Bicicleta

Sortirem des de l’estació de Llambilles situada a la Ruta del Carrilet i començarem a pedalar per aquesta Via Verda fins arribar a l’entrada de Cassà de la Selva (al voltant del km. 3). A partir d’aquí deixarem la Ruta del Carrilet per començar a enfilar-nos per Les Gavarres. El tram fins a San Cebrià de Lledó ( Els Metges) es  fa  entre pins i alzines sureres en un ascens d’uns 15 km constant i sostingut per bones pistes. Per arribar-hi haurem de passar pel Pla de Matamala, el Coll dels Tres Pins i el Coll de Llumeres. Els desnivells son majoritàriament inferiors al 10%. Des de Sant Cebrià de Lledó podrem veure el Cap Norfeu, la Badia de Roses, el massís del Montgrí,  les Illes Medes i el Puig d’Arques,  visitar l’església de Sant Cebrià i també fer un cafè. El recorregut de tornada és pràcticament tot en descens o pla excepte dos trams de 1.5 km d’ascensió. En cada un d’aquests trams hi trobarem una rampa d’una mica més 100 m i amb unes pendents del 16  i el 13 % respectivament. La major part del descens el farem primer per pistes amples de sauló i els darrers 5 km per una pista asfaltada i després per carretera.  Un cop arribats a Cassà de la Selva tornarem a agafar la Ruta del Carrilet fins a l’Estació de Llambilles.   Sant Cebrià de Lledó ( Els Metges) Sant Cebrià de Lledó o Els Metges és un antic poble de masies disseminades situat al mig del massís de les Gavarres, a uns 300 msnm. Fins a l’any 1800 era un Ens local independent però al 1846 es va  incorporar al llavors municipi de Cruïlles. El 1974, aquest municipi es va fusionar amb els de Monells i Sant Sadurní de l'Heura per conformar el municipi actual de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura a la comarca del Baix Empordà . En aquest nucli hi ha l'Església de Sant Cebrià de Lledó on es veneren els sants metges Cosme i Damià, motiu pel qual el lloc és més conegut pel nom de "Els Metges” que a més de complir les seves funcions religioses era el lloc on es reunia la universitat del poble, antic consell dels caps de casa, precedent dels actuals ajuntaments.  La primera església data del segle XI. D’aquest primer temple romànic en resten la volta de la nau , els arcs torals i alguns murs. Posteriorment  s’hi van fer reformes i  es va construir l'actual campanar, l’abscís poligonal i les capelles laterals. La porta actual és frontal i porta la data 1588 a la seva llinda. S'hi accedeix des del cementiri.

Segona sortida de la temporada; enguany repetim la que vàrem fer l’any passat, aprofitem la tardor per endinsar-nos pels boscos del Gresolet fins al Coll de Bauma, on podrem admirar la cara nord del Pedraforca en tota la seva magnitut; seguirem fins el Coll de les Bassotes, des d’on tindrem una vista del Cadinell, del vessant sud del Cadí i de la vall de Cerneres i Jossa de Cadí al cap de vall.Des d’aquest darrer coll, seguirem, ara ja en baixada, toda el vessant nord del Pedraforca, fins arribar al mirador del Gresolet, on podrem contemplar tot el recarregut que hem realitzat. Sols ens cal baixar per la pista asfaltada un tros, i després tornar on hem deixar els cotxes pel matí.Atenció! Hi ha la opció d’anar a dinar a l’hostal Pedraforca, calda però, dir-ho amb temps per fer la reserva. • Lloc de trobada: pàrquing de l’Hostal Pedraforca. • Hora de trobada: les 8.30 h del matí. • Recorregut aproximat: 35 km. • Durada: unes 5 hores. • Dificultat: moderada. • Desnivel acumulat: aproximadament 960 m+.

Recorregut per l’Alt Penedès, que sortint de Guardiola de Fontrubí ens durà fins a Torrelles de Foix (1) i les emblemàtiques Fonts de les Dous, de 35 canons.

Sortida d’inici de “curs”, apta per bicicletes musculars, que combina paisatge d’alta muntanya, prats montans, boscos de faigs i de pi. Pasarem pel poble de Peguera (1), i veurem les instal·lacions abandonades d’esquí dels Rasos de Peguera (2). En aquesta sortida, que és relativamente fàcil, hem volgut anar a un lloc proper, i molt poc conegut. ATENCIÓ!!! A l’aparcament no hi ha cap lloc per fer un cafè, en tot cas l’heu de prendre al Xalet-refugi dels Rasos, poc abans d’arribar; o als Roures, a Espinalbet.   (1)   (2)    

Per tancar la temporada de sortides dels dijous amb el BiciCET, hem escollit una comarca poc coneguda de la nostra geografia, el Lluçanès. Sortirem de l’aparcament de Sant Boi de Lluçanès, desprès d’haver fet un café a Cal Met, anirem cap a la Masia del Vilar(1), al seu interior hi ha el retaule de la Capella del Vilar; sols podrem gaudir de la seva magnificencia des de l’exterior. Seguirem uns tres-cents metres fins arribar a l’indret on gaudirem del que en queda, del Roure de la Senyora(2). Retornem cap al Poble per un altre camí, el passarem de llarg per dirigir-nos cap a Sobremunt, des d’on podrem veure el Pedraforca, el Cadí, la Serra del Verd… ara ja en baixada, prendrem la vall de la riera de Sorreig(3), fins a una desviacio que ens aproparà al Gorg Negre i el Salt del Cabrit; haurem de deixar les bicis i baixar uns metres per arribar-hi. Retornem a les bicis, i ara en pujada mantinguda, ens dirigirem cap a Sant Bartomeu del Grau; des d’aquí, ara sí, gaudirem d’una llarga baixada fins a Olost. Ja se sap que l’alegria no dura mai a casa dels pobres… haurem de tornar a fer camí de pujada, suau, fins arribar a la font de la Prada(4) als voltants de Sant Boi, reprendrem el camí per travessar el poble,  fins arribar a l’Església de Sant Boi, on al seu interior s’hi pot contemplar un magnífic retaule(5), a veure si trobem el mossèn i ens el pot ensenyar. Pedalem els pocs metres que ens queden fins la plaça, on els que vulgueu, us podreu abastir de magnífiques coques i pa cuïts a la llenya, del Forn de Cal Pujals(6). Per els que vulguin, podrem celebrar el “fi de curs” amb un dinar al restaurant la Mercè(7), us esperem a tots. (1)  (2)  (3)  (4) (5)  (6)  (7) 

L’excursió que us proposem ens ofereix un passeig per l’Osona, sortirem de Taradell i passarem per el Pla de Penedes, Villaleons (1), Sant Julià de Vilatorta (2) on esmorzarem al històric Bar Núria (3) (si tenim lloc), Folgueroles on veurem el monument a Mossèn Cinto (4), Calldetenes, seguirem el riu Gurri ens trobarem el pont d’en Bruguer (5), als voltants de Vic, passarem per Santa Eugènia de Berga i tornarem cap a Taradell. No és un sortida de muntanya, és més un passeig amb bici... hem triat aquesta ruta pensant que al mes de juny ja farà molta calor, els desnivells són suaus i ens dona bones estones d’ombra. Els voltants de Vic haurem de estar atents als vianants però el camí realment s’ho val i els paissatges son magnífics. De tornada a Santa Eugènia de Berga (6), podrem visitar la magnifica església del segle XII (declarada bé cultural d’interès nacional). Per els que vulguin, podrem celebrar el fi de curs amb un dinar al restaurant Goitallops a Taradell. La sortida te uns 33 kms i poc més de 400 mts de desnivell, porteu gorra i crema solar, estem a ple estiu !!! i moltes ganes de passar-ho bé.   (1)   (2) (3)   (4)   (5)   (6)  

Una ruta cap al sud-est per endinsar-nos en la comarca del Segrià, un paisatge únic de camps de secà, un terreny pla trencat per turons baixos i travessat pel riu Set. Presumeix d'un important patrimoni paisatgístic d'arquitectura tradicional de pedra seca, un paisatge distintiu modelat per l'home pedra a pedra, amb construccions rurals que es fonen amb l'entorn, com ara cabanes amb volta, cisternes, terrasses, refugis... construïts com a habitatges de camp durant les èpoques de més activitat de l'any. El nostre objectiu és descobrir algunes d'aquestes estructures.Des de la Universitat de Lleida anirem a trobar l'antiga carretera d'Albatàrrec, i a l'albercoc del Tòfol, en direcció a l'aeròdrom d'Alfés. L'aeròdrom és un espai de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Anem al polvorí de l'aeròdrom, un dels pocs perfectament conservat, però no hi podrem entrar perquè està tancat.Ens dirigirem cap a Aspa, a la riba esquerra del riu Set. En aquesta regió, trobem algunes de les construccions de pedra seca. A la Plana d'Aspa, hi ha diverses cabanes. Una, amb un pi al costat, és molt semblant a la que ja haurem vist, però aquesta està més ben conservada i té una cisterna per recollir aigua. Seguint el camí, trobem una altra cabana amb dos pins, un a cada costat. A l'interior, té dos armaris i també una cisterna que recull l'aigua de pluja d'una gran roca plana. Encara veurem una altra barraca aquí a Colomers, més gran que les anteriors, també adossada a una terrassa i amb un arc de mig punt, durant el trajecte en veurem fins un total de 9 construccions.  A la Carrerada del Sant Esperit, on trobem l'última barraca enmig d'un camp. Té planta circular amb falsa cúpula, amb una petita porta d'arc en angle. La teulada està mig esfondrada, però l'interior està bé. Tornem a Lleida. 

Ruta circular per les comarques del Pla d’Urgell i la Segarra, resseguint la Vall del Riu Sió, travessarem 18 poblets encissadors, i gaudint del ric patrimoni històric i arquitectònic d’aquestes contrades, en un moment en que trobarem els camps de cereals que comencen a daurar. L’església de Sant Salvador (1) a Tarroja de Segarra (2), segons sembla, aqui va nèixer en Cristòfor Colom; passarem a tocar de l’ermita de les Santes Masses de Sedó (3); l’esgésia de Sant Mateu i el Castell d’Hostafrancs a Hostafrancs (4); seguirem cap a l’ermita I cementiri d’Hostafrancs; anem cap a Concabella amb el seu Castell (5) i seguirem cap a les Pallargues amb el seu magnífic Castell (6) de la primeria del S.XI; arribarem a Castellnou d’Ossó (7), el punt més allunyat del nostre recorregut. Arribarem a Ossó de Sió, i seguirem cap a Pelagalls I la seva església de Sant Esteve (8), amb les tombes íberes; girarem vers el sud per arribar-nos a les restes del camp d’aviació republicà i els seus búnquers; i ara, ja de tornada, girarem vers l’est cap a la Prenyanosa, per refer part del camí que hem fet a primera hora, i tornar al punt de partida, on els que ens quedem dinar, en Jaume ens tindra preparada una bona brassa.   (1) (2) (3)   (4) (5) (6) (7) (8)  

Sortida circular, amb inici i final a Solsona. Passarem per les ruines del Castell de LLadurs, i l’església de Santa Maria, on hiu ha un bon mirador que ens permet veure el Montseny, el Montcau, Montserrat i a l’altre banda el Montsec, la Serra d’Aubenç… Baixarem dirección a Solsona per la Costa de Caballol, i ens desviarem  cap a Olius, on podrem gaudir del cementiri “gaudinià”, i amb sort, ama la cripta prerrománica de Sant Esteve. Seguirem baixant, ara en direcció al pantà de Sant Ponç, el travessarem per sobre de la presa, i ens enfilarem pel GR-3 cap a la C-55, on primer per pista i després per sender, retornarem al punt de sortida desprès d’haver recorregut uns 42km i poc mes de 570m de desnivel positiu.

Sortirem de Torà per endinsar-nos a la vall gairebé inèdita del riu Llobregós, un racó poc conegut i sorprenentment verge de la comarca de la Segarra.  Resseguint el curs del riu, pedalem entre camps oberts d’ametllers que estan esclatant en flor, i tenyeixen el paissatge de blanc I rosa en aquesta època de l’any. El recorregut ens porta pel pont del Diable, l’església de Sant Salvador de Vilalta, l’ermita de Sant Jaume de Granollers i el Castell de Vicfred, i des d’aquí, ja anirem de tornada cap a Torà. Són uns 51km, amb desnivell positiu acumulat d’uns 590m, que ens regalen natura, silenci i horitzons amplis; en definitiva una pedalada per gaudir de la geografia ondulada de la comarca i de la bellesa efímera dels ametllers florits en aquesta primavera que ja ens arriba. Ens veiem a Torà.   1)  2)  3)  4)   

Sortida on podrem gaudir dels colors de primavera i de punts d’interès com l'aqüeducte de Vilallonga i l’ermita de Sant Cristòfol. Sortirem de Llambilles baixant per la via verda en direcció a Sant Feliu de Guíxols. Passat Cassà de la Selva entrarem a Les Gavarres i ens arribarem a la Masia i a l'aqüeducte de Vilallonga. Per acabar, després de la darrera pujada, ens arribarem a l'ermita de Sant Cristòfol.

Aquest any estem tenint un episodi de pluges continuades, que han aconseguit recuperar aqüífers i aigüamolls “perduts”, un d’ells és l’estanyol d’Espolla, prop de Banyoles. Curiosament, i gràcies a aquest fet, s’ha donat el fet que un petit animaló del “Permià”, el Triop*, d’aproximadament uns 250 milions d’anys, eclosiona quan les condicions li són favorables, i ara es donen. Be, en Narcís Serrat ens ha passat una proposta força interesant, anar a fer la volta a l’estany de Banyoles i l’estanyol o platja d’Espolla, amb l’intenció de veure aquests petits animalos i, a l’hora, gaudir de la primavera incipient que ja esclata, tenint el massís del Canigó curull de neu, de fons.