Activitats

Excursionisme

Excursionisme

Senders

Temporada 2023-2024 · Trescant pel sud de Catalunya

Temporada 2023-2024 · Trescant pel sud de Catalunya

Després del descans estiuenc, tots tindrem l'oportunitat de tornar a gaudir amb les llargues caminades de Senders. Ja tornem a ser en una nova edició del cicle Senders de Gran Recorregut i som a punt d'iniciar un nou repte, disposats, com sempre, a descobrir nous horitzons. En aquesta nova temporada que comencem, 2023-2024, volem canviar d'aires, trescant aquesta vegada pel sud de Catalunya. La Vocalia de Senders us ofereix un espectacular recorregut de més de dos-cents quilòmetres per terres poc conegudes, però molt interessant des del punt de vista muntanyenc: el GR 171, des del refugi de Caro, al massís dels Ports, fins al santuari de Pinós, a la comarca de la Segarra, centre geogràfic de Catalunya. Una caminada per paratges de gran interès, tot travessant serralades, antics camins i rutes històriques. Juntament amb el GR 11, el GR 171 és el més muntanyós de tots els senders de gran recorregut de Catalunya. Aquest sender travessa indrets naturals de primer ordre de les comarques de ponent i sud de Catalunya, com les muntanyes de Prades, la serra del Montsant, la serra de Cavalls i la de Pàndols o el massís dels Ports. També destaquen alguns dels principals conjunts monumentals del país, com el monestir de Poblet, la cartoixa d’Escaladei o la vila emmurallada de Montblanc. Aquest GR va ser creat per fer-lo de nord a sud. No obstant, nosaltres el recorrerem de sud a nord. El Sender partirà del refugi del Mont-Caro, al parc natural dels Ports, en direcció al petit poble de Paüls, construït pels sarraïns; la panoràmica que s’hi obté del delta de l’Ebre és espectacular. Seguidament, ens trobarem les muntanyes del Montsagre (el pirineu tarragoní), on la pedra en forma de cingles i espadats i els boscos de pins aferrats a la roca modelen un paisatge molt abrupte i de gran bellesa. Cal destacar també el paratge de la Mare de Déu de la Fontcalda, un indret paradisíac a la riba del riu Canaletes on hi ha una ermita i un balneari. Travessarem la serra de Pàndols, amb continus alts i baixos, lloc on durant la guerra civil es lliuraren fortes batalles i on trobarem un monument, aixecat en honor dels que van lluitar a la batalla de l’Ebre. Actualment, és un espai natural protegit que el GR 171 recorre de cap a cap per la seva carena de dents que apunten al cel. Seguirem per la serra de Cavalls, on els boscos guanyen protagonisme als conreus a mesura que el sender s’acosta a la Punta Redona, punt culminant de la serra i "100 Cims de la FEEC". Més endavant, trobarem l’Ebre, que en aquest tram és un riu ample i molt cabalós. Cal seguir-lo uns metres riu amunt fins a la vila de Garcia on es pot travessar gràcies al seu tradicional pas de barca. Abans, però, assolirem els cims de la Picossa, un altre "100 Cims de la FEEC" i l'Estel, amb unes vistes espectaculars de 360 graus. Tot seguit, passarem pels pobles de la Figuera i Cabacés, d’origen islàmic, on trobem les runes de l’antic monestir anomenat el Castell i ens dirigirem a la fascinant serra del Montsant. Arribarem a la cartoixa d’Escaladei, monument imprescindible que explica la història i l’essència del Priorat. Escaladei fou la matriu de totes les cartoixes de Catalunya i la Península, fundada l’any 1172. Al peu de la serra hi trobem el poble de la Morera de Montsant. Pujarem a la serra pel grau de l’Agnet fins assolir el cim de la Roca Falconera, extraordinari mirador, en dies clars s’hi afiguren les illes Balerars. Pel camí de la Serra Major farem cap el Toll de l’Ou i l’ermita de Santa Magdalena, la catedral del Montsant. Cingleres, barrancs i grans paisatges ens acompanyaran en aquest tram. Seguint un tram del GR 65-5, el camí de Sant Jaume, arribarem a Prades, al peu de la serra de Prades, on retrobem el GR 171. A les Muntanyes de Prades, el GR enceta una de les parts més salvatges del recorregut, en què se succeeixen al llarg del camí diversos espais d’Interès natural d’extensió considerable i gran bellesa. Assolirem un dels punts culminants de la serra, la Mola dels Quatre Termes ("100 Cims de la FEEC"). Allà s’inicia la travessa de la carena, amb excepcionals vistes a banda i banda, fins a la Taula dels Quatre Batlles (Vimbodí, Prades, Mont-Ral i Rojals). Passarem pel refugi de Cogullons, el poble de Rojals i entrarem a la vila emmurallada de Montblanc, capital de la Conca de Barberà; és una de les viles medievals amb més encant de Catalunya. A més, el tram de sender que hi mena ofereix uns paratges magnífics de boscos i conreus. Des de Montblanc farem un tram de la ruta del Císter, el GR 175, germà del 171, en una etapa cultural que ens portarà a visitar l'emblemàtic i espectacular monestir de Poblet. Finalment, al juny tenim previst fer una matinal de fi de temporada a la serra de Pinós, amb el tradicional dinar de germanor a l'hostal de Pinós, al costat del santuari. El santuari de Pinós, que és el punt final del GR 171, es troba situat dalt la carena de la serra, a més de nou-cents metres d’alçada, extraordinari mirador de les comarques de la Segarra, Solsonès, Bages i l'Anoia. És considerat el centre geogràfic de Catalunya i proporciona unes vistes magnífiques. Seguint la carena, el camí arriba al cim de Pinós ("100 Cims de la FEEC"), on la panoràmica és encara millor i hi ha instal·lada una rosa dels vents que assenyala les principals referències geogràfiques. En un dia clar es poden veure els Pirineus, el Collsacabra, el Montseny, Montserrat… Durant la caminada Refugi de Caro – Santuari de Pinós, assolirem els dos punts més alts del recorregut: la Roca Falconera, de 1.120 m. (serra del Montsant) i el Tossal de la Baltasana, de 1.203 m. (serra de Prades). La caminada no presenta dificultats particulars, per la qual cosa pot ésser a l’abast d’un àmbit nombrós de públic i tota persona entrenada a caminar, amb ganes de conèixer els diferents camins i indrets de Catalunya, tot aprenent a estimar i respectar el nostre país. Us esperem a tots per viure aquesta nova aventura! Ja que tocant de peus a terra pels senders demostrem que caminant s’arriba a tot arreu. Recordeu sempre el nostre lema: “Un jorn de sender, una setmana de salut”.

de setembre 2023 a juny 2024

Excursionisme

Trescades

Canterelles, Roca del Corb i Punta dels Caus Cremats

Canterelles, Roca del Corb i Punta dels Caus Cremats

Aquesta vegada anem a donar un volt per la serra de l’Obac.Sortirem de l’aparcament de la Barata, Carretera BV-1221, Km 9.En direcció a la riera de les Arenes i abans d'arribar-hi girem a l’esquerra i entrem als Jardins de la Barata, ara molt deixats però no fa massa anys molt ben cuidats. Encara conserva fileres de pedres i arbres que marcaven els camins per passejar-hi, un amagatall-magatzem de la guerra civil, una bassa i també algun arbre monumental.Sortint dels Jardins travéssem la carretera i ens enfilem per un corriol en direcció a l’Obaga de les Canterelles per anar a trobar el Torrent dels Ponts on hi ha la font de les Canterelles amb una petita taula i bancs obrats, seguidament una mica més amunt trobem el Forn de Calç de les Canterelles, possiblement un dels millors conservats de tot Sant Llorenç i l’Obac. Una mica més amunt deixem el torrent i per algun que altre roquissar arribarem al Collet Estret - 852m - on per ponent, baixant per la Canal del Llop arribaríem fins a la Font de la Portella. Del coll anem direcció sud cap a la Carena del Pou de Glaç però, no arribarem al Pou sinó que girarem 180 graus en direcció nord-est per passar pel Turó de la Carlina - 931m - un turó sense vistes degut a l’alta vegetació i a l’arbrat. Seguint el camí cap a llevant arribarem a la Roca del Corb - 878m -, magnífic mirador de tota la contrada.Ara girem totalment a sud en direcció al Collet de l’Arca i el Puig Codina - 853m - i d’aquí arribem a la Punta dels Caus Cremats - 815m -, un altre molt bon mirador. Si ens ve de gust ens hi podem enfilar amb una petita grimpada ajudats per arbrets i arrels.Seguidament donarem la volta per sota el turó i baixarem per trobar un molt bon camí que ens menarà a la pista que ens durà a la Torre Salvans i a la Barata.La Torre Salvans va esdevindre refugi del president republicà Manuel Azaña entre 1938 i 1939, construint-hi un búnquer en el seu interior i amb una base d’artilleria antiaèria al peu de la Roca del Corb i una altra base de la qual encara no s’ha trobat l’emplaçament. A la xarxa hi ha força informació sobre la Torre Salvans i la seva història ... Passant pel costat de la casa de la Barata arribarem ja a l’aparcament.  

Dimecres, 13 de març de 2024

Històric

Excursionisme

Trescades

Camí del Cargol, el Castellot. avenc i balma dels Codolosos i salt de la Blanquera

Camí del Cargol, el Castellot. avenc i balma dels Codolosos i salt de la Blanquera

Des dels diferents aparcaments que trobarem al bonic poble de Mura, hem de baixar a la riera de Nespres i passat el corral de l'Era. Travessarem la riera per començar a pujar pel que queda de l'antic Camí Ral. Aquest tram costerut es coneix com el camí del Cargol. Anem pujant i comencem a tenir bones vistes de Mura. A la cota 602 m el camí passa a tocar de la sepultura de l'Espinenca. Continuem la pujada per la carena Serrallonga i aviat veurem el Castellot o el Turó de les Onze Hores (modernament es coneixen com el Cargol i el Cargolí). Més amunt, i abans de la font, al cingle a la nostra esquerra, hi trobem la cova de la Font del Cargol. Continuem fins a la font, que com moltes fonts està seca molt sovint. Pugem unes graonades i a la nostra dreta, a tocar del cingle, hi tenim la guaitanda de la Font del Cargol, que veurem molt millor des de el camí de baixada a l'altre costat del torrent del Reixac. Continuem la pujada, deixem un trencall a la dreta que de baixada ens portaria directament al collet del Reixac. Nosaltres tirem cap amunt i després del Pla dels Codolosos i just al turó del Pla de l'Estepar, cerquem a l'esquerra un corriol que ens portarà a l'avenc dels Codolosos. Al peu de la cinglera que tenim sota l'avenc on s'accedeix per una canal en direcció N. podríem visitar la balma Gran de la Font Freda o dels Codolosos, La cova Estreta i la cova de Maig. Des de l'avenc tornem al camí de la Serrallonga i el deixem tot seguit per cercar el millor descens del roqueter que tenim a la dreta i on hi veiem de lluny una fita i un inici de camí que baixa bastant dret. Més endavant ja planeja per arribar a la balma dels Codolosos. En el seu interior hi trobem la font dels Codolosos o del sot de les Esglésies. Tot aquest indret ha sigut recondicionat l'any 2000 per la colla dels Grillats segons la placa de ferro que així ho indica i rebatejat com la font de l'Estel. Mes avall trobem un mur adossat al roqueter que recull l'aigua que s'escorre formant la font del Moixó. Tornem a la balma i continuem baixant per dins del bosc on trobarem el camí que s'afegeix per la dreta i que prové de la Serrallonga. Molt aviat arribem al collet de Reixac i una mica més avall, a la dreta, surt el camí de les coves o mines de Mura.. Continuem baixant ara a la dreta seguint unes fites que ens indiquen la pujada a la cova del Reixac. Continuem endavant i quan la vegetació ho permet, a la nostra dreta i a l'altre costat del torrent, hi podem veure la guaitanda de la Font del Cargol. Ja molt a prop de Mura, anirem a veure el forn de calç de la Blanquera i seguirem per sota mateix del salt de la Blanquera. que nomes podem veure rajar quan plou el suficient perquè circuli aigua pel torrent. Finalment, visitarem les fonts del Foradot i del Formatget, que són racons tan ombrívols i humits que permeten la presència de la Llengua de Cérvol (Asplenium scolopendrium) falguera molt rara a Sant Llorenç.

Dimecres, 12 de juliol de 2023

ExcursionismeAltres activitats

Caminada solidària 2023

Caminada solidària 2023

Microcrèdits Solidaris per l'Àfrica som una associació de cooperació al desenvolupament sense ànim de lucre. Constituïda l'any 2007 per un equip de persones voluntàries que duem a terme projectes al barri de Sam-Sam (Senegal). Volem contribuir a disminuir les desigualtats que són la causa de la fam i la pobresa. Treballem per aconseguir una societat on tothom tingui oportunitats, pugui viure amb dignitat i igualtat, respectant els drets humans i la cultura de la pau. Els nostres àmbits d'actuació són: l'educació escolar, la formació professional i universitària, la igualtat de gènere i l'empoderament de la dona, la salut i l'alimentació. El projecte actual que hem presentat al Centre Excursionista és el següent: Hem construït un Centre de Formació Professional en Ebenisteria i Fusteria al barri de Sam-Sam, ofici molt demandat al Senegal. Hi tenen accés els joves del barri amb més necessitats i dificultats econòmiques i laborals del barri de Sam-Sam. Es tracta de formar-los i capacitar-los per fabricar elements de fusteria i mobles, realitzant els processos de mecanització, muntatge, acabat, emmagatzematge i entrega dels productes al mercat. Actualment, ja ha començat la formació, però hi manquen eines i materials per poder continuar la formació de qualitat. Comptem amb un professor autòcton i, també, un professor de l’escola professional de Sabadell. Agraïm al Centre Excursionista de Terrassa l'organització d'aquesta Caminada Solidària a l'Anella Verda de Terrassa i a tots els participants pel seu compromís i la seva solidaritat envers els països del sud global. Entre tots i totes anirem avançant per aconseguir un món més just on tothom pugui viure dignament. El 29 d’octubre de 2023, t'esperem a la Caminada Solidària! Isabel SolerPresidenta de MCSA Com cada any el Centre Excursionista de Terrassa, organitza la Caminada Solidària col·laborant amb una ONG local. En aquesta ocasió, destinarem l’esforç econòmic a l’ONG MICROCRÈDITS SOLIDARIS PER L'AFRICA que lluiten, entre altres projectes, per la construcció d’un centre educatiu de formació professional a Sam-Sam. Ens agrada que les causes estiguin vinculades a la nostra manera de fer i de pensar i en aquest cas l'objectiu és l’educació. Nosaltres eduquem, sobretot als joves, a viure l’esport i la natura d’una manera sincera, neta, emocionant, segura, lliure i sobretot amb respecte. El mateix respecte que Microcrèdits Solidaris planteja en els seus projectes. Moltes gràcies per confiar en nosaltres i molta sort amb les vostres iniciatives. Convidem a totes les persones i famílies interessades a descobrir l'Anella Verda de Terrassa per una bona causa. El 29 d’octubre de 2023, t'esperem a la Caminada Solidària! Xavi Busom President del CETerrassa

Diumenge, 29 d'octubre de 2023

Excursionisme

Trescades

Torrent de la Guineu, Cavall Bernat de la Vall i el Queixal Corcat

Torrent de la Guineu, Cavall Bernat de la Vall i el Queixal Corcat

Començarem a caminar tres-cent metres després del PK18 de la carretera de Mura (BV 1221). Seguim per la carretera direcció cap el Montcau del qual tenim una esplèndida vista. A l’esquerra, 50 metres més amunt, trobem una antiga pista que farem de tornada i que deixem per, tot seguit, enfilar-nos a la dreta cap a la carena o serrat de la Coca. Anem pujant fins a la cota 760 on deixarem a la dreta el camí que continua pujant per la carena del serrat de la Coca. Nosaltres tirarem a l’esquerra, seguint pel relleix un roca que suaument ens portarà fins al torrent de la Guineu. Son els relleixos tan típics del massís que permeten que molts camins aprofitin aquests espais de sota els cingles. Aquests  corresponen a uns estrats (argiles i gresos) que son de diferent composició que els estrats superior i inferior (conglomerats), de roca mes compacta i que formen les cingleres. Els de coloració mes rogenca i menys compactes formen els replans en els que apareixen nombroses cavitats. En aquest tram podrem visitar unes 9 cavitats i 3 foradades. Pugem deixant el torrent de la Guineu enrere fins al cami que revolta el Montcau pel seu mal pas. El seguim a l’esquerra breument i comencem a baixar cap a la zona de la cova dels Llimacs, la cova dels Mosquits, la cova de la Vall i el Cavall Bernat de la Vall ( si som un grup reduït i amb una corda també es poden visitar la cova Gran del Collet del Llor, cova de la Muntada, i la cova de les Monges. Després de veure el Cavall de la Vall baixarem per la canal direcció al collet del Llor. Si ens convé escurçar el recorregut (4,3 km per pujar a la carena dels Emprius) uns tres quarts d’hora, podem tornar pel primer camí a la dreta, que ens portarà directament a la font de la Guineu i en 25 minuts mes serem a l’aparcament.

Dimecres, 13 de setembre de 2023

Excursionisme

Horitzons

Del Pi de les Tres Branques a Llinars per les canals del Catllarí

Del Pi de les Tres Branques a Llinars per les canals del Catllarí

Una ruta que ens durà del Berguedà al Solsonès recorrent els contraforts dels Rasos de Peguera i les canals del Catllarí fins al pont de Llinars, a la carretera que comunica Berga amb Sant Llorenç de Morunys. Començarem sota l’emblemàtic Pi de les Tres Branques —del que en queda, de fet—, al pla de Campllong, i tirarem cap a la casa de Riu, ara deshabitada, però que ha donat nom al municipi de Castellar del Riu. D’allà ens enfilarem cap a l’ermita de Sant Llorenç dels Porxos i la casa que li ha donat nom per continuar per les Llosanques fins a la serra de can Jardí, que deixarem per baixar sobtadament cap al torrent de Fontfreda, on enllaçarem amb la ruta del Caracremada. Unes explotacions forestals han malmès la part final d’aquest tram del camí i l’haurem d’anar endevinant una estona. El torrent ens durà fins a Sant Martí de les Canals, ja a zona de les canals del Catllarí. Des de Sant Martí baixarem fins a l’Aigua de Llinars i ens enfilarem fins a arribar gairebé a la casa Grossa de les Canals de Catllarí. Abans d’arribar-hi, però, farem una drecera mal traçada per enllaçar amb el camí que va seguint la part superior de la gorja de l’Aigua de Llinars i que ens portaràs al nucli de Llinars. Des d’aquí no ens quedarà altre remei que arribar a la carretera seguint la pista enquitranada, ja que l’autocar, a causa de l’estretor de la carretera, no pot pujar a recollir-nos a Llinars.

Dissabte, 3 de febrer de 2024

Excursionisme

Trescades

Volta per Agulles i Frares Encantats

Volta per Agulles i Frares Encantats

Aquesta vegada anem al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Sortim de l’aparcament de l’Àrea de Can Maçana (BP-1103 Km 0 ), àrea amb punt d’informació (dissabtes i festius) i amb bancs i taules. Comencem per una pista molt arranjada darrerament seguint el GR-172, que ens portarà fins a Coll de Guirló, deixant de banda, a mà dreta la cruïlla que ens duria a Sant Pau Vell i al Castell de la Guàrdia. Arribats a Coll de Guirló, seguim una mica i girem a la dreta, deixant el GR i agafem el camí de la Portella, un bonic corriol, ara molt erosionat però (pel pas massiu de corredors/es i moltes persones) que ens duu després d’enfilar-nos per un roqueter que es deixa fer... fins al coll de la Portella. Des d’aquí ja veiem tota la preciosa regió d’Agulles i Frares. Seguim el corriol en direcció al Refugi Vicenç Barbé, deixant a la nostra dreta al camí dels Pallers per la Canal de les Boïgues. Des del Refugi podem anar a visitar, si volem, la interessant boca de l’avenc dels Pouetons. És a 10 minuts i és l’avenc més profund de la Muntanya de Montserrat, 125 m. (). Del refugi (tancat entre setmana) sortim en direcció a llevant, creuem la canal Ampla (la canal Ampla separa la regió d’Agulles i la de Frares Encantats i ens portaria cap al portell Estret o coll d’Agulles) i després de creuar el torrent del Lloro, seguim per un camí de molt bon fer fins al Pas del Príncep, des d’on ja veiem la regió d’Ecos i s’albira el Coll de Port o de Porc i el del Miracle. Durant aquest tros de camí gaudirem de tot l’agullam d’aquesta regió: la Portella, les Bessones, la Bola de la Partió, la Bitlla, la Nina, el Lloro, la Monja, el Frare, el Dit, etc... totes les agulles tenen noms molt curiosos. Del Pas del Príncep passem per la Font de l’Esllavissada, a l’esquerra (quasi l’única font de tota la contrada, ara eixuta) i arribem ja a coll de Porc. D’aquí surten els corriols que ens portarien cap a dalt dels Frares, a Ecos i altres contrades però nosaltres seguirem baixant ara en direcció nord pel camí per sota dels Frares Encantats, passant per la font de Coll de Porc o del Frare que fa molts anys que no té aigua. Aquest camí, uns anys abans era molt franc i ara, al començament està molt erosionat i hi ha algun tram de pas bastant estret. Excepte aquest pas, el camí és tot de molt bon fer. Passem per la part baixa del Frare, la Miranda del Lloro, el Bisbe i part de la paret nord d’Agulles. Deixant a la nostra esquerra el camí de coll d’Agulles o portell Estret arribarem al camí del GR-172 altre cop, que ens portarà a passar per sota de la Foradada i la Cadireta d’Agulles (la famosa motxilla que es veu des de Sant Llorenç i l’Obac). D’aquí ja arribem altre cop a Coll de Guirló i per la pista fins l’aparcament dels cotxes.

Dimecres, 14 de febrer de 2024

Subscriu-te al butlletí

Rebràs un correu setmanal amb l'agenda d'activitats

Fent ús d'aquest formulari, accepto la Política de Privacitat del Centre Excursionista de Terrassa.

Aquest lloc web utilitza cookies de tercers amb la finalitat de realitzar tasques d'anàlisi. L'accés i ús del lloc web implica la seva acceptació. Per canviar les teves preferències o ampliar la informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies