Activitats

Excursionisme

Excursionisme

Trescades

Ustrell, Gaià i Pont del Masover

Ustrell, Gaià i Pont del Masover

L’excursió transcorre quasi tota pel cantó nord d’Ustrell i l'acabarem amb un dinar de germanor al Casal Cultural d’Ullastrell.Ens trobem a Ustrell (tal com és pronunciat popularment el nom del poble), a la carretera BV-1203, que és la carretera d’Olesa i al Pàrquing 5 - Antiga Escola, a costat mateix del pàrquing de Cal Taiet.Sortim en direcció nord-est per pujar cap el Turó del Rector, que és el punt més alt de tota la jornada, al costat mateix de l’església de Santa Maria de la que cal destacar el seu campanar modernista (1908), obra  de l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill.Deixem el poble i anem cap al nord, passem pel costat de camps d’oliveres en direcció a la Masia de Can Font, que no hi arribarem i seguim pista avall fins arribar a la Riera de Gaià. La Riera de Gaià en pren el nom al final del Torrent de la Xoriguera, a sota de Can Font de Gaià i el perd poc després d’Ustrell, quan la riera fa un gir a l’esquerra en direcció nord-sud i amb el nom de Riera del Morral del Molí, que ja desemboca al Llobregat.Al llarg del seu recorregut té diverses aportacions d’afluents i aqüífers que encara que en general el terreny sigui sorrenc i hi han moltes filtracions, permet córrer l’aigua per la seva llera. Per tant, bona part de la riera sempre porta aigua, encara que no hagi plogut. Es podria considerar riu i no riera en molts trams, sobretot de Viladecavalls en avall.Podem visitar una gran balma allà mateix, al costat de la riera, excavada per l’aigua al llarg dels anys. Pugem riera amunt uns 350 m. i pel costat d’un camp anem a veure l’antic forn d’obra i teuleria de Can Cabassa, masia que ens queda damunt nostre.Des del camp podem observar els talussos del davant i els diferents estrats vermellosos corresponents a dipòsits sedimentaris quaternaris, posats ara al descobert per la contínua erosió de l’aigua. En general es tracta d’argiles, sorres i alguns petits còdols no gaire consolidats, la qual cosa facilita la seva erosió.Ara travessarem la riera avall i per una dreta pista ens enlairem per anar a trobar el GR-6 que en aquest punt transcorre per sobre dels talussos erosionats a banda i banda, quedant en algun punt tant sols una estreta carena per passar-hi entre estimbats, enmig de boscos de pins i alzines que ens menarà altre cop a la riera.Ara la baixarem uns 250 m. per agafar tot seguit un corriol amunt, en direcció  sud-est cap a Can Font. Tampoc hi arribem ara sinó que per pista, anem a la Font de Can Font, a una zona d’antics horts i conreus. Seguirem per un corriol ara en direcció nord-oest i anem cap el Pont del Masover.Es tracta d’un pont construït a finals del segle XIX damunt d’un profund torrent d’uns 15 m. i utilitzat per transportar el raïm recollit de les vinyes fins a la masia de can Font, salvant el gran desnivell existent en el torrent i escurçant el camí per anar d'una banda a l'altra. El pont, situat en una zona rural i boscosa, presentava esquerdes i fissures a la part inferior de l’arc apuntat de maons ceràmics i en els seus laterals. A més, estava cobert per vegetació i arbrat que afectaven la seva estructura i l’estabilitat del conjunt. El maig del 2021 es va donar per finalitzada l’actuació de consolidació del Pont del Masover, molt malmès pel pas del anys.Seguirem el corriol i ens enfilarem per una carena també amb algun tram estret i estimbat, després ja per pistes arribarem al poble i podrem anar a dinar amb tota la colla.

Dimecres, 11 de desembre de 2024

Històric

Excursionisme

Trescades

Barraques i Boades

Barraques i Boades

Aquestes sortides les fem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a ser acompanyades a la natura i a la muntanya. Ens trobem a l’aparcament del principi del Camí de les Boades o Camp de Tir de Rellinars. Kilòmetre 13,7 de la B-122, direcció a Rellinars. Fem un tros de pista de baixada i abans d’arribar a la riera de Rellinars girem a l’esquerra per agafar un corriol paral·lel a la riera que ens durà fins a la presa de Rellinars, destinada bàsicament a suportar i parar les possibles riuades, no per emmagatzemar aigua. Més amunt trobarem la Barraca de les Fonts i la de les Cases de la Vinya del Masnou, força ben conservades. Després la bassa i la Casa de Cal Ramonet, totalment enrunada,, que ens remunta a l’activitat vitivinícola que hi havia a Rellinars a mitjans del segle XIX ,on es poden veure encara dues tines, una de planta circular i l’altra de quadrangular, amb l'interior recobert de cairons de ceràmica vidriada. Probablement totes les feixes del voltant eren vinyes. Arribarem ara a Les Cases, un conjunt d’edificacions actualment en runes i documentat del 1405. Amb antics lligams amb els Alavedra, documentat l’any 1549 del terme del Castell de Vacarisses. Aquí seguim pel GR-5 en direcció a llevant per anar a Les Boades passant per la Font i la Bassa del mateix nom. Arribem a la Casa de la Boada, dalt d’un turonet i amb diverses construccions molt ben conservades també. La Boada Nova que està per damunt de les Boades Velles és una construcció de principis del segle XIX que està habitada i cuidada. Les Boades Velles daten de l’any 1002. Des d’aquí seguim cap el sud, per la pista en direcció a la Riera de Rellinars, passant per l’anomenat Pla de la Bàscula i un cop arribats a la riera podem anar a veure la Font de Carlets, a viam si raja, que fa temps que no ho fa. Ara ja només ens queda tornar per la pista del començament fins on hem deixat els cotxes.  

Dimecres, 20 de novembre de 2024

Excursionisme

Trescades

Boades i Cases

Boades i Cases

Canvi de data! La sortida del dimecres 13 de novembre s'ajorna al dimecres 20 de novembre.   Ens trobem a l’aparcament del principi del Camí de les Boades o Camp de Tir de Rellinars. Quilòmetre 13,7 de la B-122, direcció a Rellinars.Fem un tros de pista de baixada fins arribar a la riera de Rellinars i anem a la Font de Carlets, darrerament eixuta. Seguim la pista cap a llevant passant pel lloc anomenat el Pla de la Bàscula fins a la Font del Trull a la riera i una mica més enllà el pou i la surgència o Font de la Pedregosa, totes sense aigua, si no plou. Un miqueta més de pista i anem a veure les tombes de les Roquisses i la boca de l’avenc del mateix nom. Aquesta necròpolis d’època alt medieval consta de restes de tres cistes i potser un quarta, en un estat de conservació bastant dolent.Un tram de pista més amunt, deixem el Torrent de la Saiola i cap a l’esquerra i al nord enfilem la Carena de Castell de Bocs per un agradable corriol, fins arribar a una pista, per on transcorre el GR-5. Ara en direcció a ponent, passem per sota el Castell de Bocs i la Roca del Duc per visitar la Barraca de Vinya 10039, molt ben conservada. I així arribem a la Casa de la Boada, dalt d’un turonet i amb diverses construccions molt ben conservades també. La Boada Nova que està per damunt de les Boades Velles és una construcció de principis del segle XIX que està habitada i cuidada. Les Boades Velles daten de l’any 1002.Seguim el GR-5 fins arribar a la Font i Bassa de la Boada, al torrent del mateix nom. La Bassa actualment està coberta doncs la propietat de Les Boades la utilitza com a cisterna ja que en aquest indret l'aigua no prové de la xarxa. La Font està tota obrada i canalitzada cap a la bassa o cisterna. Encara que no ragi ara, l’hem vist rajar i força, en veiem totes les concrecions calcàries a l’exterior. Al costat mateix i a sota de la Font hi ha un abeurador-safareig que ens fa pensar que abans l’aigua n’era força abundant en aquest lloc. Seguint el corriol, a la següent torrentada, hi trobem la construcció d’una petita presa, encara d'en peus per l’aprofitament de tota l’aigua de la pluja.Arribarem ara a Les Cases, un conjunt d’edificacions actualment en runes i documentat del 1405. Amb antics lligams amb els Alavedra, documentat l’any 1549 del terme del Castell de Vacarisses.Seguirem cap al sud-oest per la carena, deixant ja el GR-5, pel costat de camps llaurats i arribem a Cal Ramonet, casa totalment enrunada, que ens remunta a l’activitat vitivinícola que hi havia a Rellinars a mitjans del segle XIX. Encara es poden veure dues tines, una de planta circular i l’altra de quadrangular, amb l'interior recobert de cairons de ceràmica vidriada. També hi ha una bassa situada en una clariana que hi ha a tocar de les runes de la casa, que s’omple amb aigua de la pluja. Probablement totes les feixes del voltant eren vinyes. L’aigua era imprescindible per ensulfatar la vinya amb el caldo bordelès, que és com es coneixia la barreja de sulfat de coure i calç.Seguint la carena, trobem ara la Barraca de les Cases de la Vinya del Masnou, ben conservada i més avall un petit dipòsit on s’hi preparava el sulfat de coure per ensulfatar les vinyes. Més avall també la Barraca de les Fonts, en bon estat.Arribem ara a la Riera de Rellinars altre cop, a un meandre on hi ha construïda una gran presa de formigó destinada bàsicament a suportar i parar les possibles riuades, no per emmagatzemar aigua.Travessem la riera i cap a llevant, seguim al seu marge esquerra  per un corriol que passa pel costat dels anomenats Banys Sussanna o la Riereta com dèiem de petits.Tornem ara a la pista de Les Boades i cap a l’aparcament on hem deixat els cotxes.

Dimecres, 20 de novembre de 2024

Excursionisme

Trescades

L'Abella i el Pi Tort

L'Abella i el Pi Tort

Sortim de l’aparcament de La Barata, BV-1221, km 9. Baixem cap a la Riera de les Arenes i la resseguim un tros avall fins a trobar paral·lel a la Riera, el Camí Ral de Barcelona a Berga o de Barcelona a Manresa, que aquí són el mateix. El resseguim un tram per un gran tall fet al roqueter i el deixem per una pista planera que és el Camí Moliner troncal de La Barata, en direcció a Can Robert, passant al costat de les Cabanes del Camp del Gabi. Si volem, podem visitar el Forn de Calç de Can Robert I. A l’arribar a l’antic aparcament de Can Robert veiem que ara tot l’espai està llaurat i els accessos tallats, fins i tot per passar-hi a peu.Passem pel costat de la bassa i un bell alzinar i després mateix de passar el Mas de Can Robert a la dreta, ens enfilem per un antic corriol que ens menarà a les anomenades Tombes de Can Robert. Es tracta d'una necròpolis de set tombes del període de transició entre l’època romana i la medieval entre els segles VII i IX, totes menys dues orientades llevant-ponent i disposades en fileres equidistants. Els pins d’aquest corriol s’aguanten pràcticament amb les arrels nues degut a la forta erosió pel pas de persones i bicicletes de muntanya, la base és un roqueter i el gruix del sòl és mínim.Arribem a una corba de la pista de Can Poble i la tornem a deixar corriol amunt, entre arrels i roqueters, fins a tornar-la a trobar més amunt. Tornem a deixar la pista i per la Carena de l’Estret trobem el camí planer que ve de Can Poble  i el seguim direcció nord cap a la Canal de l’Abella. Camí de molt bon fer fins arribar a la Canal de la Coma de l’Abella on  s’enfila una mica. Seguidament trobem el Forn de Calç de la Canal de l’Abella i l’Avenc del mateix nom. Ara el camí es fa a voltes més costerut doncs, no és el camí original sinó, una drecera feta amb el pas dels anys i les persones. I arribem al Coll del Morral o Cova del Drac.Sortim de la Cova del Drac en direcció nord-oest, passem pel cap d’amunt de la carena rocosa de la Roca Petanta i pel camí de la Carena del Pagès arribarem a la cruïlla de la Canal del Pi Tort, amb un pi molt característic, que no és el Tort, el qual fa anys que es va morir. Els arbres també es moren ...La Canal del Pi Tort, és una Canal amb un camí de molt bon fer, orientada cap al sud-oest, antic camí de cavalleria, muler... El camí segueix molt a la vora de la pròpia canal o torrent i després se'n va cap a l’esquerra, suavitzant-se força  fins arribar a la gran i molt ben cuidada i mantinguda Masia de Can Pèlecs, una de les més grans de tota la contrada. Les primeres referències d’aquest mas, daten del segle XII.La voregem pel nord veient les diverses construccions i seguidament per un corriol arribem a la pista del Camí de Can Bofí. I entre pistes i corriols arribarem de nou a la Riera de les Arenes i a l’aparcament.

Dimecres, 9 d'octubre de 2024

Excursionisme

Trescades

La Coma d’en Vila i La Mata

La Coma d’en Vila i La Mata

Aquesta sortida la farem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a ser acompanyades a la natura i a la muntanya.La sortida s'havia de fer una setmana abans però la diada ens ha endarrerit totes les activitats.Deixarem els cotxes a l’aparcament de Coll d’Estenalles. D’allà enfilarem unes escaletes per agafar el GR5 i el seguirem fins arribar a la bassa de La Mata. Allà ja agafarem la pista de la Coma d’en Vila encara pel GR5, passant pel Collet del Vent, on hi ha unes alzines enormes, Collet de Fontfreda i Coll de Garganta. Seguirem per la pista fins poc després de l’antic Xalet de La Mata on agafarem un corriol a mà dreta que ens portarà quasi al Bassal de La Coma d’en Vila. Passarem pel darrera de la casa quasi enrunada del Mas de La Coma d’en Vila i per corriols anirem a veure la majestuosa Alzina Bonica o Alzina del Vent, una gran supervivent de la contrada.Ens arribem a Coll de Boix, on podrem veure la muntanya de Motserrat, si el dia ens acompanya. Anem ja de tornada i agafem altre cop el GR5 i no el deixarem fins arribar, desfent part de la pista que havíem fet a l’alçada de l’Ermita de Sant Jaume de La Mata, a on hi podem anar i gaudir d’unes excel·lents vistes de l’entorn. D’aquí ja veiem la Casa del Mas de La Mata a on ens hi acostarem a fer-hi un tomb.Sortim de la Casa de La Mata per la pista dels vehicles que ve del Coll d’Estenalles. A aquesta pista hi ha plantats a la vorera Cedres del Líbanpreciosos, amb unes pinyes molt especials. També veurem alguna gran alzina. I ràpidament arribarem als cotxes.

Dimecres, 25 de setembre de 2024

Excursionisme

Trescades

Turó i Agulleta de Puigdoure

Turó i Agulleta de Puigdoure

En aquesta sortida, al ser més llarga del que és habitual, ens emportarem esmorzar i dinar de motxilla, no és una matinal sinó, de tot el dia. Deixem els cotxes a l’Alzina del Sal·lari i enfilem cap els graons de Mura i el Sot de la Teula. Deixem el camí que ens portaria fins a la Font dels Traginers i enfilem els següents graons de Mura passant pel Bassal dels Traginers o del Graons, a prop de la Balma dels Traginers i arribarem al Coll de Boix. Del Coll anem direcció a ponent i gaudirem d’un tram del camí recentment arranjat, evitant les dreceres erosionades i fent les ziga-zagues originals, bona feina. Baixem per la carena fins a l’Era dels Enrics. Aquí deixem la carena, que seria la dels Pins Cargolats i del Sot de l’Infern i anem cap el Collet del Mal Pas. Al costat mateix i al nord del coll podem observar l’espectacular Les Tres Pinasses que pugen verticals amunt, al costat mateix hi ha també una alzina de tres besses. Al llarg de tot aquest tros podrem observar uns Cirerers d’Arbost espectaculars, n’hi ha molts per tota la contrada. Ara girem cap al sud per revoltar per llevant tot el llarg Turó del Mal Pas o de Puigdoure i anar a buscar el camí que des del sud ens portarà al cim del Turó del Mal Pas o de Puigdoure. Fàcil i optativa pujada que ens portarà a un mirador enorme de tota la contrada. Possiblement el Turó de Puigdoure sigui després del Montcau el turó més gran de Sant Llorenç i l’Obac. Baixarem del Turó i desfent part del camí ens aproparem a la Cova i Agulleta del Mal Pas. La cova té un recorregut de 67 m. i 6 m. De desnivell. A moltes d’aquestes coves s’hi han trobat restes arqueològiques interessants. 20 m. A l’est d’aquesta cova es troba la Cova Petita del Mal Pas, d’onze metres de recorregut, que va estar habitada durant la guerra civil i a on hi van improvisar un taller de fusteria en el que per mantenir-se ocupats, feien tota mena d’estris a partir de la fusta de boix. Desfarem un altre tros de camí i anirem a buscar la anomenada Carena de la Màquina de Tren de Matarrodona, també anomenada Carena Dels Marimons d’una font popular. La seguirem uns 7 o 800 m., es va estrenyent fins a quedar-nos tallats i penjats dalt la carena i per una canal a ponent en baixarem i en direcció sud arribarem a la poc coneguda Foradada de Matarrodona, una de les més grans de la Carena de l’Obac i de Sant Llorenç. La travessarem cap a llevant i baixant una canal mig arbrada i flanquejant la cinglera anirem a trobar una balma antigament obrada a mitja alçada del frontal de la pròpia Màquina de Tren. D’aquí i per un camí poc evident baixarem fins al Corralot de Matarrodona, anirem a buscar la pista del mateix nom i ens dirigirem cap a la Font-Bassal del Roure Llarg o de l’Om, on hi ha una petita presa. A destacar-hi aquí la quantitat de «llenties d’aigua» (Lemna Minor) d’un verd molt especial que hi ha flotant a l’aigua estancada, que té molts nutrients per aquest vegetal. Deixarem el Torrent del Roure Llarg i ens enfilarem pista amunt fins a trobar un petit corriol a mà esquerra que ràpidament ens durà fins el Coll del Castellot del Roure Llarg. Enfilarem la carena pel roqueter i passant per sota i el nord del Turó del Pujol anirem cap el Coll del Sentinella, una agulla de roca molt propera. Travessem el coll i direcció a ponent ens enfilarem a l’esquerra per pujar altre cop a la Carena del Roure Llarg, on hi ha el roure que, una forta ventada el 1981 va malmetre. Aquest roure degut a les seves mides, uns 10 m. d’alçada i 2,41 m de perímetre, que es veia de tot arreu va ser l’origen de la toponímia de la carena, el torrent la bassa i la perduda font que hi havia sota seu. No deixarem la carena fins passant pel nord del Turó de la Cort Fosca arribar al seu coll, a on trobem la pista de Matarrodona, avall cap al Turó de l’Espluga i amunt cap a Coll de Boix i La Coma d’en Vila. Agafem uns graons allà mateix a l’altre costat de la pista i ens dirigim al capdamunt de la Carena de l’Obac, cap a la Sesta Grossa i el Corral de la Fusina, antiga edificació totalment enrunada actualment. Arribem al GR-5, en farem un trosset i si en tenim ganes podem fer un camí diferent per anar cap els Graons de Mura sinó, ens podem dirigir cap a Coll de Boix i desfer tot el camí de pujada fins l’Alzina del Sal·lari.

Dimecres, 10 de juliol de 2024

Excursionisme

Trescades

5 Fonts de La Pineda i de Can Font de Gaià (amb Prodis)

5 Fonts de La Pineda i de Can Font de Gaià (amb Prodis)

Canvi de data! La sortida es farà el dimecres 19 de juny. Aquesta sortida la farem conjuntament, una part del seu recorregut, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a ser acompanyades a la natura i a la muntanya.Començarem a la Riera de Gaià, després mateix del gual de la riera amb la pista dels vehicles. La Riera de Gaià du el seu nom des d’aquí fins passats Viladecavalls i Ullastrell. Després canvia de nom. Iniciem el recorregut pel Torrent de la Xoriguera, riera amunt, cap el nord i en farem més o menys un kilòmetre amunt fins agafar un trencall a l’esquerra. El darrer cop que van rajar amb ganes els Caus del Guitard, aquí l’aigua feia una amplada de tres metres i costava travessar-la. Al Torrent de la Xoriguera millor no passar-hi  plovent fort o després de fortes pluges doncs pot aver-hi aiguat important, amb el risc que això comporta ...Anirem a trobar el Camí Vell de Terrassa a Rellinars, que hem deixat al començament i en farem un bon tram. Aquest camí s’ha conservat prou bé al llarg dels anys degut que passa per terrenys de pissarra i l’erosió i el pas dels anys no l’han malmès gaire.El deixarem i farem ara un parell de kilòmetres per pistes boscateres molt agradables,  des d’on ja veurem l’imponent Casa de la Pineda, acostant-nos al marge esquerra del Torrent de la Font de la Teula. Arribarem així a la Font del Ferro, antiga font obrada, de dipòsit, amb bancs per seure i en un lloc ombrívol. El darrer tram del camí s’ha vist alterat darrerament per l’obertura de pistes per l’extracció de fusta segurament. Aquesta font fa molts anys que està seca.D’aquesta font anem molt a la vora, a la font de la Pineda. Font curiosa construïda en forma de mina, en un mur de pedra, al mig de la llera del Torrent de la Font de la Teula. Ha de ploure molt per veure-la rajar ... Les noves pistes l’han colgada una mica i costa trobar-la.Passem ara ja al marge dret del Torrent, que neix una mica més amunt i per una pista i travessant camps de conreus per sota mateix de la  gran Casa de la Pineda, arribarem a la pista principal de la Pineda, a tocar del dipòsit d’aigua contra incendis.Pista avall arribem, a la dreta, al Coll de Colomers des d’on podem mirar i admirar, a part de Montserrat i la Serra del Ros i de Cardús la gran destrossada de l’abocador de Coll Cardús i planta de tractament de residus urbans.Pista avall i més o menys resseguint la Carena de la Pineda, passarem a la vora de la Caseta de la Pineda, amb algun petit camp conreat.I enfilem cap el turó dels Escorpins, per pista ample i arranjada. Baixem del Turó per forta pendent per l’ample pista i un trosset avall, girem a l’esquerra per agafar un bonic corriol que ens durà a la Font de la Teula, situada al mig del torrent del mateix nom. Aquesta font quasi sempre rajava i força però, els darrers any necessita molta pluja per rajar i no és així.Aquí, si els horaris ens lliguen una mica i no passa res, ens trobarem amb la colla de Prodis, que han pujat per un altre lloc i a on hi hauran esmorzat i tots plegats podrem anar baixant i acompanyant-los, enllaçar amb la pista que passa pel costat de la Font de la Roca, que podem visitar, potser no totes les persones, només les que caminin millor. Aquesta font està molt malmesa i deixada, molts cops baixa un filet d’aigua pel torrent, quan plou o ha plogut, molt més. Té un curiós reg obrat que duia aigua del torrent i la font cap al camps que hi ha més avall.De la font, per pista i passant pel costat d’un camp d’oliveres molt ben recuperat i cuidat, farem a un petit tram del PR-C 13 Circular d'Ègara-Terrassa i baixarem cap a la Font de Can Font de Gaià, recentment rebatejada per algú com del Llaure (molt mal escrit) però, el nom original, cartogràfic i de sempre la situa molt millor al lloc. Font també molt obrada, amb murs i de cisterna. Aquesta també rajava molts cops, ara poquíssim. Allà mateix, a l’altre costat del torrent i en una caseta hi ha encara l’antiga bomba i conduccions que extreien l’aigua del Torrent de Can Font de Gaià i la pujava a la masia de Can Font, que està a sobre mateix nostre i està protegida com a bé cultural d’interès local. La masia original està documentada ja el segle XIII i completament reformada al segle XIX.La masia de Can Font de Gaià està situada en un altiplà molt curiós, amb pendent nord-sud i amb accessos tant pel sud com pel nord. Molt ben restaurada els darrers anys. La masia, transformada en granja de porcs, era considerada als anys seixanta, una de les millors granges de l’estat espanyol. Actualment fan treballs forestals per la zona del Vallès Occidental, venda de llenya i es dedica també a la producció de compost de molts tipus per jardineria, integrant a l’empresa treballadors de la FACT, entre d’altres.Pugem un trosset de torrent de la Font i agafem la pista pel nord de la finca pel PR-C 13 en direcció al Guitard, que deixem enseguida per tornar a anar pel Camí Vell de Terrassa a Rellinars avall i arribant al Torrent de la Xoriguera, tornem al lloc d’inici de l’excursió. Havent visitat així un tram de la Serra de la Pineda a voltes poc conegut.

Dimecres, 19 de juny de 2024

Excursionisme

Trescades

Les Espases de Sant Salvador

Les Espases de Sant Salvador

Aquesta vegada anirem al capdamunt de la comarca del Baix Llobregat. Deixarem els cotxes a l'inici de la pista que ens du a l’antic i abandonat Balneari de La Puda, des de la C-55 o Eix del Llobregat al km 7. Iniciem el recorregut per un corriol que surt a la dreta i s'enfila per passar per sobre el túnel dels Ferrocarrils i endinsant-se per l'esquerra del Torrent de l'Afrau ens portarà al peu de les Agulles del Petintó Inferiors o Espases de Sant Salvador. L'accés a les agulles, tot i que és possible, actualment és molt dificultós degut a l’espessa vegetació i la verticalitat del terreny. Aquesta extraordinària formació geològica es troba als nivells inferiors mesozoics (els quals pertanyen al Triàsic Inferior, és a dir, al Buntsandsteim). En aquest indret, els conglomerats basalts del Buntsandsteim apareixen en situació vertical. Donada la seva resistència a l’erosió destaquen sobre els materials circumdants, produint la formació d’hokbacks o d’espases. Buntsandstein: ‘roca de sorra roja’ en alemany. Fàscia formada per conglomerats vermells i gresos. Un estatge geològic caracteritzat pel color vermell de les roques sedimentàries que la componen. Aquesta tonalitat és originada per la presència d’òxids fèrrics al seu interior, tot i que en algunes ocasions i per diferents motius es pot presentar blanc (Sant Salvador de les Espases, Sant Pere Sacama...). També cal dir que aquí, aquests conglomerats són de caràcter quasi exclusivament quarsífer (de còdols de quars), amb ciment i matriu silícica. Per d’altra banda, sovint contenen petits creixements de Baritina, situats entre el ciment silici. Seguirem torrent amunt fins arribar a un desviament a mà dreta que deixant ara el Torrent de l’Afrau ens durà a la Cova de la Grisa, un petit aixopluc excavat per l’home. Camí amunt i creuant moltes antigues feixes i marges (és més una drecera que un camí doncs, el camí original està una mica perdut) arribarem a una pista que, baixant-la una miqueta ens permetrà veure les Espases de Baix des de dalt. Pista amunt passem ara pel peu de les Espases de Dalt o Agulles del Petintó. Es visiten millor pel vessant de llevant doncs, aquí també la vegetació és força espessa. Arribem així al Coll de les Espases, mirador excel·lent cap a Montserrat i Sant Salvador. Direcció a llevant ara, resseguim el Camí d’Olesa de Montserrat al Pla del Fideuer, passant per sota el Puig Cendrós i a la vora d’un grapat de barraques de vinya. A les feixes de totes aquestes contrades hi havia sobretot vinya, oliveres i ametllers. Actualment quasi només oliveres i alguns ametllers. Seguirem pujant una miqueta més per arribar al Coll de Sant Bernat, punt més alt d’aquesta sortida, 487 metres. Amb suau baixada anirem cap al Coll del Bram i el Pla de les Carboneres, passant per sota les Roques de l’Afrau, que ens queden al sud. També per sota el Turó dels Ducs i cap a ponent arribarem ja al Castell de les Espases i a Sant Salvador. Aquí conflueixen els termes municipals d'Esparreguera, Vacarisses i Olesa de Montserrat. Sant Salvador era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular. La capella ha sofert diverses restauracions al llarg dels segles, la darrera l’any 1985. Una llegenda vincula aquest castell a una batalla que hi hauria lliurat el comte de Barcelona Ramon Borrell, l'any 1003, contra els sarraïns: per ajudar al comte, Déu va enviar des del cel una pluja d'espases. En realitat, el toponímic de les espases prové pel terreny accidentat on es troba el castell. Agafant un corriol amb forta baixada cap a sud-oest, passant per la Cova de Sant Salvador i per la Font de Sant Salvador, tornem al Torrent de l’Afrau, que no deixarem ja fins arribar a l’inici de l’itinerari.

Dimecres, 8 de maig de 2024

Excursionisme

Trescades

Les Vendranes, El Lleonard i Can Còdol

Les Vendranes, El Lleonard i Can Còdol

Si no et funciona l'enllaç a la inscripció, apuntat mitjançant aquest enllaç:   Aquest segon dimecres de mes sortirem del km 12,3 de la carretera B-122, la de Rellinars.Agafem la pista que creuant el Torrent dels Homs ens durà fins la Masia de Les Vendranes.És una de les més antigues del terme de Vacarisses de les quals se’n té constància, ja que ja se’n parla al segle XIV, conservant el seu aspecte de certa fortificació, doncs es veu totalment tancada per murs que semblen fer funcions de muralla. Masia força ben conservada, encara que les terres dels voltants semblen en desús majoritàriament.D’aquí sortirem en direcció a ponent per resseguir el Torrent de les Vendranes, que més endavant esdevé la Riera de Sanana. Passarem tot seguit pel costat del salt i gorg de les Vendranes. Visitarem el Pou del Lleonard datat del segle XVI, una mica deixat, enmig dels antics horts del Lleonard, ara un gran canyissar.Arribem a la Masia del Lleonard, habitada fins el 1973 i ara en runes. Aquell any, una gran torrentada es va endur les feixes on es trobaven la majoria dels horts i vàren abandonar la casa i les terres. Fins l'últim any van fer vi als dos cups que encara es conserven darrere la casa. Feixes, horts, pous i basses actualment estan abandonats i ocupats per una exuberant vegetació. Baixarem a buscar el curs de la riera, ara anomenada de Lleonard i després de Can Còdol i Sanana, passant a la vora del Salt de la Guineu, que amb aigua és molt vistós i ens allunyem momentàniament de l’estricte llit de la riera, resseguint-la a més alçada de la seva llera.Baixem altre cop a la riera on podrem gaudir d’un dels trams més bonics de la riera, amb un ample llit de pedra formant un pas força encinglerat i algun que altre saltiró. Quan plovia força, l’aigua anava de bat a bat de la riera. Aquí hi trobarem la Cova del Torrent de Can Còdol, petita cavitat situada en una cinglera de pedra tosca força interessant, sota mateix de la Casa de Can Còdol. Passant pel costat d’una petita presa i arribant a una pista, seguidament veurem els Forns de Can Còdol, antics forns d’obra i teuleria.Ara anirem  a veure el Molí de Can Còdol. Molí fariner datat del 1778 en el suport del brancal de la mola. Queden vestigis del mecanisme del molí, un brancal on hi ha col·locada la pedra inferior de la mola, mentre que la mola superior o volandera ha desaparegut.Ara deixem ja la Riera de Sanana per pujar per pista cap a la Masia de Can Còdol, datada del 1741 a sobre el llindar de l’entrada. Gran masia situada a la part superior d’una cinglera sobre el congost de la riera. Als terrenys de la masia, molt ben conservada, hi ha un grapat de noves construccions majoritàriament en desús. Encara conserva però, de forma modificada als darrers anys la coneguda font del mateix nom que la casa i actualment eixuta. Font que era safareig i abeurador i l’aigua, que pel seu cabal constant i de qualitat des de sempre, es va arribar a embotellar industrialment l’any 1961 com a aigua de boca que es distribuïa a Terrassa amb el nom de «Agua de Codolier»  però, l’aventura va durar molt poc temps. Als voltans de la masia es treballen encara un grapat d’horts i camps.Deixem Can Còdol i seguint pistes de terra arribarem fins el Mas del Corto Pio. Casa de pagès semi-derruïda situada a la part superior d'un turó que forma un petit altiplà sobre el torrent dels Oms. Datada del segle XVIII. Hi ha en una de les habitacions un forn de pa amb volta de maó molt ben conservat, el qual forma un petit cos adossat que sobresurt de la façana. A tocar de la casa hi ha una barraca de vinya de pedra seca de planta circular molt ben conservada. Pot estranyar l’existència d’una barraca just al costat d’una casa, quan precisament aquestes tenien la principal funció de servir d’aixopluc o lloc de pernoctació quan la vinya era lluny de l’habitatge habitual del pagès. L’explicació és que la barraca és de construcció molt posterior a la del casalot, ja més enllà de quan aquest ja estava abandonat. A prop de la barraca, mig oculta entre la vegetació encara es poden veure les restes d’un cup o tina. Acabarem l’excursió seguint pistes fins a la carretera de Rellinars i fent un trosset amunt arribarem al punt de sortida.    

Dimecres, 10 d'abril de 2024

Excursionisme

Trescades

Canterelles, Roca del Corb i Punta dels Caus Cremats

Canterelles, Roca del Corb i Punta dels Caus Cremats

Aquesta vegada anem a donar un volt per la serra de l’Obac.Sortirem de l’aparcament de la Barata, Carretera BV-1221, Km 9.En direcció a la riera de les Arenes i abans d'arribar-hi girem a l’esquerra i entrem als Jardins de la Barata, ara molt deixats però no fa massa anys molt ben cuidats. Encara conserva fileres de pedres i arbres que marcaven els camins per passejar-hi, un amagatall-magatzem de la guerra civil, una bassa i també algun arbre monumental.Sortint dels Jardins travéssem la carretera i ens enfilem per un corriol en direcció a l’Obaga de les Canterelles per anar a trobar el Torrent dels Ponts on hi ha la font de les Canterelles amb una petita taula i bancs obrats, seguidament una mica més amunt trobem el Forn de Calç de les Canterelles, possiblement un dels millors conservats de tot Sant Llorenç i l’Obac. Una mica més amunt deixem el torrent i per algun que altre roquissar arribarem al Collet Estret - 852m - on per ponent, baixant per la Canal del Llop arribaríem fins a la Font de la Portella. Del coll anem direcció sud cap a la Carena del Pou de Glaç però, no arribarem al Pou sinó que girarem 180 graus en direcció nord-est per passar pel Turó de la Carlina - 931m - un turó sense vistes degut a l’alta vegetació i a l’arbrat. Seguint el camí cap a llevant arribarem a la Roca del Corb - 878m -, magnífic mirador de tota la contrada.Ara girem totalment a sud en direcció al Collet de l’Arca i el Puig Codina - 853m - i d’aquí arribem a la Punta dels Caus Cremats - 815m -, un altre molt bon mirador. Si ens ve de gust ens hi podem enfilar amb una petita grimpada ajudats per arbrets i arrels.Seguidament donarem la volta per sota el turó i baixarem per trobar un molt bon camí que ens menarà a la pista que ens durà a la Torre Salvans i a la Barata.La Torre Salvans va esdevindre refugi del president republicà Manuel Azaña entre 1938 i 1939, construint-hi un búnquer en el seu interior i amb una base d’artilleria antiaèria al peu de la Roca del Corb i una altra base de la qual encara no s’ha trobat l’emplaçament. A la xarxa hi ha força informació sobre la Torre Salvans i la seva història ... Passant pel costat de la casa de la Barata arribarem ja a l’aparcament.  

Dimecres, 13 de març de 2024

Excursionisme

Trescades

Volta per Agulles i Frares Encantats

Volta per Agulles i Frares Encantats

Aquesta vegada anem al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Sortim de l’aparcament de l’Àrea de Can Maçana (BP-1103 Km 0 ), àrea amb punt d’informació (dissabtes i festius) i amb bancs i taules. Comencem per una pista molt arranjada darrerament seguint el GR-172, que ens portarà fins a Coll de Guirló, deixant de banda, a mà dreta la cruïlla que ens duria a Sant Pau Vell i al Castell de la Guàrdia. Arribats a Coll de Guirló, seguim una mica i girem a la dreta, deixant el GR i agafem el camí de la Portella, un bonic corriol, ara molt erosionat però (pel pas massiu de corredors/es i moltes persones) que ens duu després d’enfilar-nos per un roqueter que es deixa fer... fins al coll de la Portella. Des d’aquí ja veiem tota la preciosa regió d’Agulles i Frares. Seguim el corriol en direcció al Refugi Vicenç Barbé, deixant a la nostra dreta al camí dels Pallers per la Canal de les Boïgues. Des del Refugi podem anar a visitar, si volem, la interessant boca de l’avenc dels Pouetons. És a 10 minuts i és l’avenc més profund de la Muntanya de Montserrat, 125 m. (). Del refugi (tancat entre setmana) sortim en direcció a llevant, creuem la canal Ampla (la canal Ampla separa la regió d’Agulles i la de Frares Encantats i ens portaria cap al portell Estret o coll d’Agulles) i després de creuar el torrent del Lloro, seguim per un camí de molt bon fer fins al Pas del Príncep, des d’on ja veiem la regió d’Ecos i s’albira el Coll de Port o de Porc i el del Miracle. Durant aquest tros de camí gaudirem de tot l’agullam d’aquesta regió: la Portella, les Bessones, la Bola de la Partió, la Bitlla, la Nina, el Lloro, la Monja, el Frare, el Dit, etc... totes les agulles tenen noms molt curiosos. Del Pas del Príncep passem per la Font de l’Esllavissada, a l’esquerra (quasi l’única font de tota la contrada, ara eixuta) i arribem ja a coll de Porc. D’aquí surten els corriols que ens portarien cap a dalt dels Frares, a Ecos i altres contrades però nosaltres seguirem baixant ara en direcció nord pel camí per sota dels Frares Encantats, passant per la font de Coll de Porc o del Frare que fa molts anys que no té aigua. Aquest camí, uns anys abans era molt franc i ara, al començament està molt erosionat i hi ha algun tram de pas bastant estret. Excepte aquest pas, el camí és tot de molt bon fer. Passem per la part baixa del Frare, la Miranda del Lloro, el Bisbe i part de la paret nord d’Agulles. Deixant a la nostra esquerra el camí de coll d’Agulles o portell Estret arribarem al camí del GR-172 altre cop, que ens portarà a passar per sota de la Foradada i la Cadireta d’Agulles (la famosa motxilla que es veu des de Sant Llorenç i l’Obac). D’aquí ja arribem altre cop a Coll de Guirló i per la pista fins l’aparcament dels cotxes.

Dimecres, 14 de febrer de 2024

Excursionisme

Horitzons

Del Pi de les Tres Branques a Llinars per les canals del Catllarí

Del Pi de les Tres Branques a Llinars per les canals del Catllarí

Una ruta que ens durà del Berguedà al Solsonès recorrent els contraforts dels Rasos de Peguera i les canals del Catllarí fins al pont de Llinars, a la carretera que comunica Berga amb Sant Llorenç de Morunys. Començarem sota l’emblemàtic Pi de les Tres Branques —del que en queda, de fet—, al pla de Campllong, i tirarem cap a la casa de Riu, ara deshabitada, però que ha donat nom al municipi de Castellar del Riu. D’allà ens enfilarem cap a l’ermita de Sant Llorenç dels Porxos i la casa que li ha donat nom per continuar per les Llosanques fins a la serra de can Jardí, que deixarem per baixar sobtadament cap al torrent de Fontfreda, on enllaçarem amb la ruta del Caracremada. Unes explotacions forestals han malmès la part final d’aquest tram del camí i l’haurem d’anar endevinant una estona. El torrent ens durà fins a Sant Martí de les Canals, ja a zona de les canals del Catllarí. Des de Sant Martí baixarem fins a l’Aigua de Llinars i ens enfilarem fins a arribar gairebé a la casa Grossa de les Canals de Catllarí. Abans d’arribar-hi, però, farem una drecera mal traçada per enllaçar amb el camí que va seguint la part superior de la gorja de l’Aigua de Llinars i que ens portaràs al nucli de Llinars. Des d’aquí no ens quedarà altre remei que arribar a la carretera seguint la pista enquitranada, ja que l’autocar, a causa de l’estretor de la carretera, no pot pujar a recollir-nos a Llinars.

Dissabte, 3 de febrer de 2024

Excursionisme

Trescades

Torrent de la Guineu, Cavall Bernat de la Vall i el Queixal Corcat

Torrent de la Guineu, Cavall Bernat de la Vall i el Queixal Corcat

Començarem a caminar tres-cent metres després del PK18 de la carretera de Mura (BV 1221). Seguim per la carretera direcció cap el Montcau del qual tenim una esplèndida vista. A l’esquerra, 50 metres més amunt, trobem una antiga pista que farem de tornada i que deixem per, tot seguit, enfilar-nos a la dreta cap a la carena o serrat de la Coca. Anem pujant fins a la cota 760 on deixarem a la dreta el camí que continua pujant per la carena del serrat de la Coca. Nosaltres tirarem a l’esquerra, seguint pel relleix un roca que suaument ens portarà fins al torrent de la Guineu. Son els relleixos tan típics del massís que permeten que molts camins aprofitin aquests espais de sota els cingles. Aquests  corresponen a uns estrats (argiles i gresos) que son de diferent composició que els estrats superior i inferior (conglomerats), de roca mes compacta i que formen les cingleres. Els de coloració mes rogenca i menys compactes formen els replans en els que apareixen nombroses cavitats. En aquest tram podrem visitar unes 9 cavitats i 3 foradades. Pugem deixant el torrent de la Guineu enrere fins al cami que revolta el Montcau pel seu mal pas. El seguim a l’esquerra breument i comencem a baixar cap a la zona de la cova dels Llimacs, la cova dels Mosquits, la cova de la Vall i el Cavall Bernat de la Vall ( si som un grup reduït i amb una corda també es poden visitar la cova Gran del Collet del Llor, cova de la Muntada, i la cova de les Monges. Després de veure el Cavall de la Vall baixarem per la canal direcció al collet del Llor. Si ens convé escurçar el recorregut (4,3 km per pujar a la carena dels Emprius) uns tres quarts d’hora, podem tornar pel primer camí a la dreta, que ens portarà directament a la font de la Guineu i en 25 minuts mes serem a l’aparcament.

Dimecres, 13 de setembre de 2023

ExcursionismeAltres activitats

Caminada solidària 2023

Caminada solidària 2023

Microcrèdits Solidaris per l'Àfrica som una associació de cooperació al desenvolupament sense ànim de lucre. Constituïda l'any 2007 per un equip de persones voluntàries que duem a terme projectes al barri de Sam-Sam (Senegal). Volem contribuir a disminuir les desigualtats que són la causa de la fam i la pobresa. Treballem per aconseguir una societat on tothom tingui oportunitats, pugui viure amb dignitat i igualtat, respectant els drets humans i la cultura de la pau. Els nostres àmbits d'actuació són: l'educació escolar, la formació professional i universitària, la igualtat de gènere i l'empoderament de la dona, la salut i l'alimentació. El projecte actual que hem presentat al Centre Excursionista és el següent: Hem construït un Centre de Formació Professional en Ebenisteria i Fusteria al barri de Sam-Sam, ofici molt demandat al Senegal. Hi tenen accés els joves del barri amb més necessitats i dificultats econòmiques i laborals del barri de Sam-Sam. Es tracta de formar-los i capacitar-los per fabricar elements de fusteria i mobles, realitzant els processos de mecanització, muntatge, acabat, emmagatzematge i entrega dels productes al mercat. Actualment, ja ha començat la formació, però hi manquen eines i materials per poder continuar la formació de qualitat. Comptem amb un professor autòcton i, també, un professor de l’escola professional de Sabadell. Agraïm al Centre Excursionista de Terrassa l'organització d'aquesta Caminada Solidària a l'Anella Verda de Terrassa i a tots els participants pel seu compromís i la seva solidaritat envers els països del sud global. Entre tots i totes anirem avançant per aconseguir un món més just on tothom pugui viure dignament. El 29 d’octubre de 2023, t'esperem a la Caminada Solidària! Isabel SolerPresidenta de MCSA Com cada any el Centre Excursionista de Terrassa, organitza la Caminada Solidària col·laborant amb una ONG local. En aquesta ocasió, destinarem l’esforç econòmic a l’ONG MICROCRÈDITS SOLIDARIS PER L'AFRICA que lluiten, entre altres projectes, per la construcció d’un centre educatiu de formació professional a Sam-Sam. Ens agrada que les causes estiguin vinculades a la nostra manera de fer i de pensar i en aquest cas l'objectiu és l’educació. Nosaltres eduquem, sobretot als joves, a viure l’esport i la natura d’una manera sincera, neta, emocionant, segura, lliure i sobretot amb respecte. El mateix respecte que Microcrèdits Solidaris planteja en els seus projectes. Moltes gràcies per confiar en nosaltres i molta sort amb les vostres iniciatives. Convidem a totes les persones i famílies interessades a descobrir l'Anella Verda de Terrassa per una bona causa. El 29 d’octubre de 2023, t'esperem a la Caminada Solidària! Xavi Busom President del CETerrassa

Diumenge, 29 d'octubre de 2023

Excursionisme

Trescades

Camí del Cargol, el Castellot. avenc i balma dels Codolosos i salt de la Blanquera

Camí del Cargol, el Castellot. avenc i balma dels Codolosos i salt de la Blanquera

Des dels diferents aparcaments que trobarem al bonic poble de Mura, hem de baixar a la riera de Nespres i passat el corral de l'Era. Travessarem la riera per començar a pujar pel que queda de l'antic Camí Ral. Aquest tram costerut es coneix com el camí del Cargol. Anem pujant i comencem a tenir bones vistes de Mura. A la cota 602 m el camí passa a tocar de la sepultura de l'Espinenca. Continuem la pujada per la carena Serrallonga i aviat veurem el Castellot o el Turó de les Onze Hores (modernament es coneixen com el Cargol i el Cargolí). Més amunt, i abans de la font, al cingle a la nostra esquerra, hi trobem la cova de la Font del Cargol. Continuem fins a la font, que com moltes fonts està seca molt sovint. Pugem unes graonades i a la nostra dreta, a tocar del cingle, hi tenim la guaitanda de la Font del Cargol, que veurem molt millor des de el camí de baixada a l'altre costat del torrent del Reixac. Continuem la pujada, deixem un trencall a la dreta que de baixada ens portaria directament al collet del Reixac. Nosaltres tirem cap amunt i després del Pla dels Codolosos i just al turó del Pla de l'Estepar, cerquem a l'esquerra un corriol que ens portarà a l'avenc dels Codolosos. Al peu de la cinglera que tenim sota l'avenc on s'accedeix per una canal en direcció N. podríem visitar la balma Gran de la Font Freda o dels Codolosos, La cova Estreta i la cova de Maig. Des de l'avenc tornem al camí de la Serrallonga i el deixem tot seguit per cercar el millor descens del roqueter que tenim a la dreta i on hi veiem de lluny una fita i un inici de camí que baixa bastant dret. Més endavant ja planeja per arribar a la balma dels Codolosos. En el seu interior hi trobem la font dels Codolosos o del sot de les Esglésies. Tot aquest indret ha sigut recondicionat l'any 2000 per la colla dels Grillats segons la placa de ferro que així ho indica i rebatejat com la font de l'Estel. Mes avall trobem un mur adossat al roqueter que recull l'aigua que s'escorre formant la font del Moixó. Tornem a la balma i continuem baixant per dins del bosc on trobarem el camí que s'afegeix per la dreta i que prové de la Serrallonga. Molt aviat arribem al collet de Reixac i una mica més avall, a la dreta, surt el camí de les coves o mines de Mura.. Continuem baixant ara a la dreta seguint unes fites que ens indiquen la pujada a la cova del Reixac. Continuem endavant i quan la vegetació ho permet, a la nostra dreta i a l'altre costat del torrent, hi podem veure la guaitanda de la Font del Cargol. Ja molt a prop de Mura, anirem a veure el forn de calç de la Blanquera i seguirem per sota mateix del salt de la Blanquera. que nomes podem veure rajar quan plou el suficient perquè circuli aigua pel torrent. Finalment, visitarem les fonts del Foradot i del Formatget, que són racons tan ombrívols i humits que permeten la presència de la Llengua de Cérvol (Asplenium scolopendrium) falguera molt rara a Sant Llorenç.

Dimecres, 12 de juliol de 2023

Subscriu-te al butlletí

Rebràs un correu setmanal amb l'agenda d'activitats

Fent ús d'aquest formulari, accepto la Política de Privacitat del Centre Excursionista de Terrassa.

Aquest lloc web utilitza cookies de tercers amb la finalitat de realitzar tasques d'anàlisi. L'accés i ús del lloc web implica la seva acceptació. Per canviar les teves preferències o ampliar la informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies