Assemblea General Ordinària 2023

El Taillón és un dels 3000s del Pirineu tècnicament més assequible però encara així l’ascensió és dura donat el desnivell a superar i requereix una bona forma física. L’esforç, però, val molt la pena ja que ens ofereix molts al·licients com l’espectacular Brecha de Rolando i les magnífiques vistes del massís del Mont Perdut, del Vignemale i el Néouvielle.

Començarem l’itinerari a peu des de les proximitats del santuari de Falgars. Per arribar-hi caldrà anar per la C-16 i, a l’alçada de Guardiola de Berguedà, agafar la carretera que s’enfila fins al pintoresc poble de Sant Julià de Cerdanyola. Des d’aquí, una pista forestal asfaltada arriba fins al santuari. El camí remuntarà la part alta del rec de Vallfogona i continuarà per la baga de Fra Jaume, pel Serrat del Mig, pel Clot Bullidor  i pel Prat Xispedor, fins arribar als peus del cap de la Baga de Fontanals i la Roca del Catllaràs.    Aquest massís està situat al nord-est de la comarca de l’Alt Berguedà, al sud de la serra del Moixeró. El riu Llobregat el separa de la serra del Moixeró al nord; els seus dos afluents, l’Aritja i el Merdançol, i el torrent de Solls, el separen dels Rasos de Tubau a l’est. Per l’interior del massís del Catllaràs la circulació d’aigua és més aviat subterrània a causa de la naturalesa calcària del territori.  El relleu és, en  general, bastant abrupte ja que l’erosió sobre un terreny calcari, ha format cingleres i monòlits. La part superior, però, és més aviat planera i farcida d’espectaculars formacions rocoses. Aquí és on trobem els cims més alts: el cap de la Baga Alta (1759 m), el cap de la Baga de Fontanals (1743 m) i el roc de la Clusa (1739). Els turons presenten una morfologia més aviat  suau i arrodonida. La dels contraforts, en canvi, és més escarpada. La ruta se situa al vessant septentrional de la serra. La diferència d’alçades afavoreix la diversitats d’ambients. En aquest sector, concretament, predominen les pinedes de pi roig i, en les cotes més elevades, el pi negre. També s’hi pot trobar alguna roureda de roure martinenc o alzinars pels vessants més assolellats i fagedes amb boixos pels més obacs. Els boscos s’alternen amb clarianes i prats, on trobarem més varietat de plantes. La flora de la serra del Catllaràs és singular per la presència de plantes pirinenques en cotes baixes, com la flor de neu (Leontopodium alpinum) i d’espècies poc freqüents i, sobretot, per la varietat d’orquídies, entre les quals destaca, per la seva raresa, la Cypripedium calceolus.