Ciències Naturals

Sortida a les Refardes: camí, masia i pantà, al terme de Mura.

Començarem deixant la C28, al Palà, on ens desviarem a l’esquerra per creuar-la. El pas està indicat al terra amb pintura vermella i hi ha uns indicadors que informen de la direcció a la urbanització de la Creu.

Els entorns de Terrassa gaudeixen d’un dels més bells espais ben conservats de la plana del Vallès i per sort protegit per la gestió de l’Anella Verda de Terrassa i per la futura creació per part de l’Adenc del Parc Grípia-Ribatallada. Entre Terrassa i Sabadell, un espai-corredor ecològic i de lligam natural entre ciutats idels parcs urbans de les mateixes.

Sortida col·lectva per anar a visitar una de les fagedes mes properes a Terrassa, la coneguda Sauva Negra. Es un espai natural protegit (PEIN) de dimensions reduides (110 ha) compartit per dues comarques,el Moianès i l’Osona). Es una representació del paissatge subhumit de l’altiplà del Moianés, clarament eurosiberiana, com ho es la fageda. A més del faig (Fagus sylvatica) hi podriem veure: l’alzina, l’auró blanc, l’auró negre, el blada, el freixe de fulla gran, la moixera, la moixera de pastor, el pi roig, la pinassa, el roure de fulla gran, el roure martinenc, el til·ler de fulla petita. En la ruta mes llarga visitarem el Castell de la Popa. Tots plegats esmorzarem a la font de la Sauva Negra.

El bosc de Can Catà es troba dins del Parc Natural de Collserola i pertany al terme municipal de Cerdanyola. Començarem estudiant la vegetació de ribera de la riera de Sant Cugat i farem referència als principals animals que hi viuen (hi ha un cartell al respecte). Passarem després sota l'aqüeducte de Can Canaletes i albirarem al mig d'un extens camp la capella de Santa Maria de les Feixes. A continuació, ens endinsarem a través d'un camí planer (compte amb les bicicletes), al bosc mediterrani d'alzines, pins i roures. Passarem pel costat dels camps de Can Codina i al cap de mitja hora arribarem a Can Catà, una masia del segle XVIII, que es pot veure des del portal. Al davant s'accedeix al bosc de Can Catà, arranjat l'any 1912 per l'enginyer Leopold Gil Llopart, propietari de la finca. A més de l'esponerosa vegetació, amb arbres autòctons i exòtics, hi ha dues fonts: la font Vella o de Moisès i la font Nova, i diversos estanys, escalinates i elements decoratius. Si per qualsevol circumstància aquell dia estigués tancat, aniríem a la font de Can Llores, un paratge botànicament molt interessant. Abans, però, visitaríem la capella romànica de Sant Iscle de les Feixes. A més de les plantes, durant el recorregut farem al·lusió als materials paleozoics (llicorelles) de la Serralada Litoral, aixecada durant l'orogènia herciniana.

Sortida de tot el dia als Aiguamolls de l’Empordà per a l’observació d’hivernants i per commemorar una les primeres sortides del curset de 2003. 1a Sortida de la Vocalia d’Ornitologia en seu el 20è Aniversari.  

Tradicional trobada de la secció de Ciències Naturals

Amb experts en arquitectura urbanística, de l'associació Fons de Defensa Ambiental, de l'ADENC i doctorands del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Aquestes conferències - debat seran els dies 2, 8 i 16 de febrer i 1 i 9 de març a les 19.00 h a la sala Àngel Casanovas del Centre Excursionista de Terrassa, obertes a tothom i gratuïtes.

Sortida al Moianès, a la riera del Gai, per veure-hi el Lliri de neu, Fadrins, Llàgrimes de Sant Josep, o Viola d’hivern que són els noms populars amb els que es coneix el Galanthus nivalis. Aquesta planta pertany a la família de les Amaril·liacies, com els narcisos i altres plantes bulboses. La trobarem en prats propers a la riera del Gai, a les clarianes que trobarem pròximes al bosc de ribera. Floreix a vegades en grups de plantes bastant nombrosos i en aquesta època de l'any quan els arbres de ribera no tenen fulles i deixen passar suficient llum del sol per què pugui florir aquest petit lliri. Seguirem pujant per la riera fins a la font de la Gargota tot observant la vegetació de ribera que aquí està formada per uns pollancres molt grossos i també veurem bastants avellaners, algun auró i, potser, també algun freixe, tot i que sense fulles no són fàcils d’identificar. Després desfarem el camí fins als cotxes. 

El 18 d'abril del 2021, Héctor Salvador es convertia en el primer espanyol a baixar al punt més profund dels oceans del nostre planeta: la Fossa de les Marianes. El batiscaf que pilotava va ser construït per Triton Submarines amb una forta contribució de la indústria catalana per assolir per primera vegada a la història el punt més profund de cadascun dels cinc oceans, en una expedició batejada com “The 5 Deeps”. L'esdeveniment començarà amb la projecció d'un dels episodis de la sèrie “Expedició Oceà Profund”, en què es relata el primer descens al punt més profund de l'Oceà Índic dins de l'expedició “The 5 Deeps”. Després de la projecció, Héctor Salvador parlarà sobre la història de l'exploració tripulada d'aquesta darrera frontera, repassant el repte que va suposar el disseny i la construcció del batiscaf, i relatant l'experiència del descens a 10.700 metres de profunditat.

La zona nord de Terrassa compta encara amb alguns camps de conreu ben conservats a la zona de Can Petit (inici de la sortida), on trobem a l'inici un paisatge arbustiu on es poden veure diferents ocells propis d'espais oberts, així com també una fervent abundància de conill. Ja comencem a albirar les vistes del territori proper. La serra de Santa Magdalena, de 2 km de longitud i 401 m d’altura al turó del Puigbarral, és un petit altiplà situat entre els municipis de Terrassa i Matadepera. S’orienta de nord-oest a sud-est i està delimitada per la riera de les Arenes i el torrent de les Monges. L’itinerari fa la volta als camps i erms de les finques de can Petit, Santa Magdalena de Puigbarral i l’Arrugada, recorrent la carena de la serra de Santa Magdalena pel Camí dels Monjos. La ruta segueix fins a l'àrea d'estada de can Petit, al costat de petites bosquines i marges just al costat dels camps. Tal i com estàn arranjats són una bona mostra de reservori de biodiversitat. Per primavera us recomanen fer una ullada a la riquesa en papallones. A la nostra dreta anem acompanyats pel torrent de les Monges. La sortida que farem transcórrer per un tram del camí dels Monjos de Sant Cugat del Vallès fins a Sant Llorenç del Munt, arribem  a l'ermita de Santa Magdalena de Puigbarral (segle XIII i avui dins d'una finca privada). Anteriorment devia tenir la seva funció a l'entorn del camí esmentat. Ja divisem la Mola i Matadepera. Just abans de l'àrea d'estada de l'Arrugada, on malgrat la certa urbanització de la zona s'hi poden veure estols de fringíl·lids com caderneres, pinsans, verdums i gafarrons. Arribem al nucli inicial del poble i continuem caminant pels marges del camps fins a la zona urbanitzada entre Terrassa i Matadepera oniniciem la tornada per la zona de la Font de l'Espardenyera i el petit bosc de pi pinyer on si pot veure l'Astor, l'Aligot comú, Raspinell i mallarengues, tots ells importants per la biodiversitat. Fem la tornada cap a l'inici de la ruta. Aquest és un itinerari ornitològic per les planes i camins forestals que son travessats per torrents i compta amb una gran diversitat d’ocells pròpia d’altres espais visitats propers. La ruta és extreta del llibre “22 itineraris de Natura pels voltants de Terrassa” d’Antoni Comella i Àngel Hernándes que també hi contemplen aspectes botànics i entomològics destacats.

La vocalia d'Ornitologia de la secció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de Terrassa participarà a aquest acte en suport a la campanya Camins fluvials, acte de reivindicació per a la conservació dels rius de la comarca i la biodiversitat que contenen. Si hi voleu participar, poseu-vos en contacte amb els responsables de la secció d'Ornitologia: Toni Sanllehí (661 406 716) Enric Sanllehí  (656 913 770)

El Museu de Ciències Naturals de Granollers presenta els primers resultats del seguiment de ratpenats.org, així com ponències dels investigadors i col·laboradors! Aquest acte està pensat per als voluntaris del segui