Curset d'iniciació a la marxa nòrdica

Cada divendres a la tarda ens trobem per caminar pels entorns de Terrassa. El punt de sortida és diferent cada setmana. Fem arribar la informació sobre el lloc i l’hora de trobada, així com de la durada i la dificultat de la sortida mitjançant un missatge al nostre grup de WhatsApp, durant la setmana.

L’Aneto, el cim més alt del Pirineu, malgrat no ser al meu entendre el més atractiu dels cims desperta l’entusiasme del muntanyencs i muntanyenques, i inclús d’aquells que no ho són tant. Potser perquè és el més alt?... Diria que sí, doncs la gent passa a 30 metres de la Punta Oliveras, germà petit de l’Aneto i malgrat la seva posició estratègica et facilita la seva visita el pobre porta dècades plantat com un pal solitari. Em recorda els germans del mig, que a voltes passen desapercebuts..     Sigui quin sigui el motiu, l’Aneto és una muntanya més, i intentarem fer el maig, amb premi especial per qui vulgui visitar la Punta Oliveras.  No és un cim difícil si el fem en època hivernal. A l’estiu ja és una altra història. La seva dificultat quan està ben nevat rau en la durada de l’ascensió, unes 6 o 7 hores, i l’arxi anomenat Pas de Mahoma. No és un pas difícil per aquelles persones acostumades a moure’s per arestes poc afilades. Potser la màxima dificultat d’aquesta pas és poder moure’s per la teranyina de cordes que el guies taràntula acostumen a muntar i saber gestionar els nervis d’aquells que no l’han fet mai i pugen 6 hores amb el “culet” encongit .  Però tranquils, la nostra experiència ens diu que per molts aquell lleó ferotge que ens imaginem es converteix en un “lindo gatito”.