Excursionisme
Trescades
Sants de Vallhonesta
Anem aquest cop al terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, per la carretera BV-1229, a mig camí entre Sant Vicenç i Pont de Vilomara, al quilòmetre 2,7 a mà dreta. Agafem un camí asfaltat fins passar per sota l’autopista, on es converteix en una bona pista de terra que farem durant un quilòmetre i ja serem a l’aparcament on iniciarem l’excursió.
Baixem cap al Torrent del Rubió, que travessem i seguirem una estona pel marge esquerra per bon camí, trobant un enorme roure molt vellet i malmès anomenat el Roure Gran del Rubió. Girem a la dreta i per una descuidada pista ens arribem al fil de la carena de la Serra de Vallhonesta que farem un tros fins arribar al Coll i mirador de Sant Bernat. Aquí, al terra, si ens hi fixem molt, molt bé podem trobar restes marines a terra, com nummulits, petxines bivalves i altres fòssils que poden tenir al voltant d’uns 40 milions d’anys.
Agafem un corriol i en un moment som a Sant Pere de Vallhonesta amb l’ermita romànica que ja està documentada el segle XI. L’ermita de Sant Pere va ser construïda al segle XII a partir d’obres anteriors (segle XI i probablement preromànic) dins l’antic terme de Vallhonesta. Al costat mateix hi ha Cal Campaner que feia les funcions de casa del capellà i rectoria de l’ermita. Restaurada i utilitzada des dels anys 1980 com a refugi gestionat pel Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet. Aquí mateix hi ha també una font moderna, que normalment raja.
Seguim per Vallhonesta, veïnat documentat com a parròquia ja el segle XII, passa a formar part del municipi de Sant Vicenç de Castellet l’any 1850. Aquest veïnat està format per quelcom més d’una dotzena de cases-masies, la majoria molt ben cuidades i mantingudes. Al llarg de la vall hi ha nombroses barraques de vinya i alguna cisterna d'ensulfatar, cosa que ens fa palesa la seva vinculació amb la vinya, l’ametller i l’olivera. A dalt, a la dreta, veiem uns xaragalls o badlands de terres grises, els Xaragalls de Can Forns, al costat mateix de la gran masia.
Arribats a uns petits xaragalls de terres grises també, enfilem per un estret corriol que ens menarà, tot passant per uns talls geològics molt explicatius dels diferents estrats, al capdamunt de la Serra de Sant Jaume o del Camí Ral. Camí Ral de Terrassa a Manresa, per la Barata i els Hostalets del Daví. Ens trobem en un gran coll de la serralada, a L’hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, masia, hostal, ermita i font.
Sant Jaume era un dels hostals que es trobaven al peu del Camí Ral de Barcelona a Manresa per Coll de Daví, d’origen medieval i que va créixer amb el pas dels anys fins al moment de màxima esplendor als segles XVII i XVIII. Està format per diversos edificis: el mas i l’hostal en runes i l’ermita que es manté en bon estat gràcies a un seguit de restauracions. Més amunt de l’ermita hi ha una font que a vegades raja moltíssim i una bassa. El mas i l’hostal estan separats per una gran era enrajolada.
A l’hostal encara hi podem trobar un grapat d’elements molt significatius de la vida quotidiana. La cuina, habitacions, els banys, una tina, molins de vi i d’oli, el celler, quadres pel bestiar i les cavalleries, un gran bassa, etc ... L’hostal encara estava funcionant com a mas agrícola als anys 30 del segle passat. A partir dels anys 50 Sant Jaume va quedar abandonat definitivament, fet que en va accelerar el procés de decadència.
El Camí Ral arriba pel sud-est i marxa pel nord-oest cap a Pont de Vilomara i Manresa.
Desfarem un trosset de camí i agafarem l’anomenat camí dels Maquis, passant per la Balma o Bauma del Sequer i el cantó nord de la vall de Vallhonesta. S’anomena així el camí, pel fet que aquí els Maquis hi jugaven a cuit i amagar amb la guàrdia civil per poder portar a terme les seves activitats clandestines amb el suport d’alguns dels masos del veïnat de Vallhonesta. Aquest indret ja està documentat al segle XII. En una estoneta ja estarem de volta altre cop als cotxes.
Dimecres, 9 de setembre de 2026
