Bicicleta

Aquesta vegada us proposem una ruta per la Baixa Cerdanya, sortint des del poble de Queixans en direcció a Sanavastre on traspasarem el riu Segre.

Si bé l’època ideal per visitar l’Alta Segarra és a finals d’hivern, quan els ametllers comencen a despuntar les flors, o a la primavera, quan els camps de cereal juguen amb el vent, us proposem una pedalada pels voltants de Prats de Rei, resseguint una proposta magníficament documentada i senyalitzada pel Patronat de turisme de l’Anoia, per un dels indrets on es va viure un dels moments clau de la Guerra de Successió a casa nostra, i que mereixen una visita a qualsevol època de l’any. La Guerra de Successió, entre 1702 i 1715, va enfrontar en un conflicte bèl·lic les grans potències europees per la corona hispana. El bàndol austriacista format per Holanda, Anglaterra i l’Imperi Austríac va declarar la guerra al bàndol borbònic format per Espanya i França. Els austriacistes defensaven l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor de la monarquia hispànica mentre que els borbònics apostaven pels drets de Felip V. A la Batalla dels Prats de Rei, entre setembre i desembre de 1711 es van enfrontar les tropes del mariscal Guido von Starhemberg, uns 22.000 soldats, i les tropes borbòniques del duc de Vendôme, uns 35.000 soldats. Les tropes austriacistes es van desplegar al sud est de la vila dels Prats de Rei amb la seu de l’estat major a La Manresana, mentre que les forces borbòniques ocuparen l’espai entre Calaf i Sant Martí de Sesgueioles cobrint el front nord oest. Després de quatre mesos d’una batalla de desgast, el 20 de desembre el mariscal Starhemberg va obligar a l’exèrcit borbònic a fugir cap a Lleida (per saber-ne més). De passada, aprofitant la benignitat de temperatura que estem vivint, ens arribarem a Calaf, en dia de mercat, on comprovarem que a causa dels perniciosos efectes del canvi climàtic, les condicions que inspiraren a Apel·les Mestres a escriure la llegenda sobre aquest fred i sorollós mercat avui han canviat ostensiblement, i a on amb qui li vingui de gust farem un esmorzar de forquilla per gaudir de la denominada “cuina de mercat”.

Recorregut circular d’uns 40 km que ens portarà a pedalar per les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Noguera i que té el seu inici al poble de Tornabous des d'on, enmig de camps de fruiters, arribarem al poble d’Ivars d’Urgell on podrem apreciar la monumental enciclopèdia d’ocells en que l’artista local Swen Schmitz ha convertit les façanes dels pobles d’Ivars i de Vallverd, per a gaudi d’aficionats i estranys a l’ornitologia. (). L’actuació té la intenció de promoure el coneixement de les aus que habiten a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, on ens dirigim. Aquest és l’estany amb més superfície de Catalunya. L’any 2005 va ser recuperat de la dessecació que havia sofert als anys 50. Prop d’aquí hi ha el Castell del Remei, una finca agrícola amb celler que forma part de la denominació d'origen Costers del Segre, on esmorzarem al seu restaurant. Amb les forces renovades, continuarem la ruta creuant per la Sèquia Segona del Canal d’Urgell fins al poble de Penelles, conegut per organitzar el Festival de Murals i d’Art Rural, on artistes de tot el món també deixen la seva empremta a les parets i a les façanes de les seves cases. Aquest any ja preparen la 8a edició! () Sortint de Penelles seguirem per la Sèquia Primera fins al Canal Principal d’Urgell, que porta l’aigua del riu Segre, i ens desviarem cap a la serra d’Almenara per arribar al seu punt més àlgid, el Pilar d’Almenara, on hi trobarem la torre de l’antic castell (segle XI) i les restes de l’església medieval de Sant Vicenç. Al final, ja de baixada, encara creuarem pel poble de La Guàrdia, abans d’arribar novament a Tornabous, punt d’inici i final d’aquesta ruta tan rica en valors artístics i naturals.

Ruta organitzada per admirar el paisatge de l’Alt Empordà voltant el Parc Natural dels Aiguamolls i els seus pobles i ermites.

Recorregut circular d’uns 40 km que ressegueix part del traçat del tren que unia Girona amb Banyoles i que es coneixia popularment com el Tren Pinxo de Banyoles (1928-1956). Ruta variada durant la qual gaudirem dels diferents paisatges que ens ofereix aquesta comarca. Veurem esglésies, ponts de pedra, racons idílics i l’estrella de la sortida: l’estany de Banyoles. La sortida no té dificultats tècniques destacables i combina diferents tipus de terreny: carreteres secundàries, carrils bici, pistes i camins.