Fitxa tècnica
- Hora: 8h
- Lloc de trobada: LaFact del Centre Cultural.
- Tipus: tot el dia
- Desplaçament: cotxes particulars (despeses a compartir ocupants cotxes)
- Dificultat: Fàcil
- Desnivell total: altitud mínima 878 m (St Pau)- altitud màxima el Remei 958 m
- Distància: 9 kms (anada i tornada St. Pau de Segúries)
- Places limitades: 25 participants. Les inscripcions es tancaran abans -si no queden places als cotxes i s’obrirà la llista d’espera. * Important: Cal confirmar si porteu cotxe o no.
- Inscripcions: al formulari adjunt o/a Secretaria (horari de 18.00 a 20.30h).
- Data límit: 7/07/25 (dilluns)
- Cal portar: portar esmorzar i dinar de motxilla, aigua, roba i calçat adient, segons climatologia. Pals per caminar. (opcional).
- Cal tenir la llicència FEEC, i/o contractar l’assegurança temporal. (obligatori).
- Manel Dinarés. Informació Maica. 619530106
Descripció de l'activitat
- Ruta: Punt d’inici i tornada: Sant Pau de Segúries. Tram del GR151 i part de la ruta “Oliba”.
- Punts d’interès: Antiga mina a cel obert del Carburo –– poble de La Ral – Fageda de Can Peric – Ermita de Sant Cristòfol de Creixenturri i el Remei.
Notes Botàniques
Passarem per zones de bosc caducifoli: roureda i fageda, camps de conreu i prats montans de dall amb arbredes de ribera en els trams vorejant el riu Ter a l’alçada del poblet de La Ral. També veurem ( si el clima ha estat propici), flors de camp i marges, així com flora especifica de les rouredes i sobretot de fagedes amb boix. També hi podrem veure algunes orquídies tardanes en algun dels prats naturals per on passarem.
Mina del Carburo a La Ral, Sant Pau de Segúries
A prop de la localitat de La Ral, nucli de poc més de 50 habitants que pertany al municipi de Sant Pau de Segúries i del qual es tenen notícies ja des de l’any 1248, veurem un Impressionant aqüeducte que, en el seu dia i aprofitant les aigües del Ter, alimentava petites centrals hidroelèctriques disposades al llarg de la vall d’aquest riu. Actualment, la mina presenta elevada dificultat per a accedir al lloc d’extracció del material carburigen, degut a la vegetació existent El camí de tornada hi pasarem per davant, sota els imponents arcs de l’aqueducte. Dels estrats orgànics de la mina s’obtenia el carbur de calci, que es feia reaccionar amb aigua, n’obtingueren un gas inflamable, l’acetilè. la base del funcionament de les antigues làmpares de carbur.
Les runes del antic Castell de Creixenturri i L’Ermita de la mare de Dèu del Remei
Aquest castell era situat al comtat de Besalú, i el seu terme devia coincidir amb el de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Creixenturri. La seva funció era controlar el pas per la vall juntament amb el castell de Cavallera, situat gairebé enfront.
El lloc de Creixenturri és documentat a partir de l’any 904, quan el bisbe de Girona Servusdei consagrà l’església de Sant Pere de Camprodon i li uní diverses vil·les entre les quals figurava la de Creixenturri.
El 952, trobem esmentada una església de Sant Cristòfol de Creixenturri, que hom suposa que devia ésser bastida on ara hi ha l’església del Remei. Aquest indret restà dins la zona d’influència del monestir de Sant Pere de Camprodon. El s. XVIII, segurament al lloc on hi havia hagut l’església de Sant Cristòfol, fou construït l’actual santuari del Remei.
El Santuari del Remei
Originàriament (930) el lloc era ocupat per una església romànica transformada als s. XIV i XV, després dels terratrèmols. Reformada contínuament durant els s. XIX (1815 altar i 1843-49 absis i creuer). A finals de segle es fan reformes sota la direcció d’Antoni Masmitjà fins a configurar-la tal com avui la coneixem. El temps passat registrava gran afluència de malalts i penitents per les curacions de la Verge del "Forat". Eclecticisme neogòtic. Es l'església parroquial del veïnat de Creixenturri del municipi de Camprodon, a la comarca catalana del Ripollès. Està inscrita en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya amb el codi IPA-3867.
A pocs metres de la seva façana nord hi trobem un arbre monumental catalogat, l'Auró del Remei.
