Muntanya Inclusiva

L'any 1972, Sant Llorenç del Munt i l'Obach fou declarat el primer parc natural a tot l'estat espanyol. Es troba a la serralada prelitoral catalana, a les comarques del Bages, del Moianés i del Vallés Occidental, entre el riu Llobregat al Oest, i el riu Ripoll, al est.  Format per dues carenes principals unides transversalment al Coll d'Estenalles, ocupa  una extensió de 13.691 ha. Els cims més alts son la Mola (1.103 m.), en el qual s'aixeca  el monestir romànic de sant Llorenç i el Montcau (1,056 m.).   Pedregós i agrest, degut a l'erosió repetida sobre la roca, forma un paisatge singular de cingles i monòlits de conglomerat rogenc de gran bellesa que contrasta amb el verd de pinedes i alzinars que dominen els vessants i les canals de la muntanya (motiu per  el qual forma part del Geoparc mundial de la Unesco de la Cataluntya Central).  La vegetació característica es l'alzinar , que per sobre dels 800 m. comparteix amb  espècies de llocs humits (moixera, boix i roure), mentre que altituds inferiors es barreja  amb pins i arbustos mediterranis com el bruc i l´arboç. A la base del massís predominen  pinedes de pi blanc, que a zones més obagues és substituït pel pi roig i la pinassa.  Pel que fa a la fauna, la gran diversitat d'ambients ecològics fa que visquin al parc moltes espècies pròpies (fins a unes dues-centes espècies de vertebrats) tant de les regions centreeuropees com mediterrànies. Destaquen la salamandra, la serp verda, el gaig, el pit roig, el senglar, el cabirol, el gat mesquer i diversos rapinyaires. En els avencs hi trobem ratpenats.