Activitats

Ciències Naturals

Ciències Naturals

Botànica

De Marganell al Monestir de Santa Cecília de Montserrat

De Marganell al Monestir de Santa Cecília de Montserrat

Des de Terrassa, anem a buscar la crta. C55 (La Bauma) direcció la sortida de Castellbell i el Vilar/Marganell, (Km 18). A continuació seguim per la  BV1123 direcció Marganell. Uns pocs km més endavant trobem, a l’esquerre, el trencall que duu a l’Urb. Sant Cristòfol, crta. BV1122, que seguirem fins el trencall, a la dreta, de l’ermita de Sant Cristòfol de Castellbell. Aquí  podem fer punt de trobada dels cotxes. Després seguirem tots junts fins al punt d’inici de l’excursió al final del carrer de les Agulles. Aparcarem al final del carrer de les Agulles, a on acaba l’asfaltat (no hi caben gaires cotxes).Refarem uns metres el carrer per trobar una pista a la dreta que seguirem fins un trencall (va pujant planer), que agafarem a la dreta per anar pujant fins la carena de la Calcina, amb molt bones vistes. El camí segueix pujant benèvolament. Es possible que ja haguem vist varies orquídies, si les pluges ho han permès.Seguint la pista arribarem a la corba de sota el turó de l’Ermità (594 m). Des d’aquí, podríem tornar a baixar per el GR4, que passa per on hem deixat els cotxes.Si seguim cap a al Monestir de Santa Cecilia de Montserrat, vorejarem  el turó de l’Ermità, per un sender molt interessant botànicament, i baixarem fins a trobar la pista de Can Martorell a Santa Cecilia, a on arribarem tot seguint aquesta, que va a l’entrada del Monestir.  Després, per tornar,   anirem a cercar el GR4 i baixarem per la pista de Can Martorell, a on també podríem trobar orquídies, deixant  la carena de pujada a la dreta, finalment arribarem al punt d’inici de la ruta. Fi de la sortida d’avui.    

Diumenge, 14 d'abril de 2024

Històric

Ciències Naturals

Ornitologia

Anella verda de Terrassa

Anella verda de Terrassa

La zona nord de Terrassa compta encara amb alguns camps de conreu ben conservats a la zona de Can Petit (inici de la sortida), on trobem a l'inici un paisatge arbustiu on es poden veure diferents ocells propis d'espais oberts, així com també una fervent abundància de conill. Ja comencem a albirar les vistes del territori proper. La serra de Santa Magdalena, de 2 km de longitud i 401 m d’altura al turó del Puigbarral, és un petit altiplà situat entre els municipis de Terrassa i Matadepera. S’orienta de nord-oest a sud-est i està delimitada per la riera de les Arenes i el torrent de les Monges. L’itinerari fa la volta als camps i erms de les finques de can Petit, Santa Magdalena de Puigbarral i l’Arrugada, recorrent la carena de la serra de Santa Magdalena pel Camí dels Monjos. La ruta segueix fins a l'àrea d'estada de can Petit, al costat de petites bosquines i marges just al costat dels camps. Tal i com estàn arranjats són una bona mostra de reservori de biodiversitat. Per primavera us recomanen fer una ullada a la riquesa en papallones. A la nostra dreta anem acompanyats pel torrent de les Monges. La sortida que farem transcórrer per un tram del camí dels Monjos de Sant Cugat del Vallès fins a Sant Llorenç del Munt, arribem  a l'ermita de Santa Magdalena de Puigbarral (segle XIII i avui dins d'una finca privada). Anteriorment devia tenir la seva funció a l'entorn del camí esmentat. Ja divisem la Mola i Matadepera. Just abans de l'àrea d'estada de l'Arrugada, on malgrat la certa urbanització de la zona s'hi poden veure estols de fringíl·lids com caderneres, pinsans, verdums i gafarrons. Arribem al nucli inicial del poble i continuem caminant pels marges del camps fins a la zona urbanitzada entre Terrassa i Matadepera oniniciem la tornada per la zona de la Font de l'Espardenyera i el petit bosc de pi pinyer on si pot veure l'Astor, l'Aligot comú, Raspinell i mallarengues, tots ells importants per la biodiversitat. Fem la tornada cap a l'inici de la ruta. Aquest és un itinerari ornitològic per les planes i camins forestals que son travessats per torrents i compta amb una gran diversitat d’ocells pròpia d’altres espais visitats propers. La ruta és extreta del llibre “22 itineraris de Natura pels voltants de Terrassa” d’Antoni Comella i Àngel Hernándes que també hi contemplen aspectes botànics i entomològics destacats.

Dissabte, 18 de febrer a les 9.00 h

Ciències Naturals

Ornitologia

Seguiment de fauna silvestre

Seguiment de fauna silvestre

La secció de Ciències Naturals vol aportar el seu granet de sorra col·laborant amb altres entitats en la ciencia ciutadana, aportant els resultats obtinguts en les nostres observacions per tal que es tinguin en consideració. Fer de naturalista afeccionat ens motiva i serveix per aprendre i donar a conèixer la situació dels animals i plantes del nostre entorn. El treball de camp és engrescador per a tothom i sobretot quan es veu reflectit en forma de dades que poden servir per gestionar la biodiversitat. Si et motiva l’estudi dels animals i disposes d’una mica de temps per involucrar-t’hi, tens l'oportunitat d'ajudar-nos a conèixer la distribució de les espècies de mamífers salvatges que habiten a Catalunya. Dins la greu pèrdua d'hàbitats i la seva biodiversitat, el recull de dades de camp de les espècies de mamífers per exemple, en forma de mostreig i en cuadrants de 10 x 10 Km. serveix per aportar una sèrie de recursos que posteriorment s’inclouen en una base final que serveixen per configurar l’esmentat atles. Ara pots participar en aquest projecte científic d’interès general per a la planificació i gestió de la fauna i del territori. A part, estaràs participant en el primer atles de mamífers realitzat amb ciència ciutadana. L’Atles de Mamífers de Catalunya és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat I amb col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Nosaltres hi col·laborem amb voluntaris de l’Adenc Vallès i el cens és en el perìode d’abril a juliol i consta de transectes a peu, foto-trampeig, seguiment de rastres i gravació d’ultrasons amb uns protocols estandaritzats. Per a més informació poseu-vos en contacte amb els responsables del grup d’ornitologia.

Abril, maig, juny i juliol

Ciències Naturals

Botànica

Pla de l'Espinal

Pla de l'Espinal

Ruta bastant planera. Comencem a tocar del convent del pla de l'Espinal on deixarem els vehicles. A pocs metres tenim el faig del pla de l'Espinal. Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006, fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar-hi. De les seves fages, els fruits del faig, se n'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor hi viu un gran nombre d'invertebrats, dels quals se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). Si tornem enrere, a buscar el camí principal, trobarem algunes Sequoies (Sequoidendron giganteum). Es tracta d'un arbre propi d'una regió molt petita de la Sierra Nevada Californiana. Aquesta espècie pot tenir una edat que pot superar els 1500 anys. Amb una altura de 120 m i un diàmetre del tronc de 12 m és un gegant dels arbres. Des de mitjans del segle XIX es va plantar a molts llocs d'Europa. La seva escorça és esponjosa a diferència de la seva fusta que és molt dura i resistent. Seguim per la pista i a pocs metres trobarem el faig Gros d'en Maçaners. Exemplar de faig situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada a les branques superiors. La base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006, fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Una mica més endavant deixem la pista i ens endinsem a la dreta cap a una clariana fruit d'unes estassades (2016, 2017 i 2018). Ha quedat un petit bosc de roures de fulla gran. Arribarem a la font d'en Maçaners i tornarem travessant la fageda cap al convent.

Diumenge, 3 de desembre de 2023

Ciències Naturals

Ornitologia

L’anella Verda De Terrassa

L’anella Verda De Terrassa

En aquesta ocasió aprofitarem per fer un tram del camí dels Monjos per la part oriental-central i força elevada de la Serra de Galliners, al coll de la Creueta. Aproximadament, el total de temps en fer la ruta serà de 3 hores Aquest itinerari és força fàcil i discórre per una pista ampla i amb poc desnivell. Va des del barri de Can Parellada de Terrassa fins l’esmentat coll de la Creueta, on gaudim d’unes vistes del Vallès espectaculars. La tornada serà pel mateix camí. El camí és part del sender de petit recorregut PR-C 32 i forma part del corredor biològic i Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola. La vegetació principal és la roureda de roure martinenc, però amb altres elements vegetals destacats com el curraià blanc. Pel que fa als ocells hi podem destacar el Picot verd, la Mallerenga cuallarga i la Cotxa fumada, el Corb i altres ocells típics dels entorns mediterranis. Evidentment, en les diferents èpoques de l’any segurament podríem gaudir de l’albirament de diverses espècies d’ocells, com per exemple a l’estiu l’abellerol...o el mosquiter pàl·lid... En ser un lloc alt i entre camps podrem gaudir potser dels estols d’ocells migradors com els tudons i potser ja de l’arribada d’alguns hivernants com el pinsà...gafarró i pit-roig. Com a tònica habitual podrem observar el conill de bosc i potser els rastres dels habituals mamífers com el senglar... Tot plegat arribem a un indret per al descans i amb l’observació de diverses espècies de plantes que segueixen al sota-bosc de l’associació Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis. Conegut com el Bosc Fosc, prop de Sant Quirze del Vallès, per la vegetació de sotabosc. També passarem per la font dels Caçadors i l’anomenat Pujol blanc. En definitiva, un itinerari per descobrir fent part del camí del Monjos, per etapes. Les notes de preparació de la sortida són en part extretes del llibre de n'Antoni Comellas i n'Àngel M. Hernández, “22 Itineraris de natura pels voltants de Terrassa”  

Dissabte, 18 de novembre de 2023

Ciències Naturals

Botànica

Coll de Nargó

Coll de Nargó

A més d’observar la flora pròpia d’aquest sector de la vall del Segre, la sortida ens permetrà visitar un dels museus més interessants de la zona, dedicats a les troballes de jaciments paleontològics, concretament de dinosaures. La visita al museu serà guiada pel geòleg Josep Peralba, un dels primers descobridors de nius d’ous de dinosaure i fundador del museu, que ha dedicat bona part de la seva vida professional a les tasques de descobriment, estudi, protecció i preservació dels jaciments. En aquest petit museu s’escenifica el període de finals del Cretaci, quan els dinosaures estaven escampats per tot el planeta. Així mateix, trobarem plafons explicatius de les principals hipòtesis de la seva extinció sobtada, entre les quals destaca les conseqüències de l’impacte d’un gran meteorit. En acabar la visita anirem en cotxe fins a un dels jaciments més importants, situat als voltants de la localitat. Cal recordar que tota aquesta zona, que inclou els municipis de Coll de Nargó, Isona i Conca Dellà, és un dels llocs de referència mundial pel que fa al món de la paleontologia i més concretament, dels dinosaures. L’inici de les investigacions daten de l’any 1885. Malauradament, com molt bé ens explicarà en Josep Peralba, alguns dels jaciments han estat objecte d’espoliació i d’intents directes de destrucció. En aquesta mateixa sortida també podrem visitar la interessant església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó, edifici d’influència llombarda de nau única amb coberta de volta de canó. Així mateix, també podrem informar-nos i tenir una idea bàsica de la geologia d’una de les zones de més interès de tot el país pel que fa a la tectònica.

Diumenge, 11 de febrer de 2024

Ciències Naturals

Botànica

Coll de les Espases i Puig Cendrós

Coll de les Espases i Puig Cendrós

Anirem a Olesa de Montserrat per la carretera B-120. En arribar a Ribes Blaves, girarem a l'esquerra en direcció a la urbanització Ribes Blaves i aparcarem a uns 200 metres. A peu, baixarem per la vora de la carretera fins a veure bé la falla de les Ribes Blaves. Aquesta és la falla prelitoral de la depressió tectònica del Vallès-Penedès, la qual es va formar en l'etapa de distensió de l'orogènia alpina, de l'era terciària. A mesura que s'anava enfonsant, la fossa es reblia amb els sediments provinents de les serralades Prelitoral i Litoral. Un cop vista aquesta singular falla, ens dirigirem a Olesa i arribarem al poliesportiu, on és fàcil aparcar. Des d'allí mateix agafem el camí que ens durà al coll de les Espases. Passem pels dipòsits d'aigua, i a partit d'aquí ja trobem plantes a dojo, moltes d'elles medicinals: aladern, noguerola, llentiscle, argelaga, matapoll, marfull, matabou, vidiella, esbarzer, fonoll, olivarda, esparreguera boscana, gravit, panical, centaurea linifòlia, tàrrec, matafoc, orenga, morella, gavó groc, iva, corretjola de serp, ripoll, abellatges, bracera, fenàs, blets, lletereses, llengua de bou, màstec, romaní i farigola. Una mica més amunt, el camí fa trinxera i a l'esquerra queda un petit turonet amb oliveres i alguns ceps, on podem observar les oliveres més velles d'Olesa, com l'Olivera del Capellà. D'aquestes oliveres centenàries, la més gran està envoltada per la llegenda. Té una ben merescuda fama l'oli d'Olesa, considerat el millor oli d'Espanya pel rei Ferran VI el Pacífic (no confondre amb el sanguinari Ferran VII). Continuem el camí per terrenys de llicorelles, roques metamòrfiques de l'era primària o paleozoica. Anunciada per la font de la Roureda, arribem a un bosc de roure martinenc, que va ser molt danyat per l'incendi de l'any 1994. La pista gira a l'esquerra i la zona rep el nom de Roques Blanques, de substrat calcàri i amb plantes calcícoles, com la fuixarda i el bruc d'hivern. El camí comença a fer pujada i aviat arribem  al coll de les Espases, a les envistes de dos santuaris: Sant Salvador de les Espases i Montserrat. Abans de tirar cap al pla del Fideuer, farem una petita marrada pel camí de l'esquerra per a veure les Espases de Dalt, una formació geològica singular de conglomerat quarsós. Veurem també una comunitat vegetal realment interessant: el matoll de ginesta vellosa i bruc boal. Arribats al pla del Fideuer, agafarem el camí que puja al puig Cendrós. Durant l'ascensió trobem prats secs, principalment de jonça. De tornada passarem per la font dels Traginers, on a més d'una barraca de vinya típica olesana, veurem un fragment de lloreda, vegetació vestigial de la laurisilva terciària.  

Diumenge, 10 de març de 2024

Subscriu-te al butlletí

Rebràs un correu setmanal amb l'agenda d'activitats

Fent ús d'aquest formulari, accepto la Política de Privacitat del Centre Excursionista de Terrassa.

Aquest lloc web utilitza cookies de tercers amb la finalitat de realitzar tasques d'anàlisi. L'accés i ús del lloc web implica la seva acceptació. Per canviar les teves preferències o ampliar la informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies