Seu social tancada

Anem aquesta vegada als termes municipals del Bruc i de Castellolí, tots dos a llevant de la comarca de l’Anoia. Començarem a l’antiga carretera N-II ara rebatejada com a N-IIz, al quilòmetre 572,1, just a l’entrada de la Urbanització Montserrat Parc Zona B. Cap al sud seguim un pista entre boscos i camps de conreu. A la dreta veiem l’enorme mas de Can Solà de la Roca amb l’ermita de Sant Isidre al costat. Aquesta masia ja és esmentada l’any 1496. Ara baixem la cinglera i arribem enseguida a la gran balma de Can Solà. Té unes dimensions impressionants, diuen si és la balma més gran de Catalunya. És una immensa balma de cent-vint metres de llargada, trenta-quatre de fondària i quinze d'alt, recorreguda pel rierol que l'ha generada. Té una font natural que ha originat una concreció de pedra tosca al seu voltant, que a vegades raja i restes d’una antiga construcció ramadera. Desfem el camí fins els cotxes i ara anem al Coll del Bruc, carretera N-IIz km 569,8. Sortim al costat dels horts de Can Soteras Som a sobre mateix dels túnels del Bruc. Passem a la vora de la font de Can Soteres, una mica deixada i per un bon tros de pista ens arribarem a Can Guixar. A la vora hi ha les runes de Cal Maset i de Cal Maceter. La masia de Can Guixar és la més gran, està completament enrunada i en part envaïda per la vegetació. Te l’ermita romànica de Sant Miquel de Vilaclara adossada als seus murs, o potser la masia es va adossar a l’ermita. Se'n té constància ja abans l’any 1068. El 1727 deixà d'utilitzar-se com a capella i al 1757 fou abandonada definitivament. L’ermita va passar llavors a tenir usos agrícoles amb l’expansió de la vinya i està dividida per una arcada gòtica i allà tapiada. Al darrera hi un cup o tina amb tres compartiments amb les boixes a migdia de la masia i a l'absis i al mig de de l’ermita hi ha dues tines o cups més, folrats de ceràmica, una tapada de runa. Les boixes d’aquestes estan al cantó nord. Seguim per unes feixes i per corriol arribem al curiós Pont Foradat, un pont natural de conglomerat que fa uns setze metres de llargada. Es una formació natural de conglomerat carbonatat, tipus pinyolenc, produït per l’erosió diferencial que ha deixat al descobert aquest material dur, formant una arcada per sobre el torrent que ara el travessa. Aquest pont podria ser el cosí petit del que ja vam veure a Pont de Vilomara en una altra excursió. Anem a buscar uns camps de conreu, els voregem i arribem a la pista principal de Can Soteres. La deixem i seguim cap al sud-oest per corriol i pugem per una petita carena per passar seguidament cap a ponent de tota la serralada i passar per l’Obaga de la Teuleria i l’Obaga de la Pinassa de Quatre besses. Deixem aquest bon camí i girem a ponent pel costat d’un torrentet fins a la Font del Ferro, amb una taula i bancs per gegants. La font del Ferro és una deu d’aigües ferruginoses que raja dins una mina excavada a la roca natural, formant un bassal de colors vermellosos fruit, precisament, de la seva composició. El cabal de la font es perenne tot i que molt irregular. Es troba en un indret envoltat per unes magnifiques pinasses, amb algunes que superen els 40 metres. Ara per pista anirem a trobar les Coves de Cal Llucià o de Castellolí. Estan obertes a la roca calcaria eocènica i van ser ocupades durant la prehistòria. A la base del cingle on estan situades s’observen dos grans obertures i d’altres accessos menors, tots ells comunicats amb la galeria principal. La sala més gran té aproximadament uns 100 m2 i encara conserva algun testimoni actiu d’estalactites i estalagmites. Les coves tenen una xarxa laberíntica de galeries amb un recorregut total d’uns 450 m. i 10 metres de profunditat. Als seus dos vestíbuls intercomunicats s’hi ha identificat restes de ceràmiques del període neolític antic evolucionat post-cardial, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC. Deixarem les pistes altre cop i per bon corriol i amb bones vistes ens arribarem a la Balma de Can Soteres, situada prop de la gran masia del mateix nom i en els cingles dels Roquerols. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l’erosió que ha provocat al llarg del temps l’aigua i el vent en els materials calcaris. Té unes dimensions màximes de 32 metres de longitud per 9 de fondo i una alçada de 4 metres. Trobarem una columna estalagmítica i alguns revestiments d'estalactites incipients. Seguirem un tros de pista i girem cap a llevant per enfilar-nos per una suau carena fins els plans i camps de Can Soteres. Gran masia en bon estat de conservació i amb diverses edificacions que veurem enfilada dalt d’un turó. La masia ja consta en el capbreu de l'any 1497. Ara per pistes i bons camins arribarem ja al cotxes.

Aquesta vegada descobrirem un dels espais més verds i sorprenents de l'Anella Verda de Terrassa, tot combinant natura, historia i patrimoni. Una caminada tranquil·la i inclusiva per gaudir del paisatge i compartir bons moments. Itinerari: Torrebonica → Centre d´Informació de Can Bonvilar → Àrea del Pi Gros → Baixador de Torrebonica → Masia Torre Mossèn Homs → Vinyes de Mossèn Homs → Can Bonvilar   

Per al pròxim mes de juny, us proposem un recorregut circular per al Montseny. El punt d’inici i final serà a Santa Fe del Montseny.