seu abast social i obrir les portes a tothom qui vulgui participar de la seva programació, amb un especial interès en la dinamització d’activitats per a infants i joves, amb propostes de lleure i oci per convertir la muntanya en la principal activitat esportiva des d’edats primerenques. El 16 de maig farem una presentació oficial de la campanya, a les 19 h, a la plaça Vapor Ventalló (davant la seu social), però us fem un avançament d’informació important.

Del 16 de maig al 25 de juny

Infantil i Juvenil

Coneixermon

Cova de la taverna i escalada esportiva a Margalef

Cova de la taverna i escalada esportiva a Margalef

Us proposem passar un cap de setmana d’AVENTURA, en majúscules!, al cor de la serra del Montsant. I quan la Piguetes diu que serà un cap de setmana d’aventura… preparem-nos, perquè ens espera una de grossa!Ens demana que portem casc, i ens diu que ens portarà a escalar i a visitar una cova! I com ho farem això?Dissabte 18 podrem gaudir d’una de les escoles d’escalada més importants del territori català. Farem un taller amb les nocions bàsiques per començar a escalar, coneixerem el material i els nusos que farem servir, escalarem vies esportives equipades de graus de dificultat IV, V i 6a. No patiu per la dificultat, és apte per a tots els públics i escalarem de manera segura i en top-rope (de segons, amb la corda ja posada)Dissabte 19 ens endinsarem a la cova de la Taverna, per la que transcorre un torrent subterrani (també anomenat sistema). Si algun infant no se sent còmode a l’interior de la cova, ens quedarem jugant a la boca principal de la cova mentre la resta explora el seu recorregut.Però... que no és segona pasqua dilluns dia 20? Sí, hem pensat en tot! Com que els nens i les nenes egarenques no tenen escola dilluns, aquelles famílies que es vulguin quedar un dia més podran fer una excursió per la zona i visitar altres indrets del parc natural, com ara la cova d’en Ximet o l’ermita de Sant Salvador.Les activitats estan pensades per passar-hi el matí i dinar tots junts, a la tarda tindrem temps lliure per jugar, visitar el poble, etc.

18 i 19 de maig de 2024

Cultura

Presentació del llibre 'Cims de la serra de l’Obac. 25 excursions a 86 cims' d'Albert Masó Garcia

Presentació del llibre 'Cims de la serra de l’Obac. 25 excursions a 86 cims' d'Albert Masó Garcia

El dimecres 29 de maig a les 19.30h a la Sala d'Actes del Centre Excursionista de Terrassa, es farà la presentació del llibre “Cims de la serra de l’Obac. 25 excursions a 86 cims” a càrrec del seu autor, el consoci Albert Masó Garcia.  La serra de l’Obac ofereix una gran varietat de cims que conformen el seu perfil heterogeni i, alhora, són l’objectiu principal d’aquest llibre. A través de 25 excursions estratègicament planejades i d’una dificultat en general baixa/mitjana, es visiten 86 cims que permeten fruir de paisatges extensos i conèixer el patrimoni natural i humà d’aquest bonic paratge de la Serralada Prelitoral Catalana. A més, s’esmenten una quinzena de cims secundaris i es fa un resum breu dels monòlits més destacats. Els cims que pertanyen a la veïna serra de Sant Llorenç del Munt es tracten en el llibre “Cims de Sant Llorenç del Munt”, del mateix autor i editat també per Nova Casa Editorial, de manera que amb el que es presenta es completa el puzle de dues peces dedicat als cims de l’acollidor massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac.   Albert Masó Garcia (Sabadell, 1976). Enginyer tècnic industrial, muntanyenc i escriptor. Des de ben petit ha ascendit muntanyes arreu de Catalunya i més enllà, i amb el seu germà Òscar Masó ha format una cordada aperturista reconeguda i consolidada, comptabilitzant entre tots dos l’obertura de més de 400 vies noves i l’ascensió de tots els monòlits de Sant Llorenç del Munt, l’Obac i Sant Salvador de les Espases i més de 600 a Montserrat. És autor dels llibres Cims i miradors de Montserrat. Caminades (2018), Cims dels rodals de Montserrat (2019), Cims de Sant Llorenç del Munt (2022) i coautor dels llibres Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac (X Premi Vèrtex, 2011), Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 30 excursions amb encant (2014) i Catàleg de roques i agulles monolítiques del massís de Sant Salvador de les Espases (II Premi de Recerca Vila d’Esparreguera, 2018), entre d’altres. Ha escrit articles en butlletins de centres excursionistes i revistes de muntanya i ha estat guardonat amb diversos premis literaris i de cinema de muntanya. Instagram:  

Dimecres, 29 de maig de 2024

Bicicleta

Via Verda de la Val de Zafrán i Túnel de l'Equinocci

Via Verda de la Val de Zafrán i Túnel de l'Equinocci

Us proposem una pedalada per la història del ferrocarril a les nostres contrades del sud, un recorregut que ens portarà des de la vila d’Alcanyís a Terol, fins a Xerta a Tarragona, travessant les comarques del Baix Aragó, el Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre, pedalant per paisatges espectaculars com la Font Calda, farcits de túnels, viaductes i espais naturals protegits.Història del ferrocarril la Puebla de Híjar a Tortosa: “El ferrocarril de La Pobla d'Híjar a Tortosa” és un projecte ferroviari que va començar a veure la llum al darrer terç del segle XIX. Les obres d'aquest ferrocarril, que en un primer moment es va proposar com a objectiu arribar només fins a la localitat d'Alcanyís, es van iniciar el 1882. El 1887 les vies havien completat el fàcil tram des de la Pobla d'Híjar fins a Alcanyís, on es van instal·lar els tallers generals i el dipòsit de locomotores. Però ja des d'aquell mateix instant el desig d'emular l'Ebre, i portar els rails fins a la seva desembocadura al costat de la Ràpita, i enllaçar a Tortosa amb la línia costanera del Nord, van fer que la companyia canviés de denominació, prenent-ne una que s’ajustava més als seus objectius: “Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a la Mediterrània”. Però els fets es van imposar als desitjos, i els resultats de la companyia, dolents per descomptat, van fer que aquesta, el 1899, abandonés el negoci ferroviari. L'empresa pública “Explotació de Ferrocarrils per Estat” va assumir aquesta línia lànguida, i va prendre com a propis aquells objectius d'arribar al mar. Les obres es reprenen amb empenta, especialment durant la Dictadura de Primo de Rivera. La nefasta Guerra Civil, paradoxalment, donà el recolzament final a l'obra ja gairebé conclosa a la II República, ja que el seu traçat es va revelar com a crucial eina logística per als revoltats durant la Batalla de l'Ebre. Les seves trinxeres i terraplens, regades amb sang de tots dos bàndols, van veure estendre els carrils en clau d'urgència.Després de la contesa, legions de presos republicans van assentar aquella obra provisional, inaugurant-se l'octubre del 1939 el tram Alcanyís-Bot i, poc després, el setembre del 1941, la resta del traçat fins a Tortosa. Fruit d'aquella precipitació és l'existència d'estacions provisionals, de les quals encara se'n conserva la de la Torre del Compte. Les vies mai no van arribar a la Ràpita, tal i com s’havia previst des d’un inici (tot i que estava construïda l'esplanació). Els resultats del ferrocarril mai no van ser brillants: una dura explotació, amb un perfil molt trencat sobre terrenys escarpats i inestables, amb estacions en ubicacions remotes de les poblacions, van anar minant els balanços d'un ferrocarril l'existència del qual era qüestionada exercici rere exercici. El 1971, l'enfonsament d'un túnel va ser la providencial excusa perquè, després de dos anys amb transbordaments amb autobús, se suprimís definitivament l'explotació de tota la línia, desmantellant-se les vies 25 anys més tard.”

1 i 2 de juny de 2024

Infantil i Juvenil

Colònies de muntanya

Colònies de muntanya amb el CET 2024

Colònies de muntanya amb el CET 2024

Les colònies de muntanya amb el CET són una estada d’estiu organitzada pel Centre Excursionista de Terrassa dirigida a nens i nenes que hagin nascut des del 2008 fins el 2016 (cursos cursats enguany de 2n de primària a 4t ESO) que es durà a terme entre els dies 30 de juny i el 20 de juliol (ambdós inclosos) a la Casa de colònies els Erols i el seu entorn. La durada de les colònies estarà dividida per setmanes, tres en total. Cada setmana consta de 7 dies: del 30 de juny al 6 de Juliol (7 dies) del 7 a 13 de Juliol (7 dies) del 14 al 20 de Juliol (7 dies) Els nens i les nenes arribaran a les 16.00 h de cada setmana, el diumenge, dia que comença a comptar la setmana de colònies, i marxaran el dissabte després d’esmorzar, a les 11.00 h. No obstant això, una de les possibilitats que venim oferint des de fa anys, i tenint en compte el camí d’entrada a la casa, és que els infants que vulguin fer més d’una setmana es puguin quedar a la casa de colònies conjuntament amb les hores de descans dels monitors/es. Aquesta estada pretén apropar els participants al lleure i al medi natural combinant la pràctica de l’excursionisme i activitats fisicoesportives (senderisme, orientació, entre d’altres) amb la descoberta del patrimoni natural i cultural que hi ha a l’entorn de Castellar de n’Hug d’una manera amena i propera, i acompanyats en tot moment per monitors/es experimentats/des. A més a més, es realitzaran conjuntament activitats lúdiques amb els grups d’edat i/o barrejats tals com tallers, gimcanes, manualitats, piscina i jocs de nit i a l’aire lliure. Com també, un treball i aprenentatge en les noves rutines, higiene i portecció, entre d’altres. Cal dir que tothom hi té cabuda. D’aquesta manera, s’espera que tant qualsevol infant interessat en aquestes colònies, tant si no té experiència en altres colònies o en l’excursionisme com si s'hi està més habituat, pugui gaudir d’una experiència diferent a l’oci i les activitats de muntanya convencionals amb un format nou. Partint del joc, es transmetran coneixements sobre el medi que ells i elles podran aplicar al camp, es fomentarà el respecte envers la natura i la resta de companys i companyes, practicaran i descobriran esports d’una manera segura, s’incentivaran hàbits d’alimentació i d’oci saludables, i es mostrarà la cultura regional i de diferents països del món.

Del 30 de juny al 20 de juliol de 2024

Alta Muntanya

Campament Social d'Alta Muntanya

Campament als Alps Marítims (Valle Gesso)

Campament als Alps Marítims (Valle Gesso)

Quan serà el campament? Si ens hi voleu acompanyar reserveu-vos del 4 al 18 d'agost. On anirem? Aquest 2024 anirem als Alps Marítims, a la zona de Valle Gesso Ens acollirà el , un càmping d'alta muntanya amb extres com la piscina, el camp de futbol, la zona infantil... I, per descomptat, un entorn on poder fer activitats de tot tipus; cims de més de 3.000m, passejades pel parc natural, BTT, escalada. El càmping es troba a 8h 30 minuts aproximadament amb cotxe des de Terrassa (amb peatges) Cal tenir en compte: Túnel di Tenda TANCAT Evitar col de Lombarda CARAVANES i AUTOS Recomanació: passar pel Colle della Maddalena (ruta recomanada per Google Maps a dia d'avui) L'aeroport més proper és el de Turín, a dues hores en cotxe. Pobles de referència Entracque (833 habitants) Al costat del càmping (10 minuts caminant) Supermercat, oficina de turnisme, etc Cuneo (56072 habitants) A 22 km del càmping Hospital Centre històric, centre de conservació de cigonyes Zones d'excursionisme Monte Argentera – 3297 m. Monte Stella – 3262 m. Cima di Nasta – 3108 m. Lago Soprano della Sella Lago Vei del Bouc Cascada de Ischietto Rifugio Morelli Buzzi Rifugio Bozano Rifugio Remondino BTT Zona amb moltes rutes per a bicileta de muntanya de la web del càmping de la web de Cuneo Trekking Escalada Vies d'escalada clàssica i esportiva Via ferrada dei Funs a 15 minuts del càmping Pels més petits - Entracque (1h cotxe)

Del 4 al 18 d'agost de 2024

Històric

Excursionisme

Trescades

Les Espases de Sant Salvador

Les Espases de Sant Salvador

Aquesta vegada anirem al capdamunt de la comarca del Baix Llobregat. Deixarem els cotxes a l'inici de la pista que ens du a l’antic i abandonat Balneari de La Puda, des de la C-55 o Eix del Llobregat al km 7. Iniciem el recorregut per un corriol que surt a la dreta i s'enfila per passar per sobre el túnel dels Ferrocarrils i endinsant-se per l'esquerra del Torrent de l'Afrau ens portarà al peu de les Agulles del Petintó Inferiors o Espases de Sant Salvador. L'accés a les agulles, tot i que és possible, actualment és molt dificultós degut a l’espessa vegetació i la verticalitat del terreny. Aquesta extraordinària formació geològica es troba als nivells inferiors mesozoics (els quals pertanyen al Triàsic Inferior, és a dir, al Buntsandsteim). En aquest indret, els conglomerats basalts del Buntsandsteim apareixen en situació vertical. Donada la seva resistència a l’erosió destaquen sobre els materials circumdants, produint la formació d’hokbacks o d’espases. Buntsandstein: ‘roca de sorra roja’ en alemany. Fàscia formada per conglomerats vermells i gresos. Un estatge geològic caracteritzat pel color vermell de les roques sedimentàries que la componen. Aquesta tonalitat és originada per la presència d’òxids fèrrics al seu interior, tot i que en algunes ocasions i per diferents motius es pot presentar blanc (Sant Salvador de les Espases, Sant Pere Sacama...). També cal dir que aquí, aquests conglomerats són de caràcter quasi exclusivament quarsífer (de còdols de quars), amb ciment i matriu silícica. Per d’altra banda, sovint contenen petits creixements de Baritina, situats entre el ciment silici. Seguirem torrent amunt fins arribar a un desviament a mà dreta que deixant ara el Torrent de l’Afrau ens durà a la Cova de la Grisa, un petit aixopluc excavat per l’home. Camí amunt i creuant moltes antigues feixes i marges (és més una drecera que un camí doncs, el camí original està una mica perdut) arribarem a una pista que, baixant-la una miqueta ens permetrà veure les Espases de Baix des de dalt. Pista amunt passem ara pel peu de les Espases de Dalt o Agulles del Petintó. Es visiten millor pel vessant de llevant doncs, aquí també la vegetació és força espessa. Arribem així al Coll de les Espases, mirador excel·lent cap a Montserrat i Sant Salvador. Direcció a llevant ara, resseguim el Camí d’Olesa de Montserrat al Pla del Fideuer, passant per sota el Puig Cendrós i a la vora d’un grapat de barraques de vinya. A les feixes de totes aquestes contrades hi havia sobretot vinya, oliveres i ametllers. Actualment quasi només oliveres i alguns ametllers. Seguirem pujant una miqueta més per arribar al Coll de Sant Bernat, punt més alt d’aquesta sortida, 487 metres. Amb suau baixada anirem cap al Coll del Bram i el Pla de les Carboneres, passant per sota les Roques de l’Afrau, que ens queden al sud. També per sota el Turó dels Ducs i cap a ponent arribarem ja al Castell de les Espases i a Sant Salvador. Aquí conflueixen els termes municipals d'Esparreguera, Vacarisses i Olesa de Montserrat. Sant Salvador era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular. La capella ha sofert diverses restauracions al llarg dels segles, la darrera l’any 1985. Una llegenda vincula aquest castell a una batalla que hi hauria lliurat el comte de Barcelona Ramon Borrell, l'any 1003, contra els sarraïns: per ajudar al comte, Déu va enviar des del cel una pluja d'espases. En realitat, el toponímic de les espases prové pel terreny accidentat on es troba el castell. Agafant un corriol amb forta baixada cap a sud-oest, passant per la Cova de Sant Salvador i per la Font de Sant Salvador, tornem al Torrent de l’Afrau, que no deixarem ja fins arribar a l’inici de l’itinerari.

Dimecres, 8 de maig de 2024

Infantil i Juvenil

Coneixermon

En bici o a peu per la Via del Nicolau

En bici o a peu per la Via del Nicolau

Sabem que alguns de vosaltres teniu ganes d’anar en bicicleta, i la Piguetes ens ha parlat d’una antiga via de ferrocarril que enllaçava les poblacions de Guardiola de Berguedà, Bagà i l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet: la Via del Nicolau. Aquesta antiga via, restaurada i convertida en camí, es pot fer tant a peu com en bicicleta. Es tracta d’un recorregut linea de 6 km (anar i tornar 12 km) amb tan sols 265 m de desnivell acumulat que ens permet fer una sortida mixta en què tots aquells que volgueu podreu anar en bicicleta i els que no podreu anar a peu, ho farem plegats! El punt d'inici de la ruta és el monestir de Sant Llorenç, a Guardiola del Berguedà, que ha estat restaurat i es pot visitar. Baixarem per un caminet que ens porta al traçat de la Via Nicolau, on seguirem en suau pujada passant per Bagà i fins a arribar a l’ecomuseu de Sant Joan de l’Avellanet. El desnivell és escàs i al llarg del recorregut anem alternant trams de sender, pista de terra i pista asfaltada. La tornada la farem pel mateix camí, ara en suau baixada. Context històric: La Via del Nicolau fou construïda a principis del segle XX (1914-1916) per tal de transportar fusta des de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà. El seu promotor fou Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga, que en va tenir la concessió fins a mitjans dels anys 30. Posteriorment va caure en desús i la infraestructura es va anar deteriorant. L'any 2009 el camí fou restaurat amb finalitats turístiques. Gràcies a aquesta restauració, avui en dia senderistes i ciclistes poden gaudir d'aquest camí que recorre la vall del riu Bastareny i que uneix Sant Joan de l'Avellanet i el monestir de Sant Llorenç prop Bagà a Guardiola de Berguedà. El gran atractiu de la ruta són els diversos túnels i ponts que hi ha, entre els que destaca la passarel·la del Nicolau, un pont penjant de més de 35 m de longitud que segur que deixarà bocabadats als més petits de la família.

Diumenge, 21 d'abril de 2024

Excursionisme

Trescades

Les Vendranes, El Lleonard i Can Còdol

Les Vendranes, El Lleonard i Can Còdol

Si no et funciona l'enllaç a la inscripció, apuntat mitjançant aquest enllaç:   Aquest segon dimecres de mes sortirem del km 12,3 de la carretera B-122, la de Rellinars.Agafem la pista que creuant el Torrent dels Homs ens durà fins la Masia de Les Vendranes.És una de les més antigues del terme de Vacarisses de les quals se’n té constància, ja que ja se’n parla al segle XIV, conservant el seu aspecte de certa fortificació, doncs es veu totalment tancada per murs que semblen fer funcions de muralla. Masia força ben conservada, encara que les terres dels voltants semblen en desús majoritàriament.D’aquí sortirem en direcció a ponent per resseguir el Torrent de les Vendranes, que més endavant esdevé la Riera de Sanana. Passarem tot seguit pel costat del salt i gorg de les Vendranes. Visitarem el Pou del Lleonard datat del segle XVI, una mica deixat, enmig dels antics horts del Lleonard, ara un gran canyissar.Arribem a la Masia del Lleonard, habitada fins el 1973 i ara en runes. Aquell any, una gran torrentada es va endur les feixes on es trobaven la majoria dels horts i vàren abandonar la casa i les terres. Fins l'últim any van fer vi als dos cups que encara es conserven darrere la casa. Feixes, horts, pous i basses actualment estan abandonats i ocupats per una exuberant vegetació. Baixarem a buscar el curs de la riera, ara anomenada de Lleonard i després de Can Còdol i Sanana, passant a la vora del Salt de la Guineu, que amb aigua és molt vistós i ens allunyem momentàniament de l’estricte llit de la riera, resseguint-la a més alçada de la seva llera.Baixem altre cop a la riera on podrem gaudir d’un dels trams més bonics de la riera, amb un ample llit de pedra formant un pas força encinglerat i algun que altre saltiró. Quan plovia força, l’aigua anava de bat a bat de la riera. Aquí hi trobarem la Cova del Torrent de Can Còdol, petita cavitat situada en una cinglera de pedra tosca força interessant, sota mateix de la Casa de Can Còdol. Passant pel costat d’una petita presa i arribant a una pista, seguidament veurem els Forns de Can Còdol, antics forns d’obra i teuleria.Ara anirem  a veure el Molí de Can Còdol. Molí fariner datat del 1778 en el suport del brancal de la mola. Queden vestigis del mecanisme del molí, un brancal on hi ha col·locada la pedra inferior de la mola, mentre que la mola superior o volandera ha desaparegut.Ara deixem ja la Riera de Sanana per pujar per pista cap a la Masia de Can Còdol, datada del 1741 a sobre el llindar de l’entrada. Gran masia situada a la part superior d’una cinglera sobre el congost de la riera. Als terrenys de la masia, molt ben conservada, hi ha un grapat de noves construccions majoritàriament en desús. Encara conserva però, de forma modificada als darrers anys la coneguda font del mateix nom que la casa i actualment eixuta. Font que era safareig i abeurador i l’aigua, que pel seu cabal constant i de qualitat des de sempre, es va arribar a embotellar industrialment l’any 1961 com a aigua de boca que es distribuïa a Terrassa amb el nom de «Agua de Codolier»  però, l’aventura va durar molt poc temps. Als voltans de la masia es treballen encara un grapat d’horts i camps.Deixem Can Còdol i seguint pistes de terra arribarem fins el Mas del Corto Pio. Casa de pagès semi-derruïda situada a la part superior d'un turó que forma un petit altiplà sobre el torrent dels Oms. Datada del segle XVIII. Hi ha en una de les habitacions un forn de pa amb volta de maó molt ben conservat, el qual forma un petit cos adossat que sobresurt de la façana. A tocar de la casa hi ha una barraca de vinya de pedra seca de planta circular molt ben conservada. Pot estranyar l’existència d’una barraca just al costat d’una casa, quan precisament aquestes tenien la principal funció de servir d’aixopluc o lloc de pernoctació quan la vinya era lluny de l’habitatge habitual del pagès. L’explicació és que la barraca és de construcció molt posterior a la del casalot, ja més enllà de quan aquest ja estava abandonat. A prop de la barraca, mig oculta entre la vegetació encara es poden veure les restes d’un cup o tina. Acabarem l’excursió seguint pistes fins a la carretera de Rellinars i fent un trosset amunt arribarem al punt de sortida.    

Dimecres, 10 d'abril de 2024

Bicicleta

El Moianès, natura, cultura i bicicleta a parts iguals

El Moianès, natura, cultura i bicicleta a parts iguals

Aquest cop farem un recorregut per una zona de la Catalunya rural menys coneguda, la comarca del Moianès.El recorregut és fàcil, ens durà per camins rodadors, travessant rouredes i alzinars, camps de conreu i alguna granja... veurem la bauma de Fontscalents(1), el camp de vol del BCN Drone Center(2), i pararem a Collsuspina per esmorzar al restaurant Cal Forner(3). Desprès d’esmorzar, i creuar la N-141C, farem un darrer esforç per arribar-nos a l’ermita de St. Cugat de Gavadons(4) s.XII, aquest tram és per camí rural asfaltat, des d’on podrem gaudir d’una visió privilegiada de la plana d’Osona i dels Pirineus orientals, des delmirador. Ara sí, ara ja anirem de baixada; desfarem un curt tram del camí de pujada i al coll de Noalard agafarem un trencall per seguir per pista de terra... també en baixada que ens durà per la masoveria d’Armadans, fins arribar altre cop a Collsuspina que travessarem.tenció al creuar la carretera N141C. A la sortida del poble, haurem d’agafar un corriol estret, gens complicat, però que en un últim tram ens demanarà un esforç curt però intens; recuperem un camí planer i ample fins a desviar-nos un altre tram per un troç empedrat, fins a trobar el camí carener, que ens aproparà al conjunt format per l’església i la rectoria de Sta. Coloma Sasserra(5) s.XI, el roure monumental de Giol(6) i el mas del mateix nom. Reprenem el camí seguint en pla baixada fins arribar a la carretera B-1310, per carril bici protegit, arribarem a la Taiadella(7), on podem veure la capella de St. Josep, actualment coneguda com església de la Mare de Déu del Pilar; seguirem baixant també per carril bici com fins ara, fins a Castellcir. Aquí haurem de parar compte, doncs a l’alçada del Parc de la Quintana, hem de creuar la carretera per tornar a agafar una altra pista inicialment encimentada per fort pendent, i seguidament altre cop de terra fins arribar a la Casa i pont Romànic d’Esplugues(8) s.XI. Ara ja som a tocar de la fi de la pedalada, tot i així, a darrera hora encara ens té una sorpresa amagada, el Rentador de Llana del Roquer(9) s.XVI-XIX, un dels 150 millors elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. Uns centenars de metres finals, ens tornaran al lloc de la sortida. Si voleu quedar-vos a dinar, a Castellterçol hi ha bons llocs per fer-ho, i si voleu un consell, aneu a ca la Violeta, ho regenta una família encantadora i es menja de meravella. Ah! no em puc estar de dir-ho, tenen ous d’oca per a vendre que estan riquíssims! (1) (2) (3) (4) (5)    (6) (7) (8) - (9)   Notes finals, us faig a mans el menú de l’esmorzar: Aperitiu Un plat a escollir entre peus de porc a la brasa, vedella amb bolets, o calamars a la planxa. Pa, vi, gasosa i aigua. Cafè, tallat o cigaló. Preu: 15€Les cerveses i copes, van a càrrec del consumidor.  

Dissabte, 13 d'abril de 2024

Cultura

Presentació de la novel·la 'Busca'm en el sotabosc'

Presentació de la novel·la 'Busca'm en el sotabosc'

Busca'm en el sotabosc és la segona novel·la de David Gonzalez Resbier, que ha estat publicada per Onada Edicions. La Vinyet, una jove dinàmica que queda atrapada per la descoberta d’una curiosa i enigmàtica forma de vida. El Genís, un jove esportista colpit pels abusos sexuals i una relació familiar convulsa que el porten cap a un destí incert. Dos personatges que no deixen indiferent ningú, ens acompanyen en un trepidant relat biogràfic del seu turbulent passat. Una barreja de mons separats, i units a la vegada, amb el sotabosc d’espectador: captiu, profund, ple d’entranyes i secrets. Busca’m en el sotabosc és la narració d’uns fets atemporals on l’atzar juga el seu paper, atrapant-nos per una trama farcida d’acció, misteri, ira i amor, amb un final inesperat.   El David neix a Barcelona l’any 1975 i ha viscut sempre al Vallès. Casat, pare de dues filles. Als quinze anys combina estudis de batxillerat amb el treball a l’emblemàtica i ja desapareguda Llibreria Grau de Terrassa, on passa moltes hores descobrint i posant endreç a infinites piles de llibres. Allí es relaciona amb lectors i escriptors, que l’inspiren primer en la poesia i després en la narrativa. Col·lecciona literatura de muntanya i és un apassionat de la natura i el món rural. Li agrada l’esport i descobrir l’entorn tot corrent. El 2019 publica la seva primera novel·la de ficció Olor de rural.

Dijous, 11 d'abril de 2024

Ciències Naturals

Botànica

De Marganell al Monestir de Santa Cecília de Montserrat

De Marganell al Monestir de Santa Cecília de Montserrat

Des de Terrassa, anem a buscar la crta. C55 (La Bauma) direcció la sortida de Castellbell i el Vilar/Marganell, (Km 18). A continuació seguim per la  BV1123 direcció Marganell. Uns pocs km més endavant trobem, a l’esquerre, el trencall que duu a l’Urb. Sant Cristòfol, crta. BV1122, que seguirem fins el trencall, a la dreta, de l’ermita de Sant Cristòfol de Castellbell. Aquí  podem fer punt de trobada dels cotxes. Després seguirem tots junts fins al punt d’inici de l’excursió al final del carrer de les Agulles. Aparcarem al final del carrer de les Agulles, a on acaba l’asfaltat (no hi caben gaires cotxes).Refarem uns metres el carrer per trobar una pista a la dreta que seguirem fins un trencall (va pujant planer), que agafarem a la dreta per anar pujant fins la carena de la Calcina, amb molt bones vistes. El camí segueix pujant benèvolament. Es possible que ja haguem vist varies orquídies, si les pluges ho han permès.Seguint la pista arribarem a la corba de sota el turó de l’Ermità (594 m). Des d’aquí, podríem tornar a baixar per el GR4, que passa per on hem deixat els cotxes.Si seguim cap a al Monestir de Santa Cecilia de Montserrat, vorejarem  el turó de l’Ermità, per un sender molt interessant botànicament, i baixarem fins a trobar la pista de Can Martorell a Santa Cecilia, a on arribarem tot seguint aquesta, que va a l’entrada del Monestir.  Després, per tornar,   anirem a cercar el GR4 i baixarem per la pista de Can Martorell, a on també podríem trobar orquídies, deixant  la carena de pujada a la dreta, finalment arribarem al punt d’inici de la ruta. Fi de la sortida d’avui.    

Diumenge, 14 d'abril de 2024

Muntanya Inclusiva

Torrent de Vallparadís

Torrent de Vallparadís

Aquesta sortida s'ha dissenyat específicament per a persones invidents que no han provat mai la tècnica de progressió amb barra direccional. Es tracta d’un tastet per adquirir les nocions més bàsiques de conducció i provar aquesta tècnica en un entorn segur.També hi podran assistir els acompanyants que vulguin iniciar-se en aquesta activitat i adquirir els coneixements bàsics, que serviran més endavant per a acompanyar-nos en les excursions per muntanya com a guia. Es tracta d'una volta circular pel Parc de Vallparadís, que comença progressant per camins encimentats, sense entrebancs, per anar agafant confiança en aquesta tècnica de progressió. Mica en mica anirem incorporant desnivells, graons i superfícies inestables, per finalitzar pujant un fort desnivell amb graons (escales) amb replà i graons discontinus. Elements sensorials: Primera aturada en la baixada, entrarem a l'Estació del Sot del Pi (tren en miniatura) per a poder tocar les vies. Segona aturada més avall, al costat de l'estació dels FFCC, on esmorzarem al Bar i tindrem ocasió d'anar al servei. Aquí començarem a trepitjar terreny amb diferents textures. Tercera aturada, de pujada, entrarem a la zona on hi ha dues estàtues d'hipopòtam de les quals en podrem tocar una. A l'altre cantó del torrent acabarem de fer l'explicació, on hi ha un petit detall del jaciment de Cal Guardiola, i també es podran tocar ossos situats de manera semblant a la que es varen trobar fent les excavacions. Acabarem fent una posta en comú i i compartint sensacions de nou a la plaça del carrer Terol.

Dissabte, 16 de març de 2024

Excursionisme

Trescades

Canterelles, Roca del Corb i Punta dels Caus Cremats

Canterelles, Roca del Corb i Punta dels Caus Cremats

Aquesta vegada anem a donar un volt per la serra de l’Obac.Sortirem de l’aparcament de la Barata, Carretera BV-1221, Km 9.En direcció a la riera de les Arenes i abans d'arribar-hi girem a l’esquerra i entrem als Jardins de la Barata, ara molt deixats però no fa massa anys molt ben cuidats. Encara conserva fileres de pedres i arbres que marcaven els camins per passejar-hi, un amagatall-magatzem de la guerra civil, una bassa i també algun arbre monumental.Sortint dels Jardins travéssem la carretera i ens enfilem per un corriol en direcció a l’Obaga de les Canterelles per anar a trobar el Torrent dels Ponts on hi ha la font de les Canterelles amb una petita taula i bancs obrats, seguidament una mica més amunt trobem el Forn de Calç de les Canterelles, possiblement un dels millors conservats de tot Sant Llorenç i l’Obac. Una mica més amunt deixem el torrent i per algun que altre roquissar arribarem al Collet Estret - 852m - on per ponent, baixant per la Canal del Llop arribaríem fins a la Font de la Portella. Del coll anem direcció sud cap a la Carena del Pou de Glaç però, no arribarem al Pou sinó que girarem 180 graus en direcció nord-est per passar pel Turó de la Carlina - 931m - un turó sense vistes degut a l’alta vegetació i a l’arbrat. Seguint el camí cap a llevant arribarem a la Roca del Corb - 878m -, magnífic mirador de tota la contrada.Ara girem totalment a sud en direcció al Collet de l’Arca i el Puig Codina - 853m - i d’aquí arribem a la Punta dels Caus Cremats - 815m -, un altre molt bon mirador. Si ens ve de gust ens hi podem enfilar amb una petita grimpada ajudats per arbrets i arrels.Seguidament donarem la volta per sota el turó i baixarem per trobar un molt bon camí que ens menarà a la pista que ens durà a la Torre Salvans i a la Barata.La Torre Salvans va esdevindre refugi del president republicà Manuel Azaña entre 1938 i 1939, construint-hi un búnquer en el seu interior i amb una base d’artilleria antiaèria al peu de la Roca del Corb i una altra base de la qual encara no s’ha trobat l’emplaçament. A la xarxa hi ha força informació sobre la Torre Salvans i la seva història ... Passant pel costat de la casa de la Barata arribarem ja a l’aparcament.  

Dimecres, 13 de març de 2024

Ciències Naturals

Botànica

Coll de les Espases i Puig Cendrós

Coll de les Espases i Puig Cendrós

Anirem a Olesa de Montserrat per la carretera B-120. En arribar a Ribes Blaves, girarem a l'esquerra en direcció a la urbanització Ribes Blaves i aparcarem a uns 200 metres. A peu, baixarem per la vora de la carretera fins a veure bé la falla de les Ribes Blaves. Aquesta és la falla prelitoral de la depressió tectònica del Vallès-Penedès, la qual es va formar en l'etapa de distensió de l'orogènia alpina, de l'era terciària. A mesura que s'anava enfonsant, la fossa es reblia amb els sediments provinents de les serralades Prelitoral i Litoral. Un cop vista aquesta singular falla, ens dirigirem a Olesa i arribarem al poliesportiu, on és fàcil aparcar. Des d'allí mateix agafem el camí que ens durà al coll de les Espases. Passem pels dipòsits d'aigua, i a partit d'aquí ja trobem plantes a dojo, moltes d'elles medicinals: aladern, noguerola, llentiscle, argelaga, matapoll, marfull, matabou, vidiella, esbarzer, fonoll, olivarda, esparreguera boscana, gravit, panical, centaurea linifòlia, tàrrec, matafoc, orenga, morella, gavó groc, iva, corretjola de serp, ripoll, abellatges, bracera, fenàs, blets, lletereses, llengua de bou, màstec, romaní i farigola. Una mica més amunt, el camí fa trinxera i a l'esquerra queda un petit turonet amb oliveres i alguns ceps, on podem observar les oliveres més velles d'Olesa, com l'Olivera del Capellà. D'aquestes oliveres centenàries, la més gran està envoltada per la llegenda. Té una ben merescuda fama l'oli d'Olesa, considerat el millor oli d'Espanya pel rei Ferran VI el Pacífic (no confondre amb el sanguinari Ferran VII). Continuem el camí per terrenys de llicorelles, roques metamòrfiques de l'era primària o paleozoica. Anunciada per la font de la Roureda, arribem a un bosc de roure martinenc, que va ser molt danyat per l'incendi de l'any 1994. La pista gira a l'esquerra i la zona rep el nom de Roques Blanques, de substrat calcàri i amb plantes calcícoles, com la fuixarda i el bruc d'hivern. El camí comença a fer pujada i aviat arribem  al coll de les Espases, a les envistes de dos santuaris: Sant Salvador de les Espases i Montserrat. Abans de tirar cap al pla del Fideuer, farem una petita marrada pel camí de l'esquerra per a veure les Espases de Dalt, una formació geològica singular de conglomerat quarsós. Veurem també una comunitat vegetal realment interessant: el matoll de ginesta vellosa i bruc boal. Arribats al pla del Fideuer, agafarem el camí que puja al puig Cendrós. Durant l'ascensió trobem prats secs, principalment de jonça. De tornada passarem per la font dels Traginers, on a més d'una barraca de vinya típica olesana, veurem un fragment de lloreda, vegetació vestigial de la laurisilva terciària.  

Diumenge, 10 de març de 2024

Excursionisme

Trescades

Volta per Agulles i Frares Encantats

Volta per Agulles i Frares Encantats

Aquesta vegada anem al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Sortim de l’aparcament de l’Àrea de Can Maçana (BP-1103 Km 0 ), àrea amb punt d’informació (dissabtes i festius) i amb bancs i taules. Comencem per una pista molt arranjada darrerament seguint el GR-172, que ens portarà fins a Coll de Guirló, deixant de banda, a mà dreta la cruïlla que ens duria a Sant Pau Vell i al Castell de la Guàrdia. Arribats a Coll de Guirló, seguim una mica i girem a la dreta, deixant el GR i agafem el camí de la Portella, un bonic corriol, ara molt erosionat però (pel pas massiu de corredors/es i moltes persones) que ens duu després d’enfilar-nos per un roqueter que es deixa fer... fins al coll de la Portella. Des d’aquí ja veiem tota la preciosa regió d’Agulles i Frares. Seguim el corriol en direcció al Refugi Vicenç Barbé, deixant a la nostra dreta al camí dels Pallers per la Canal de les Boïgues. Des del Refugi podem anar a visitar, si volem, la interessant boca de l’avenc dels Pouetons. És a 10 minuts i és l’avenc més profund de la Muntanya de Montserrat, 125 m. (). Del refugi (tancat entre setmana) sortim en direcció a llevant, creuem la canal Ampla (la canal Ampla separa la regió d’Agulles i la de Frares Encantats i ens portaria cap al portell Estret o coll d’Agulles) i després de creuar el torrent del Lloro, seguim per un camí de molt bon fer fins al Pas del Príncep, des d’on ja veiem la regió d’Ecos i s’albira el Coll de Port o de Porc i el del Miracle. Durant aquest tros de camí gaudirem de tot l’agullam d’aquesta regió: la Portella, les Bessones, la Bola de la Partió, la Bitlla, la Nina, el Lloro, la Monja, el Frare, el Dit, etc... totes les agulles tenen noms molt curiosos. Del Pas del Príncep passem per la Font de l’Esllavissada, a l’esquerra (quasi l’única font de tota la contrada, ara eixuta) i arribem ja a coll de Porc. D’aquí surten els corriols que ens portarien cap a dalt dels Frares, a Ecos i altres contrades però nosaltres seguirem baixant ara en direcció nord pel camí per sota dels Frares Encantats, passant per la font de Coll de Porc o del Frare que fa molts anys que no té aigua. Aquest camí, uns anys abans era molt franc i ara, al començament està molt erosionat i hi ha algun tram de pas bastant estret. Excepte aquest pas, el camí és tot de molt bon fer. Passem per la part baixa del Frare, la Miranda del Lloro, el Bisbe i part de la paret nord d’Agulles. Deixant a la nostra esquerra el camí de coll d’Agulles o portell Estret arribarem al camí del GR-172 altre cop, que ens portarà a passar per sota de la Foradada i la Cadireta d’Agulles (la famosa motxilla que es veu des de Sant Llorenç i l’Obac). D’aquí ja arribem altre cop a Coll de Guirló i per la pista fins l’aparcament dels cotxes.

Dimecres, 14 de febrer de 2024

Ciències Naturals

Botànica

Coll de Nargó

Coll de Nargó

A més d’observar la flora pròpia d’aquest sector de la vall del Segre, la sortida ens permetrà visitar un dels museus més interessants de la zona, dedicats a les troballes de jaciments paleontològics, concretament de dinosaures. La visita al museu serà guiada pel geòleg Josep Peralba, un dels primers descobridors de nius d’ous de dinosaure i fundador del museu, que ha dedicat bona part de la seva vida professional a les tasques de descobriment, estudi, protecció i preservació dels jaciments. En aquest petit museu s’escenifica el període de finals del Cretaci, quan els dinosaures estaven escampats per tot el planeta. Així mateix, trobarem plafons explicatius de les principals hipòtesis de la seva extinció sobtada, entre les quals destaca les conseqüències de l’impacte d’un gran meteorit. En acabar la visita anirem en cotxe fins a un dels jaciments més importants, situat als voltants de la localitat. Cal recordar que tota aquesta zona, que inclou els municipis de Coll de Nargó, Isona i Conca Dellà, és un dels llocs de referència mundial pel que fa al món de la paleontologia i més concretament, dels dinosaures. L’inici de les investigacions daten de l’any 1885. Malauradament, com molt bé ens explicarà en Josep Peralba, alguns dels jaciments han estat objecte d’espoliació i d’intents directes de destrucció. En aquesta mateixa sortida també podrem visitar la interessant església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó, edifici d’influència llombarda de nau única amb coberta de volta de canó. Així mateix, també podrem informar-nos i tenir una idea bàsica de la geologia d’una de les zones de més interès de tot el país pel que fa a la tectònica.

Diumenge, 11 de febrer de 2024

Alta Muntanya

FemAlpí

Pic Alt del Cubil

Pic Alt del Cubil

El Pic Alt del Cubil (2786 m) és una muntanya situada al nord-est d'Andorra i que forma part del circ de Pessons. És un pic bonic, fàcil i situat en un indret on mai fa mandra de tornar-hi: és un circ sempre sorp`renent! Des d'Encamp. Just a sota de l'estació del Funicamp (funicular que puja a l'estació del Grau Roig), prenem una carretera en pujada cap a la dreta. La seguim durant uns quilòmetres fins que s'acaba als Cortals d'Encamp, on hi ha actualment l'estació intermèdia del Funicamp. Segurament és una instal·lació molt còmoda pels equiadors, però ha destrossat totalment la vall que enllaça la collada d'Enradort amb el poble d'Encamp. Ens preparem i baixem fins al fons de la coma que forma el riu de les Deveses. Anem planejant en direcció est, guanyant poca alçada i trobant la millor traça. Tot i que seguim majoritàriament pel vessant esquerre, en alguns punts cal creuar el rierol. Es tracta d'una maniobra fàcil, ja que hi ha ponts de neu per passar per sobre sense cap problema. Durant una bona estona guanyem ben poca alçada, ja que progressem pel fons de la coma, força planera en aquest tram. Ben aviat, a la nostra dreta s'obre una coma transversal força més dreta que apunta cap a l'Alt del Griu (2.876 m.), amb una silueta ben dentada.Deixem enrere aquesta coma i continuem en direcció a l'est seguint la coma principal del riu de les Deveses fins a un punt en que s'estreny força. Des d'aquí ja veurem un circ majestuós. Al cap`de poc arribarem als estanys del Griu. A partir d'aquest punt pugem una pala bastant més dreta, d'uns 200 m de desnivell, que ens acompanyarà fins a l'avantcim des del qual on veiem la petita cresta formada per blocs granítics que ens acostarà al cim. No és gens difícil i dona un aire més alpí a la sortida, però cal vigilar! En 10 minuts de crestejar arribarem a dalt el cim de 2.831 m. Podrem contemplar el bonic paisatge panoràmic. Als nostres peus, cap al sud, el circ de Pessons. Més cap a l'est, al fons, l'estació d'esquí del Grau Roig, sobre la qual s'alcen els pics d'Envalira. També veiem ben a prop el Montmalús i el pic de Pessons i, més enllà, la zona de la Tossa Plana de Lles. La tornada es fa pel mateix camí de l'ascensió.

Dissabte, 3 de febrer de 2024

Excursionisme

Horitzons

Del Pi de les Tres Branques a Llinars per les canals del Catllarí

Del Pi de les Tres Branques a Llinars per les canals del Catllarí

Una ruta que ens durà del Berguedà al Solsonès recorrent els contraforts dels Rasos de Peguera i les canals del Catllarí fins al pont de Llinars, a la carretera que comunica Berga amb Sant Llorenç de Morunys. Començarem sota l’emblemàtic Pi de les Tres Branques —del que en queda, de fet—, al pla de Campllong, i tirarem cap a la casa de Riu, ara deshabitada, però que ha donat nom al municipi de Castellar del Riu. D’allà ens enfilarem cap a l’ermita de Sant Llorenç dels Porxos i la casa que li ha donat nom per continuar per les Llosanques fins a la serra de can Jardí, que deixarem per baixar sobtadament cap al torrent de Fontfreda, on enllaçarem amb la ruta del Caracremada. Unes explotacions forestals han malmès la part final d’aquest tram del camí i l’haurem d’anar endevinant una estona. El torrent ens durà fins a Sant Martí de les Canals, ja a zona de les canals del Catllarí. Des de Sant Martí baixarem fins a l’Aigua de Llinars i ens enfilarem fins a arribar gairebé a la casa Grossa de les Canals de Catllarí. Abans d’arribar-hi, però, farem una drecera mal traçada per enllaçar amb el camí que va seguint la part superior de la gorja de l’Aigua de Llinars i que ens portaràs al nucli de Llinars. Des d’aquí no ens quedarà altre remei que arribar a la carretera seguint la pista enquitranada, ja que l’autocar, a causa de l’estretor de la carretera, no pot pujar a recollir-nos a Llinars.

Dissabte, 3 de febrer de 2024

Bicicleta

A la descoberta del secret de la ceràmica negra de Verdú

A la descoberta del secret de la ceràmica negra de Verdú

Per cremar els excessos de les festes nadalenques hem preparat una bonica i llarga pedalada que permet descobrir la variació de paisatges i contrastos de la comarca de l'Urgell, en la que, tot i predominar el pla, en finalitzar la volta hem conclòs que és una mica més ondulada que la seva veïna, el Pla d'Urgell. Sortirem de Verdú sense temps de visitar aquesta bonica vila (ho guardem pel final), per dirigir-nos cap a Guimerà, ja a la impressionat vall del riu Corb i declarat com a bé cultural d'interès nacional, on ens deixarem portar aigües avall del riu Corb per visitar els nuclis antics i castells d'un bon grapat de poblacions curulles de pedra, patrimoni històric i també natural. Com que és impossible deturar-nos a tots els indrets d'interès, n'hem hagut de fer una tria: de Guimerà en dirigirem cap a Rocafort de Vallbona, tot passant per la peixera de Nalec, el nucli del Vilet, i els pobles de Sant Martí de Maldà (on hi recuperarem forces), Maldà i Belianes, on per entre secans i regadius mancats d'aigua girarem cap al Nord per dirigir-nos cap a Preixana. Des d'aquesta vila iniciarem el retorn cap a Verdú, punt d'inici del nostre periple i on, ara sí, podrem passejar pels seus carrers i acostar-nos a veure el seu castell i l'església de Santa Maria. És un recorregut de 44 km amb 500 m de desnivell positiu acumulat que hem classificat com a moderat, ja que a causa de la concentració de punts d'interès, caldrà portar un cert ritme al pedal.

Dissabte, 3 de febrer de 2024

Ciències Naturals

Ornitologia

L’anella Verda De Terrassa

L’anella Verda De Terrassa

En aquesta ocasió aprofitarem per fer un tram del camí dels Monjos per la part oriental-central i força elevada de la Serra de Galliners, al coll de la Creueta. Aproximadament, el total de temps en fer la ruta serà de 3 hores Aquest itinerari és força fàcil i discórre per una pista ampla i amb poc desnivell. Va des del barri de Can Parellada de Terrassa fins l’esmentat coll de la Creueta, on gaudim d’unes vistes del Vallès espectaculars. La tornada serà pel mateix camí. El camí és part del sender de petit recorregut PR-C 32 i forma part del corredor biològic i Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola. La vegetació principal és la roureda de roure martinenc, però amb altres elements vegetals destacats com el curraià blanc. Pel que fa als ocells hi podem destacar el Picot verd, la Mallerenga cuallarga i la Cotxa fumada, el Corb i altres ocells típics dels entorns mediterranis. Evidentment, en les diferents èpoques de l’any segurament podríem gaudir de l’albirament de diverses espècies d’ocells, com per exemple a l’estiu l’abellerol...o el mosquiter pàl·lid... En ser un lloc alt i entre camps podrem gaudir potser dels estols d’ocells migradors com els tudons i potser ja de l’arribada d’alguns hivernants com el pinsà...gafarró i pit-roig. Com a tònica habitual podrem observar el conill de bosc i potser els rastres dels habituals mamífers com el senglar... Tot plegat arribem a un indret per al descans i amb l’observació de diverses espècies de plantes que segueixen al sota-bosc de l’associació Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis. Conegut com el Bosc Fosc, prop de Sant Quirze del Vallès, per la vegetació de sotabosc. També passarem per la font dels Caçadors i l’anomenat Pujol blanc. En definitiva, un itinerari per descobrir fent part del camí del Monjos, per etapes. Les notes de preparació de la sortida són en part extretes del llibre de n'Antoni Comellas i n'Àngel M. Hernández, “22 Itineraris de natura pels voltants de Terrassa”  

Dissabte, 18 de novembre de 2023

Ciències Naturals

Botànica

Pla de l'Espinal

Pla de l'Espinal

Ruta bastant planera. Comencem a tocar del convent del pla de l'Espinal on deixarem els vehicles. A pocs metres tenim el faig del pla de l'Espinal. Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006, fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar-hi. De les seves fages, els fruits del faig, se n'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor hi viu un gran nombre d'invertebrats, dels quals se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). Si tornem enrere, a buscar el camí principal, trobarem algunes Sequoies (Sequoidendron giganteum). Es tracta d'un arbre propi d'una regió molt petita de la Sierra Nevada Californiana. Aquesta espècie pot tenir una edat que pot superar els 1500 anys. Amb una altura de 120 m i un diàmetre del tronc de 12 m és un gegant dels arbres. Des de mitjans del segle XIX es va plantar a molts llocs d'Europa. La seva escorça és esponjosa a diferència de la seva fusta que és molt dura i resistent. Seguim per la pista i a pocs metres trobarem el faig Gros d'en Maçaners. Exemplar de faig situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada a les branques superiors. La base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006, fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Una mica més endavant deixem la pista i ens endinsem a la dreta cap a una clariana fruit d'unes estassades (2016, 2017 i 2018). Ha quedat un petit bosc de roures de fulla gran. Arribarem a la font d'en Maçaners i tornarem travessant la fageda cap al convent.

Diumenge, 3 de desembre de 2023

Excursionisme

Trescades

Torrent de la Guineu, Cavall Bernat de la Vall i el Queixal Corcat

Torrent de la Guineu, Cavall Bernat de la Vall i el Queixal Corcat

Començarem a caminar tres-cent metres després del PK18 de la carretera de Mura (BV 1221). Seguim per la carretera direcció cap el Montcau del qual tenim una esplèndida vista. A l’esquerra, 50 metres més amunt, trobem una antiga pista que farem de tornada i que deixem per, tot seguit, enfilar-nos a la dreta cap a la carena o serrat de la Coca. Anem pujant fins a la cota 760 on deixarem a la dreta el camí que continua pujant per la carena del serrat de la Coca. Nosaltres tirarem a l’esquerra, seguint pel relleix un roca que suaument ens portarà fins al torrent de la Guineu. Son els relleixos tan típics del massís que permeten que molts camins aprofitin aquests espais de sota els cingles. Aquests  corresponen a uns estrats (argiles i gresos) que son de diferent composició que els estrats superior i inferior (conglomerats), de roca mes compacta i que formen les cingleres. Els de coloració mes rogenca i menys compactes formen els replans en els que apareixen nombroses cavitats. En aquest tram podrem visitar unes 9 cavitats i 3 foradades. Pugem deixant el torrent de la Guineu enrere fins al cami que revolta el Montcau pel seu mal pas. El seguim a l’esquerra breument i comencem a baixar cap a la zona de la cova dels Llimacs, la cova dels Mosquits, la cova de la Vall i el Cavall Bernat de la Vall ( si som un grup reduït i amb una corda també es poden visitar la cova Gran del Collet del Llor, cova de la Muntada, i la cova de les Monges. Després de veure el Cavall de la Vall baixarem per la canal direcció al collet del Llor. Si ens convé escurçar el recorregut (4,3 km per pujar a la carena dels Emprius) uns tres quarts d’hora, podem tornar pel primer camí a la dreta, que ens portarà directament a la font de la Guineu i en 25 minuts mes serem a l’aparcament.

Dimecres, 13 de setembre de 2023

Altres activitats

7a setmana de jocs al carrer

7a setmana de jocs al carrer

Presentem la 7a setmana de jocs al carrer que, com sempre, serà a la Plaça Vapor Ventalló de Terrassa, amb la programació habitual de jocs tradicionals i actuals, contes, tallers de joguines... que omplirà aquest espai durant aquests dies en un horari de 2/4 de 5 a 7 de la tarda. Com a novetat, el divendres dia 15 hi haurà una activitat de ball: els jocs dansats per a totes les edats, que es durà a terme en horari de vespre, de 20.00 a 22.00 h. En aquesta edició esperem poder gaudir àmpliament de tota la proposta lúdica que hem preparat per a totes les famílies. Tot plegat gràcies a la col·laboració de persones sòcies i voluntàries amb qui tenim la sort de comptar edició rere edició. En les edicions anteriors i com a objectiu de la Setmana de Jocs hi han participat activament entitats culturals de Terrassa com ara: El Centre Cultural el Social, el Drac de Terrassa, el Ball d’en Serrallonga, el Centre de Normalització Lingüística, Prodis, l’Associació Stas Tarat, Llibreria l’Andròmina, Escacs Terrassa, entre d’altres. Sempre en relació a les temàtiques de cada edició. Enguany també establirem complicitats amb l’entitat Treure Ball i amb la Biblioteca Central. L’exposició que mostrarem a la sala Salvador Alavedra d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, del 2 al 17 de setembre anirà a càrrec Terrassenca de Jocs- VADEJOC i amistats col·laboradores. El seu títol és: «CUINETES» i voldrà mostrar joguines d’arreu elaborades amb diferents materials: el fang cuit, la llauna, la fusta, el plàstic... Alhora, disposarà de dos espais interactius. En un hi haurà material de joc simbòlic i en l’altre s’hi podran trobar publicacions que tinguin relació amb cuinar, proporcionades per la Biblioteca Central. Per exemple: «El lladre de croquetes», «El festí de Nadal», «Harry Potter, la cuina de Hogwarts», «La cocina de noche», «Sopa de carabassa», «Sopa de pedres»... Aquest any l’exposició “CUINETES” viatjarà durant el mes d’octubre a la Sala d’Infantil de la Biblioteca Central que, com hem citat, estan de celebració: 25 anys. La biblioteca Central participarà en ambdues exposicions fent aportació amb material (llibres, publicacions, decoració de l’espai...) pel racó de lectura. També ens complau anunciar que estem preparant una maleta de jocs tradicionals, amb material i aportacions didàctiques per tal que se’n pugui fer ús a les escoles de Terrassa. També será un material que es podrá oferir a les famílies i socis de l’entitat VADEJOC.

Del 12 al 15 de setembre de 2023

Altres activitats

Caminada solidària 2022 · Anella Verda de Terrassa

Caminada solidària 2022 · Anella Verda de Terrassa

EDFON, és una ONG fundada el 2014 que treballa a l'entorn educatiu de Kathmandú, amb especial atenció a les famílies en situació de pobresa i amb dificultats socioeconòmiques. La nostra missió és fer possible que els infants en exclusió social del barri de Jarankú (Kathmadú) puguin fer real i efectiu el seu dret a l'educació. L'escola "Nepal Ratna School" és el projecte vertebrador de l'ONG. Ofereix educació gratuïta i de qualitat a 360 infants d'entre 3 i 16 anys. Compta amb un equip compromès de 22 persones entre professors/es, director i manteniment. L'ONG consta d'una seu a Terrassa i una altra a Kathmandú, que treballen coordinadament en els projectes i treballs a realitzar. Pep Aced · EDFON Com cada any el Centre Excursionista de Terrassa, organitza una Caminada Solidària col·laborant amb una ONG local. Després d'una aturada de dos anys pel que fa a l'organització de la Caminada Solidària, tornem enguany amb més il·lusió que mai per ajudar a projectes solidaris. En aquesta ocasió, destinarem l’esforç a l’ONG EDFON, que lluiten per la reconstrucció i manteniment d'una escola a Nepal. Ens agrada que les causes estiguin vinculades a la nostra manera de fer i pensar i en aquest cas el motiu és l’educació. Nosaltres eduquem, sobretot als més joves, a viure l’esport i la natura d’una manera sincera, neta, emocionant, segura, lliure i sobretot amb respecte. El mateix respecte que EDFON planteja en els seus projectes. Moltes gràcies per confiar en nosaltres, molta sort amb les vostres iniciatives. Convidem a totes les persones i famílies interessades a descobrir l'Anella Verda de Terrassa per una bona causa. Xavi Busom · President del centre Excursionista de Terrassa

Diumenge, 12 de juny de 2022

ExcursionismeAltres activitats

Caminada solidària 2023

Caminada solidària 2023

Microcrèdits Solidaris per l'Àfrica som una associació de cooperació al desenvolupament sense ànim de lucre. Constituïda l'any 2007 per un equip de persones voluntàries que duem a terme projectes al barri de Sam-Sam (Senegal). Volem contribuir a disminuir les desigualtats que són la causa de la fam i la pobresa. Treballem per aconseguir una societat on tothom tingui oportunitats, pugui viure amb dignitat i igualtat, respectant els drets humans i la cultura de la pau. Els nostres àmbits d'actuació són: l'educació escolar, la formació professional i universitària, la igualtat de gènere i l'empoderament de la dona, la salut i l'alimentació. El projecte actual que hem presentat al Centre Excursionista és el següent: Hem construït un Centre de Formació Professional en Ebenisteria i Fusteria al barri de Sam-Sam, ofici molt demandat al Senegal. Hi tenen accés els joves del barri amb més necessitats i dificultats econòmiques i laborals del barri de Sam-Sam. Es tracta de formar-los i capacitar-los per fabricar elements de fusteria i mobles, realitzant els processos de mecanització, muntatge, acabat, emmagatzematge i entrega dels productes al mercat. Actualment, ja ha començat la formació, però hi manquen eines i materials per poder continuar la formació de qualitat. Comptem amb un professor autòcton i, també, un professor de l’escola professional de Sabadell. Agraïm al Centre Excursionista de Terrassa l'organització d'aquesta Caminada Solidària a l'Anella Verda de Terrassa i a tots els participants pel seu compromís i la seva solidaritat envers els països del sud global. Entre tots i totes anirem avançant per aconseguir un món més just on tothom pugui viure dignament. El 29 d’octubre de 2023, t'esperem a la Caminada Solidària! Isabel SolerPresidenta de MCSA Com cada any el Centre Excursionista de Terrassa, organitza la Caminada Solidària col·laborant amb una ONG local. En aquesta ocasió, destinarem l’esforç econòmic a l’ONG MICROCRÈDITS SOLIDARIS PER L'AFRICA que lluiten, entre altres projectes, per la construcció d’un centre educatiu de formació professional a Sam-Sam. Ens agrada que les causes estiguin vinculades a la nostra manera de fer i de pensar i en aquest cas l'objectiu és l’educació. Nosaltres eduquem, sobretot als joves, a viure l’esport i la natura d’una manera sincera, neta, emocionant, segura, lliure i sobretot amb respecte. El mateix respecte que Microcrèdits Solidaris planteja en els seus projectes. Moltes gràcies per confiar en nosaltres i molta sort amb les vostres iniciatives. Convidem a totes les persones i famílies interessades a descobrir l'Anella Verda de Terrassa per una bona causa. El 29 d’octubre de 2023, t'esperem a la Caminada Solidària! Xavi Busom President del CETerrassa

Diumenge, 29 d'octubre de 2023

Excursionisme

Trescades

Camí del Cargol, el Castellot. avenc i balma dels Codolosos i salt de la Blanquera

Camí del Cargol, el Castellot. avenc i balma dels Codolosos i salt de la Blanquera

Des dels diferents aparcaments que trobarem al bonic poble de Mura, hem de baixar a la riera de Nespres i passat el corral de l'Era. Travessarem la riera per començar a pujar pel que queda de l'antic Camí Ral. Aquest tram costerut es coneix com el camí del Cargol. Anem pujant i comencem a tenir bones vistes de Mura. A la cota 602 m el camí passa a tocar de la sepultura de l'Espinenca. Continuem la pujada per la carena Serrallonga i aviat veurem el Castellot o el Turó de les Onze Hores (modernament es coneixen com el Cargol i el Cargolí). Més amunt, i abans de la font, al cingle a la nostra esquerra, hi trobem la cova de la Font del Cargol. Continuem fins a la font, que com moltes fonts està seca molt sovint. Pugem unes graonades i a la nostra dreta, a tocar del cingle, hi tenim la guaitanda de la Font del Cargol, que veurem molt millor des de el camí de baixada a l'altre costat del torrent del Reixac. Continuem la pujada, deixem un trencall a la dreta que de baixada ens portaria directament al collet del Reixac. Nosaltres tirem cap amunt i després del Pla dels Codolosos i just al turó del Pla de l'Estepar, cerquem a l'esquerra un corriol que ens portarà a l'avenc dels Codolosos. Al peu de la cinglera que tenim sota l'avenc on s'accedeix per una canal en direcció N. podríem visitar la balma Gran de la Font Freda o dels Codolosos, La cova Estreta i la cova de Maig. Des de l'avenc tornem al camí de la Serrallonga i el deixem tot seguit per cercar el millor descens del roqueter que tenim a la dreta i on hi veiem de lluny una fita i un inici de camí que baixa bastant dret. Més endavant ja planeja per arribar a la balma dels Codolosos. En el seu interior hi trobem la font dels Codolosos o del sot de les Esglésies. Tot aquest indret ha sigut recondicionat l'any 2000 per la colla dels Grillats segons la placa de ferro que així ho indica i rebatejat com la font de l'Estel. Mes avall trobem un mur adossat al roqueter que recull l'aigua que s'escorre formant la font del Moixó. Tornem a la balma i continuem baixant per dins del bosc on trobarem el camí que s'afegeix per la dreta i que prové de la Serrallonga. Molt aviat arribem al collet de Reixac i una mica més avall, a la dreta, surt el camí de les coves o mines de Mura.. Continuem baixant ara a la dreta seguint unes fites que ens indiquen la pujada a la cova del Reixac. Continuem endavant i quan la vegetació ho permet, a la nostra dreta i a l'altre costat del torrent, hi podem veure la guaitanda de la Font del Cargol. Ja molt a prop de Mura, anirem a veure el forn de calç de la Blanquera i seguirem per sota mateix del salt de la Blanquera. que nomes podem veure rajar quan plou el suficient perquè circuli aigua pel torrent. Finalment, visitarem les fonts del Foradot i del Formatget, que són racons tan ombrívols i humits que permeten la presència de la Llengua de Cérvol (Asplenium scolopendrium) falguera molt rara a Sant Llorenç.

Dimecres, 12 de juliol de 2023

Alta Muntanya

FemAlpí

Tuc de Molières

Tuc de Molières

Us proposem ascendir al Tuc de Mulleres (3.010 m) des de la boca sud del túnel de Vielha, fent nit al refugi de Mulleres. Es tracta d’un refugi lliure que compta amb 18 places, matalassos i mantes. Des del Tuc de Molières gaudirem de les vistes dels grans dels Pirineus (sempre que la visibilitat i la méteo ho permetin): Russell, Margalida, Tempestades, Aneto, Coronas, Pico del Medio, Maladeta, entre d’altres. Dividirem la sortida en dues jornades, aproximant-nos al refugi dissabte matí i atacant el cim diumenge ben d’hora. Dissabte: Deixarem els vehicles a la boca sud del túnel de Vielha i seguirem el camí d’estiu fins al refugi. Seguirem el barranc de Molières i passarem pel salt i la cascada del mateix nom. El camí es fa sense cap dificultat, però cal tenir present que podem trobar alguna congesta de neu i que hi ha una petita grimada que ens farà posar les mans a la roca però que superarem fàcilment. Diumenge: Continuarem la nostra ruta deixant els ibons a mà esquerra i en direcció al coll de Molières. En aquest tram tobarem més neu que el dia anterior. A mida que ens anem aproximant al coll el pendent augmenta i haurem d’anar amb compte. Al coll de Molières hi ha una grimpada en forma de diedre que, tot i ser fácil és una mica exposada. Si cal, la protegirem amb una corda. Un cop superada la grimpada seguirem l’aresta per l’altre vesant, caminant sense dificultat uns 15 minuts fins al cim. De tornada desfarem les nostres passes fins els vehicles, tot passant pel refugi a recollir el material que hi haguem deixat.

13 i 14 de maig de 2023

Ciències Naturals

Ornitologia

Seguiment de fauna silvestre

Seguiment de fauna silvestre

La secció de Ciències Naturals vol aportar el seu granet de sorra col·laborant amb altres entitats en la ciencia ciutadana, aportant els resultats obtinguts en les nostres observacions per tal que es tinguin en consideració. Fer de naturalista afeccionat ens motiva i serveix per aprendre i donar a conèixer la situació dels animals i plantes del nostre entorn. El treball de camp és engrescador per a tothom i sobretot quan es veu reflectit en forma de dades que poden servir per gestionar la biodiversitat. Si et motiva l’estudi dels animals i disposes d’una mica de temps per involucrar-t’hi, tens l'oportunitat d'ajudar-nos a conèixer la distribució de les espècies de mamífers salvatges que habiten a Catalunya. Dins la greu pèrdua d'hàbitats i la seva biodiversitat, el recull de dades de camp de les espècies de mamífers per exemple, en forma de mostreig i en cuadrants de 10 x 10 Km. serveix per aportar una sèrie de recursos que posteriorment s’inclouen en una base final que serveixen per configurar l’esmentat atles. Ara pots participar en aquest projecte científic d’interès general per a la planificació i gestió de la fauna i del territori. A part, estaràs participant en el primer atles de mamífers realitzat amb ciència ciutadana. L’Atles de Mamífers de Catalunya és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat I amb col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Nosaltres hi col·laborem amb voluntaris de l’Adenc Vallès i el cens és en el perìode d’abril a juliol i consta de transectes a peu, foto-trampeig, seguiment de rastres i gravació d’ultrasons amb uns protocols estandaritzats. Per a més informació poseu-vos en contacte amb els responsables del grup d’ornitologia.

Abril, maig, juny i juliol

Cultura

Presentació del llibre «Excursions per conèixer el rodal de Sabadell»

Presentació del llibre «Excursions per conèixer el rodal de Sabadell»

És un llibre d’excursions que permet conèixer bé el rodal de Sabadell. Les excursions proposades es desenvolupen no sols al terme de Sabadell sinó també a parts dels termes de les poblacions de Terrassa, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat, Polinyà, Barberà del Vallès, Cerdanyola i Santa Perpètua de Mogoda. Per a la persona que no ha estat mai al rodal, és una oportunitat única per saber-ne coses; per a qui ja el coneix és també un llibre que actualitza i amplia els que hi havia fins ara. En ambdós casos ens permetrà gaudir d’un entorn preciós i sempre relativament a prop de la ciutat. Entre els 22 itineraris dels quals consta la publicació n’hi han de diferents llargades i desnivells, però sense arribar a cap dificultat destacable, excepte el que fa la volta complerta a la ciutat que per la seva llargada i desnivell el fan una mica més dur. Tots els itineraris són per fer-los a peu, però també s’indica els que és poden fer amb btt, corrent, fent marxa nòrdica o amb la mainada. Hi ha un enllaç que permet la descàrrega dels tracks i un altre per a la descàrrega de l’app del rodal. El terme de Terrassa hi és també ben present; indrets com el torrent de la Grípia, Torrebonica, la zona de can Bonvilar, el torrent de la Betzuca o el torrent de Gotelles, son alguns dels llocs per on passen algunes de les excursions. Els autors, bons coneixedors del rodal i socis de la UES, hi han esmerçat molta dedicació per tal que l’excursionista pugui gaudir de un entorn magnífic i a tocar de casa

Dijous, 2 de març de 2023

Bicicleta

Festival de murals

Festival de murals

Recorregut circular d’uns 40 km que ens portarà a pedalar per les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Noguera i que té el seu inici al poble de Tornabous des d'on, enmig de camps de fruiters, arribarem al poble d’Ivars d’Urgell on podrem apreciar la monumental enciclopèdia d’ocells en que l’artista local Swen Schmitz ha convertit les façanes dels pobles d’Ivars i de Vallverd, per a gaudi d’aficionats i estranys a l’ornitologia. (). L’actuació té la intenció de promoure el coneixement de les aus que habiten a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, on ens dirigim. Aquest és l’estany amb més superfície de Catalunya. L’any 2005 va ser recuperat de la dessecació que havia sofert als anys 50. Prop d’aquí hi ha el Castell del Remei, una finca agrícola amb celler que forma part de la denominació d'origen Costers del Segre, on esmorzarem al seu restaurant. Amb les forces renovades, continuarem la ruta creuant per la Sèquia Segona del Canal d’Urgell fins al poble de Penelles, conegut per organitzar el Festival de Murals i d’Art Rural, on artistes de tot el món també deixen la seva empremta a les parets i a les façanes de les seves cases. Aquest any ja preparen la 8a edició! () Sortint de Penelles seguirem per la Sèquia Primera fins al Canal Principal d’Urgell, que porta l’aigua del riu Segre, i ens desviarem cap a la serra d’Almenara per arribar al seu punt més àlgid, el Pilar d’Almenara, on hi trobarem la torre de l’antic castell (segle XI) i les restes de l’església medieval de Sant Vicenç. Al final, ja de baixada, encara creuarem pel poble de La Guàrdia, abans d’arribar novament a Tornabous, punt d’inici i final d’aquesta ruta tan rica en valors artístics i naturals.

4 de març de 2023

Ciències Naturals

Ornitologia

Anella verda de Terrassa

Anella verda de Terrassa

La zona nord de Terrassa compta encara amb alguns camps de conreu ben conservats a la zona de Can Petit (inici de la sortida), on trobem a l'inici un paisatge arbustiu on es poden veure diferents ocells propis d'espais oberts, així com també una fervent abundància de conill. Ja comencem a albirar les vistes del territori proper. La serra de Santa Magdalena, de 2 km de longitud i 401 m d’altura al turó del Puigbarral, és un petit altiplà situat entre els municipis de Terrassa i Matadepera. S’orienta de nord-oest a sud-est i està delimitada per la riera de les Arenes i el torrent de les Monges. L’itinerari fa la volta als camps i erms de les finques de can Petit, Santa Magdalena de Puigbarral i l’Arrugada, recorrent la carena de la serra de Santa Magdalena pel Camí dels Monjos. La ruta segueix fins a l'àrea d'estada de can Petit, al costat de petites bosquines i marges just al costat dels camps. Tal i com estàn arranjats són una bona mostra de reservori de biodiversitat. Per primavera us recomanen fer una ullada a la riquesa en papallones. A la nostra dreta anem acompanyats pel torrent de les Monges. La sortida que farem transcórrer per un tram del camí dels Monjos de Sant Cugat del Vallès fins a Sant Llorenç del Munt, arribem  a l'ermita de Santa Magdalena de Puigbarral (segle XIII i avui dins d'una finca privada). Anteriorment devia tenir la seva funció a l'entorn del camí esmentat. Ja divisem la Mola i Matadepera. Just abans de l'àrea d'estada de l'Arrugada, on malgrat la certa urbanització de la zona s'hi poden veure estols de fringíl·lids com caderneres, pinsans, verdums i gafarrons. Arribem al nucli inicial del poble i continuem caminant pels marges del camps fins a la zona urbanitzada entre Terrassa i Matadepera oniniciem la tornada per la zona de la Font de l'Espardenyera i el petit bosc de pi pinyer on si pot veure l'Astor, l'Aligot comú, Raspinell i mallarengues, tots ells importants per la biodiversitat. Fem la tornada cap a l'inici de la ruta. Aquest és un itinerari ornitològic per les planes i camins forestals que son travessats per torrents i compta amb una gran diversitat d’ocells pròpia d’altres espais visitats propers. La ruta és extreta del llibre “22 itineraris de Natura pels voltants de Terrassa” d’Antoni Comella i Àngel Hernándes que també hi contemplen aspectes botànics i entomològics destacats.

Dissabte, 18 de febrer a les 9.00 h

Infantil i Juvenil

Colònies de muntanya

Colònies de muntanya amb el CET 2023

Colònies de muntanya amb el CET 2023

Les colònies de muntanya amb el CET són una estada d’estiu organitzada pel Centre Excursionista de Terrassa dirigida a nens i nenes que hagin nascut des del 2007 fins el 2015 (cursos cursats enguany de 2n de primària a 4t ESO) que es durà a terme entre els dies 2 i el 22 de juliol (ambdós inclosos) al Refugi els Erols i el seu entorn. La durada de les colònies estarà dividida per setmanes, tres en total. Cada setmana consta de 7 dies: • Del 2 al 8 de juliol• Del 9 a 15 de juliol• Del 16 al 22 de juliol Els nens i les nenes hauran d'arribar a les 12 hores del diumenge de cada setmana, dia en el qual comença a comptar la setmana de colònies, i marxaran el dissabte després de dinar, a les 15 hores. Tanmateix, els infants que vulguin fer més d’una setmana, es podran quedar al refugi les hores de descans dels monitors/es. Aquesta estada pretén apropar els participants al lleure i al medi natural, en un entorn, en comparació amb l'any passat de més alta muntanya. Combinarem la pràctica de l’excursionisme i activitats fisico-esportives (senderisme, orientació, entre d’altres) amb la descoberta del patrimoni natural i cultural que hi ha a l’entorn de Castellar de n’Hug, d’una manera amena i propera i acompanyats en tot moment per monitors/es experimentats/des. A més a més, es realitzaran activitats lúdiques amb els grups d’edat i/o barrejats (tallers, gimcanes, manualitats, piscina i jocs de nit) i a l’aire lliure. També volem fer un treball d'aprenentatge en les noves rutines, higiene i portecció, entre d’altres. D’aquesta manera, s’espera que els infants interessat en aquestes colònies, tant qui no tingui l’experiència en altres colònies o en l’excursionisme com qui ja hi estigui més habituat, pugui gaudir d’una experiència diferent a l’oci i les activitats de muntanya convencionals i amb un format nou: partint del joc, es transmetran coneixements sobre el medi que ells i elles podran aplicar al camp, es fomentarà el respecte envers la natura i la resta de companys i companyes, practicaran i descobriran esports d’una manera segura, s’incentivaran hàbits d’alimentació i d’oci saludables i es mostrarà la cultura regional i de diferents països del món

Del 2 al 22 de juliol de 2023

Bicicleta

Ruta de la Batalla i el Mercat de Calaf

Ruta de la Batalla i el Mercat de Calaf

Si bé l’època ideal per visitar l’Alta Segarra és a finals d’hivern, quan els ametllers comencen a despuntar les flors, o a la primavera, quan els camps de cereal juguen amb el vent, us proposem una pedalada pels voltants de Prats de Rei, resseguint una proposta magníficament documentada i senyalitzada pel Patronat de turisme de l’Anoia, per un dels indrets on es va viure un dels moments clau de la Guerra de Successió a casa nostra, i que mereixen una visita a qualsevol època de l’any. La Guerra de Successió, entre 1702 i 1715, va enfrontar en un conflicte bèl·lic les grans potències europees per la corona hispana. El bàndol austriacista format per Holanda, Anglaterra i l’Imperi Austríac va declarar la guerra al bàndol borbònic format per Espanya i França. Els austriacistes defensaven l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor de la monarquia hispànica mentre que els borbònics apostaven pels drets de Felip V. A la Batalla dels Prats de Rei, entre setembre i desembre de 1711 es van enfrontar les tropes del mariscal Guido von Starhemberg, uns 22.000 soldats, i les tropes borbòniques del duc de Vendôme, uns 35.000 soldats. Les tropes austriacistes es van desplegar al sud est de la vila dels Prats de Rei amb la seu de l’estat major a La Manresana, mentre que les forces borbòniques ocuparen l’espai entre Calaf i Sant Martí de Sesgueioles cobrint el front nord oest. Després de quatre mesos d’una batalla de desgast, el 20 de desembre el mariscal Starhemberg va obligar a l’exèrcit borbònic a fugir cap a Lleida (per saber-ne més). De passada, aprofitant la benignitat de temperatura que estem vivint, ens arribarem a Calaf, en dia de mercat, on comprovarem que a causa dels perniciosos efectes del canvi climàtic, les condicions que inspiraren a Apel·les Mestres a escriure la llegenda sobre aquest fred i sorollós mercat avui han canviat ostensiblement, i a on amb qui li vingui de gust farem un esmorzar de forquilla per gaudir de la denominada “cuina de mercat”.

Dissabte, 10 de desembre de 2022

Subscriu-te al butlletí

Rebràs un correu setmanal amb l'agenda d'activitats

Fent ús d'aquest formulari, accepto la Política de Privacitat del Centre Excursionista de Terrassa.

Aquest lloc web utilitza cookies de tercers amb la finalitat de realitzar tasques d'anàlisi. L'accés i ús del lloc web implica la seva acceptació. Per canviar les teves preferències o ampliar la informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies