Cataperdís, Angonella i Arcalís per la cresta

A la zona d'Arcalís, a Andorra, hi trobem tres cims que es poden enllaçar resseguint la cresta, fàcil en la majoria del seu recorregut, però amb alguna grimpada considerablement aèria. Durant tot el recorregut carener gaudirem d'esplèndides panoràmiques en un entorn solitari d'alta muntanya, on gaudirem segur de les vistes!

Descripció

Anem cap Andorra, en direcció a Arcalís. Agafem una pista fins a les basses del Port del Rat, on es volia construir el túnel del port de Rat.

El túnel del port de Rat era un antic projecte que pretenia connectar França amb el sector nord-est d'Andorra, amb la intenció d'afavorir el turisme de neu. Afortunadament aquest projecte no va prosperar i el territori no es va deteriorar encara més. La presència de l'estació d'esquí d'Arcalís, ja té un gran impacte visual considerable, no tant pels remuntadors, sinó pel fet d'haver aplanat les zones per on discorren les pistes d'esquí.

Aparquem just on s'acaba la pista principal i començem a caminar amunt i, en pocs minuts, trobem el camí fresat de l'Alta Ruta Pirenaica, marcat en aquest tram com a GR. El seguim a l'esquerra fins que arribem al port de Rat en pocs minuts.

Un cop al port ja veiem el recorregut que haurem de seguir. Deixem el camí i comencem a grimpar per la cresta cap a l'esquerra, direcció sud. En la primera meitat del recorregut es concentren les principals dificultats. El primer tram ja és força dret i cal grimpar. La majoria de dificultats de la cresta es poden evitar, sobretot pel vessant de Solcén. També es pot seguir un senderol que flanqueja més per sota de la cresta evitant el primer tram més escarpat.

Però nosaltres intentarem seguir el fil de la cresta, més interessant des del punt de vista alpinista. En alguns punts la cresta és estreta i en altres és ampla, per la qual cosa es pot atacar per diferents punts. Segons el recorregut que triem, en aquests trams més amples hi trobarem més o menys dificultats, principalment passos de II i algun de III. No cal patir, portarem corda i material per assegurar per si fes falta, però potser ni el necessitem.

Després del port trobem un primer mur, més accessible lleugerament per la dreta. Pugem grimpant aquest primer tram (II), dret però poc aeri. Superem aquesta primera gran dent de la cresta i tot seguit cal desgrimpar pel cantó oposat i continuar pujant per la cresta. El següent tram és pla, amb algun gendarme que evitem per la dreta, tot i que amb ganes de buscar la dificultat també es podrien escalar, si ens sentim preparats per fer-ho.

Desgrimpem fins una bretxa més ampla, on hi ha un petit planell amb herba. Aquí desemboca el senderol més fàcil que es pot seguir des del port per evitar les dificultat, si es volen esquivar. La cresta s'eixampla i anem a buscar una canal dreta que també ens farà grimpar. Ens trobem una petita bretxa i continuem per l'altra banda escalant uns passos incòmodes (II+/III).

Arribem al cim del Cataperdís (2.806 m.) i contemplem la perspectiva dels cims. Baixem pel cantó oposat fins al Port de l'Angonella, punt equidistant dels pics de Cataperdís i l'Angonella. Aquest darrer és el proper objectiu i ens en separa una cresta que de lluny sembla molt esmolada, però com tot, quan t'hi apropes es veu diferent.

Grimpem i anem seguint la cresta que és fàcil en aquest tram. Força horitzontal i també força aèria en la majoria del seu recorregut. Amb l'última grimpada arribem a l'estret pic de l'Angonella (2.815 m.). Des del cim contemplem l'ampli paisatge, destaca el sector del Comapedrosa a l'oest, amb diversos cims esmolats que sobresurten: Medacorba, Lavans, Racofred, Roca Entravessada. També podem veure la Pica d'Estats, si la meteorologia ho permet. Al sud, sota els nostres peus tenim els estanys d'Angonella.

Baixem pel mateix camí, arribem a la Bretxa d'Arcalís, que més que una bretxa és un amplíssim coll, i continuem per la cresta, que ara més aviat és una carena i que continua cap a l'est. Pugem fins un llom on hi ha una gran fita, fins a una taula d'orientació que ens permet identificar molts dels cims del sector, molt fácil.

Des de la taula d'orientació avancem per l'ampla carena que aviat torna a esdevenir cresta. Trobem un pas on hi ha una corda fixa posada com a passamà que voreja lleugerament per sota un pas aeri. D'anada baixem i seguim la línia de la corda, però en tornar passarem pel fil, que no té dificultat i és més directe. Tot el tram de la cresta d'Arcalís és més fàcil que les dues crestes anteriors i una última grimpada per blocs ens condueix al cim d'Arcalís (2.776 m.)

Des d'aquest cim, considerablement més separat de la resta, contemplem de nou el bonic paisatge. Baixem fins al capdamunt d'un telecadira, on cal seguir les fites que adrecen una pista d'esquí, i que en pocs minuts ens retornen al punt d'inici després d'una baixada rapidíssima.

Haurem gaudit d'una bonica sortida, tot crestejant i caminant, per una ruta solitària i salvatge ens la qual ens ho podem passar molt bé tots i totes!

Recordeu: com hem comentat, portarem corda i ferros per si es necesiten en algún tram.