Muntanya Inclusiva

La Mola, muntanya del parc natural de Sant Llorenç del Munt, de 1103 m d'alçada, inclosa en el repte dels 100 cims de la FEEC, és el punt més elevat del massís i el sostre comarcal del Vallès Occidental. Gran part pertany a Matadepera, però el vessant est a Castellar del Vallès i el nord, a Sant Llorenç Savall.  Començarem l'itinerari a la masia de Can Robert. Seguirem en direcció nord oest per sota de Can Pobla, passarem per el forn de calç, el pla dels escorpins i a continuació, cap el Camí dels Monjos, camí històric que ve des de el Monestir de Sant Cugat del Vallès. És un terreny pedregós amb esgraons amples i irregulars.   Ens endinsarem en un espès alzinar i per la carena meridional de la Mola, que ja no deixarem fins al cim.  Al cim hi trobarem el Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt (segle X).  Consta de una planta basilical de tres naus, creuer i cimbori octogonal i un triple absis decorat amb arcuacions cegues i faixes llombardes.   La Diputació en el seu Pla de futur sostenible per a la Mola, orientat a “conservar els valors naturals, històrics, paisatgístics i culturals d’aquest indret emblemàtic” ha incorporat al espai de l'antiga hostatgeria, una Sala Mirador amb una exposició sobre el monestir de Sant Llorenç del Munt, un espai d’aixopluc amb confort tèrmic passiu i una recepció amb plafó informatiu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquests nous espais condicionats amplien els serveis disponibles i s’afegeixen als del recinte com l’església, la galilea i el pati central. A la baixada, desferem el camí de pujada fins a Can Pobla i Can Robert.

Municipis de Monistrol de Montserrat (Bages) i de Collbató (Baix Llobregat) Iniciarem la ruta des de el pàrquing del Monestir de Montserrat cap el camí dels degotalls, itinerari planer d'anada  i tornada, que discorre amb monuments a personatges insignes com Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Anselm Clavé. Pompeu Fabra, Pep ventura  i altres. També hi ha els homenatges a institucions con l'escoltisme i els Esbarts o musicals com la sardana, imatges a la Mare de Deu de molts pobles de Catalunya i algunes fonts. El arbres que l'envolten son les alzines, els teixos o les blades. De tornada al monestir farem una altre caminada amb lleu desnivell de uns 70 mts fins l'Ermita de Sant Miquel i seguirem cap a la Creu de Sant Miquel situada al mirador de Sant Miquel, dalt d'un penya-segat, a uns 100 metres de l'ermita.

L'any 1972, Sant Llorenç del Munt i l'Obach fou declarat el primer parc natural a tot l'estat espanyol. Es troba a la serralada prelitoral catalana, a les comarques del Bages, del Moianés i del Vallés Occidental, entre el riu Llobregat al Oest, i el riu Ripoll, al est.  Format per dues carenes principals unides transversalment al Coll d'Estenalles, ocupa  una extensió de 13.691 ha. Els cims més alts son la Mola (1.103 m.), en el qual s'aixeca  el monestir romànic de sant Llorenç i el Montcau (1,056 m.).   Pedregós i agrest, degut a l'erosió repetida sobre la roca, forma un paisatge singular de cingles i monòlits de conglomerat rogenc de gran bellesa que contrasta amb el verd de pinedes i alzinars que dominen els vessants i les canals de la muntanya (motiu per  el qual forma part del Geoparc mundial de la Unesco de la Cataluntya Central).  La vegetació característica es l'alzinar , que per sobre dels 800 m. comparteix amb  espècies de llocs humits (moixera, boix i roure), mentre que altituds inferiors es barreja  amb pins i arbustos mediterranis com el bruc i l´arboç. A la base del massís predominen  pinedes de pi blanc, que a zones més obagues és substituït pel pi roig i la pinassa.  Pel que fa a la fauna, la gran diversitat d'ambients ecològics fa que visquin al parc moltes espècies pròpies (fins a unes dues-centes espècies de vertebrats) tant de les regions centreeuropees com mediterrànies. Destaquen la salamandra, la serp verda, el gaig, el pit roig, el senglar, el cabirol, el gat mesquer i diversos rapinyaires. En els avencs hi trobem ratpenats.

Font del Traginers, Coll de Boix, Era dels Enrics, Pins cargolats, Coll de Boix, Runes del Castellsapera, Coll de les tres Creus

Excursió conjunta amb el grup EnCETem (de 9 a 13 anys i els monitors) amb els que compartirem un tastet de maneig de barra direccional i qui vulgui, l'experiència de fer un tros de cami amb antifaç i de guia.  Explicarem fets històrics del Castell i dels voltans i gaudirem de vistes de la costa del Maresme i de les muntanyes del Vallès Oriental. El Castell de Burriac situat dins de la serralada litoral, pertany a Cabrera de Mar, limitant amb Argentona i Cabrils. Té un entorn privilegiat entre mar i muntanyes i al seu voltant es troba un poblat ibéric i restes de l'època romana.  El Castell fou esmentat per primer cop al 1017 i jà disposava de la Torre del Homenatge, sitges i capella. Va ser reconstruit i ampliat en el segle XV i la seva capella va servir de culte fins el 1836 i fou abandonat al segle XVIII.  En el terme d'Argentona hi han comptabilitzades unes 200 fonts i des de fa uns 30 anys, un grup de voluntaris les reconstruieix i en té cura. Al llarg del camí de baixada en visitarem quatre que son aprop de la ruta. Municipi de Cabrera de Mar (Maresme) Font Picant d´Argentona Roques encantades Turó dels Oriols (323 m.). Mirador d´Argentona. Collet de Burriac Monolit de la Baronia del Maresme Turó de Burriac (401 m.) Castell de Burriac Fonts del Ferro, del Esquirol, de les Sureres i del Camí

Itinerari de fàcil recorregut en la seva majoria per pista ampla excepte pel pas de Can Roig a  Sant Muç, que el farem per un corriol ple de sensacions auditives dels ocells i sorolls de natura  on intentarem anar en silenci per sentir-les.

El proper dia 1 de febrer de 2026 l’Entitat Mitja Marató de Terrassa organitza la tradicional cursa de 21km, i de forma paral·lela, una cursa de menor recorregut (5km) que porta el nom de Santi Centelles. Aquesta Entitat té com a pilars bàsics fomentar l’esport, fer ciutat i la solidaritat. I és en aquest darrer pilar on està col·laborant amb el màxim nombre d’entitats que desenvolupen aquesta tasca i també contribuint amb ajuts directes als més necessitats. Enguany la Mitja Marató de Terrassa ens obre les portes a la Secció de Muntanya Inclusiva del Centre Excursionista de Terrassa, per donar visibilitat a la nostra tasca i facilitar l’accés a l’esport i a la muntanya a persones amb capacitats diverses. Per això des de la nostra secció us convidem a participar-hi aquest dia 1 de febrer, diumenge.

Municipi de Mura, comarca del Bages Bassa de la Mata  Coma d’en Vila  Alzina del Vent Coll de Boix  Coll d’Estenalles 

Itinerari Centre Informació Can BONVILAR  Torrent de la Betzuca  Camí Ral  Torre Mossén Homs  Centre Informació Can Bonvilar 

Sortida ajornada Municipi de Mura, comarca del Bages Bassa de la Mata  Coma d’en Vila  Alzina del Vent Coll de Boix  Coll d’Estenalles 

El parc de la Serralada Litoral  (comarca del Maresme) amb múltiples turons entre la plana i el mar, està constituït per tres unitats: la Conreria, Sant Mateu i Céllecs. Té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors. Un clima mediterrani i la situació estratègica que presenta han fet que l'home s'hi estableixi de ben antic; dòlmens, restes ibèriques, ermites i castells conviuen amb masies encara envoltades de conreus. Des de la creu de can Boquet pujarem per corriols enmig de pins pinyoners i alsines fins al turó i l'ermita de Sant Mateu del Bosc, citats en documents del secle X, a on farem parada per esmorzar. Iniciarem la baixada fins la Font de Sant Mateu, envoltada d'arbres de gran alçada.  Seguirem entre corriols i pista forestal fins a la “Surera de la Molinera”, Alsina de grans dimensions catalogada com a “arbre singular”. Continuarem per pista fins al Dolmen de la Roca d'en Toni, considerat el monument megalític més destacat del Maresme. És un monument funerari d'uns 4.000 anys d'antiguitat que està catalogat com a BCIN: Bé Cultural d’interès Nacional. Finalment, tornarem de baixada fins a la creu de can Boquet.

Muntanya Inclusiva farà una sortida que els portarà a la masia de Can Garrigosa, a Can Pèlecs i a Can Bofí.