Xemeneies de Fades i Badlands de Gaià

Sortirem del barri de Can Boada del Pi, a ponent de Terrassa, al final de l’Avinguda de Can Boada del Pi a mà dreta i a tocar de la Masia del mateix nom. Al costat mateix tenim el gran dipòsit d’aigua de la Mina de Terrassa.

Deixem la ciutat i en direcció nord-oest anem per una antiga pista i antics camps de correu, ara abandonats i ocupats per molta ginesta i esbarzers. Ens trobem al Camí Vell de Terrassa a Vacarisses. A mà dreta trobarem un antic mur de feixes i una roureda enorme, amb roures de fins a cinc besses. Després, amunt, un grapat d’oliveres sense cuidar. Seguim cap a Can Cardús de les Orioles. Masia del segle XVI, actualment habitada però, no treballen gaires terres, més aviat horts de subsistència, algun aviram, ametllers i oliveres. L’edifici està una mica deixat i algunes parts estan ensorrades i abandonades. A la façana principal, hi havia  un antic rellotge de sol molt malmès, de l’any 1602.

Rodegem la masia pel sud doncs, han bloquejat el camí de pas habitual per davant de la façana principal. Girem cap a ponent i passant per sota la B-40 i creuant el Camí de Can Gonteres, que ara és una carretera nova de trinca, ens trobem a la anomenada Serra de les Aimerigues. Baixem per antiga pista, ara molt malmesa, cap a la Riera de Gaià. Des d’aquí i en primer pla veiem l’altiplà de Can Font de Gaià i al fons El Mas de la Pineda. Al passar per una passera de fusta, a l’esquerra hi havia la Font dels Lladres, actualment tot erosionat per l’aigua de la mateixa torrentada.

Arribem al començament de la Riera de Gaià, que aquí agafa el testimoni del Torrent de la Xoriguera. La riera és un afluent del Llobregat que neix a la serra de l’Obac i en arribar al pla de Terrassa tomba vers el SO i discorre de manera paral·lela i propera a la falla del Vallès, entre la Serralada Prelitoral Catalana (materials del sòcol paleozoic) i la depressió del Vallès (materials neògens). Perd el nom la riera a l’encreuament dels Termes d’Ustrell, Viladecavalls i Abrera. Cal advertir, prèviament, que aquesta caminada no s’ha de fer en temps o previsió de pluja o quan la riera ve crescuda.

Al principi mateix de la riera, geològicament, veurem el primer dels dos petits afloraments de la falla del Vallès-Penedès, amb roques blavoses molt dures barrejades amb quarsos.  Un xic més avall ja veiem els primers Xaragalls, Badlands (Terres Dolentes) i també anomenats localment Orgues o Terrers. Els Xaragalls es troben al llarg de tots els marges de la llera de la riera de Gaià. L'aixaragallament es desenvolupa sobre unes bretxes i lutites poc consolidades, ocres i vermelloses, amb grans blocs de materials paleozoics, unes formes d'erosió molt característiques amb algun despreniment recent. Podem observar als talussos els diferents estrats vermellosos corresponents a dipòsits sedimentaris quaternaris, posats ara al descobert per la contínua erosió de l’aigua, el vent i tots els agents atmosfèrics al llarg dels segles. En general es tracta d’argiles, sorres i alguns petits còdols no gaire consolidats, la qual cosa en facilita la seva erosió.

Per aquí hi ha la Font dels Caçadors, força desapareguda. Seguim riera avall, observant els xaragalls i arribem a una zona molt més ampla, que per la quantitat de canyissar ens fa pensar que no fa gaires anys estava ple d’horts. Al costat mateix hi ha un antic pou d’extracció d’aigua, ara en desús. Aquí també hi trobem un dels pocs camins que accedeixen a l’altiplà de Can Font de Gaià, en aquest cas pel cantó sud-oest. Seguim pel canyissar fins a a trobar el GR-96, per on passa el Camí Romeu a Montserrat. El seguim un trosset i tornem a l’ampla riera on més avall hi ha un aflorament d’aigua i a la vora la Font del Bosc, al principi de tot d’un camp d’oliveres abandonat i protegit de la riera amb un fort mur de formigó.

Un cop passat per sota de l’alt pont del ferrocarril, ja veurem la majestuositat d’aquesta Xemeneia, Torre o Pilar coronat, d’uns  25 m. d'altura i uns 8 metres de base. Es troba a sota mateix de la masia de Can Mitjans de Guardiola on al segles VIII o IX ja hi havia una torre de guaita i actualment és font de protestes del veïnat de Viladecavalls pel projecte  d’especulació urbanística del seu propietari.

Els pilars de terra (earth pillars, hoodoos, orgues, demoiselles coiffées, …) són formes d'erosió típiques de sediments poc consolidats que inclouen grans blocs aïllats o bé estan coronats per capes d'una roca molt més resistent. Als xaragalls és habitual que es formin xemeneies o dames coiffées quan una llosa de roca compacta, habitualment una sorrenca, fa de barret i protegeix de l’erosió el terreny tou de sota. 

Els pilars de terra d’aquesta riera es desenvolupen sobre els materials del Miocè (període del cenozoic o era terciària) que omplen la depressió i, especialment, en aquelles zones en què apareixen recoberts per sediments quaternaris. La capa de sediments quaternaris que corona els pilars assoleix els 5 m de gruix (per exemple una capa de gres o d'una gruixuda roca més dura) més resistent a l'erosió. L’aigua s’emporta els materials que no  queden protegits per estrats o blocs més resistents i d’aquesta manera es forma el pilar o xemeneia. És el que passa en un altre magnitud a les famoses. Bardenas Reales de Navarra o a molts altres llocs del món (França, Capadòcia, Utah ...).

A les zones aixaragallades també hi podem trobar torres més petites. A la dreta d’aquest gran meandre per la llera de la riera n’hi ha unes quantes que a molt llocs anomenen "Xemeneies de Fades". Aquí veiem clarament el barret de les xemeneies i a les que no n’hi ha la xemeneia es converteix en un con doncs, no té el casc de protecció més dur i s’erosiona més ràpidament.

Ara anem un pèl enrere i resseguirem un tram del Torrent del Llor, per pista, fins passar un altre cop per sota un pont molt alt del ferrocarril. Aquest torrent és el que ve de la vall de l’Abocador de Coll Cardús i passa pel Molinot. Passat el pont, cap a la dreta amunt, fins arribar a sobre mateix dels talussos que actualment estan consolidant i refent els dels ferrocarrils. Per pista plana anem cap a la punta oriental de la pseudo-urbanització del Molinot on hi trobem un parell de cases. En aquest punt i des d’ara el Terme Municipal de Terrassa ens queda a l’esquerra i el de Viladecavalls a la dreta .Ja som altre cop al GR-96 i camí Romeu a Montserrat. El seguirem avall i més endavant també enllacem amb el PR-C13 Circular d’Egara-Terrassa. Baixem cap a la riera que aquí és molt ampla i per l’anomenat Pla de Merà la creuem en direcció a Sant Miquel de Gonteres. Per un forta pujada, ara en obres, arribem a la urbanització. El nom del carrer és Camí Vell de Terrassa a Vacarisses, en fem uns 800 m i seguim pel GR encara i a banda i banda de carrer Terrassa i Viladecavalls. Deixem l’urbanització i els dos Termes per un corriol fins arribar al Camí de Can Gonteres que hem passat al principi, aquí anomenat Camí Vell de Rellinars.

Un trosset de carretera, passem ara per sobre la B-40, deixem també el GR  i després, per un talús i uns camps a través. Ja sóm al Camp de Fútbol de Can Boada, l’Escola Marià Galí Guix, l’Institut Nicolau Copèrnic i als cotxes.