El Turó del Ros

Anirem cap a Viladecavalls, al capdamunt de la Urbanització de Can Corbera. Agafem el carrer Camí de l’Estació i abans d’arribar a l’estació a la dreta, travessem per sota la via del tren i urbanització amunt per la Carretera de Can Buxeres. Uns 700 metres després de deixar la darrera casa de la urbanització, trobarem un petit aparcament, que serà el lloc de sortida.

Tal com deixem els cotxes i en direcció nord-oest, a uns 50 metres a l’esquerra trobarem la primera visita del dia. Es tracta de l’anomenada Pedra Degollada. Està sota unes baranes de fusta de la carretera. En aquest punt, cal baixar una petita pendent per observar millor la Pedra. La Pedra Degollada és una formació natural de Pudina de quars del Triàsic de Bantsandstein de 230 milions d’anys, tal com indica el cartell palplantat a la carretera. En aquest lloc hi ha un aflorament dels mateixos materials que les Espases de Sant Salvador que ja vam veure l’any passat en una sortida. Aquesta formació geològica ja apareix mencionada en una escriptura del segle XIII com a referent geogràfic. Es tracta de dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar. Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se sobre l’altra.

Un tros més de carretera amunt i a la dreta trobem una gran cruïlla que agafem. De seguida arribem a dos grans forns de calç, els Forns de calç Riscal. Són molt obrats exteriorment i força grans. Hi deuria haver unes grans dependències allà. A sobre mateix i en una pista n’hi ha un altre de forn, el de Can Margarit, mol més petit però. L’existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal entre altres de la contrada, constitueixen un bon testimoni de la importància que tingué l’activitat de la calç a la zona i a l’època.

Seguirem pista enllà cap el nord-est fins a trobar un corriol a l’esquerra que ens enfilarà per la carena cap a ponent. Aquesta carena ja no la deixarem fins arribar al punt més alt de la Serra de Collcardús. Passem per sobre de la pedrera de Joan Purull de roca calcària. Passem la punta de les Bassotes (537 m), al sud-oest podem veure la Torre de Ca’n Buxeres, després una petita capelleta a Sant Miquel a mà esquerra, el Turó de les Guixeres (574 m), anem baixant cap el Coll de Can Margarit (526 m), a la nostra dreta i sota el camí hi ha el petit avenc dels Matiners. Si l’arbrat ens ho permet en tot aquest tros podem tenir bones vistes cap el nord i Montserrat. El Coll de Can Margarit és una ampla cruïlla de pistes i camins, la del sud ens portaria a l’antiga masia de Can Margarit, la del nord cap a la Masia de Collcardús.

Del coll seguim amunt per corriol cap el Turó dels Quatre Termes (634 m). Desconeixem l’origen del topònim, de fet tot el recorregut transcorre entre els termes de Viladecavalls i Vacarisses, la carena n’és el límit administratiu. Encara passem per un altre coll, també encreuament de camins i pistes.

Arribem així al Turó del Ros (640 m), el punt més alt de la Serra de Collcardús i de la contrada, amb un vèrtex geodèsic i un feix d’antenes receptores/emissores de ràdio, televisió, telefonia, etc. També, el cim més alt del Terme de Viladecavalls. Aquí dalt, fins on l’arbrat i l’antena ens deixi, tenim molt bones vistes, si el temps acompanya.

Deixem el cim i al primer coll i a mà dreta podem anar a veure les runes de Can Parent de la Serra ja datada del segle XIII. En estat ruïnós, només se'n conserven els fonaments i algunes parets baixes, bastant cobertes de vegetació. Coneguda també amb el nom de Casa Torres.

Ara resseguirem un antiga pista de baixada cap al sud-est, actualment intransitable pels vehicles de quatre rodes, hi ha molts xaragalls i rocs. Un cop acabada la primera forta baixada, la pista es suavitza i s'eixampla. Trobem després la pista que ens duria cap el Coll de Can Margarit. Un forn de calç molt enrunat a mà dreta. Travessem l’anomenat Torrent de Can Boixeres i arribem a l’antiga Masia de Can Margarit, punt també d’encreuament de pistes. Aquí hi ha un gran dipòsit rodó per l’extinció d’incendis.

Aquesta masia es troba ben documentada a partir del segle XVIII. Els seus orígens són però, força més antics, del segle XVI. Fins als anys 60 del segle XX va estar habitada, seguint des d’aleshores un procés de deteriorament que l’ha portat a la ruïna. Conserva quatre murs, un volta de pedra,restes de l’era encaironada i a la façana de ponent hi ha les restes de les tines, amb algunes de les pedres que les revestien. Degut a l’estat ruïnós en que es trobava la casa, es va ordenar el seu enderrocament per evitar accidents, de tanta gent que hi passava. El constructor, sembla ser que va vendre alguna arcada de pedra aprofitable i altres coses.

Cap a llevant som enseguida a la porta d’entrada de la finca de Ca’n Buxeres o Can Boixeres, fins fa poc també Sant Lluïs del Rístol, un lloc de celebracions i banquets. Hi ha una llarga filera de xipresos abans de l’entrada. Can Boixeres és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local. La seva conservació és bastant bona. A la teulada, amb dibuixos geomètrics hi falten peces de ceràmica. Aquest gran casal està construït a dalt d’un turonet. En destaca la torre quadrangular de sis pisos d’alçada.

Va ser construïda durant el primer terç del segle XX, per encàrrec de Lluís Maria Buxeres, qui havia fet fortuna amb el comerç colonial. Aquesta casa està vinculada a la família Buxeres i a la finca Can Buxeres de l'Hospitalet de Llobregat. Com a curiositat, a la seva construcció, sembla ser que l’encàrrec de la propietat era que no es veiés la muntanya de Montserrat des de casa. Actualment hi ha un societat privada a la finca.

Carretera avall i ja som als cotxes.

Detalls de l'activitat

• Sortida: Atenció!!! a les 7.30 h des de l’aparcament Nord de les esglésies de Sant Pere, a tocar de la rotonda del passeig 22 de Juliol (carrer de l’Arquitecte Puig i Cadafalch).
• Desplaçament: amb cotxes particulars, el cost es repartirà entre les/els ocupants.
• Recorregut: uns 6 km.
• Desnivell: uns 370 m.
• Horari amb parades: 4:30 h aproximadament.
• Dificultat:  fàcil per persones avesades a caminar per la muntanya. Hi ha una baixadeta d’uns 400 m. per pista amb rocs solts.
• Inscripcions: al formulari adjunt o al punt d’atenció al soci del CET.
• Recomanacions: portar roba i calçat adequats, bastons per caminar (qui en necessiti) beguda i esmorzar.
• Es obligatori que totes les persones participants disposin de l’assegurança de la FEEC vigent, 2025. Tothom qui no la tingui podrà venir igualment a la sortida, només cal contractar l’assegurança per un dia en fer la inscripció.
• El fet d’inscriure’s a aquesta activitat suposa l’acceptació de les directrius donades pels responsables de la sortida.
• Per tal de respectar la natura, guardem i emportem-nos a casa per reciclar, els mocadors que fem servir per la nostra higiene personal i fins i tot les pells de taronja i plàtan. Evitem sobretot embrutar la natura.