Excursionisme

Recorregut d'unes 3 hores pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

Aquesta activitat pretén sensibilitzar la població a través de la participació en activitats d’excursionisme inclusiu, en el qual participen persones amb necessitats especials i altres que no les tenen.

Allà on l’Alta Cerdanya té els seus límits amb el Conflent, a la Catalunya Nord, hi trobem la concentració lacustre més important del Pirineu Oriental.

El Montseny, enlairat entre les planes de les comarques del Vallès, Osona i la Selva, es presenta com un bloc muntanyós de perfil característic i altiu, visible des de molts indrets de Catalunya i conegut arreu per la bellesa dels seus pais

Bonica ruta i entretinguda, en la qual recorrerem una fosca fageda i l'ascensió al santuari de Bellmunt

Bagà (desviament a Gréixer, ctra. BV-4024), torrent de la Fontbona, Gréixer, Camí al Coll de Pendís, l'Estanyet de Gréixer, font del Clot d'en Pere, coll d'Escriu, torrent d'Escriu, mas d'Escriu, torrent de les Maleses, refugi de Sant Jordi, coll de Pendís, Prats del Moixeró, torrent de Grau Cirera, Pleta dels Cortals, refugi dels Cortals de l'Ingla, Prat de Castilló, Pla i font de l'Ingla, vall i riu de l'Ingla, Grau de l'Ingla, font del Capellà, Congost de l'Ingla, Camí del serrat de la Quera, mas Misserpí, ermita de Sant Serni de Coborriu, Pla de Talló, Talló, Creu de Talló i Bellver de Cerdanya.

Sortirem de la part alta del poble de Poboleda, situat als peus de la serra del Montsant.

Collet de la Gralla Bassa de Fontlletera Font Lletera Coll de Tres Pics Puig de Balandrau Collada de Fontlletera Collet de la Gralla Creu de Fusta

Programa Divendres, 30 de setembre de 19.00 a 20.30 h: Sessió teòrica a la seu del Centre Excursionista, carrer de Sant Llorenç, 10 Diumenge, 2 d’octubre de 09.00 a 14.00 h: Sessió pràctica i caminada final a la zona verda del Parc de les Nacions Unides

Cada divendres a la tarda ens trobem per caminar pels entorns de Terrassa. El punt de sortida és diferent cada setmana.

Guiatge per a persones amb deficiències visuals.

El curset d’excursionisme és una secció del CET dirigida a joves de 12 a 16 anys. És un espai creat per acostar als joves a la muntanya i la natura des d’un ambient lúdic i de lleure.

Preciosa, variada i completa travessa pel Berguedà, entre el santuari de la Mare de Déu de Lurda (La Nou de Berguedà) i Vilada, pujant al cim del Sobrepuny, de 1656 m d'alçària i inclòs a la llista dels 100 cims de la FECC. La baixada del cim la farem per les collades de Picamill i la Creu de Rosset. És una travessa fantàstica, d'una dotzena de quilometres, però variada i intensa, sense dificultat tècnica, ja que no hi ha passos complicats, però si amb desnivell i algun pendent fort per arribar al cim.

Aquesta és una passejada per l’inhòspit torrent de la coma d’Aumà. Visitarem les fonts de Carlets, Llaminers, del Trull i la font de la coma d’Aumà. Passarem per el pla de la Bàscula, al costat de la riera de Rellinars, per les restes del forn de calç de la Saiola. Finalment la Balma de la coma d’Aumà, petita balma obrada de pedra seca, als espadats del camí Ral de Barcelona a Manresa. Les Balmes obrades són més habitades entre els segles VIII i IX.  Per arribar al principi del recorregut des de Terrassa cal seguir la carretera B-122 en sentit Rellinars, un cop passat el coll de l’Obac, al km 13’800 a la banda dreta de la carretera veurem un cartell que indica el nom de les Boades i font de Carlets, en aquesta explanada deixem el cotxe aparcat.

Les Estunes: Palaus de fades / boscos amb petja humana. És un bosc amb petja humana. Un verdader bosc encantat: la natura hi ha posat els elements i les formes, l’imaginari popular l’ha fet seu amb llegendes i altres referències a un passat d’oficis i formes de vida molt properes a la natura. El bosc de les Tunes, que amb els anys i l’ús de la paraula va derivar a Estunes, forma part del municipi de Porqueres, a tocar de Banyoles. És un dels paratges més singulars de l’Estany. Documents del segle XIII ja en parlen. La vegetació, centenària, ha crescut sobre dipòsits de travertins, aquestes roques valorades per escultors i artesans de la pedra. Roques que, en aquest lloc estrany i com a efecte de terratrèmols prehistòrics, s’han obert en escletxes immenses que formen coves i passadissos(alguns són galeries de 30 metres de llarg) que conviden a entrar-hi. La vegetació és espessa i els arbres, alzines i roures de fins a 20 metres d’altura, dibuixen una formes realment suggeridores. Per a la gent de la zona, que hi passeja des de sempre, no hi ha cap dubte: les Estunes són el palau de lesfades.

Recorregut circular des de la Colònia Güell (Baix Llobregat). Travessarem, per un tram urbà, el Barri de Marianao de Sant Boi de Llobregat. Pujarem, per pista ampla i pendent molt progressiu, el turo de Montbaig (300 m) presidit per l'Ermita de Sant Ramon. Aquest cim està inclòs en el llistat 100 Cims amb el nom de Sant Ramon. Després de reposar forces i gaudir d’espectaculars vistes del Baix Llobregat, avançarem per senders i pistes fins el Montpedrós (350 m), on hi ha l'ermita de Sant Antoni. Ja de baixada, passarem per Santa Coloma de Cervelló, un segon tram urbà que ens portarà de nou a la Colònia Güell. Arribada prevista als vehicles cap a les 13:00 Al final de la caminada proposem tres possibilitats: Tornada lliure a Terrassa. Visita de la Cripta de la Colònia Güell – 1 h aproximadament – Cost per grups de més de 10 px 6,20 € / persona a abonar directament el dia de la sortida Tornada a Terrassa després de la visita Dinar d’entrepà / carmanyola a la mateixa Colònia Güell, en acabar la visita.

Sortim de l’aparcament en direcció a Coll d’Eres per la pista asfaltada, perquè a les 9.00 h haurem de ser a la Cova Simanya. Farem aquesta visita guiada i adaptada al nostre grup, amb materials manipulables. Aquesta visita tindrà una durada aproximada de 90 minuts. Després tornarem a pujar a Coll d’Eres on podrem esmorzar. La tornada prevista serà pel mateix recorregut fins l’aparcament.

Després de cent dotze anys d’existència de la nostra entitat, aquest darrer any el CET ha realitzat un nou pas d’alta responsabilitat social: la creació de la Vocalia de Muntanya Inclusiva, dins la secció d'Excursionisme, per tal que tothom, sense exclusions, puguem gaudir dels beneficis que ens aporten tot el ventall d’activitats a l’entorn de la natura. Les persones amb discapacitat visual/auditiva (de moment) i els/les guies d’aquesta vocalia voldríem compartir amb vosaltres el què fem: què hem realitzat aquest curs, com ho realitzem (la formació permanent al voltant de la barra direccional, les prèvies, posant èmfasi en elements perceptius naturals i culturals...), el paper dels i de les guies, els nostres objectius i les complicitats amb tot el sector de la discapacitat en el marc de la FEEC, etc. Nosaltres n’estem molt il.lusionats/des. Il.lusiona-t’hi tu també!

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la Xarxa de Parcs Naturals (XPN) de la Diputació de Barcelona, conjuntament amb la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FECC), volen organitzar una jornada festiva pels entorns de la Casa Nova de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Trobareu tota la informació i inscripcions a aquesta activitat, en la qual la vocalia de Muntanya Inclusiva col·labora amb un recorregut amb barra direccional,

En aquesta sortida visitarem les Guilleries, un indret on la vocalia d'Horitzons no hi ha anat mai i que mereix una de les seves trescades. Anirem des del poble d'Osor fins a Sant Hilari Sacalm, ambdós nuclis dins la part més muntanyenca de la comarca de la Selva. En el recorregut assolirem el cim de Sant Miquel de Solterra, altrament anomenat cim De Les Formigues, ja que segons conten les veus saberudes antigament, a finals d'estiu, s'hi aplegaven grans plagues de formigues voladores. I Aquest cim és a la llista dels 100 cims de la FECC. Recordeu de portar algun petit obsequi per contribuir amb les paneres nadalenques.

Itinerari que transcorre per la part nord-est del municipi de Matadepera i els seus entorns. En acabar farem el dinar de Nadal de la vocalia. Si hi voleu particpar ho heu d'indicar en fer la inscripció i fer el pagament corresponent.

Itinerari Aparcament Casanova o Camp de Tir de Rellinars, presa de la riera de Rellinars, vinya del Masnou, ruïnes de Can Ramonet, les Cases, les Boades, Font de Carlets

Itinerari Estació FFCC Les Fonts, església Nostra Senyra del Roser, mirador Pujol Blanc, can Poncic, can Sabater, can Sues

Senzilla ruta, des del carrer Martorell/carretera N-IIz (Montserrat Parc) - Balma de Can Solà - Sant Pau de la Guàrdia - Castell Ferran - Can Maçana.Aquesta caminada tindrà sempre com a teló de fons la Serra de Montserrat, concretament la zona d'Agulles i Frares Encantats.

Cada divendres a la tarda ens trobem per caminar pels entorns de Terrassa. El punt de sortida és diferent cada setmana.

Serra Seca és una serra situada al SW de Cambrils d'Odèn orientada de nord a sud i que separa els pobles de Cambrils d'Odèn (a l'est) dels d'El Sàlzer i La Móra Comdal. El Cogulló de Turp (1620 m.), potser pel nom no és una muntanya coneguda, però forma part de la llista dels 100 cims de la FECC, i la seva silueta crida molt l'tenció des de Solsona, per les seves parets retallades que es desplomen cap al sud, la qual cosa el fa un mirador excepcional de la vall mitjana del Segre. Llinars és una de les nou entitats de població del municipi d'Odèn (Solsonès). El poble està constituït per un petit nucli situat a 1.264 m. 

El Quermany Gros «100 Cims» és una muntanya de 227 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà. La muntanya del Quermany, amb els seus dos cims, al Quermany Gros i el Quermany Petit, és un dels darrers contraforts del massís de Begur. Al seu voltant hi havia mines d'on s'extreien argiles especials que eren emprades a la indústria de la ceràmica de la Bisbal d'Empordà. Es van tancar a la dècada de 1950.

La regió de les Fogueroses. Segons diversos autors aquest nom ve de l’espectacle que ens ofereixen les primeres clarors del dia quan arriben a les cingleres orientades a llevant que, plenes de racons, foradades i agulles, semblen flames ataronjades. Com que estem parlant de Passejades matinals nomes visitarem la meitat de la regió les Fogueroses. Des de el mirador de la Roca Encavalcada fins el Paller de les Fogueroses.

Aquest ruta circular fa la volta al municipi de Vallcebre seguint el PR-C 128 a través d'una llarga cinglera amb bones vistes de l'Alt Berguedà. Bona part de la ruta transcorre per sobre dels Cingles de Vallcebre, una muralla natural de pedra calcària que encercla la vall i permet gaudir d’espectaculars panoràmiques dels voltants: la serra del Cadí, el Moixeró, el Catllaràs, Ensija, la vall de Vallcebre o del pantà de la Baells. Passarem per terres de conreu, boscos de pi roig i rouredes. Alguns dels graus dels Cingles de Vallcebre (els graus són passos o camins que permeten baixar o pujar la cinglera) són camins plens d’història i d’històries, construïts pels veïns de la zona al llarg del temps. Durant segles havien estat l’única forma d’arribar o sortir del poble.

El centre Excursionista de Terrassa participa en l'organització de la Ruta del 3 manestirs d'anguany i es necessiten voluntaris per col·laborar en les tasques habituals: avituallaments, marcatge i desmarcatge de la ruta. T'hi pauntes?

Sortim de l’aparcament baixant per pista cap a la Riera de Rellinars. Prenem corriol per vorejar el torrent de la font d’En Roca. Passem per la presa i enfilem cap a la Barraca de Les Fonts i de la Vinya del Masnou. Passem per les ruïnes de Can Ramonet i arribem a Les Cases, on esmorzarem. Seguim per corriol GR5 cap a la font de les Boades i Les Boades (Boada Nova i Boada Vella). Baixada per pista fins el Pla de la Bàscula i font de Carlets.

Excursió pel parc agrari de Sabadell

Recorregut circular per rutes que transiten per la Conca d’Òdena, en plena comarca de l’Anoia. Sortint des de la Tossa de Montbui (626 m), amb fantàstiques vistes a tota la comarca. Enllaçarem diversos recorreguts que passen, en un primer tram, per zones agrícoles de mitja muntanya i que ens portaran a l’Ermita de Sentfores (490m).  Continuant per amples senders, ens endinsarem a la Fou de Tous, on trobarem la Cova del Diable i el Salt de la Fou  (480m), un espectacular paratge on l’aigua ha anat esculpint les roques al seu pas. Ja de tornada  enllaçarem amples pistes que ens portaran en progressiva pujada, fins a ca l’Amigó (600 m), des d’on seguint el PR-C 119, arribarem a la Tossa de Montbui, després de lleugers desnivells.  Arribats a la Tossa podrem observar la Torre de Defensa o Castell de la Tossa i l’Església de Santa Maria de la Tossa, dos fantàstics monuments que encapçalen el patrimoni històric de l’Anoia.  També ens podrem apropar als miradors per allargar la vista si la meteorologia ho permet.

Visitarem la balma obrada dels Debanadors, coneguda també com Espluga dels Venedors (en els mapes de l’editorial alpina des de 2013 surt amb el nom d’Abanadors, paraula que no hem trobat en cap dels diccionaris de llengua catalana). Anirem a veure aquest fenomen, natural o no, dels Pins Cargolats de l’Era dels Enrics.

Ruta curta però exigent “trencacames” la primera part del recorregut, ens permetrà resseguir la costa per l’abrupte camí de ronda des de Tamariu fins a Aigua Xelida, per continuar desprès, fins el Mas Llord i la seva alzina monumental. No hem d’oblidar que trobarem un grapat d’aberracions urbanístiques, algunes de les quals arriben a tallar impunement el Camí de Ronda, i que costen d’entendre.

El Port del Comte és un massís del Prepirineu català, situat a cavall de les comarques del Solsonès i l'Alt Urgell. Fa també divisòria d'aigües entre les conques del Cardener i el Segre. El cim més alt és el Pedró dels Quatre Batlles, de 2.383 m. (100 cims). Al vessant nord del massís hi ha implantada una estació d'esquí alpí. Aprofitant aquestes darreres nevades, anirem a assolir amb raquetes de neu 2 cims de la serralada del Port del Compte: la Tosa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles.

En ajornar la sortida i gràcies a les altes temperatures dels darrers dies, podem recuperar l'itinerari original d'aquesta sortida. Es tracta d'un recorregut una mica més exigent, que assoleix tres cims i que ens porta d'Espinalbet al santuari de Corbera, els plans i el coll de Tagast, la Torre dels Enginyers (1988 m), la collada dels Rasets i els Rasos de Baix (2058 m), el coll de la Creu del Cabrer i el Pedró (2081 m), punt més elevat d'aquesta sortida.  Baixarem cap al poble abandonat de Peguera per un camí costerut amb fort pendent i des d'aquí, seguint una pista en bon estat, baixarem fins a la font de cal Coix i pujarem fins al coll de la Creu de Fumanya on ens esperarà l'autocar.   

Caminarem i descobrirem l’autèntica història del Solitari i la llegenda d’en Capablanca. Per la zona de l’Obac farem una caminada per conèixer l’entorn on es va refugiar i viure el Solitari, i coneixerem l’autèntica història d’aquest personatge que donà nom a la toponímia de la contrada, explicada per un dels seus nets.

El nom de “Collsuspina” li ve del mas de l’Espina, antics propietaris de bona part de la contrada. El poblet va formar-se al peu del collet de la Pollosa, en un indret planer i suau habitat des de fa mil·lennis, com ho han revelat diverses troballes arqueològiques fetes al peu mateix de la població i pels voltants.

Començarem la marxa a Sant Tirs de Pinell, el Solsonès, i seguirem un recorregut circular, per bones pistes, que ens portarà a visitar diversos indrets, Fossa neolítica dels Casals, Lledoner centenari, el petit nucli de Pinell de Solsonès i un antic pou de gel. Un darrer tram d'un kilòmetre i mig per la carretera de la Serra de la Madrona ens portarà a l'Ermita de Sant Tirs, lloc d'inici de la caminada.

El servei de Promoció de la Gent Gran de l'Ajuntament de Terrassa, amb el suport del Centre Excursionista de Terrassa, organitzen caminades per a totes aquelles persones a qui agrada viure la natura.

Des de l'esplendorosa casa de la Vall que, tot i que s’han reparat les teulades, presenta un estat de conservació lamentable, visitarem el fons del torrent de la Coma de la Vall, pujarem per la carena dels Emprius i baixarem per la carena de la Vall

El GR 92 és un dels grans senders del país, ja que travessa Catalunya de nord a sud pel vessant mediterrani, tan a prop del mar com és possible. Al llarg dels seus 583 quilòmetres de recorregut principal i dels gairebé 150 quilòmetres de variants, recorre totes les costes catalanes, amb paisatges que van des de les llargues platges fins als penya-segats, a més de cales, pobles turístics i de pescadors.

En aquest taller es tractarà la biodinàmica del peu per tal d’explorar quina és la millor posició del peu en la passa en les nostres activitats esportives.

Cada divendres a la tarda ens trobem per caminar pels entorns de Terrassa. El punt de sortida és diferent cada setmana.

En aquesta sortida tornarem un altre cop al Berguedà per recórrer l’altiplà que s’eleva sobre el municipi disseminat de L’Espunyola, un altiplà que dibuixa una llarga línia de cingleres al damunt de la qual hi trobem el Pla de Capolat. 

El servei de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa, amb el suport del Centre Excursionista de Terrassa, organitzen caminades per a totes aquelles persones que els agrada viure la natura. En aquesta ocasió us proposem un recorregut per zones poc freqüentades del vessant dret del Llobregat, durant el qual visitarem indrets de gran interès com ara el conjunt romànic i per-romànic de Sant Vicenç d’Aladernet, l’antic mas de Solà, el fortí carlí del Maurici i la gran masia de Fucimanya.

Les baumes de Caixurma és un clàssic de les excursions per Castellfollit de la Roca, tot i que estrictament pertanyen al municipi de Montagut i Oix. És un paisatge de vegetació exuberant i roques trencades, fins que en un punt molt feréstec trobarem les baumes de Caixurma.

Es tracta de dos turons modestos (734 i 773m) però el seu accès al cim no es del tot fàcil. Tanmateix, encara que no s’assoleixi el cim tenen unes raconades ben curioses que val la pena de visitar.

Ruta d’uns 16 km aproximadament, amb un desnivell de 600 m que transcorre pel GR92 arran de mar des de Cadaqués fins a la Platja de l'Almadrava (Roses). Es tracta d’un recorregut per la costa amb platges i zones de bosc d’una gran bellesa. 

Andorra és un país especial, amb personalitat pròpia. Ofereix paisatges de bellesa singular, on la muntanya és la protagonista tant per als amants de l’esport com per als qui gaudeixen submergint-se en la naturalesa i observant els animals i les plantes. Sens dubte, és un escenari idíl·lic en què ciutat i natura es conjuguen per oferir nombroses opcions als visitants d’Andorra.

Entre la carena de la Fosca al nord i la carena del Camí Ral al sud hi trobem el torrent del Figueret i el torrent de la Font de la Cansalada, separats per la carena de l’Espuga que esta presidida pels Castellots de Tanca. Les capçaleres dels dos torrents son el Racó Gran i la raconada de la Pola. Tota aquesta zona, com la majoria dels indrets del massís, son plens de cingles, canals, agulles, balmes, coves, avencs i fonts amb moltes històries per conèixer.

A Núria s’hi pot anar des de gairebé tot arreu i molts camins tradicionals de romiatge ens hi han dut des de temps ancestrals per anar a lloar la Mare de Déu. Des dels pobles francesos d’Err i Llo tot passant pel coll de Finestrelles, o des de Fontpedrosa passant pel coll de Noufonts, des d’Eina o des de Pi de Conflent, i evidentment des de Queralbs. Planoles no podia ser menys, hi ha un bonic camí que mena cap a Núria passant pel Collet de les Barraques i la Collada de Fontalba.  Us proposem una sortida de dos dies, amb la possibilitat de fer només la ruta del dissabte de Planoles a Núria i baixar amb cremallera des de Núria a Queralbs o bé fer nit a l'alberg del pic d'Àliga i continuar a peu, el diumenge, fins a Queralbs seguint el camí vell de Núria.

Recorregut circular pels entorns de Bagà i Guardiola del Berguedà.  Inci des del Monestir de Sant Llorenç, a Guardiola de Berguedà  per accedir al Mirador de Bagà, amb boniques vistes de Bagà i les seves valls. Retorn per Sant Joan de l’Avellanet, Bagà i Guardiola de Berguedà.

Des dels diferents aparcaments que trobarem al bonic poble de Mura, hem de baixar a la riera de Nespres i passat el corral de l'Era. Travessarem la riera per començar a pujar pel que queda de l'antic Camí Ral. Aquest tram costerut es coneix com el camí del Cargol. Anem pujant i comencem a tenir bones vistes de Mura. A la cota 602 m el camí passa a tocar de la sepultura de l'Espinenca. Continuem la pujada per la carena Serrallonga i aviat veurem el Castellot o el Turó de les Onze Hores (modernament es coneixen com el Cargol i el Cargolí). Més amunt, i abans de la font, al cingle a la nostra esquerra, hi trobem la cova de la Font del Cargol. Continuem fins a la font, que com moltes fonts està seca molt sovint. Pugem unes graonades i a la nostra dreta, a tocar del cingle, hi tenim la guaitanda de la Font del Cargol, que veurem molt millor des de el camí de baixada a l'altre costat del torrent del Reixac. Continuem la pujada, deixem un trencall a la dreta que de baixada ens portaria directament al collet del Reixac. Nosaltres tirem cap amunt i després del Pla dels Codolosos i just al turó del Pla de l'Estepar, cerquem a l'esquerra un corriol que ens portarà a l'avenc dels Codolosos. Al peu de la cinglera que tenim sota l'avenc on s'accedeix per una canal en direcció N. podríem visitar la balma Gran de la Font Freda o dels Codolosos, La cova Estreta i la cova de Maig. Des de l'avenc tornem al camí de la Serrallonga i el deixem tot seguit per cercar el millor descens del roqueter que tenim a la dreta i on hi veiem de lluny una fita i un inici de camí que baixa bastant dret. Més endavant ja planeja per arribar a la balma dels Codolosos. En el seu interior hi trobem la font dels Codolosos o del sot de les Esglésies. Tot aquest indret ha sigut recondicionat l'any 2000 per la colla dels Grillats segons la placa de ferro que així ho indica i rebatejat com la font de l'Estel. Mes avall trobem un mur adossat al roqueter que recull l'aigua que s'escorre formant la font del Moixó. Tornem a la balma i continuem baixant per dins del bosc on trobarem el camí que s'afegeix per la dreta i que prové de la Serrallonga. Molt aviat arribem al collet de Reixac i una mica més avall, a la dreta, surt el camí de les coves o mines de Mura.. Continuem baixant ara a la dreta seguint unes fites que ens indiquen la pujada a la cova del Reixac. Continuem endavant i quan la vegetació ho permet, a la nostra dreta i a l'altre costat del torrent, hi podem veure la guaitanda de la Font del Cargol. Ja molt a prop de Mura, anirem a veure el forn de calç de la Blanquera i seguirem per sota mateix del salt de la Blanquera. que nomes podem veure rajar quan plou el suficient perquè circuli aigua pel torrent. Finalment, visitarem les fonts del Foradot i del Formatget, que són racons tan ombrívols i humits que permeten la presència de la Llengua de Cérvol (Asplenium scolopendrium) falguera molt rara a Sant Llorenç.

Microcrèdits Solidaris per l'Àfrica som una associació de cooperació al desenvolupament sense ànim de lucre. Constituïda l'any 2007 per un equip de persones voluntàries que duem a terme projectes al barri de Sam-Sam (Senegal). Volem contribuir a disminuir les desigualtats que són la causa de la fam i la pobresa. Treballem per aconseguir una societat on tothom tingui oportunitats, pugui viure amb dignitat i igualtat, respectant els drets humans i la cultura de la pau. Els nostres àmbits d'actuació són: l'educació escolar, la formació professional i universitària, la igualtat de gènere i l'empoderament de la dona, la salut i l'alimentació. El projecte actual que hem presentat al Centre Excursionista és el següent: Hem construït un Centre de Formació Professional en Ebenisteria i Fusteria al barri de Sam-Sam, ofici molt demandat al Senegal. Hi tenen accés els joves del barri amb més necessitats i dificultats econòmiques i laborals del barri de Sam-Sam. Es tracta de formar-los i capacitar-los per fabricar elements de fusteria i mobles, realitzant els processos de mecanització, muntatge, acabat, emmagatzematge i entrega dels productes al mercat. Actualment, ja ha començat la formació, però hi manquen eines i materials per poder continuar la formació de qualitat. Comptem amb un professor autòcton i, també, un professor de l’escola professional de Sabadell. Agraïm al Centre Excursionista de Terrassa l'organització d'aquesta Caminada Solidària a l'Anella Verda de Terrassa i a tots els participants pel seu compromís i la seva solidaritat envers els països del sud global. Entre tots i totes anirem avançant per aconseguir un món més just on tothom pugui viure dignament. El 29 d’octubre de 2023, t'esperem a la Caminada Solidària! Isabel SolerPresidenta de MCSA Com cada any el Centre Excursionista de Terrassa, organitza la Caminada Solidària col·laborant amb una ONG local. En aquesta ocasió, destinarem l’esforç econòmic a l’ONG MICROCRÈDITS SOLIDARIS PER L'AFRICA que lluiten, entre altres projectes, per la construcció d’un centre educatiu de formació professional a Sam-Sam. Ens agrada que les causes estiguin vinculades a la nostra manera de fer i de pensar i en aquest cas l'objectiu és l’educació. Nosaltres eduquem, sobretot als joves, a viure l’esport i la natura d’una manera sincera, neta, emocionant, segura, lliure i sobretot amb respecte. El mateix respecte que Microcrèdits Solidaris planteja en els seus projectes. Moltes gràcies per confiar en nosaltres i molta sort amb les vostres iniciatives. Convidem a totes les persones i famílies interessades a descobrir l'Anella Verda de Terrassa per una bona causa. El 29 d’octubre de 2023, t'esperem a la Caminada Solidària! Xavi Busom President del CETerrassa

Darrera etapa d'aquesta temporada que hem dedicat al Sender dels Miradors (GR 5), des de la masia de Can Valls d’Olzinelles (Sant Celoni, Vallès Oriental) fins a Canet de Mar (Maresme), i visitant l'últim parc natural, que recorrerem només en part: el Parc del Montnegre i Corredor. En aquesta etapa descobrirem la bonica vall d'Olzinelles tot seguint el torrent homònim que baixa dels cims més alts del Montnegre. El sender recorre agradables camins i senders ombrívols sovint a tocar del torrent d’Olzinelles on la natura ens ofereix un paisatge verd, frondós i humit. Ja fora del parc, davallarem cap a Sant Iscle de Vallalta i visitarem el Pedracastell o Creu de Canet, un dels "100 Cims" de la FEEC. Per a acabar la jornada, farem el dinar de final de temporada a la població de Sant Cebrià de Vallalta.

En aquesta sortida de cloenda proposem descobrir el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac travessant-lo des del coll d’Estenalles fins a Sant Llorenç Savall. Són 10 quilòmetres, que es poden fer en unes 3,5 hores. És una excursió força ombrívola i no gaire llarga.

Projecció del recull de fotografies del cicle 2022-2023, per fer una mica de recordatori dels llocs que hem anat visitant els últims mesos.   També  presentarem i comentarem el calendari, ja preparat, per la propera temporada.    Esteu tots/es convidats/convidades. Els simpatitzants també son molt benvinguts.

Aquest any ens retrobarem a mitjans de setembre amb un recorregut per Sant Llorenç de Munt. Sortirem de l’aparcament de Can Robert. Pujarem al Cap de Faraó i al Cap de Mort, on podrem gaudir de molt bones vistes. De tornada i per tal de començar el curs, farem un berenar-sopar al Restaurant de Can Pobla reobert fa poc temps

Ruta molt bonica que ens permet gaudir d’uns bonics salts d’aigua i unes excel·lents vistes de la zona de Setcases i Vilallonga de Ter.

Itinerari Refugi de Caro, font dels Bassiets, barranc de la Vallfiguera, coll de la Vallfiguera, fonts del Toscar, ermita de Santa Magdalena del Toscar, los Erms dels Castellassos, barranc de la Conca, coll d'Alfara, Alfara de Carles, mas de Marí, coll d'Alfara-Paüls, camí d'Arnes, mas de l'Agustí i Paüls. 

Començarem a caminar tres-cent metres després del PK18 de la carretera de Mura (BV 1221). Seguim per la carretera direcció cap el Montcau del qual tenim una esplèndida vista. A l’esquerra, 50 metres més amunt, trobem una antiga pista que farem de tornada i que deixem per, tot seguit, enfilar-nos a la dreta cap a la carena o serrat de la Coca. Anem pujant fins a la cota 760 on deixarem a la dreta el camí que continua pujant per la carena del serrat de la Coca. Nosaltres tirarem a l’esquerra, seguint pel relleix un roca que suaument ens portarà fins al torrent de la Guineu. Son els relleixos tan típics del massís que permeten que molts camins aprofitin aquests espais de sota els cingles. Aquests  corresponen a uns estrats (argiles i gresos) que son de diferent composició que els estrats superior i inferior (conglomerats), de roca mes compacta i que formen les cingleres. Els de coloració mes rogenca i menys compactes formen els replans en els que apareixen nombroses cavitats. En aquest tram podrem visitar unes 9 cavitats i 3 foradades. Pugem deixant el torrent de la Guineu enrere fins al cami que revolta el Montcau pel seu mal pas. El seguim a l’esquerra breument i comencem a baixar cap a la zona de la cova dels Llimacs, la cova dels Mosquits, la cova de la Vall i el Cavall Bernat de la Vall ( si som un grup reduït i amb una corda també es poden visitar la cova Gran del Collet del Llor, cova de la Muntada, i la cova de les Monges. Després de veure el Cavall de la Vall baixarem per la canal direcció al collet del Llor. Si ens convé escurçar el recorregut (4,3 km per pujar a la carena dels Emprius) uns tres quarts d’hora, podem tornar pel primer camí a la dreta, que ens portarà directament a la font de la Guineu i en 25 minuts mes serem a l’aparcament.

Cada divendres a la tarda ens trobem per caminar pels entorns de Terrassa. El punt de sortida és diferent cada setmana. Fem arribar la informació sobre el lloc i l’hora de trobada, així com de la durada i la dificultat de la sortida mitjançant un missatge al nostre grup de whatsapp, durant la setmana.

Sessió teòrica Divendres 6 octubre de 2023 de les 19.00 a les 20.30 h A la seu del Centre Excursionista, carrer de Sant Llorenç, núm 10 Sessió pràctica i caminada final Dissabte 7 octubre de 2023 de 08:00 a 14:00 hores Zona verda del Parc de les Nacions Unides

Itinerari Paüls, barranc del Morellà, coll del Tormossal, racó del Tormossal, barranc i font de Montsagre, coll Roig, coll de la Refoia, pla de la Refoia, coll de la Carrasqueta, la Carrasqueta, vall dels Masets, mas de Passamonte, collet d'en Roc, Prat de Comte, ctra. T-361, camí de les Fantjoanes, coll de la Fontcalda, via del tren de Val de Zafan, via verda de la Terra Alta, riu Canaletes, Santuari de la Fontcalda, Àrea interpretativa de la vall de la Jepa i Estació de Prat de Comte.

Aquesta ruta proposa acostar l’excursionista a tres indrets del Bages que val la pena de conèixer i que han estat força ignorats. Un recorregut per unes zones poc freqüentades del vessant dret del Llobregat, visitant llocs de gran interès

Farem un itinerari circular per l’entorn de Garriguella de tres hores i quart. Caminarem entre vinyes i vestigis de la Guerra de Tres Anys pels terrenys que van constituir una base aèria republicana. Veurem les restes de l’aeròdrom, construït el 1937, que era una base per protegir l’espai aeri, marítim i terrestre, complement de les bateries de Portbou, Roses i el Port de la Selva. Comptava, a més, amb sis búnquers, un hospital de sang, edificis de serveis i allotjament i d’un refugi antiaeri principal, que estava colgat de terra. Va ser operatiu fins al final de la Guerra quan el 6 febrer de 1939 hi va tenir lloc el darrer combat aeri, una de les dates més dures viscudes. Durant la retirada, els aviadors que quedaven a la província de Girona es van concentrar a l’aeròdrom de Garriguella, disposats a marxar l’endemà cap a l’exili. Aquella nit només va poder partir el personal de terra. Els aviadors havien d’esperar ordres superiors i, l’endemà, a trenc d’alba, els avions alemanys de la Legió Còndor van a bombardejar el camp. Tast de 5 vins i 3 olis (amb torradetes i fuet) a les 12.30 (d’entre 1h i ½ i 2h) al Celler Mas Llunes. Cost de 15€ per persona a pagar allà mateix. Important: Feu-nos saber, en el formulari d'inscripció, si algú no pot menjar gluten o és vegà.  

Pujar al Matagalls és, sense cap dubte, una de les excursions més habituals del parc natural del Montseny. Potser el camí més habitual per arribar-hi és des de Collformic. Però de camins per arribar a la creu del Matagalls n'hi ha molts. I un d'aquests altres camins és l'accés des del coll de Bordoriol. Aquest coll és a la carretera de Viladrau a Santa Fe. En aquest coll hi ha un aparcament habilitat i una caseta d'informació del Parc Natural del Montseny.

Aquest mes farem la sortida fora del parc, a Castellbell i el Vilar.  L’any 2015, els germans Esteve i Joan Frontera varen equipar el barranc, amb la col·locació d’escales, estaques i algunes cadenes i cordes. Una acció desinteressada molt lloable, ja que permet gaudir i conèixer una raconada més de la nostra geografia. El recorregut per la torrentera és molt fàcil, està catalogat com a K1, tots els ressalts que s’han de superar son fàcils i curts, menys l’últim que és una mica més llarg. Tot i amb això no és recomanable per a persones amb vertigen. En cas de necessitat tots els ressalts es poden evitar per diferents escapatòries (tot i que allargaríem el recorregut).

El servei de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa, amb el suport del Centre Excursionista de Terrassa, organitzen caminades per a persones que els agrada viure la natura.

En aquest sortida recorrerem gairebé tota la serra Major de Montsant fins a ascendir el seu punt més alt, la Roca Corbatera (100 cims FECC), de 1166 m d’altitud. Des d’aquest punt, ja només restarà la baixada cap al llogarret d’Albarca on s’acabarà la travessa. 

Itinerari Antiga estació de Prat de Comte, vall de la Jepa, riu Canaletes, camí de la vall del Frare, serra del Crestall, coll d'en Canar, serra de Pàndols, ruta de la Pau, Punta Alta, monument a la Pau, Santa Magdalena, coll de la Salve, obaga de la Teuleria, serra de Cavalls, Punta Redona, camí de les Salvaterres, vall de la Torre, pouet de la Torre, mas d'Alvarés, torre de Cervelló, barranc de la Torre, mas de Guiams, riu Sec i carretera N-420 de Móra d'Ebre. 

Espectacular caminada circular que surt del coll de Condreu fins a les roques Encantades, el pont del Papalló i torna pel bolet i cim de Toia. Realment la ruta és molt bonica i molt recomanable tant a la primavera (per l'aigua que hi corre), a l'estiu (doncs és molt ombrívola) i a la tardor (pels colors de la fageda).

Aquest mes sortirem per veure els colors de tardor al Parc. Visitarem la roureda de roure de fulla gran, que té una bona extensió a les obagues de les Teixoneres i del sot de la Bota. Passarem per l’avenc de les teixoneres i ja mes amunt anirem a veure la finestra dels Pintorets. Una mica més amunt veurem el faig de Sant Llorenç, un peu que no té més de 80 anys i que ha deixat algun successor. Tambe veurem el Roure de les 16 Besses, que actualment nomes en conserva 14.

Aprofitem la tardor per gaudir de Cantonigròs i el seus entorns, situats en una planúria a 1.000 m d’altitud. S’inicia la caminada pel torrent de Baià, des del Pàrquing de La Foradada a Cantonigròs. Resseguirem el camí de Cantonigròs a la Cau fins a arribar a l’ermita de Sant Corneli, des d’on, a pocs metres, visitarem un mirador amb amples vistes a Tavertet. Tornarem per senders i amples camins fins al camí vell de Cantonigròs a Tavertet, gaudint del paisatge de tardor en un bonic entorn natural.

En aquesta ruta descobrirem Sant Miquel i Sant Martí del Corb, petites ermites que conformen el romànic més secret i amagat de la Garrotxa. També gaudirem dels darrers colors de la tardor i d’unes panoràmiques espectaculars. 

Amb la sortida d’aquest mes farem, com és habitual, el dinar de germanor. Aquest any el farem a Sant Llorenç Savalli haureu de pagar l'import del dinar en fer la inscripció.

Montserrat, un clàssic sempre agradable i reconfortant, amb camins sempre coneguts, però també sempre per descobrir.

Itinerari Vall de la Torre, cresta de Valldelladres, coll de Padellàs, carrerada de Sant Bartomeu, pena Roja, cim de la Picossa, l'Estel, coll de les Solanes, avenc de la Picossa, Sant Jeroni, vall del Cebollot, camí de Perles, estret de l'Esperancet, barranc de Perles, mas de Cal Perxa, barranc dels Roians, riu Ebre i Garcia.

Pastures, rius, boscos i penya-segats formen les més de 5.000 hectàrees de la Muntanya d'Alinyà, una orografia accidentada amb una gran diversitat d'ambients. Aquí s'hi donen la mà una gran riquesa paisatgística i un escenari que s'ha convertit en refugi d'espècies emblemàtiques, com ara l'isard o el gall fer. A més, aquesta zona, inclosa en l'Espai d'Interès Natural Serres d'Odèn-Port del Comte, és la única regió d'Europa juntament amb la serra del Boumort on nidifiquen i s'observen amb facilitat les quatre espècies de voltors que viuen al continent: el voltor comú, el trencalòs, el voltor negre i l'aufrany. No ens perdrem les vistes del Roc de la Pena, la formació geològica més característica d'Alinyà, i la visita a la màgica font de l'Aiguaneix d'Alinyà.

Sortim de l'aparcament del revolt de la Capella en direcció als dos xiprers. Lloc on trobarem un petit monument, recordatori dels que varen ser eliminats en la darrera guerra. Ens enfilem per la carena fins arribar a la font de l'Hort. Continuem amunt fins a la carena que seguirem fins a trobar el camí que passa per l'Avenc de la Font freda. Continuem pel camí avall fins que trobem primer la cova de la Font Freda i tot seguit la mateixa font. Seguirem avall i trobarem primer l'avenc del Tortosí i una mica mes endavant l'avenc de la Brega. Continuem i ens decantem a l'esquerra per arribar a la font del Confits. Un cop visitada anirem amunt per la carena de la Castanyera fins a trobar la pista que va de la Mata a coll de Boix. La seguirem una bona estona fins que la deixem i a l'esquerra prenem el camí que ens portarà per sobre de la cinglera del Gat mesquer. Baixarem per la canal a tocar del Dau del Gat mesquer i continuem avall fins a la carretera.  

Sant Martí Vell ofereix a tots els visitants una sèrie rutes de senderisme senyalitzades on tothom que vulgui pot gaudir de la riquesa cultural i paisatgística d’aquest municipi.

Cada divendres a la tarda ens trobem per caminar pels entorns de Terrassa. El punt de sortida és diferent cada setmana. Fem arribar la informació sobre el lloc i l’hora de trobada, així com de la durada i la dificultat de la sortida mitjançant un missatge al nostre grup de whatsapp, durant la setmana. A partir de gener de 2024, per causes organitzatives de la secció de Marxa Nòrdica, ens veiem en la necessitat de posar una quota de 5€ per trimestre a les inscripcions trimestrals.

Sessió teòrica Divendres 19 de gener de 2024 de les 19.00 a les 20.30 h A la seu del Centre Excursionista, carrer de Sant Llorenç, núm 10 Sessió pràctica i caminada final Dissabte 20 de gener de 2024 de 08.00 a 14.00 h Zona verda del Parc de les Nacions Unides

Un dels molts plaers de l’hivern és fer una caminada arran de mar, gaudint de les platges buides i d’uns paisatges espectaculars. El proper 27 de gener, farem una caminada circular pel camí de ronda (GR92) des de la platja de la Fosca (Palamós) fins a Cap Roig i tornada al punt d’inici. Podrem gaudir d’una costa retallada amb unes vistes precioses del mar. Passarem per platges sense urbanitzar com Cala Castell, Cala Estreta i Cala el Crit. També per assentaments de més de dos mil anys d’antiguitat i per barraques de pescadors amb les illes Formigues de fons. La tornada serà per camins pel mig del bosc mediterrani fins arribar de nou a la platja de la Fosca.  

Una ruta que ens durà del Berguedà al Solsonès recorrent els contraforts dels Rasos de Peguera i les canals del Catllarí fins al pont de Llinars, a la carretera que comunica Berga amb Sant Llorenç de Morunys. Començarem sota l’emblemàtic Pi de les Tres Branques —del que en queda, de fet—, al pla de Campllong, i tirarem cap a la casa de Riu, ara deshabitada, però que ha donat nom al municipi de Castellar del Riu. D’allà ens enfilarem cap a l’ermita de Sant Llorenç dels Porxos i la casa que li ha donat nom per continuar per les Llosanques fins a la serra de can Jardí, que deixarem per baixar sobtadament cap al torrent de Fontfreda, on enllaçarem amb la ruta del Caracremada. Unes explotacions forestals han malmès la part final d’aquest tram del camí i l’haurem d’anar endevinant una estona. El torrent ens durà fins a Sant Martí de les Canals, ja a zona de les canals del Catllarí. Des de Sant Martí baixarem fins a l’Aigua de Llinars i ens enfilarem fins a arribar gairebé a la casa Grossa de les Canals de Catllarí. Abans d’arribar-hi, però, farem una drecera mal traçada per enllaçar amb el camí que va seguint la part superior de la gorja de l’Aigua de Llinars i que ens portaràs al nucli de Llinars. Des d’aquí no ens quedarà altre remei que arribar a la carretera seguint la pista enquitranada, ja que l’autocar, a causa de l’estretor de la carretera, no pot pujar a recollir-nos a Llinars.

Ruta molt agradable, interessant i sense cap dificultat, en la que visitarem punts interessants de Mont-Roig del Camp, travessarem l'enigmàtic barranc de l'Horta, ascendirem a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca i l'ermita de Sant Ramon, ens acostarem a la impressionat roca de l'Areny, passarem per fonts, la cova Foradada i recorrerem el camí Vell de l'Ermita.

Aquesta vegada anem al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Sortim de l’aparcament de l’Àrea de Can Maçana (BP-1103 Km 0 ), àrea amb punt d’informació (dissabtes i festius) i amb bancs i taules. Comencem per una pista molt arranjada darrerament seguint el GR-172, que ens portarà fins a Coll de Guirló, deixant de banda, a mà dreta la cruïlla que ens duria a Sant Pau Vell i al Castell de la Guàrdia. Arribats a Coll de Guirló, seguim una mica i girem a la dreta, deixant el GR i agafem el camí de la Portella, un bonic corriol, ara molt erosionat però (pel pas massiu de corredors/es i moltes persones) que ens duu després d’enfilar-nos per un roqueter que es deixa fer... fins al coll de la Portella. Des d’aquí ja veiem tota la preciosa regió d’Agulles i Frares. Seguim el corriol en direcció al Refugi Vicenç Barbé, deixant a la nostra dreta al camí dels Pallers per la Canal de les Boïgues. Des del Refugi podem anar a visitar, si volem, la interessant boca de l’avenc dels Pouetons. És a 10 minuts i és l’avenc més profund de la Muntanya de Montserrat, 125 m. (). Del refugi (tancat entre setmana) sortim en direcció a llevant, creuem la canal Ampla (la canal Ampla separa la regió d’Agulles i la de Frares Encantats i ens portaria cap al portell Estret o coll d’Agulles) i després de creuar el torrent del Lloro, seguim per un camí de molt bon fer fins al Pas del Príncep, des d’on ja veiem la regió d’Ecos i s’albira el Coll de Port o de Porc i el del Miracle. Durant aquest tros de camí gaudirem de tot l’agullam d’aquesta regió: la Portella, les Bessones, la Bola de la Partió, la Bitlla, la Nina, el Lloro, la Monja, el Frare, el Dit, etc... totes les agulles tenen noms molt curiosos. Del Pas del Príncep passem per la Font de l’Esllavissada, a l’esquerra (quasi l’única font de tota la contrada, ara eixuta) i arribem ja a coll de Porc. D’aquí surten els corriols que ens portarien cap a dalt dels Frares, a Ecos i altres contrades però nosaltres seguirem baixant ara en direcció nord pel camí per sota dels Frares Encantats, passant per la font de Coll de Porc o del Frare que fa molts anys que no té aigua. Aquest camí, uns anys abans era molt franc i ara, al començament està molt erosionat i hi ha algun tram de pas bastant estret. Excepte aquest pas, el camí és tot de molt bon fer. Passem per la part baixa del Frare, la Miranda del Lloro, el Bisbe i part de la paret nord d’Agulles. Deixant a la nostra esquerra el camí de coll d’Agulles o portell Estret arribarem al camí del GR-172 altre cop, que ens portarà a passar per sota de la Foradada i la Cadireta d’Agulles (la famosa motxilla que es veu des de Sant Llorenç i l’Obac). D’aquí ja arribem altre cop a Coll de Guirló i per la pista fins l’aparcament dels cotxes.

Es tracta d'un recorregut en forma de 8, amb sortida i arribada des de l’Hostal Grau de l’Estany. Pel camí ens adonarem dels efectes de l'escalfament sobre els boscos. Esmorzarem al dolmen de Puigrodó, a 1h i 1/2 de la sortida. Convé que sortiu ben esmorzats per no defallir. Després ens quedarà encara un parell d'hores de camí, en què baixarem al poble i pujarem al Puig de la Caritat, abans de donar la sortida per tancada (entre quarts d'una i la una). Just per poder dinar a casa, qui ho vulgui fer, o per fer un pícnic o un àpat en un restaurant.

Avui farem una sortida (gastronòmica i de senderisme) on gaudirem de les platges i cales de Llançà. Primer farem una sardinada a l’Hotel Beri.

Atractiva ruta circular, amb punt de sortida a Bràfim. Passarem per Montferri i el seu Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, on esmorzarem i podrem fer una visita opcional. Entre paisatges de vinya i barraques de pedra seca, enfilarem la Serra de Montferri fins la Tossa Grossa i la Torre del Moro, amb espectaculars vistes de la comarca. Baixant la serralada, resseguirem el riu Gaià de tornada a Bràfim.

En aquesta sortida ens desplaçarem fins a la comarca de la Noguera per contemplar els magnífics paisatges que rodegen el poble de Sant Llorenç de Montgai i el seu pantà. Trepitjarem inicialment el Camí de Ribera que rodeja l'embassament per enfilar-nos ràpidament fins al Castell de Geli i posteriorment al Monteró, un dels cim de la llista de 100 cims de la FEEC. Des de dalt estant esperem contemplar tant el poble com el pantà, així com la Roca dels Bous o els colors tan espectaculars de la Serra de Mont-Roig.

Aquesta vegada anem a donar un volt per la serra de l’Obac.Sortirem de l’aparcament de la Barata, Carretera BV-1221, Km 9.En direcció a la riera de les Arenes i abans d'arribar-hi girem a l’esquerra i entrem als Jardins de la Barata, ara molt deixats però no fa massa anys molt ben cuidats. Encara conserva fileres de pedres i arbres que marcaven els camins per passejar-hi, un amagatall-magatzem de la guerra civil, una bassa i també algun arbre monumental.Sortint dels Jardins travéssem la carretera i ens enfilem per un corriol en direcció a l’Obaga de les Canterelles per anar a trobar el Torrent dels Ponts on hi ha la font de les Canterelles amb una petita taula i bancs obrats, seguidament una mica més amunt trobem el Forn de Calç de les Canterelles, possiblement un dels millors conservats de tot Sant Llorenç i l’Obac. Una mica més amunt deixem el torrent i per algun que altre roquissar arribarem al Collet Estret - 852m - on per ponent, baixant per la Canal del Llop arribaríem fins a la Font de la Portella. Del coll anem direcció sud cap a la Carena del Pou de Glaç però, no arribarem al Pou sinó que girarem 180 graus en direcció nord-est per passar pel Turó de la Carlina - 931m - un turó sense vistes degut a l’alta vegetació i a l’arbrat. Seguint el camí cap a llevant arribarem a la Roca del Corb - 878m -, magnífic mirador de tota la contrada.Ara girem totalment a sud en direcció al Collet de l’Arca i el Puig Codina - 853m - i d’aquí arribem a la Punta dels Caus Cremats - 815m -, un altre molt bon mirador. Si ens ve de gust ens hi podem enfilar amb una petita grimpada ajudats per arbrets i arrels.Seguidament donarem la volta per sota el turó i baixarem per trobar un molt bon camí que ens menarà a la pista que ens durà a la Torre Salvans i a la Barata.La Torre Salvans va esdevindre refugi del president republicà Manuel Azaña entre 1938 i 1939, construint-hi un búnquer en el seu interior i amb una base d’artilleria antiaèria al peu de la Roca del Corb i una altra base de la qual encara no s’ha trobat l’emplaçament. A la xarxa hi ha força informació sobre la Torre Salvans i la seva història ... Passant pel costat de la casa de la Barata arribarem ja a l’aparcament.  

Farem una sortida circular de 12 km sense cap exigència tècnica pel terme de la parròquia que dona nom al municipi, Pinell.

Cada divendres a la tarda ens trobem per caminar pels entorns de Terrassa. El punt de sortida és diferent cada setmana. Fem arribar la informació sobre el lloc i l’hora de trobada, així com de la durada i la dificultat de la sortida mitjançant un missatge al nostre grup de whatsapp, durant la setmana. A partir de gener de 2024, per causes organitzatives de la secció de Marxa Nòrdica, ens veiem en la necessitat de posar una quota de 5€ per trimestre a les inscripcions trimestrals.

Vols aprendre marxa nòrdica? El CET organitza un curset teòric i pràctic el cap de setmana del 19 al 20 d'abril. T'hi esperem!

Ruta espectacular perquè des del Cim del Puig de les Agudes hi ha unes vistes excepcionals de tota la part oriental del Pirineu, la plana empordanesa i de l'olla de Vallter amb els seus cims tan emblemàtics com el Pic de la Dona, Bastiments i els Gra de Fajol, així com el Pastuira, les Borregues, el Fontlletera, el Tres Pics, el Balandrau i una infinitat de paisatge que no es pot descriure amb aquestes quatre ratlles.

Si no et funciona l'enllaç a la inscripció, apuntat mitjançant aquest enllaç:   Ruta de 14 km, d'unes 6 hores de durada, per La Gleva, a la comarca d'Osona. És una sortida llarga i amb força desnivell.

Si no et funciona l'enllaç a la inscripció, apuntat mitjançant aquest enllaç:   Aquest segon dimecres de mes sortirem del km 12,3 de la carretera B-122, la de Rellinars.Agafem la pista que creuant el Torrent dels Homs ens durà fins la Masia de Les Vendranes.És una de les més antigues del terme de Vacarisses de les quals se’n té constància, ja que ja se’n parla al segle XIV, conservant el seu aspecte de certa fortificació, doncs es veu totalment tancada per murs que semblen fer funcions de muralla. Masia força ben conservada, encara que les terres dels voltants semblen en desús majoritàriament.D’aquí sortirem en direcció a ponent per resseguir el Torrent de les Vendranes, que més endavant esdevé la Riera de Sanana. Passarem tot seguit pel costat del salt i gorg de les Vendranes. Visitarem el Pou del Lleonard datat del segle XVI, una mica deixat, enmig dels antics horts del Lleonard, ara un gran canyissar.Arribem a la Masia del Lleonard, habitada fins el 1973 i ara en runes. Aquell any, una gran torrentada es va endur les feixes on es trobaven la majoria dels horts i vàren abandonar la casa i les terres. Fins l'últim any van fer vi als dos cups que encara es conserven darrere la casa. Feixes, horts, pous i basses actualment estan abandonats i ocupats per una exuberant vegetació. Baixarem a buscar el curs de la riera, ara anomenada de Lleonard i després de Can Còdol i Sanana, passant a la vora del Salt de la Guineu, que amb aigua és molt vistós i ens allunyem momentàniament de l’estricte llit de la riera, resseguint-la a més alçada de la seva llera.Baixem altre cop a la riera on podrem gaudir d’un dels trams més bonics de la riera, amb un ample llit de pedra formant un pas força encinglerat i algun que altre saltiró. Quan plovia força, l’aigua anava de bat a bat de la riera. Aquí hi trobarem la Cova del Torrent de Can Còdol, petita cavitat situada en una cinglera de pedra tosca força interessant, sota mateix de la Casa de Can Còdol. Passant pel costat d’una petita presa i arribant a una pista, seguidament veurem els Forns de Can Còdol, antics forns d’obra i teuleria.Ara anirem  a veure el Molí de Can Còdol. Molí fariner datat del 1778 en el suport del brancal de la mola. Queden vestigis del mecanisme del molí, un brancal on hi ha col·locada la pedra inferior de la mola, mentre que la mola superior o volandera ha desaparegut.Ara deixem ja la Riera de Sanana per pujar per pista cap a la Masia de Can Còdol, datada del 1741 a sobre el llindar de l’entrada. Gran masia situada a la part superior d’una cinglera sobre el congost de la riera. Als terrenys de la masia, molt ben conservada, hi ha un grapat de noves construccions majoritàriament en desús. Encara conserva però, de forma modificada als darrers anys la coneguda font del mateix nom que la casa i actualment eixuta. Font que era safareig i abeurador i l’aigua, que pel seu cabal constant i de qualitat des de sempre, es va arribar a embotellar industrialment l’any 1961 com a aigua de boca que es distribuïa a Terrassa amb el nom de «Agua de Codolier»  però, l’aventura va durar molt poc temps. Als voltans de la masia es treballen encara un grapat d’horts i camps.Deixem Can Còdol i seguint pistes de terra arribarem fins el Mas del Corto Pio. Casa de pagès semi-derruïda situada a la part superior d'un turó que forma un petit altiplà sobre el torrent dels Oms. Datada del segle XVIII. Hi ha en una de les habitacions un forn de pa amb volta de maó molt ben conservat, el qual forma un petit cos adossat que sobresurt de la façana. A tocar de la casa hi ha una barraca de vinya de pedra seca de planta circular molt ben conservada. Pot estranyar l’existència d’una barraca just al costat d’una casa, quan precisament aquestes tenien la principal funció de servir d’aixopluc o lloc de pernoctació quan la vinya era lluny de l’habitatge habitual del pagès. L’explicació és que la barraca és de construcció molt posterior a la del casalot, ja més enllà de quan aquest ja estava abandonat. A prop de la barraca, mig oculta entre la vegetació encara es poden veure les restes d’un cup o tina. Acabarem l’excursió seguint pistes fins a la carretera de Rellinars i fent un trosset amunt arribarem al punt de sortida.    

Aquesta sortida serà pels voltants d'Espinelves amb l'ascensió al Turó de la Guàrdia, de 1.127 metres. Les Guilleries sempre ofereixen sortides de gran bellesa entremig de grans boscos i zones frondoses.

Aquesta sortida serà compartida amb la secció de Muntanya Inclusiva, per tal de gaudir i experimentar una excursió conjunta.La bauma de les Set Portes, també coneguda com la balma del Calau, és una cavitat ubicada dins una paret rocallosa i sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal. Conserva una de les restes de parets, murs i distribucions interiors més importants de Catalunya.Aprofitant la ruta visitarem l’embassament del Torrent de l’Iber, el Toll de Cal Pebràs, el Roc de la Mel, Sant Sadurní de Fonollet, l’ermita del Roseret, el Serrat de la Madrona i l’Alzina grossa dels Colls.

Ruta Can Bernades - els Esgavellats - Santuari de Collbàs - Coll de la Llentilla - Parc fluvial de l’Anoia. Aquest mes us convidem a visitar un paratge natural d'interès botànic i paleontològic singular de la comarca de l’Anoia, on no sols descobrirem un laberint natural, sinó que serem testimonis del treball de recuperació del riu Anoia, històricament malmès pels abusos de l'entorn industrial. El proper 25 de maig, farem una caminada circular per la serra de la Conca d'Òdena (PR), desde Can Titó fins al Parc Fluvial, on podrem gaudir del Camí de Can Bernardes que ens portarà a una de les masies més antigues del municipi i des d'on podrem veure Montserrat al fons i que ens portarà al sender dels Esgavellats, un laberint natural per la que han passat grans i petits sense problemes.  Desde allà arribarem al santuari de Collbàs (1318) on farem una parada en el seu Mirador. Seguirem la carena gaudint d’unes fantàstiques vistes de la vila de Carme, guanyant el curiós coll de la Llentilla, on, si teniu sort, podreu veure algun nummulits, fòssil de l’eocè marí, i que rep el seu nom per la similitud a aquesta llegum i que es van extingir a la fi de l’oligocè (fa vora 34 milions d’anys).

Aquesta vegada anirem al capdamunt de la comarca del Baix Llobregat. Deixarem els cotxes a l'inici de la pista que ens du a l’antic i abandonat Balneari de La Puda, des de la C-55 o Eix del Llobregat al km 7. Iniciem el recorregut per un corriol que surt a la dreta i s'enfila per passar per sobre el túnel dels Ferrocarrils i endinsant-se per l'esquerra del Torrent de l'Afrau ens portarà al peu de les Agulles del Petintó Inferiors o Espases de Sant Salvador. L'accés a les agulles, tot i que és possible, actualment és molt dificultós degut a l’espessa vegetació i la verticalitat del terreny. Aquesta extraordinària formació geològica es troba als nivells inferiors mesozoics (els quals pertanyen al Triàsic Inferior, és a dir, al Buntsandsteim). En aquest indret, els conglomerats basalts del Buntsandsteim apareixen en situació vertical. Donada la seva resistència a l’erosió destaquen sobre els materials circumdants, produint la formació d’hokbacks o d’espases. Buntsandstein: ‘roca de sorra roja’ en alemany. Fàscia formada per conglomerats vermells i gresos. Un estatge geològic caracteritzat pel color vermell de les roques sedimentàries que la componen. Aquesta tonalitat és originada per la presència d’òxids fèrrics al seu interior, tot i que en algunes ocasions i per diferents motius es pot presentar blanc (Sant Salvador de les Espases, Sant Pere Sacama...). També cal dir que aquí, aquests conglomerats són de caràcter quasi exclusivament quarsífer (de còdols de quars), amb ciment i matriu silícica. Per d’altra banda, sovint contenen petits creixements de Baritina, situats entre el ciment silici. Seguirem torrent amunt fins arribar a un desviament a mà dreta que deixant ara el Torrent de l’Afrau ens durà a la Cova de la Grisa, un petit aixopluc excavat per l’home. Camí amunt i creuant moltes antigues feixes i marges (és més una drecera que un camí doncs, el camí original està una mica perdut) arribarem a una pista que, baixant-la una miqueta ens permetrà veure les Espases de Baix des de dalt. Pista amunt passem ara pel peu de les Espases de Dalt o Agulles del Petintó. Es visiten millor pel vessant de llevant doncs, aquí també la vegetació és força espessa. Arribem així al Coll de les Espases, mirador excel·lent cap a Montserrat i Sant Salvador. Direcció a llevant ara, resseguim el Camí d’Olesa de Montserrat al Pla del Fideuer, passant per sota el Puig Cendrós i a la vora d’un grapat de barraques de vinya. A les feixes de totes aquestes contrades hi havia sobretot vinya, oliveres i ametllers. Actualment quasi només oliveres i alguns ametllers. Seguirem pujant una miqueta més per arribar al Coll de Sant Bernat, punt més alt d’aquesta sortida, 487 metres. Amb suau baixada anirem cap al Coll del Bram i el Pla de les Carboneres, passant per sota les Roques de l’Afrau, que ens queden al sud. També per sota el Turó dels Ducs i cap a ponent arribarem ja al Castell de les Espases i a Sant Salvador. Aquí conflueixen els termes municipals d'Esparreguera, Vacarisses i Olesa de Montserrat. Sant Salvador era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular. La capella ha sofert diverses restauracions al llarg dels segles, la darrera l’any 1985. Una llegenda vincula aquest castell a una batalla que hi hauria lliurat el comte de Barcelona Ramon Borrell, l'any 1003, contra els sarraïns: per ajudar al comte, Déu va enviar des del cel una pluja d'espases. En realitat, el toponímic de les espases prové pel terreny accidentat on es troba el castell. Agafant un corriol amb forta baixada cap a sud-oest, passant per la Cova de Sant Salvador i per la Font de Sant Salvador, tornem al Torrent de l’Afrau, que no deixarem ja fins arribar a l’inici de l’itinerari.

La Cerdanya, ofereix paisatges de bellesa singular, en què la muntanya és la protagonista tant per als amants de l’esport com per als qui gaudeixen submergint-se en la naturalesa. Durant tot l’any, la comarca de Cerdanya és l’escenari perfecte per practicar tota mena d’activitats lúdiques, per a totes les edats, els 365 dies de l’any.

La nostra entitat amb el suport del Servei de Promoció de la Gent Gran de l'Ajuntament de Terrassa, organitzem la propera caminada a St. Miquel de Montclar, ermita i cim, el Montclar (100 cims), la pujada del qual serà opcional. També visitarem el poble de Sta Coloma de Queralt, situat a la comarca de la Conca de Barberà.

En aquesta xerrada es parlarà dels beneficis de la pràctica d'apnea per a esports aeròbics com la marxa nòrdica i el trekking, amb exercicis específics adaptats. Serà a càrrec de Lluís Melús Pereira, instructor d'apnea i llicenciat en Ciències del Mar, cap de departament d'apnea de la FECDAS, campió d'Espanya en profunditat sense aletes i actual rècord de Catalunya en immersió lliure.

El Camí dels Bons Homes és un itinerari transpirinenc d'uns 235km, és el GR-107 que es pot fer a peu, en BTT i a cavall. Va del Santuari de Queralt (Berga- Catalunya) passant per Peguera, Gósol, Bagà, Bellver, Porta, Mérens- les- Vals, Orlú,Comú, l'emblemàtic castell de Montsegur., Roquefixada fins arribar a Foix (Arièja- França). Aquest itinerari rememora l'exili dels càtars occitans, anomenats també Bons Homes i Bones Dones, que promovien el cristianisme pur i senzill, basat en l'espiritualitat i en contra de l'autoritària, corrupta i ostentosa Església catòlica del S.XIII.  

Per finalitzar la temporada, us proposem un bonic itinerari circular pel nord de la comarca d’Osona, on gaudirem del singular paratge d’Els Bufadors de Beví, un indret de gran bellesa amb una cert aire màgic. Es tracta d’una peculiar formació geològica formada per grans blocs de roca, coberts de molsa i amb una flora ben particular, que dibuixen forats o escletxes per on surt corrent d’aire. De vegades es pot sentir com l’aire xiula al seu interior; d’aquí el nom dels Bufadors.

Canvi de data! La sortida es farà el dimecres 19 de juny. Aquesta sortida la farem conjuntament, una part del seu recorregut, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a ser acompanyades a la natura i a la muntanya.Començarem a la Riera de Gaià, després mateix del gual de la riera amb la pista dels vehicles. La Riera de Gaià du el seu nom des d’aquí fins passats Viladecavalls i Ullastrell. Després canvia de nom. Iniciem el recorregut pel Torrent de la Xoriguera, riera amunt, cap el nord i en farem més o menys un kilòmetre amunt fins agafar un trencall a l’esquerra. El darrer cop que van rajar amb ganes els Caus del Guitard, aquí l’aigua feia una amplada de tres metres i costava travessar-la. Al Torrent de la Xoriguera millor no passar-hi  plovent fort o després de fortes pluges doncs pot aver-hi aiguat important, amb el risc que això comporta ...Anirem a trobar el Camí Vell de Terrassa a Rellinars, que hem deixat al començament i en farem un bon tram. Aquest camí s’ha conservat prou bé al llarg dels anys degut que passa per terrenys de pissarra i l’erosió i el pas dels anys no l’han malmès gaire.El deixarem i farem ara un parell de kilòmetres per pistes boscateres molt agradables,  des d’on ja veurem l’imponent Casa de la Pineda, acostant-nos al marge esquerra del Torrent de la Font de la Teula. Arribarem així a la Font del Ferro, antiga font obrada, de dipòsit, amb bancs per seure i en un lloc ombrívol. El darrer tram del camí s’ha vist alterat darrerament per l’obertura de pistes per l’extracció de fusta segurament. Aquesta font fa molts anys que està seca.D’aquesta font anem molt a la vora, a la font de la Pineda. Font curiosa construïda en forma de mina, en un mur de pedra, al mig de la llera del Torrent de la Font de la Teula. Ha de ploure molt per veure-la rajar ... Les noves pistes l’han colgada una mica i costa trobar-la.Passem ara ja al marge dret del Torrent, que neix una mica més amunt i per una pista i travessant camps de conreus per sota mateix de la  gran Casa de la Pineda, arribarem a la pista principal de la Pineda, a tocar del dipòsit d’aigua contra incendis.Pista avall arribem, a la dreta, al Coll de Colomers des d’on podem mirar i admirar, a part de Montserrat i la Serra del Ros i de Cardús la gran destrossada de l’abocador de Coll Cardús i planta de tractament de residus urbans.Pista avall i més o menys resseguint la Carena de la Pineda, passarem a la vora de la Caseta de la Pineda, amb algun petit camp conreat.I enfilem cap el turó dels Escorpins, per pista ample i arranjada. Baixem del Turó per forta pendent per l’ample pista i un trosset avall, girem a l’esquerra per agafar un bonic corriol que ens durà a la Font de la Teula, situada al mig del torrent del mateix nom. Aquesta font quasi sempre rajava i força però, els darrers any necessita molta pluja per rajar i no és així.Aquí, si els horaris ens lliguen una mica i no passa res, ens trobarem amb la colla de Prodis, que han pujat per un altre lloc i a on hi hauran esmorzat i tots plegats podrem anar baixant i acompanyant-los, enllaçar amb la pista que passa pel costat de la Font de la Roca, que podem visitar, potser no totes les persones, només les que caminin millor. Aquesta font està molt malmesa i deixada, molts cops baixa un filet d’aigua pel torrent, quan plou o ha plogut, molt més. Té un curiós reg obrat que duia aigua del torrent i la font cap al camps que hi ha més avall.De la font, per pista i passant pel costat d’un camp d’oliveres molt ben recuperat i cuidat, farem a un petit tram del PR-C 13 Circular d'Ègara-Terrassa i baixarem cap a la Font de Can Font de Gaià, recentment rebatejada per algú com del Llaure (molt mal escrit) però, el nom original, cartogràfic i de sempre la situa molt millor al lloc. Font també molt obrada, amb murs i de cisterna. Aquesta també rajava molts cops, ara poquíssim. Allà mateix, a l’altre costat del torrent i en una caseta hi ha encara l’antiga bomba i conduccions que extreien l’aigua del Torrent de Can Font de Gaià i la pujava a la masia de Can Font, que està a sobre mateix nostre i està protegida com a bé cultural d’interès local. La masia original està documentada ja el segle XIII i completament reformada al segle XIX.La masia de Can Font de Gaià està situada en un altiplà molt curiós, amb pendent nord-sud i amb accessos tant pel sud com pel nord. Molt ben restaurada els darrers anys. La masia, transformada en granja de porcs, era considerada als anys seixanta, una de les millors granges de l’estat espanyol. Actualment fan treballs forestals per la zona del Vallès Occidental, venda de llenya i es dedica també a la producció de compost de molts tipus per jardineria, integrant a l’empresa treballadors de la FACT, entre d’altres.Pugem un trosset de torrent de la Font i agafem la pista pel nord de la finca pel PR-C 13 en direcció al Guitard, que deixem enseguida per tornar a anar pel Camí Vell de Terrassa a Rellinars avall i arribant al Torrent de la Xoriguera, tornem al lloc d’inici de l’excursió. Havent visitat així un tram de la Serra de la Pineda a voltes poc conegut.

En aquesta sortida de cloenda proposem descobrir una part dels Cingles de Bertí, carenejant per les Costes de Sant Miquel i les d’en Batlle fins a Riells del Fai. Són 7,5 quilòmetres, que es poden fer en unes 2,5 hores. És una excursió una mica ombrívola i no gaire llarga.

Projecció del recull de fotografies del cicle 2023-2024 a la seu social del CET, per fer una mica de recordatori dels llocs que hem anat visitant els últims mesos.  També presentarem i comentarem el calendari, ja preparat, per la propera temporada.   Esteu tots/es convidats/convidades. Els simpatitzants també son molt benvinguts.

En aquesta sortida, al ser més llarga del que és habitual, ens emportarem esmorzar i dinar de motxilla, no és una matinal sinó, de tot el dia. Deixem els cotxes a l’Alzina del Sal·lari i enfilem cap els graons de Mura i el Sot de la Teula. Deixem el camí que ens portaria fins a la Font dels Traginers i enfilem els següents graons de Mura passant pel Bassal dels Traginers o del Graons, a prop de la Balma dels Traginers i arribarem al Coll de Boix. Del Coll anem direcció a ponent i gaudirem d’un tram del camí recentment arranjat, evitant les dreceres erosionades i fent les ziga-zagues originals, bona feina. Baixem per la carena fins a l’Era dels Enrics. Aquí deixem la carena, que seria la dels Pins Cargolats i del Sot de l’Infern i anem cap el Collet del Mal Pas. Al costat mateix i al nord del coll podem observar l’espectacular Les Tres Pinasses que pugen verticals amunt, al costat mateix hi ha també una alzina de tres besses. Al llarg de tot aquest tros podrem observar uns Cirerers d’Arbost espectaculars, n’hi ha molts per tota la contrada. Ara girem cap al sud per revoltar per llevant tot el llarg Turó del Mal Pas o de Puigdoure i anar a buscar el camí que des del sud ens portarà al cim del Turó del Mal Pas o de Puigdoure. Fàcil i optativa pujada que ens portarà a un mirador enorme de tota la contrada. Possiblement el Turó de Puigdoure sigui després del Montcau el turó més gran de Sant Llorenç i l’Obac. Baixarem del Turó i desfent part del camí ens aproparem a la Cova i Agulleta del Mal Pas. La cova té un recorregut de 67 m. i 6 m. De desnivell. A moltes d’aquestes coves s’hi han trobat restes arqueològiques interessants. 20 m. A l’est d’aquesta cova es troba la Cova Petita del Mal Pas, d’onze metres de recorregut, que va estar habitada durant la guerra civil i a on hi van improvisar un taller de fusteria en el que per mantenir-se ocupats, feien tota mena d’estris a partir de la fusta de boix. Desfarem un altre tros de camí i anirem a buscar la anomenada Carena de la Màquina de Tren de Matarrodona, també anomenada Carena Dels Marimons d’una font popular. La seguirem uns 7 o 800 m., es va estrenyent fins a quedar-nos tallats i penjats dalt la carena i per una canal a ponent en baixarem i en direcció sud arribarem a la poc coneguda Foradada de Matarrodona, una de les més grans de la Carena de l’Obac i de Sant Llorenç. La travessarem cap a llevant i baixant una canal mig arbrada i flanquejant la cinglera anirem a trobar una balma antigament obrada a mitja alçada del frontal de la pròpia Màquina de Tren. D’aquí i per un camí poc evident baixarem fins al Corralot de Matarrodona, anirem a buscar la pista del mateix nom i ens dirigirem cap a la Font-Bassal del Roure Llarg o de l’Om, on hi ha una petita presa. A destacar-hi aquí la quantitat de «llenties d’aigua» (Lemna Minor) d’un verd molt especial que hi ha flotant a l’aigua estancada, que té molts nutrients per aquest vegetal. Deixarem el Torrent del Roure Llarg i ens enfilarem pista amunt fins a trobar un petit corriol a mà esquerra que ràpidament ens durà fins el Coll del Castellot del Roure Llarg. Enfilarem la carena pel roqueter i passant per sota i el nord del Turó del Pujol anirem cap el Coll del Sentinella, una agulla de roca molt propera. Travessem el coll i direcció a ponent ens enfilarem a l’esquerra per pujar altre cop a la Carena del Roure Llarg, on hi ha el roure que, una forta ventada el 1981 va malmetre. Aquest roure degut a les seves mides, uns 10 m. d’alçada i 2,41 m de perímetre, que es veia de tot arreu va ser l’origen de la toponímia de la carena, el torrent la bassa i la perduda font que hi havia sota seu. No deixarem la carena fins passant pel nord del Turó de la Cort Fosca arribar al seu coll, a on trobem la pista de Matarrodona, avall cap al Turó de l’Espluga i amunt cap a Coll de Boix i La Coma d’en Vila. Agafem uns graons allà mateix a l’altre costat de la pista i ens dirigim al capdamunt de la Carena de l’Obac, cap a la Sesta Grossa i el Corral de la Fusina, antiga edificació totalment enrunada actualment. Arribem al GR-5, en farem un trosset i si en tenim ganes podem fer un camí diferent per anar cap els Graons de Mura sinó, ens podem dirigir cap a Coll de Boix i desfer tot el camí de pujada fins l’Alzina del Sal·lari.

En el cor de la comarca de La Noguera es troba una petita joia, el Congost del Mu.Aquest interessant espai natural es troba en el curs del Riu Segre, a mig camí entre les poblacions d'Alós de Balaguer i Camarasa, al peu del Puig del Mu (718 m), de qui rep el nom.

Vols aprendre marxa nòrdica? El CET organitza un curset teòric i pràctic el cap de setmana del 25 i 26 d'octubre. T'hi esperem!   Sessió teòrica: divendres, 25 d'octubre de 19 a 21 h Sessió pràctica: dissabte, 26 d'octubre de 8 a 14 h

Cada divendres a la tarda ens trobem per caminar pels entorns de Terrassa. El punt de sortida és diferent cada setmana. Fem arribar la informació sobre el lloc i l’hora de trobada, així com de la durada i la dificultat de la sortida mitjançant un missatge al nostre grup de whatsapp, durant la setmana.

El pròxim 13 de setembre comencem les sortides de divendres de marxa nòrdica. En aquesta primera sortida fem la caminada i una mica de sopar de benvinguda.

Aquest mes la sortida serà el tercer dimecres dia 18, doncs el segon és la diada. Es farà un tram del Camí Ral de Berga a Barcelona.

Aquesta sortida la farem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a ser acompanyades a la natura i a la muntanya.La sortida s'havia de fer una setmana abans però la diada ens ha endarrerit totes les activitats.Deixarem els cotxes a l’aparcament de Coll d’Estenalles. D’allà enfilarem unes escaletes per agafar el GR5 i el seguirem fins arribar a la bassa de La Mata. Allà ja agafarem la pista de la Coma d’en Vila encara pel GR5, passant pel Collet del Vent, on hi ha unes alzines enormes, Collet de Fontfreda i Coll de Garganta. Seguirem per la pista fins poc després de l’antic Xalet de La Mata on agafarem un corriol a mà dreta que ens portarà quasi al Bassal de La Coma d’en Vila. Passarem pel darrera de la casa quasi enrunada del Mas de La Coma d’en Vila i per corriols anirem a veure la majestuosa Alzina Bonica o Alzina del Vent, una gran supervivent de la contrada.Ens arribem a Coll de Boix, on podrem veure la muntanya de Motserrat, si el dia ens acompanya. Anem ja de tornada i agafem altre cop el GR5 i no el deixarem fins arribar, desfent part de la pista que havíem fet a l’alçada de l’Ermita de Sant Jaume de La Mata, a on hi podem anar i gaudir d’unes excel·lents vistes de l’entorn. D’aquí ja veiem la Casa del Mas de La Mata a on ens hi acostarem a fer-hi un tomb.Sortim de la Casa de La Mata per la pista dels vehicles que ve del Coll d’Estenalles. A aquesta pista hi ha plantats a la vorera Cedres del Líbanpreciosos, amb unes pinyes molt especials. També veurem alguna gran alzina. I ràpidament arribarem als cotxes.

Grup de solters/res on compartir activitats culturals i sortides de muntanya. Proposem crear una nova vocalia com a grup de persones solteres que tenen motivació per la muntanya i la natura, i que volen conèixer persones de forma tranquil·la i respectuosa, des de l'escolta i el passar-s’ho be. Tens ganes de venir? Ja sabem que hem de viure un amor intens, que hauríem de llegir cada nit, que fer esport ens fa millor persones, i que a vegades penses que "no tinc temps ni energia"... Només et cal venir a Conèixergent del Centre Excursionista de Terrassa.Per començar i obrir la vocalia, farem una dinàmica amb un tastet de “tardeo” a l’Avenc.Volem transmetre el valors que mouen de l'excursionisme:, des del respecte, tot demanant que siguin aquest valors extensius a tots/es les que hi vulgueu participar. T'esperem a la nostra vocalia, només et cal ser-hi !!  

Entretinguda i bonica ruta circular per la Vall de Bianya (La Garrotxa) des de L'Hostalnou de Bianya, per tal d'assolir el Cim de Sant Miquel del Mont (793 m. un 100 Cims FEEC). Ruta sense dificultat tècnica, però sí comentar que la pujada és força costeruda per la qual cosa millor fer-la amb calma, també una baixada  contundent que s'ha d’anar amb compte si està moll.Trobarem tres boniques ermites romàniques, amb unes vistes espectaculars de l'Alta Garrotxa i el Pirineu, tot passant entre fagedes i rouredes monumentals.

La nostra entitat amb el suport del Servei de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa organitzem la propera sortida el 23 d’octubre al Moianès. Anirem fins a Moià en autocar on iniciarem el nostre recorregut.La caminada força planera,  es farà entre pistes i camins els quals ens permetran descobrir paratges com el Molí Nou del Passerell, l’Embassament del Molí Nou, l’ermita de Sant Pere de Ferrerons o la finca de la Granoia.A més de  les vistes sobre les extenses planúries del Moianès.A l’horitzó, si tenim bon temps, també podrem divisar perfectament les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç i el Montcau.

Volta de tardor per la Serra Finestres, amb sortida des de Santa Pau amb el seu nucli medieval i envoltat de volcans i natura exuberant. Ens endinsarem per la Fageda Fosca, una fageda amagada i poc coneguda a l’ombra de la Serra de Finestres. En el camí ens permetrà conèixer també el volcà d’en Simón, més endavant podrem abraçar el monumental Faig Rodó. Seguirem fins el cim de Puigsallança, i també visitarem el Santuari de Finestres.

Iniciem la temporada amb una caminada circular pel massís de Les Gavarres, al bell mig del Baix Empordà. La ruta s’inicia a VallLlobrega, i ens portarà per la Riera de Bell-lloc passant pel Castell de Vila-romà i Can Ribot fins a Fitor, on podrem contemplar l’església romànica de Santa Coloma de Fitor.  Després d’una pausa, tornarem per amples pistes i senders ben senyalitzats fins a Sant Mateu de VallLlobrega (i la seva font), des d’on enllaçarem un últim tram semi-asfaltat fins al poble de VallLlobrega.

Sortim de l’aparcament de La Barata, BV-1221, km 9. Baixem cap a la Riera de les Arenes i la resseguim un tros avall fins a trobar paral·lel a la Riera, el Camí Ral de Barcelona a Berga o de Barcelona a Manresa, que aquí són el mateix. El resseguim un tram per un gran tall fet al roqueter i el deixem per una pista planera que és el Camí Moliner troncal de La Barata, en direcció a Can Robert, passant al costat de les Cabanes del Camp del Gabi. Si volem, podem visitar el Forn de Calç de Can Robert I. A l’arribar a l’antic aparcament de Can Robert veiem que ara tot l’espai està llaurat i els accessos tallats, fins i tot per passar-hi a peu.Passem pel costat de la bassa i un bell alzinar i després mateix de passar el Mas de Can Robert a la dreta, ens enfilem per un antic corriol que ens menarà a les anomenades Tombes de Can Robert. Es tracta d'una necròpolis de set tombes del període de transició entre l’època romana i la medieval entre els segles VII i IX, totes menys dues orientades llevant-ponent i disposades en fileres equidistants. Els pins d’aquest corriol s’aguanten pràcticament amb les arrels nues degut a la forta erosió pel pas de persones i bicicletes de muntanya, la base és un roqueter i el gruix del sòl és mínim.Arribem a una corba de la pista de Can Poble i la tornem a deixar corriol amunt, entre arrels i roqueters, fins a tornar-la a trobar més amunt. Tornem a deixar la pista i per la Carena de l’Estret trobem el camí planer que ve de Can Poble  i el seguim direcció nord cap a la Canal de l’Abella. Camí de molt bon fer fins arribar a la Canal de la Coma de l’Abella on  s’enfila una mica. Seguidament trobem el Forn de Calç de la Canal de l’Abella i l’Avenc del mateix nom. Ara el camí es fa a voltes més costerut doncs, no és el camí original sinó, una drecera feta amb el pas dels anys i les persones. I arribem al Coll del Morral o Cova del Drac.Sortim de la Cova del Drac en direcció nord-oest, passem pel cap d’amunt de la carena rocosa de la Roca Petanta i pel camí de la Carena del Pagès arribarem a la cruïlla de la Canal del Pi Tort, amb un pi molt característic, que no és el Tort, el qual fa anys que es va morir. Els arbres també es moren ...La Canal del Pi Tort, és una Canal amb un camí de molt bon fer, orientada cap al sud-oest, antic camí de cavalleria, muler... El camí segueix molt a la vora de la pròpia canal o torrent i després se'n va cap a l’esquerra, suavitzant-se força  fins arribar a la gran i molt ben cuidada i mantinguda Masia de Can Pèlecs, una de les més grans de tota la contrada. Les primeres referències d’aquest mas, daten del segle XII.La voregem pel nord veient les diverses construccions i seguidament per un corriol arribem a la pista del Camí de Can Bofí. I entre pistes i corriols arribarem de nou a la Riera de les Arenes i a l’aparcament.

Aquest itinerari és una ocasió excel·lent per conèixer l'entorn del poble de Teià a través de l'observació de les seves pedreres, els conreus, les fonts, les formacions granítiques, etc.Es una ruta circular des del Passeig de la Riera de Teià en direcció al Bosc del Mal Temps, recorrent les fonts i miradors panoràmics de la zona i tornada pel Vedat i el Munt.

Aquesta tercera etapa dels Camins de Transhumància és una espectacular travessa des de l'estació de la Molina fins al poble de Planoles, unint les comarques de la Cerdanya i el Ripollès. La ruta transcorre bàsicament per senders i pistes de muntanya, trascollant per la Collada de Toses i el Coll de la Creu de Meians. Seguint un tram del GR 11 davallarem als nuclis de Dòrria i Planès abans d'arribar a Planoles.

Canvi de data! La sortida del dimecres 13 de novembre s'ajorna al dimecres 20 de novembre.   Ens trobem a l’aparcament del principi del Camí de les Boades o Camp de Tir de Rellinars. Quilòmetre 13,7 de la B-122, direcció a Rellinars.Fem un tros de pista de baixada fins arribar a la riera de Rellinars i anem a la Font de Carlets, darrerament eixuta. Seguim la pista cap a llevant passant pel lloc anomenat el Pla de la Bàscula fins a la Font del Trull a la riera i una mica més enllà el pou i la surgència o Font de la Pedregosa, totes sense aigua, si no plou. Un miqueta més de pista i anem a veure les tombes de les Roquisses i la boca de l’avenc del mateix nom. Aquesta necròpolis d’època alt medieval consta de restes de tres cistes i potser un quarta, en un estat de conservació bastant dolent.Un tram de pista més amunt, deixem el Torrent de la Saiola i cap a l’esquerra i al nord enfilem la Carena de Castell de Bocs per un agradable corriol, fins arribar a una pista, per on transcorre el GR-5. Ara en direcció a ponent, passem per sota el Castell de Bocs i la Roca del Duc per visitar la Barraca de Vinya 10039, molt ben conservada. I així arribem a la Casa de la Boada, dalt d’un turonet i amb diverses construccions molt ben conservades també. La Boada Nova que està per damunt de les Boades Velles és una construcció de principis del segle XIX que està habitada i cuidada. Les Boades Velles daten de l’any 1002.Seguim el GR-5 fins arribar a la Font i Bassa de la Boada, al torrent del mateix nom. La Bassa actualment està coberta doncs la propietat de Les Boades la utilitza com a cisterna ja que en aquest indret l'aigua no prové de la xarxa. La Font està tota obrada i canalitzada cap a la bassa o cisterna. Encara que no ragi ara, l’hem vist rajar i força, en veiem totes les concrecions calcàries a l’exterior. Al costat mateix i a sota de la Font hi ha un abeurador-safareig que ens fa pensar que abans l’aigua n’era força abundant en aquest lloc. Seguint el corriol, a la següent torrentada, hi trobem la construcció d’una petita presa, encara d'en peus per l’aprofitament de tota l’aigua de la pluja.Arribarem ara a Les Cases, un conjunt d’edificacions actualment en runes i documentat del 1405. Amb antics lligams amb els Alavedra, documentat l’any 1549 del terme del Castell de Vacarisses.Seguirem cap al sud-oest per la carena, deixant ja el GR-5, pel costat de camps llaurats i arribem a Cal Ramonet, casa totalment enrunada, que ens remunta a l’activitat vitivinícola que hi havia a Rellinars a mitjans del segle XIX. Encara es poden veure dues tines, una de planta circular i l’altra de quadrangular, amb l'interior recobert de cairons de ceràmica vidriada. També hi ha una bassa situada en una clariana que hi ha a tocar de les runes de la casa, que s’omple amb aigua de la pluja. Probablement totes les feixes del voltant eren vinyes. L’aigua era imprescindible per ensulfatar la vinya amb el caldo bordelès, que és com es coneixia la barreja de sulfat de coure i calç.Seguint la carena, trobem ara la Barraca de les Cases de la Vinya del Masnou, ben conservada i més avall un petit dipòsit on s’hi preparava el sulfat de coure per ensulfatar les vinyes. Més avall també la Barraca de les Fonts, en bon estat.Arribem ara a la Riera de Rellinars altre cop, a un meandre on hi ha construïda una gran presa de formigó destinada bàsicament a suportar i parar les possibles riuades, no per emmagatzemar aigua.Travessem la riera i cap a llevant, seguim al seu marge esquerra  per un corriol que passa pel costat dels anomenats Banys Sussanna o la Riereta com dèiem de petits.Tornem ara a la pista de Les Boades i cap a l’aparcament on hem deixat els cotxes.

Aquest ruta circular fa la volta al municipi de Vallcebre seguint el PR-C 128 a través d'una llarga cinglera amb bones vistes de l'Alt Berguedà. Bona part de la ruta transcorre per sobre dels Cingles de Vallcebre, una muralla natural de pedra calcària que encercla la vall i permet gaudir d’espectaculars panoràmiques dels voltants: la serra del Cadí, el Moixeró, el Catllaràs, Ensija, la vall de Vallcebre o del pantà de la Baells.Passarem per terres de conreu, boscos de pi roig i rouredes. Alguns dels graus dels Cingles de Vallcebre (els graus són passos o camins que permeten baixar o pujar la cinglera) són camins plens d’història i d’històries, construïts pels veïns de la zona al llarg del temps. Durant segles havien estat l’única forma d’arribar o sortir del poble.

La proposta horitzonenca del novembre ens mena fins a La Covil, una muntanya de 2.001 metres que es troba entre els municipis de Campelles, Gombrèn i Planoles, a la comarca del Ripollès. Aquest cim modest forma part de la Serra de Montgrony, una serralada prepirinenca situada entre el Ripollès i el Berguedà que ofereix bones vistes sobre una part del Pirineu català.  

Aquestes sortides les fem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a ser acompanyades a la natura i a la muntanya. Ens trobem a l’aparcament del principi del Camí de les Boades o Camp de Tir de Rellinars. Kilòmetre 13,7 de la B-122, direcció a Rellinars. Fem un tros de pista de baixada i abans d’arribar a la riera de Rellinars girem a l’esquerra per agafar un corriol paral·lel a la riera que ens durà fins a la presa de Rellinars, destinada bàsicament a suportar i parar les possibles riuades, no per emmagatzemar aigua. Més amunt trobarem la Barraca de les Fonts i la de les Cases de la Vinya del Masnou, força ben conservades. Després la bassa i la Casa de Cal Ramonet, totalment enrunada,, que ens remunta a l’activitat vitivinícola que hi havia a Rellinars a mitjans del segle XIX ,on es poden veure encara dues tines, una de planta circular i l’altra de quadrangular, amb l'interior recobert de cairons de ceràmica vidriada. Probablement totes les feixes del voltant eren vinyes. Arribarem ara a Les Cases, un conjunt d’edificacions actualment en runes i documentat del 1405. Amb antics lligams amb els Alavedra, documentat l’any 1549 del terme del Castell de Vacarisses. Aquí seguim pel GR-5 en direcció a llevant per anar a Les Boades passant per la Font i la Bassa del mateix nom. Arribem a la Casa de la Boada, dalt d’un turonet i amb diverses construccions molt ben conservades també. La Boada Nova que està per damunt de les Boades Velles és una construcció de principis del segle XIX que està habitada i cuidada. Les Boades Velles daten de l’any 1002. Des d’aquí seguim cap el sud, per la pista en direcció a la Riera de Rellinars, passant per l’anomenat Pla de la Bàscula i un cop arribats a la riera podem anar a veure la Font de Carlets, a viam si raja, que fa temps que no ho fa. Ara ja només ens queda tornar per la pista del començament fins on hem deixat els cotxes.  

Ruta d'anada i tornada des de Cànoves i Samalús fins a l'embassament de Vallforners, resseguint la Riera de Cànoves, itinerari SL-C 90. És una ruta sotabosc força planera, gairebé tota l'estona paral·lela a la riera, que creuarem un mont de vegades diverses passarel·les i ponts que ens faran gaudir de l'entorn de la riera. Tot i que el recorregut passa per trams agrícoles i de boscos d'alzines, la vegetació de ribera és la protagonista d'aquest itinerari. Pollancres, verns, avellaners, greixes i gatells, ressegueixen el traçat de la riera i conformen racons d'especial bellesa.

L’excursió transcorre quasi tota pel cantó nord d’Ustrell i l'acabarem amb un dinar de germanor al Casal Cultural d’Ullastrell.Ens trobem a Ustrell (tal com és pronunciat popularment el nom del poble), a la carretera BV-1203, que és la carretera d’Olesa i al Pàrquing 5 - Antiga Escola, a costat mateix del pàrquing de Cal Taiet.Sortim en direcció nord-est per pujar cap el Turó del Rector, que és el punt més alt de tota la jornada, al costat mateix de l’església de Santa Maria de la que cal destacar el seu campanar modernista (1908), obra  de l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill.Deixem el poble i anem cap al nord, passem pel costat de camps d’oliveres en direcció a la Masia de Can Font, que no hi arribarem i seguim pista avall fins arribar a la Riera de Gaià. La Riera de Gaià en pren el nom al final del Torrent de la Xoriguera, a sota de Can Font de Gaià i el perd poc després d’Ustrell, quan la riera fa un gir a l’esquerra en direcció nord-sud i amb el nom de Riera del Morral del Molí, que ja desemboca al Llobregat.Al llarg del seu recorregut té diverses aportacions d’afluents i aqüífers que encara que en general el terreny sigui sorrenc i hi han moltes filtracions, permet córrer l’aigua per la seva llera. Per tant, bona part de la riera sempre porta aigua, encara que no hagi plogut. Es podria considerar riu i no riera en molts trams, sobretot de Viladecavalls en avall.Podem visitar una gran balma allà mateix, al costat de la riera, excavada per l’aigua al llarg dels anys. Pugem riera amunt uns 350 m. i pel costat d’un camp anem a veure l’antic forn d’obra i teuleria de Can Cabassa, masia que ens queda damunt nostre.Des del camp podem observar els talussos del davant i els diferents estrats vermellosos corresponents a dipòsits sedimentaris quaternaris, posats ara al descobert per la contínua erosió de l’aigua. En general es tracta d’argiles, sorres i alguns petits còdols no gaire consolidats, la qual cosa facilita la seva erosió.Ara travessarem la riera avall i per una dreta pista ens enlairem per anar a trobar el GR-6 que en aquest punt transcorre per sobre dels talussos erosionats a banda i banda, quedant en algun punt tant sols una estreta carena per passar-hi entre estimbats, enmig de boscos de pins i alzines que ens menarà altre cop a la riera.Ara la baixarem uns 250 m. per agafar tot seguit un corriol amunt, en direcció  sud-est cap a Can Font. Tampoc hi arribem ara sinó que per pista, anem a la Font de Can Font, a una zona d’antics horts i conreus. Seguirem per un corriol ara en direcció nord-oest i anem cap el Pont del Masover.Es tracta d’un pont construït a finals del segle XIX damunt d’un profund torrent d’uns 15 m. i utilitzat per transportar el raïm recollit de les vinyes fins a la masia de can Font, salvant el gran desnivell existent en el torrent i escurçant el camí per anar d'una banda a l'altra. El pont, situat en una zona rural i boscosa, presentava esquerdes i fissures a la part inferior de l’arc apuntat de maons ceràmics i en els seus laterals. A més, estava cobert per vegetació i arbrat que afectaven la seva estructura i l’estabilitat del conjunt. El maig del 2021 es va donar per finalitzada l’actuació de consolidació del Pont del Masover, molt malmès pel pas del anys.Seguirem el corriol i ens enfilarem per una carena també amb algun tram estret i estimbat, després ja per pistes arribarem al poble i podrem anar a dinar amb tota la colla.

El recorregut comença a la mateixa platja de la Cala Montgó i segueix pel costat marítim del Parc Natural del Montgrí fins a arribar al port de l’Estartit. Durant el trajecte visitarem racons de mar i caminarem sota extenses pinedes de pi blanc que aombren la planella del parc i, a la fi, arribarem al Cap de la Barra on hi ha una vista excel·lent  de les Illes Medes.

Cada divendres a la tarda ens trobem per caminar pels entorns de Terrassa. El punt de sortida és diferent cada setmana. Fem arribar la informació sobre el lloc i l’hora de trobada, així com de la durada i la dificultat de la sortida mitjançant un missatge al nostre grup de whatsapp, durant la setmana.

Ruta circular des de Maçanet de la Selva que ens porta a visitar vuit dels volcans marins de la comarca.La zona volcànica de la Garrotxa és la més coneguda i visitada, però la comarca de la Selva també ho és, i aquesta, amb la particularitat que els seus petits estratovolcans eren marins, ja que estaven submergits en el gran llac que antigament ocupava la zona de la Selva (l’estany de Sils n’és l’últim vestigi). En assecar-se el llac varen anar quedant a la superfície.De fet durant la caminada veurem perfectament la forma cònica de la majoria d’ells. Als seus vessants encara si poden trobar bombes volcàniques, malauradament els craters estan molt erosionats o directament han desaparegut

Descobreix la importància de la salut i l'entorn en la pràctica de la marxa nòrdica! No et perdis la xerrada de David Torcal, Fisio i Osteòpata, el dijous 23 de gener a les 19 h al Centre Excursionista de Terrassa. Vine i aprèn com cuidar-te millor mentre gaudeixes de la natura. Entrada gratuïta pels socis i sòcies 5€ pels no socis i sòcies

Ens trobem a la part més occidental del terme municipal de Talamanca, a tocar del riu Llobregat i molt a prop de Viladordis, al Bages, que és per on hem vingut.Travessem el riu per un pont/passera per sobre un dels salts del riu i aparquem a l’altre cantó en una explanada.Ja abans d’arribar-hi podem observar des de dalt de la pista aquests salts del riu. En forma de U i erosionats pel pas de l’aigua, la sorra i els còdols que porta el riu quan el corrent és prou fort o ha plogut molt. La roca dels Tres Salts és una calcària d’origen marí rica en fòssils en la qual es distingeixen dos nivells diferents: el superior que és dur i compacte, i el de sota que és menys resistent per la seva estructura nodulosa. La roca dura de la llera està afectada per molts solcs, alguns profunds, orientats en la direcció del corrent. En pocs llocs com aquest es pot observar còmodament l’acció erosiva del riu sobre una roca dura i la dinàmica geològica d’un saltant. Els Tres Salts han estat aprofitats en el passat, com ho demostren les ruïnes d’un molí que hi ha més avall a la dreta.Un cop observada la geologia del lloc, encaminem una pista que ens menarà cap a la Casa de les Tines, les Tines dels Tres Salts o també anomenades les Tines de Talamanca doncs estem al seu terme. És un conjunt de 7 tines i una barraca construïdes de manera col·lectiva entre els segles XVIII i XIX i que mostren un excel·lent estat de conservació. Aquestes tines són un clar exemple d’un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau: construir les tines enmig de les vinyes, per la dificultat que suposava en aquesta orografia aspra i complicada transportar el raïm de la vinya als masos.Deixem les tines i la casa i veiem des de dalt la Resclosa de la Mina, d’on surt un canal que segurament portava l’aigua cap el molí abans citat, més avall dels salts.Seguim per un bonic corriol que per la vora i a mitja alçada de tota una llarga cinglera anirem veient i resseguint els meandres de la Riera de Mura, que està uns cent metres de desnivell per sota nostre. Des d’aquí dalt i degut al incendi ocorregut al juliol del 2022 podrem veure fàcilment forces barraques de vinya i altres tines per sota com les Tines del Camí de les Generes.Arribarem així a les Tines del Pla de les Generes,  en mig d’un camp d’oliveres que es van cremar també i ara ja estan rebrotant de nou. Aquestes són dues, unides per una barraca on hi ha els brocs de sortida del vi ja premsat.Ara ja per pista i deixant-la un moment anem cap a l’esquerra, on podrem visitar un forn de teuleria força ben conservat, de forma quadrangular. A baix, a la riera, podem veure l’anomenat el Triangle, petita presa amb aquesta forma, que està una mica malmesa.Arribem al Coll de les Generes i deixant la pista agafem un corriol a mà dreta de baixada, tot passant pel costat d’una barraca de vinya i per sobre de molts troncs i arbrat cremat, restes del gran l’incendi. Aquest corriol ens portarà fins a la llera de la Riera de Mura.Depèn de l'època i el caudal, hi pot haver algun problema aquí perquè és travessa dues vegades la riera de Mura i Talamanca, que s’han ajuntat una mica més amunt, després mateix de San Esteve de Vilarasa. Si fos així ja faríem una ruta alternativa.Travessem la riera i ara anem riera avall. Riera amunt encara hi ha un grapat de tines i barraques, que avui no visitarem. Ens acostem a la petita presa del Triangle i seguim avall per pista altre cop per anar a veure un gran bloc de roca travessat al mig de la riera, punt de referència i lloc pel que es pot travessar en cas de que baixi molta aigua per la riera.Seguim per la pista i passem al costat de la Tina Transformada i la Tina Solitària. A dalt la carena de llevant podrem veure les runes de l’antic i gran Mas Ventaiol. Més avall unes runes que són de l’anomenada Granja del Ànecs.Per aquí passa el GR-4 (de Puigcerdà a Montserrat), que abans, per dalt, ja n’hem fet un tram i també el GR-270 (El Camí del Llobregat), que seguirem fins al final del nostre recorregut. Els GRs s’ajunten a l’arribar a les Tines de les Solanes, que són de forma quadrangular i no cilíndrica com les altres. Aquestes estan en una gran cruïlla de camins a tocar de la riera i depèn de com baixi les podrem visitar, o rentant-nos els peus, també.Un tros més de pista i després del darrer meandre de la riera, aquesta ja s’aboca al Llobregat suaument en un dels seus meandres i en mig de grans canyissars.Seguidament passem per sota l’anomenada Tina del Llobregat, a l’esquerra el riu amb El Pas dels Matxos, per sobre un dels salts i a la dreta encara tornem a veure les set Tines primeres que hem visitat. Així doncs, ja tornem a ser als cotxes.

Caminada entre fagedes pel massís que separa les aigües de la vall del Ter, de Bac i de Beget, aprofitarem per fer 2 cims del repte 100 cims de la FEEC.

Passarem per l'església pre-romànica de Sant Vicenç d'Obiols i per un seguit de cases de pagès per on s'alternen tot de rierols i llacs, el més gran dels quals és l'estany de Graugés, i també pel salt d'aigua del Molí de Bellús.

Aquestes sortides les fem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a ser acompanyades a la natura i a la muntanya. Aquesta vegada anem a fer una excursió clàssica pel nord de Terrassa. Donarem un volt fins el Pantà de Can Bogunyà o Llac Petit. Ens trobarem a sota mateix de l’autovia B-40, a on aparcarem. Després mateix de la darrera rotonda de la Carretera de Rellinars i en front de les Casetes de la Corba, agafem una pista a mà dreta just per sota del restaurant anomenat La Hípica i en 250 m. ja sóm al lloc on deixarem els cotxes. Comencem a caminar per pista i passarem pel costat d’un grapat d’horts de concessió municipal que ens queden a l’esquerra. Seguidament enfilem una recta llarga en direcció nord-oest, amb camps sembrats a banda i banda, fins a tocar de la Serra Prelitoral Catalana. Abans d’acabar-se la recta, a l’esquerra deixem la pista que ens duria cap a l’antiga masia de Ca n’Amat de la Muntanya i també una altra que puja cap a la Serra del Troncó entre altres llocs. Després del Torrent de la Font del Pigot, anem per la vora de la Serra Prelitoral, ara capa a llevant i ja enmig de bosc, per pista fàcil, fins que se'ns acaba. Seguim per un corriol amb suau baixada, que després de creuar el Torrent Mitger de Ca n’Amat s’enfila una mica fins a trobar la carena del Camí de Can Bogunyà. Ara girem cap al nord i ja anem a veure el Llac Petit, que aquest any passat va passar de veure’s-hi les teranyines degut a la llarga sequera, fins a vessar per sobre la presa després de les fortes pluges de la tardor. Va ser construït l’any 1907, segurament com molts d’altres a reu de Catalunya, era per tindre un contingent d’aigua per regar els camps de la propietat de Can Bogunyà. El pantà s’alimenta de l’aigua de pluja principalment dels torrents de Fontalba i de Can Bogunyà, que venen del capdamunt de la Serra del Troncó. Farem un petit tomb pel marge de ponent del pantà i tornant, anirem a buscar la pista de Can Bogunyà. Amb una altra llarga recta, ja de baixada, arribarem entre camps conreats, aquesta any de mill, fins a l’Anella Verda de Terrassa, que al principi de la caminada ja hem creuat. Girem cap a ponent per l’Anella Verda i anem cap a la Font de la Misèria, creuant altre cop el Torrent Mitger de ca n’Amat, aquest, per aquí molts cops porta aigua. La Font de la Misèria es troba situada sota una gran figuera, part de la qual es va trencar per fortes ventades i va caure sobre la bassa de la font, ara ja sanejada. Aquesta font, com el seu nom molt bé indica rarament raja. Seguim per l’Anella Verda cap a ponent per trobar la pista i els horts de l’inici i els cotxes.

Entretinguda caminada per la zona d’El Pasteral i La Cellera de Ter, on anirem resseguint la “ruta de les pedreres”. Anirem trobant petites explotacions on encara es poden observar, tot i l'espessa vegetació, parets verticals bàsicament de marbre o granit. L'itinerari permet descobrir un contrast de paisatges extraordinaris.

En aquesta ocasió, visitarem la comarca del Baix Camp. Sortirem del poble d’Alforja i anirem cap a Arbolí, per tornar de nou a Alforja passant pels seus cingles.

Un dels molts plaers de l’hivern és fer una caminada arran de mar, gaudint de les platges buides i d’uns paisatges espectaculars.El proper 15 de febrer, farem una caminada per platges i pel camí de ronda (GR92) de la zona d’Hospitalet de l’Infant. Iniciarem la ruta al Port Nàutic d’Hospitalet i ens arribarem per la platja fins a la Punta de la Cala Bea. Anirem a buscar el GR-92 que ens durà fins a la muntanya de la Rojala, Espai Natural Protegit. Arribats al mirador, podrem gaudir de les impressionants vistes de la platja del Torn i de l’Hospitalet de l’Infant. Un cop en aquest punt ens desviarem del GR per baixar en direcció a la platja del Torn, on farem parada. Tornarem travessant aquesta platja i finalitzant el recorregut pel passeig marítim d’Hospitalet.

Una vegada més sortim i sortirem de La Barata. Passarem pels antics i deixats jardins de la masia i al final, travessant la carretera, enfilarem el Camí Ral de Coll de Daví, que deixarem poc després per anar cap a l’esquerra i agafar un suau corriol entre la Obaga de les Cantarelles a la nostra dreta i el Torrent Roig a l’esquerra. Uns cinc-cents metres més amunt girem al sud i travessant el Torrent Roig visitem la boca de l’Avenc de la Pinassa, que té una forma d’embut i una fondària de 58 metres. Deixem l’avenc i seguint el corriol arribem a la carena nord-oest de la Roca del Corb. Carena amunt i majoritàriament per roqueter i sense dificultat, ens trobem enseguida amb restes d’una base de formigó. Més amunt ja veiem el mal anomenat Búnquer de l’Azaña, que no es tal. El super búnquer de l’Azaña està excavat a la roca, a la Torre Salvans, a baix de la muntanya, a dins la casa, blindat i al subterrani. Allà es va traslladar a principis de l’any 1938 amb la seva família i membres del govern de la República i dels seus ministeris. El búnquer de la carena del Corb només té una porta d’entrada i cap altre obertura. Servia de magatzem de munició i armament, per abastir un canó antiaeri que hi havia al costat mateix, al lloc on encara es troben les restes dels grans cargols encastats amb formigó a terra que donaven suport a una plataforma giratòria armada que cobria tot el camp visual de la vall i de la Torre Salvans. Al la vora també hi ha restes d’alguna antiga construcció segurament de resguard pels soldats de la guarnició de la bateria antiaèria. Seguim carena amunt, enfilant-nos un trosset per roqueter i recolzant-nos una mica amb les mans, superant un parell de ressalts i arribant així ja a la Roca del Corb. Gaudim de les vistes i la deixem pujant en direcció al Turó de la Carlina, cap a ponent i que el passarem pel nord per arribar-nos al Collet Estret, enfilar-nos cap el Mal Pas del General amb molt bones vistes ja cap a totes les valls de ponent de la Serra de l’Obac i Montserrat i fins el Coll de Daví, altre cop en el Camí Ral que hem deixat a l’inici de l’excursió. Deixem el Camí Ral allà mateix i cap a la dreta i al nord resseguirem l’anomenada Carena del Collet Estret fins a sota mateix del Queixal de Porc, agulla de roca situada al sud de tota la llarga carena o Turó de Castellsapera. Anem a buscar ara la pujada al Turó per la seva vessant est, que és la més fàcil. Ens enfilem per la canal amb l’ajut de les mans, dels arbres i arbustos si cal i enseguida ens trobarem dalt del cim més alt del Terme Municipal de Terrassa i de tota la carena de l’Obac, 939 metres d’alçada. Som al turó nord i el podem resseguir tot al llarg d’uns quasi dos-cents metres fins la cresta que baixa cap al nord al final. Desfem camí i ara anem cap el turó sud, desfent una miqueta de la canal de pujada i fins el collet entre els dos turons. Allà ens enfilem cap el turó sud que també el podrem resseguir uns cent metres fins a tenir a sota mateix el Queixal de Porc. Alzines i arbusts són abundants a dalt dels dos turons. Les vistes són espectaculars, en cas de bon temps. Baixem altre cop per la canal i cap al nord, anem a passar per l’anomenat Pont de Roca de Castellsapera, que no es altre cosa que un gran bloc de pedra caigut, recolzat sobre un altre més petit. Seguim cap al nord i després de passar un parell de collets, baixem a la dreta, cap a l’Avenc de Castellsapera, la boca d’aquest està protegida amb tot de baranes de ferro per evitar accidents. L’avenc té una fondària de 84 metres i una boca de 7 per 2 metres. Al seu interior hi ha una important colònia de rat-penats que hi hivernen i que estan protegits estacionalment de novembre a maig. Seguim muntanya avall, ara quasi tot és baixada i si volem, veiem un altre avenc, el de les Cantarelles. Poc interessant, amb una petita boca i 37 metres de fondària en una estreta diàclasi. Sembla ser que és bastant freqüent trobar manca d'oxigen al seu interior. Camí avall passarem pel molt ben conservat malgrat el pas dels anys, Forn de Calç de les Cantarelles i seguint el Torrent dels Ponts avall, per la Font de les Cantarelles. Ara ja farem un agradable corriol, que es va eixamplant a mesura que arribem altre cop al nostrat Camí Ral de Coll de Daví. D’aquest baixarem directes a la carretera i a la Riera de les Arenes, per arribar-nos novament on hem deixat els cotxes al matí.

Sortida molt bonica i entretinguda, gaudirem de platges molt boniques i d’uns paisatges espectaculars. Anirem pel camí de ronda fins la Cala Estreta amb tots el colors blaus del mar i verds dels pins. La tornada serà per camins pel mig del bosc mediterrani fins arribar de nou a la platja de la Fosca.

En aquesta ocasió, visitarem la comarca de la Garrotxa. Sortirem de Castellfollit de la Roca i anirem cap a Santa Pau,  passant per sobre el Fluvià, les Baumes de Caixurma, el Santuari de la Devesa, L’Ermita de Sant Julià del Mont fins arribar a Santa Pau.

Per estrenar la primavera, us proposem un distret i atractiu recorregut pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Des de Can Bosc iniciarem un itinerari circular que ens portarà fins al Santuari del Corredor, passant per la Font del Ferro, Can Miloca, Dolmen de Ca l’Arenes, el Pi cargolat i  les Roques del Pare Jaume. Esmorzarem al Santuari del Corredor (amb servei de Bar), des d’on tornarem a Can Bosc, passant pel Mirador del Corredor.

Aquesta vegada anirem a St. Cristòfol de Castellbell i el Vilar, al costat de Marganell(1)  i als peus del massís de Montserrat; en la seva vessant més bonica, tal com va dir el jesuïta Pau Gil, el 1600: “ La muntanya de Montserrat és tota de roques serrades. És per la part de Manresa la més hermosa que sia en lo món. Aparen les roques òrguens”.   Una vegada arribats a S. Cristòfol, entrarem pel trencall del xiprer prop de l’església. I tot just hem girat a la dreta, seguirem pel carrer de l’esquerra, el C/ del Prat, durant uns quatre cents metres, fins que trobem un trencall a mà dreta al qual seguirem (C/ de Mas Penedès) durant uns cinc cents metres fins situar-nos al C/ de les Agulles; que ja no deixarem fins al seu final on aparcarem els cotxes, procurant no ocupar la rotonda de gir.   Iniciarem una pista sense asfaltar(2), davant una panoràmica del massís que ens anirà acompanyant al llarg de tot el recorregut.   I en aquest inici, les propostes a fer-vos podrien ser vàries: des de “l’escolta del propi cos”, la connexió cos-ment amb la natura, o fins i tot l’anar coneixent, situant i retenint el nom d’algunes de les zones del massís, com la de les Agulles, la dels Frares Encantats, la d’Ecos o la de Sant Jeroni; o si concretem una mica més, el nom d’algunes roques com la Cadireta (aquest felí amb ulls escodrinyadors i orelles ben alçades), la Foradada, la Nina, el Bisbe, el Lloro, la Roca dels Aurons, les Talaies, … o d’aguns colls, com el coll de Port o el coll del Migdia  I per què no, deixar anar la imaginació i “rebatejar” algunes roques segons el que ens suggereix la seva imatge; per exemple, l’escolanet o la del mateix tron de la verge amb l’infant (aquestes dues són aportacions d’alguns participants de la sortida). I sobretot que no hi falti l’enriquiment que ens aporta el compartir vivències a l’entorn d’aquests indrets.   Aquesta pista, que al seu costat dret té el torrent de la Font del Llum, ens ha de portar al cap d’un quilòmetre a un encreuament en que veurem a la nostra dreta la finca de can Martorell(3) i l’inici del camí de l’itinerari fins a Sta Cecília (4). Mentre l’anem realitzant, una rica vegetació(5) ens acompanyarà a cada costat del camí fins arribar a connectar amb el camí de can Martorell. Al llarg d’aquest curt trajecte haurem passat pel serrat del Marro (556m - 609m). En el trencall hi ha una petita esplanada terrosa amb poca vegetació(6) . En aquesta cruïlla de camins, el camí de can Martorell porta cap a Marganell, el segon camí a la masia de la Calsina(7) a través del coll de la Molella i l’obaga de la Calsina, i un corriol ben trepitjat porta cap a les Coves de Santa Cecília(8) . Agafant el camí de can Martorell cap a l’esquerra, un seguit de xiprers a costat i costat ens acompanyarant fins el monestir. Ara bé, tot just passats uns trenta metres ens trobarem a mà dreta la font del Moro(9). Arribats a Sta. Cecília, una barra talla el pas als vehicles. Al costat esquerra hi ha un espai amb bancs i una vista molt bonica del monestir de St. Benet, Monistrol …. De continuar pel costat dret de la barra arribarem pròpiament al Monestir de St. Cecilia(10) .  El 2015 es va inaugurar un espai d'art dedicat a Sean Scully, adscrit al Museu de Montserrat, i que alberga el conjunt artístic (pintures, vitralls, canelobres, creus de vidre, …) realitzat pel pintor d'origen irlandès i resident a Nova York(11) .   Després d’esmorzar desfem el camí fins al punt de tornar a agafar el trencall existent al serrat del Marro, però aquesta vegada agafarem el corriol de la dreta cap al coll de la Molella, pujarem al turó de l’Ermità i ens incorporarem a la pista que ens portarà al carrer de la urbanització on tenim aparcats els cotxes. En aquest camí de tornada podrem gaudir de la floració de dos arbustos, el romaní i la foixarda. Amb la curiositat de l’orientació de les flors de la foixarda, les quals cerquen en tot moment la situació del Sol.  Serà un moment en que gràcies a l’amplada del camí, del silenci de l’entorn, de l’acompanyament puntual del cant d’alguns ocells i d’un terreny sense gaires irregularitats pedroses, faran possible unes converses agradables de fi de l’activitat.  I a punt de deixar la pista, què millor que amb la contemplació de la Cornera amb els seus fruits vermells, tal qual com una cirera al cap de munt d’un pastís.

Cada divendres a la tarda ens trobem per caminar pels entorns de Terrassa. El punt de sortida és diferent cada setmana. Fem arribar la informació sobre el lloc i l’hora de trobada, així com de la durada i la dificultat de la sortida mitjançant un missatge al nostre grup de whatsapp, durant la setmana.

Aquestes sortides les fem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a ser acompanyades a la natura i a la muntanya. Sortirem aquesta vegada de l’aparcament de La Torre de l’Àngel, situat al km 7,2 de la carretera BV-1221, la de Mura i Talamanca. El recorregut transcorre al costat de tres edificacions molt ben conservades actualment. Comencem a caminar passant per sota de La Torre de l’Àngel, edifici de caràcter modernista on es combinen la imaginació modernista i la tradició de l'arquitectura rural catalana. Construïda al 1908 com a casa d’estiueig per l’arquitecte Lluís Muncunill. Seguim pel costat d’una gran bassa que recull l’aigua de la pluja i més endavant anem a creuar la carretera per dirigir-nos cap a l’Àrea d’esplai del Torrent de l’Escaiola. Pista amunt, la deixarem per seguir un corriol planer que s’acabarà en una altra pista més estreta. Al llarg del recorregut podrem anar observant tota la vegetació típica del la Serra de l’Obac. Alzines, pins, boixos, brucs, estepa blanca i negra, etc ... Seguint la pista, creuarem el Torrent de la Mamella i passarem pel costat d’un forn de calç molt malmès,  el Pla de Sorís i arribarem així sense dificultat a La Torre Salvans. Acabada de construir el 1929, d’estil Contemporani Neoclàssic, va ser també casa d’estiueig de la família d’industrials terrassencs. La Torre Salvans va esdevindre refugi del president republicà Manuel Azaña entre 1938 i 1939, construint-hi un búnquer en el seu interior i amb una base d’artilleria antiaèria al peu de la Roca del Corb i una altra base de la qual encara no s’ha trobat l’emplaçament. Per pista, seguirem fins la Casa de La Barata. Masia datada possiblement del segle XII. La seva prosperitat i fama es deuen sobretot a l’hostal, servei vital durant molts segles pels usuaris del Camí Ral de Barcelona a Manresa. La masia ha anat rebent ampliacions i modificacions al llarg dels segles, com es pot veure amb la varietat d’elements arquitectònics que encara queden de totes les èpoques. En excavacions arqueològiques si han trobat restes d’època romana, això ja era un lloc de pas. Al costat mateix, a la part més alta hi ha la capella de Sant Roc. Creuarem altre cop la carretera i per dins dels antics jardins de La Barata, ara abandonats i en mig d’arbres monumentals, arribarem a la Riera de les Arenes. Que baixarem un bon tros, fins arribar de nou al punt de sortida i els cotxes.  

Al vessant sud de la serra del Catllaràs, entre el brancal esquerre de l’embassament de la Baells i el cim del Sobrepuny s’alça la serra de Tastanós, un seguit de cingleres que pengen sobre Vilada i la vall del Merdançol. En aquesta excursió us proposem descobrir alguns dels secrets d’aquesta part oblidada del Catllaràs: el Pla de Clarà, el mirador i la roca de la Gotzera, el Cap de Tastanós i el castell de Rosell són els plats forts del dia, que amanirem amb les masies de la Bertrana, la Sala, Casadesús — encara actives — i la del castell de Roset, ja abandonada. Punt de sortida: PK 156 de la carretera C-26 de Berga a Vilada Punt d’arribada: Vilada

Farem una caminada circular sense cap complicació, sortint de Vallcebre amb direcció al Tossal Llisol (100 cims), també passarem per l’Ermita de Sant Ramon i el Pont de Cal Xalet.

La nostra entitat amb el suport del Servei de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa, organitzem la primera sortida de la temporada.Per aquest mes d’abril hem triat una ruta circular a la Tossa de Montbuí.L’autocar ens portarà fins a la vila de Santa Maria de Montbuí, on iniciarem el recorregut.Seguirem un tram del GR 172. Després de travessar la carretera enfilarem la pista fins al Turó de Can Vidal, ja a la Serra de Miralles.Prendrem un corriol fins a l’Alzina mil.lenària i tornarem novament a la pista fins arribar al Pla de la Tossa, a uns 620m d’alçada, on es pot observar Montserrat i una esplèndida panoràmica sobre la Conca d’Òdena. Allà hi descobrirem el Castell i el magnífic conjunt preromànic de Santa Maria de la Tossa. La tornada a Santa Maria de Montbuí la farem, ja de baixada per un altre sender.

Anem a l’aparcament dels Caus del Guitard, al quilòmetre 6,8 de la carretera B-122, la de Rellinars. Començarem visitant la Font del Llimac, que està allà sota mateix, a l’altre costat del Torrent del Caus, darrerament força endreçada. Pujarem cap a la carretera i en farem uns 350 metres en direcció a Terrassa, per agafar un corriol que cap el sud i paral·lel al Torrent del Caus, allà on s’ajunta amb el Torrent de les Foradades, els creuarem per enfilar-nos a un pista en direcció a la masia del Guitard. Creuem un altre cop el Torrent del Guitard i seguint la pista, la deixarem més endavant per uns antics camps de conreu a mà dreta per trobar-la més avall i creuar per quarta vegada el Torrent del Caus, que després de la masia ja serà el Torrent de la Xoriguera. Allà mateix, passant al costat d’una antiga bassa i camps de conreu hi tenim la Font del Racó que, a voltes raja força, situada al mig d’una torrentada. Tornem a la pista en direcció sud i cap a Can Guitard de la Muntanya. Hi ha un altre Can Guitard al sud de Terrassa, abans d’arribar a Les Fonts a mà dreta, al costat de la Riera del Palau, anomenat Can Guitard de la Riera. Can Guitard de la Muntanya, és una masia de planta rectangular i diverses dependències agrícoles afegides, documentada ja al segle XV amb el nom de La Pedrosa, encara que coneguda pel nom dels seus masovers, Guitard, d’on prové el nom de la masia. Encara habitada i amb alguns camps de conreu i horts en actiu. A prop de la masia hi ha un antic pou de glaç, diuen l'únic del terme de Terrassa. La foto en blanc i negre és de Narcís Ricart i Baguer (Entre 1914 i 1936). Abans de la masia i sota la pista hi trobem la Font del Guitard o de l’Om, al costat del Torrent dels Oms, abans de desembocar al Torrent dels Caus. Font d’obra, de cisterna, a temporades més cuidada que d’altres. A prop, hi trobem un curiós túnel excavat a la roca de pissarra que travessa un meandre de la pista en direcció nord-sud. No en sabem l’origen ni el destí, potser per captació d’aigua, suposició. Si no està inundat el podem travessar, s’hi veu d’una punta a l’altre. Ara seguirem un antic camí de carro o de boscaters, que amb suau pujada ens menarà fins a la Font de la Cirera. Unes rajoles als murs de la font diuen que fou construïda el 1703 i restaurada el 1878. Hi ha més rajoles murals, amb elements religiosos i orientals. De la font en surt un antic canal d’obra, que per la paret de la muntanya, portaria l’aigua fins la masia, les basses i els horts. Aquest canal o canaló obrat ja l’hem vist a d’altres fonts de la contrada. La font està construïda al mig del Torrent de la Font de la Pedra i a sobre mateix en un pla hi trobem una alzina monumental. Deixem la font, la quarta i ens enfilem per un corriol, en ziga-zaga que pujant una miqueta arriba a una pista, en farem un tros d’aquesta i baixarem per un bon corriol i una mena de carena fins, ara sí, Els Caus del Guitard. Els Caus, és una surgència intermitent, que només brolla esporàdicament i sobretot després de forts episodis de pluja, amb una quantitat mínima de 200 mm en menys d'un mes, depèn del que plou dura més o menys temps rajant. Pot passar episodis de molts anys sense rajar, el darrer cop va ser el 2020 i va estar rajant uns tres mesos. L’anterior vegada que va brollar va ser el 2018 i feia 14 anys que no rajava. Espeleològicament parlant, és una cova-avenc amb un recorregut de 83 m. i 23 m. de desnivell. Sempre s'ha trobat una quantitat molt important de guilla (CO2) i això amb l'afegit de l'estretor de molts conductes, fa molt perillosa la seva exploració. D’aquí als vehicles, només un moment.

Passarem per l'ermita de Sant Quirze de Subiradells. Seguirem un PR i el GR2 fins al Santuari de Puig-l'Agulla on esmorzarem. Continuarem pel GR i altres camins fins al Castell de Taradell. Una darrera baixada ens tornarà al poble.

Farem una caminada pels voltants de Vidreres que ens descobreix diferents punts emblemàtics del municipi, com el castell de Sant Iscle o els pantans d'en Llobet.

Novena etapa dels Camins de Transhumància que ens portarà des del poble d'Albanyà fins a Boadella d'Empordà. Magnífica excursió per la comarca de l'Alt Empordà a la zona de l'alta vall de la Muga, coneguda com l'Empordà de muntanya o la Garrotxa d'Empordà pel seu terreny muntanyós. Descobrirem les serres de Ferrerós i de Sant Jordi, amb la seva ermita; Sant Llorenç de la Muga, vila fortificada que conserva el seu encant medieval; la muntanya de Santa Magdalena amb la seva ermita romànica en el seu cim ("100 Cims" de la FEEC), amb unes vistes espectaculars de l'embassament de Darnius-Boadella; i el Santuari de la Salut abans de baixar a Boadella d'Empordà.

El sender de Petit Recorregut homologat PR®-C 217: Camins de Verdaguer, transita en els seus quasi disset quilòmetres, per l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, un pont entre el Mediterrani i els Pirineus que integra elements paisatgístics variats, sempre exuberants, que van des dels alzinars fins a les fagedes. Els contraforts de les Guilleries davallen cap a la riera Major i la vall de Sau, tancada pels cingles majestuosos de Tavertet.

Us proposem un recorregut circular per la comarca del Priorat.  Des del Mas de les Moreres iniciarem la caminada seguint el curs del Riu d’Arbolí, fins el Moli del Racó, on esmorzarem.  Enllaçarem un tram del sender que ressegueix el GR7 que ens durà, després d’una pujada, al Coll de la Vall i al Coll de la Creu, des d’on s’albira el poble de Siurana i tota la Serra del Montsant.  De baixada arribarem al Pantà de Siurana que resseguirem fins a sota de la presa.  El Riu de Siurana ens acompanyarà fins el Pont Vell des d’on retornarem a la Masia de les Moreres.

Anem aquest cop al terme municipal de Sentmenat, al capdamunt de la urbanització de Can Vinyals, al carrer de La Llosa. Carretera 1415a, la de Castellar a Sentmenat, al km 30,4. Iniciem el recorregut per una antiga pista. A l’esquerra, a baix, veiem el petit pantà de Can Vinyals, el qual té dues rescloses. Només accessible pel seu vessant sud doncs, el torrent on està situat és de molt difícil accés per tot arreu. Seguim cap el nord, pista amunt, per sobre l’anomenat Torrent Mal de Can Montllor. Passem pel costat d’un antic i curiós forn doble i arribarem a l’indret de Can Montllor de Dalt o Can Montllor de la Muntanya. Passant per sobre unes antigues i grans dependències segurament dedicades a la cria i engreix de bestiar, ara abandonades. Can Montllor de Dalt és una antiga masia ja documentada l’any 1055 com "Monte Lauri" i ja el 1180, surt com Muntllor. També s’havia anomenat Mas Montllor del Racó. Presenta l'aspecte típic de les masies del segle XVII. A la paret de migdia s'hi troben finestres gòtiques, amb ornamentació d'animals antropomòrfics. Veiem un parell de construccions en runes a tocar del mas i l’era en desús abans d’entrar a la masia. Avui, no s’hi veu aparentment, cap ús agrícola o ramader. Deixem el mas per pista i en direcció nord-oest anirem per suaus pujades cap el Salt de Montllor. Passem pel costat d’una barraca de vinya adossada al marge i més endavant arribem a la Font de la Fagina i després, a la Font dels Llorers. Totes dues obrades i amb taules i bancs de fusta i de pedra per descansar. A la segona font hi ha un escrit penjat a sobre, molt esborrat, que ens explica: «Els nombrosos llorers silvestres que es poden observar aquí, són l’últim vestigi d’aquella muntanya de llorers que hi havia antigament en aquest indret i que va inspirar el topònim "Monte Lauri". Posteriorment, al llarg dels segles va anar derivant en la forma gramatical de "Muntllor" o "Montllor" com avui es coneix». Baixant per unes escales arribem, ara sí, al Salt de Montllor. Salt d’aigua, sobretot després d’haver plogut, situat al abans anomenat Torrent Mal de Can Montllor. Aquest torrent neix al Turó Gentil, un bon tros més amunt i desguassa i canvia de nom, a la Riera de Sentmenat, després mateix de la urbanització de Can Vinyals. El salt està en una cinglera calcària i ens criden l’atenció, per una banda, la verda catifa d’Herba Capil·lera que cobreix la part baixa del salt i la roca de formes capritxoses que s’ha format a sota, es tracta de travertí. La pedra tosca o travertí, es una roca porosa formada per precipitació del carbonat de calci sobre algues i plantes --sobretot molses i hepàtiques– sobre les quals l’aigua circula lentament i es pot evaporar., formant curioses formes recaragolades. Seguirem ara torrent avall, cap el sud-est, per un agradable i a voltes entretingut corriol, molts trams a tocar mateix de l’aigua, quan n’hi ha. Fins arribar altre cop a Can Montllor. Desfarem un trosset de pista que ja hem fet a primera hora i anirem a buscar un antic corriol que s’enfila sense dificultat per entremig d’un grapat d’antigues feixes, a la vora d’una barraca de vinya, fins una cruïlla de pistes anomenat Coll de Rossinyol. Ara som a la Serra Cavallera. Cap al nord-oest, La Roca del Corb i el Puig Rodó. Cap al nord, molt a la vora, a menys d’un quilòmetre, el Castell i el Salt de Guanta. En aquest punt la serra és força ajaguda  i seguirem pel seu llom, cap al sud, primer per pista i després per corriol, passant per les antigues feixes amb parets de pedra seca dedicades segurament a la vinya el segle passat. Corriol avall arribem a l’anomenat Dolmen de Serra Cavallera. El dolmen és un monument megalític pertanyent al Neolític, destinat a funcions funeràries. S'atribueix a l'Edat de Bronze Mitjà (2700 a.C.). Es tracta d’un dolmen simple, tipus cambra pirinenca amb accés frontal, orientat de nord a sud. Per a la seva construcció s’atrinxeraven les parets laterals, els costats de les quals es cobrien amb sorra formant un túmul, un pendent sobre el qual s’arrossegava la pedra de la coberta. El dolmen, que havia estat mig desplomat des del 1977, a causa d'excavacions incontrolades fetes el 1961, va estar redreçat el 2007. Diuen que potser és el dolmen més septentrional dels coneguts fins ara en el megalitisme català. Una baixadeta i ja som al cotxe.

Aquest any anirem altre cop a Andorra, tornarem a descobrir llocs de somni i experiències úniques. Però, sobretot, suposarà un nou record inesborrable a compartir amb tota la colla. 

Aquestes sortides les fem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis [Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca] una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a ser acompanyades a la natura i a la muntanya. Aquesta vegada també compartim la trescada amb el grup de Muntanya Inclusiva del CET, on acompanyem també a la muntanya, persones amb mancances o diversitat visual i també sord-cegues.

Desena etapa dels Camins de Transhumància des de Boadella d'Empordà fins al poble de Darnius, al cor de l'Alt Empordà, revoltant l'embassament de Darnius Boadella per la banda de llevant. En aquesta etapa visitarem el nucli de Les Escaules i les restes del seu castell medieval; travessarem la serra dels Tramonts per a baixar al poble de Biure; a la serra dels Tossols carenejarem per la Cresta del Drac i farem el cim del Mont-roig; més endavant, assolirem les restes del castell de Mont-roig per a davallar finalment al Ricardell, que ens conduirà fins a Darnius.

En aquesta ocasió anirem a les terres de l’Ebre, a la comarca del Baix Camp, per fer un tomb per l’entorn de formacions rocoses de terra vermella del terme de Mont-roig del Camp i els seus punts més emblemàtics, Les Balmes de l’Areny, Foradada de Roca Migdia i Santuari de la Mare Déu de la Roca.

La sortida transcorre per indrets situats entre les comarques d’Osona i la Garrotxa. Mitja hora després de l’inici, podrem esmorzar en una zona de roques entremig d’un bosc de faigs coneguda per les Roques Encantades. És un lloc amb un conjunt de roques de diferents mides i formes i que la llegenda explica que el diable les feia rodolar muntanya avall  fins el poble de Sant Feliu de Pallarols fins que, gràcies a les pregàries dels habitants de la vall, un àngel les va encadenar perquè les pogués moure més. Curiosament, la llegenda coincideix en l’època en que va haver forts terratrèmols durant els segles XIV i XV.    Seguirem per camins, passant a prop del riu on trobarem una exposició d’escultures d’animals fetes amb fusta a l’aire lliure. Arribarem fins l’indret del Bolet de Toia, una espectacular roca que aguanta l’equilibri inestable sobre un pedestal. La sortida finalitza enmig d’un altre espectacular bosc de faigs fins arribar al punt d’inici al Coll Condreu.

Ens trobem a Sabadell, al carrer Jonqueres. A l’aparcament de l’Àrea de picnic de Sant Vicenç de Jonqueres. A tocar del Parc Fluvial del Ripoll. Seguim un trosset curt de riu avall, el travessem i anem riu amunt pel marge esquerra. Passem pel costat de les Basses de Can Català, que són llacunes de tractament natural de les aigües depurades. On hi ha plantades un grapat d’espècies vegetals, canyís, boga, jonc, en que les seves arrels actuen com a filtre de depuració natural. A la nostra dreta i al llarg d’uns sis-cents metres, ens queda l’Horta municipal del Prat Vell, passem un pont i girem al dreta passant pel costat de Can Garriga i Can Pagès (antic restaurant), que és la porta d’entrada del Torrent de Colobrers, on hi transcorre el GR-97. Entrarem en aquest frondós i humit torrent, que normalment porta aigua tot l’any i l’anirem travessant per diverses passeres de fusta. Arribarem a la Font de la Tosca, una surgència amb dues boques força interessant. Més amunt diverses formacions de tosca a les parets de l’esquerra anomenades Els Degotalls, que regalimen cobertes de vegetació. Després veurem un gran Foradada que travessa el cingle, feta per l’home a principis del segle XX, per desviar el curs de la riera en un gran meandre, i així alliberar terrenys anegats i dedicar-los millor a l’agricultura. Més amunt trobem una ampla pista que ens durà fins a la font-bassa de Can Moragues, amb una alzina centenària. Antigament també utilitzada coma a safareig. I després fins a Can Moragues, masia del segle XVII, on hi ha una gran i extensa plantació intensiva d’oliva Arbequina all lloc on hi ha constància d’un antic Aeròdrom. Seguim per pista pel GR-97 que s’ajunta després amb el GR-173, pel camí de Can Casamada, fins a un punt on la deixarem i per corriols ombrívols trobarem un grapat de barraques de vinya totes restaurades en aquest segle. Barraca d’en Salvador Juliana, d’en Josep Vidal, d’en Jordi Sola, d’en Raimon i la del Torrent de Sant Antoni o La Catedral. Anirem altre cop a trobar la pista dels GR-173 i GR-97 i allà on se separen trobem els Forns de can Vilar dels segles XIX-XX. Aquests s’utilitzaven per fabricar material de construcció com maons, rajoles i teules per a les masies properes. Seguirem cap al sud-est, pista avall pels plans del Canonge i amb un parell de ziga-zagues ens trobarem altra cop a la llera del Riu Ripoll. Allà hi trobem una font de mina la del Pigat i un altra un xic més avall. Un trosset per la vora del riu amunt i el tornem a travessar per l’ampla passera de blocs de formigó fins arribar de nou al lloc de sortida.

Emprenem l'etapa final dels Camins de Transhumància d'aquesta temporada, a la banda nord-oest de l'Alt Empordà, amb un recorregut espectacular, entre els nuclis de Darnius i Maçanet de Cabrenys. Descobrirem indrets fascinants com el Serrat del Sentinella sobre l'embassament de Darnius Boadella amb diversos miradors a vista d'ocell, entre els quals destaquen el mirador del Serrat del Sentinella, el mirador de la Tortuga i el Puig de la Torre, amb espectaculars vistes sobre les aigües del pantà. També passarem per l'ermita romànica de Sant Esteve del Llop, el pont del Purgatori sobre el Clot de l'Infern o el Serrat del Cucut.

L’excursió transcorre quasi tota pel cantó nord de Vacarisses i la acabarem amb un dinar de germanor, qui vulgui, al Bar Restaurant Camí de l’Obac.

En aquesta ocasió anirem a fer un tomb per les terres de la comarca del Moianès, per fer una passejada de tarda d’estiu pels entorns de Castellterçol, vila on nasqué l'il·lustre Enric Prat de la Riba. Serà una caminada curta i ombrívola justa per obrir-nos la gana per el sopar de cloenda que realitzarem a la fresca en un restaurant de la vila.

Projecció del recull de fotografies del cicle 2024-2025 a la seu social del CET, per fer una mica de recordatori dels llocs que hem anat visitant els últims mesos. 

Aquestes sortides les fem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a ser acompanyades a la natura i a la muntanya.

Bonica ruta d’Espinavell al coll Pregon, important pas que enllaça el Ripollès amb el Vallespir. Farem una agradable passejada fins el coll, contemplarem l’extensa panoràmica, principalment del Canigó, i seguirem la carena fins el puig de la Clapa, un altre gran mirador, i retornarem a Espinavell resseguint el serrat de la Perdiu i acabarem baixant fins a Fabert, i d’allí retornarem a Espinavell.

Primera etapa de la segona part dels Camins de Transhumància: Sort, la Noguera Pallaresa, camí de les Vernedes, riu del Cantó, Palanca de Llavaners, les Basses, barranc de la Roureda, Roureda del Sastre, Soriguera, riu de Soriguera, Mola del Sastre, Llagunes, refugi Vall de Siarb, riu de Llagunes, Obaga de Soriguera, Roca de Llagunes, Clot del Pui, mirador de Peressella, font d'Arminyana, Camí de la Cabanera i Port del Cantó.

Per a la propera sortida, hem preparat un itinerari assequible i apte per a tots els públics, pensant tant en caminadors habituals com en qui s’hi vulgui afegir sense haver de fer un gran esforç físic. Sortirem des del coll de l’Obac i farem una ruta circular de prop de 8 km, amb un desnivell moderat i una durada aproximada de 5 hores, incloent-hi una aturada llarga per esmorzar.

Per a la segona sortida matinal, hem endurit una mica el desnivell (tant de baixada com de pujada), i us farem caminar per corriols estrets i trencats, on és necessari tenir un mínim de fons físic i estar acostumat a caminar per la muntanya. Començarem i acabarem la matinal a l'aparcament de la Torre de l'Àngel, i farem una ruta circular de prop de 10 km, amb un desnivell total exigent (400 m), i una durada aproximada de 5 hores, incloent-hi una aturada llarga per esmorzar. No apta per a tothom.

Aquesta vegada anirem cap a la carretera B-124, cap a Sant Llorenç Savall, al quilòmetre 16,3, Urbanització "Les Marines", just abans d’arribar a la Vall d’Horta. Al capdamunt de la urbanització, al carrer del Camí del Daví, al principi mateix del carrer.

Cada divendres a la tarda ens trobem per caminar pels entorns de Terrassa. El punt de sortida és diferent cada setmana. Fem arribar la informació sobre el lloc i l’hora de trobada, així com de la durada i la dificultat de la sortida mitjançant un missatge al nostre grup de WhatsApp, durant la setmana.

Aquestes sortides les fem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a ser acompanyades a la natura i a la muntanya.

Aquest any ens retrobarem a mitjans de setembre amb un recorregut per la Serra Llarga i la Torrota de l'Obac.

Aquest itinerari ens permetrà descobrir Savassona i els seus principals atractius com el castell de Savassona, la bauma de la Baronessa, l'ermita de Sant Feliuet i els blocs de gres de Savassona com el Dau i la pedra del Sacrifici, actualment convertits en una important zona d'escalada.

Per a la tercera sortida matinal, hem perllongat la distància de recorregut per tal d'arribar a la que durant uns anys va ser la cova més enigmàtica del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Molts intrèpids excursionistes la van estar cercant durant anys sense èxit, fins que el secret de la seva amagada ubicació va arribar en coneixement de masses persones com perquè ho continués sent, i finalment el seu emplaçament va acabar sent "vox populi" en els cercles excursionistes del Parc. Ara, passada ja aquesta voràgine, la ubicació de la cova del Frontal és ben coneguda, i fins i tot apareix ben col·locada com un topònim més al mapa topogràfic oficial de l'ICGC. Començarem i acabarem l'excursió a l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari, i farem una ruta circular de prop de 11 km, amb un desnivell positiu acumulat de 630 metres, i una durada aproximada de 6 hores, incloent-hi una aturada llarga per esmorzar. No apta per a tothom.

Port del Cantó, Pla Muntaner, Tossal de l'Àliga, barranc de l'Avedosa, les Solanetes, casa forestal de Pallerols, font de les Planes, torrent del Coll de Leix, coll de Leix, font de la Canenilla, torrent de Mata la Roca, carretera de Sant Joan de l'Erm, Turbiàs, carretera d'Albet, font del Murilló, riu Castellbò, Pla del Castanyer i Castellbò.

Comencem la temporada 2025-2026 amb una sortida a la Vall d’en Bas, comarca de la Garrotxa,  que s’iniciarà al poble dels Hostalets d’en Bas i transcorrerà per denses zones boscoses, humides i amb diversitat de cursos d’aigua per arribar a l’imponent altiplà del Collsacabra i la Serra de Llancers. Després de recórrer aquest altiplà, visitarem l’ermita de Sant Miquel de Castelló des d’on podrem contemplar unes àmplies vistes que van del Puigsacalm a la plana olotina i la vall d’en Bas.

Per iniciar la temporada de Marxa Nòrdica us proposem un recorregut circular per la Vall d’Olzinelles (Sant Celoni - comarca del Vallès Oriental), dins del Parc del Montnegre i el Corredor. Deixarem els vehicles a Can Draper des d’on iniciarem la caminada seguint principalment el sender local  SL C-79. Passarem pel Pou de glaç de Can Draper fins a l’Església de Sant Esteve d’Olzinelles, on esmorzarem. Travessant la carretera, passarem pel Pont de l’Aranyal (i la seva font) fins arribar a Coll Buti, des d’on  enllaçarem trams de senders i pistes que ens duran de nou al punt de sortida.

Activitat ajornada al 9 de novembre de 2025 Per a la quarta sortida matinal ens traslladem al vessant dret de la conca del riu Ripoll, al peu de la Castellassa de Can Torres i la Castellassa del Dalmau, i a cavall del terme de Castellar de Matadepera. Farem un itinerari amb l’objectiu principal de visitar un indret amb una altra concentració de restes del patrimoni que van deixar els boscaters i carboners durant la primera meitat del segle passat i més enllà. Per tal de recrear amb detall aquest llegat ja gairebé perdut, algun apassionats del tema han fet de nou una tradicional barraca de carboners i una pila carbonera, que podrem visitar. Començarem i acabarem l'excursió a l'aparcament del Sot de Matalonga, al km 13,1 de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall (B-124). Allà on encara es conserva una antiga casella de la línia d’autobusos interurbans. Farem una ruta circular de prop de 11 km, amb un desnivell positiu acumulat d’uns 500 metres, i una durada aproximada de 5 hores, incloent-hi una aturada llarga per esmorzar. No apta per a tothom.

Avui gaudirem de l’espectacle que ofereixen els colors de la tardor, a la Fageda d’en Jordà: passarem pel Paratge de la Moixina, les Basses d'en Broc, el Coll de Pujou, la Fageda d'en Jordà, Can Jordà, Cal Sastre i Can Xel.

Castellbò, boscos del Comú de Castellbò, Planells de Mardiscla, mas de Mardiscla, Prat de cal Roqueta, collet del Molí, capella de Sant Francesc del Mas d'en Roca, serrat de la Mola, riu Bellestar, ermita de la Mare de Déu dels Dolors de Cal Porredon, torrent de la Guàrdia, serra dels Garrofers, Torre i mas de Santa Eugènia, collada de la Torre, mas de Sant Esteve, monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, Anserall, borda i ermita de Sant Esteve del Pont, Castellciutat i la Seu d'Urgell.

Vols aprendre marxa nòrdica? El CET organitza un curset teòric i pràctic els dies 21 i 22 de novembre. T'hi esperem! Sessió teòricaDivendres, 21 de novembre de 2025.De 18.30 a 21 hores. Sessió pràcticaDissabte, 22 de novembre de 2025.De 9 a 13.30 hores. Lloc de trobada: a la sortida dels FGC de Nacions Unides.

En aquesta ocasió, visitarem la comarca del Bergadà fent una travessa que segueix un tram del GR-4 que va dels pobles de la Pobla de Lillet fins al del Castell de l’Areny, passant pel Santuari de la Mare de Deu de Falgars i l’Ermita de Sant Roma de la Clusa i que representa la travessa de la Serra del Catllaràs.

Per a la cinquena sortida matinal ens traslladem al terme de la masia de la Vall de Mura, i resseguirem les carenes i collades que envolten la capçalera del torrent de la Vall. Serà un recorregut molt entretingut pel gran nombre de cavitats que visitarem. Les podrem veure totes en funció del ritme i temps de marxa de l’excursió. Començarem i acabarem l'excursió en un ample espai d’aparcament situat al voral esquerre del km 18,4 de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221). Allà on fa més de 150 anys hi va haver la , que assenyalava la cruïlla entre el camí ral de Berga (actual carretera) i el camí vell de Mura a Sant Llorenç Savall. Com sempre, farem una ruta circular d’uns 10 km, amb un desnivell positiu acumulat d’uns 400 metres, i una durada aproximada de 6 hores, incloent-hi una aturada llarga per esmorzar. No apta per a tothom.

La sortida transcorre per la Vall del Corb a la Garrotxa. La Vall del Corb es localitza al peu de la Serra del Corb i forma un mosaic agrari i forestal d’interès paisatgístic i ecològic. És una vall que hi conflueixen colades de lava i sediments provinents de l’erosió de la serra els quals han determinat l’ocupació des de fa més de mil anys pels pagesos de la zona. Masies, construccions de pedra seca, ermites romàniques, fagedes, rouredes i colades de lava són elements que donen identitat a aquesta vall. La Vall del Corb acaba enllaçant amb la coneguda Fageda d’En Jordà. El relleu és ondulat, amb turonets de dimensions variables que localment es coneixen amb el nom de tossols. En el recorregut hi trobarem dues esglésies romàniques molt properes i d’una singular bellesa tot i la seva humilitat; masies mil·lenàries que conserven el paisatge agrícola i fagedes i boscos amb els colors ja tardorencs que li confereixen una especial bellesa.

Sortirem de l’aparcament de La Barata,  BV-1221, km 9. Baixem cap a la Riera de les Arenes i la resseguim uns 400 m. avall fins a trobar  a l’esquerra el torrent que baixa de Can Pèlecs. Agafem un corriol al costat mateix del torrent i ens enfilem un tros per anar a trobar unes planes boscanes i una antiga pista segurament per treballar el bosc. Arribarem a la pista que va de Can Garrigosa a Can Pèlecs i la deixarem enseguida per resseguir amunt un corriol que va pel llom de la carena de la Roca Petanta, per la seva part baixa. Arribats a sota mateix del Morralet de la Mare de Déu ens desviarem a l’esquerra per anar a veure la Balma Blava o de l’Arcada, un bon aixopluc. El seu color es deu a la deposició de minerals i calcificacions deguts a l’acció de l’erosió de l’aire i l’aigua al llarg dels anys. Té uns 40 m. d’amplada i uns 20 d’alçada, per uns 7 de profunditat al lloc més fons. Hi ha restes d’una antiga construcció, segurament resguard de pastors. Desfem un trosset de camí i ens enfilem per una canal rocosa amb Savines, una molt gran a dalt, fins arribar al mirador del Morralet de la Mare de Déu, just a sobre mateix. Una mica més amunt un altre gran mirador amb vistes de 300 graus. Seguirem pel vessant sud de la Roca Petanta, que la tenim a sobre mateix. Anem per roqueters i corriols arrambats a la cinglera i un tros més amunt, ja arribem a Sescorts. Sescorts és un conjunt de set concavitats, al llarg d’uns 200 m. de façana. La cavitat principal té un ampli vestíbul i un conjunt de columnes de roca producte de l’erosió al llarg dels segles. Hi ha una petita font o recipient a l’interior i alguna colada estalagmítica. Sembla ser que hi havia uns murs de pedra seca d’uns dos metres d’alçada que protegien el recinte i la balma, també de la possible funció de recinte o refugi pel bestiar, com molt bé ens indica el topònim. Seguim en direcció a la Cova o Morral del Drac però, sense arribar-hi, girem a l’esquerra i en direcció a ponent ja sóm al camí de la carena del Pagès. En direcció nord, passarem pel Coll de la Canal del Pi Tort, pel Coll de Ròssec i fins el Coll o Pla dels Ginebrons o els Ginebres, també anomenat Collet dels Tres Termes (Mura, Sant Llorenç Savall i Matadepera). Girem a l’esquerra i cap a ponent anem cap el Coll dels Ginebres. Ara ja s’han acabat totes les pujadetes i anirem baixant per la Carena dels Ginebres fins el coll del mateix nom, cruïlla de molts camins. Triarem el que va cap el sud que en ràpida baixada ens durà cap a Can Bofí. El mas Bofí, del qual les primeres referències documentals ja ens el situen al segle XI (any 1063) i també el 1327, fins els nostres dies. És un masia rectangular, senzilla, de planta baixa i pis, a llevant hi ha, adossada, una estança que conté un forn de pa, masia relativament emmurallada i amb una era a l’exterior de l’entrada principal. A llevant del mas hi ha una font-pou molt a la vora i una mica més lluny i en direcció a la Canal del Bosc un forn de calç amb molta història... Passem per sota la masia pels Plans de Can Bofí, per pistes transitables seguirem cap els anomenats Camps de Can Pèlecs i una mica més avall ens trobem el Forn de Calç del Camí de Can Pèlecs, enrunat,  abans d’arribar a la Riera de les Arenes i a l’aparcament dels cotxes.  

Trescades amb Prodis. Aquestes sortides les fem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a gaudir de la natura i a la muntanya. Anem a l’Àrea de la Mancomunitat Terrassa-Sabadell, al costat mateix del Consell Comarcal del Vallès Occidental i a tocar de l’Institut Politècnic del Campus de la UPC a Terrassa. Carretera N-150, quilòmetre 15. A dins de l’Institut Politècnic el primer que veiem és una singular construcció amb tot de torres metàl·liques estranyes, és el Centre de Recerca AMBER o Centre d’Investigació i Desenvolupament d’Ultra Alta Tensió. Es va inaugurar l’any 2017. Va ser el primer centre europeu d’aquest tipus a disposar d’instal·lacions exteriors capaces d’arribar fins a un milió i mig de volts. Té un generador d’ultra alta tensió DC de 1.600 kV. El principal objectiu de la recerca al laboratori AMBER és millorar les xarxes de subministrament elèctric perquè siguin més fiables i segures. Seguirem per pista cap el nord passant pel costat dels Plans i el Mas de Can Canya, amb les terres totes conreades i molt cuidades. Arribem a una gran bassa d’aigua que és pel servei del monstruós Reial Club de Golf El Prat, que tenim allà mateix. Ara baixem cap el Torrent de la Betzuca, que n’agafa el nom ja a la nova rotonda de la carretera de Castellar amb la de Matadepera. Arribem a unes pinedes de pins pinyers molt alts, a l’Àrea d’Estada i Esbarjo del Pi Gros, el pi està allà. Aquí la llera del torrent és molt ample, el creuarem en direcció nord-oest rodejant la finca de Torrebonica i seguim cap el Baixador de Torrebonica, actualment en desús. Allà hi trobem una alzina monumental. Aquí girem cap el sud i seguim rodejant Torrebonica pel costat de camps de conreu i paral·lels al Torrent de la Grípia per l’anomenat Camí de Matadepera. Abans d’arribar a l’Hospital de Terrassa la pista fa un gir pronunciat que ens portarà fins a l’avinguda de l’entrada principal de Torrebonica, flanquejada de plàtans. Torrebonica és un edifici documentat des del segle XIII. Originàriament era la masia de Can Barba que, posteriorment, va passar a anomenar-se Can Viver i, finalment, Torrebonica. L’any 1909 es va reconvertir en un sanatori per a la lluita contra la tuberculosi. Aquest canvi va motivar que, l’any 1922, s’hi realitzessin les ampliacions i remodelacions que li van conferir l’aspecte actual. Al voltant de l’edifici principal s'hi van desenvolupar diversos horts i s'hi van aixecar algunes cases. Tota la plana dels horts encara té activitat i està ben cuidada. Hi ha uns masovers a un mas que hi ha al costat. L’edifici de Can Viver de Torrebonica està protegit com a bé cultural d'interès local. Al llarg del segle XX i en aquest mateix l’edifici ha tingut diferents propietaris, amb diferents projectes. Actualment està en desús, pendent de tot de projectes no concretats encara. Ara anem cap a Can Figueres del Mas. Masia també amb algunes terres conrades al voltant. Tornem a baixar cap el Torrent de la Betzuca i ara en seguirem uns quants meandres pel seu interior de molt bon fer, fins arribar a un grapat d’horts particulars que passarem pel costat per arribar altre cop a on hem deixat els cotxes.  

Als peus de la Serralada del Cadí La Seu d'Urgell, pont de la Palanca, borda Cinca, Rec de l'Olla i Segalers, cal Pona, torrent de Formiguera, Alàs, ermita de la Mare de Déu de les Peces, camí de la Foranca, torrent de Banat, coll de la Muga, Vilanova de Banat, Solà del Traver, riu de Vilanova, collet del Serrat del Coll, pont de la Tosca, font Nova i Arsèguel.

Una agradable i relaxant ruta pels voltants d'Aiguafreda, remuntant la Riera Martinet, que ens permetrà gaudir d'un entorn fresc i ombrívol amb diferents punts de pas interessants.

En aquesta sortida, farem una passejada panoràmica i festiva amb sortida i acabament a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona).   *US RECORDEM, QUE EN AQUESTA SORTIDA, CAL PORTAR ALGUN PRESENT NADALENC PER TAL DE FER EL SORTEIG COM CADA ANY.

Per a la sisena sortida matinal farem un itinerari clàssic de l'excursionisme vallesà i bagenc. Trescarem pel tram més emboscat i salvatge de l’antic camí ral de Barcelona a Manresa, l’anomenat camí ral de Coll de Daví. Aquest sempre va ser un camí de bast o ferradura pel qual nomes s’hi podia circular caminant o amb cavalleries (cavalls, matxos, ases). Com a tots el camins allunyats de la civilització i de l’ordre establert, durant les èpoques històriques d’inestabilitat política i social al Principat de Catalunya, hi van sovintejar els robatoris. Durant els segles XVI i XVII aquests actes d’intimidació i violència es van accentuar amb el fenomen del bandolerisme català. En aquesta matinal no haurem de patir per la nostra integritat física ni patrimonial, però sí per no passar-nos de llarg cap cavitat, font, forn de calç o ruïnes d’un passat que no sempre va ser millor. Serà un recorregut llarg i molt entretingut pel gran nombre d’elements patrimonials que visitarem. Els podrem veure tots en funció del ritme i temps de marxa de l’excursió. Començarem i acabarem l'excursió a l'ample espai d’aparcament situat al voral dret del km 8,9 de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221). És l'aparcament situat sota la Barata. Com sempre, farem una ruta circular, però aquesta vegada serà més llarga del que estem habituats. Seran uns 17 km de recorregut total, amb un desnivell positiu acumulat d’uns 700 metres, i una durada aproximada de 6 hores (incloent-hi una aturada llarga per esmorzar). No apta per a tothom.

Sortida ajornada Sortirem del barri de Can Boada del Pi, a ponent de Terrassa, al final de l’Avinguda de Can Boada del Pi a mà dreta i a tocar de la Masia del mateix nom. Al costat mateix tenim el gran dipòsit d’aigua de la Mina de Terrassa. Deixem la ciutat i en direcció nord-oest anem per una antiga pista i antics camps de correu, ara abandonats i ocupats per molta ginesta i esbarzers. Ens trobem al Camí Vell de Terrassa a Vacarisses. A mà dreta trobarem un antic mur de feixes i una roureda enorme, amb roures de fins a cinc besses. Després, amunt, un grapat d’oliveres sense cuidar. Seguim cap a Can Cardús de les Orioles. Masia del segle XVI, actualment habitada però, no treballen gaires terres, més aviat horts de subsistència, algun aviram, ametllers i oliveres. L’edifici està una mica deixat i algunes parts estan ensorrades i abandonades. A la façana principal, hi havia  un antic rellotge de sol molt malmès, de l’any 1602. Rodegem la masia pel sud doncs, han bloquejat el camí de pas habitual per davant de la façana principal. Girem cap a ponent i passant per sota la B-40 i creuant el Camí de Can Gonteres, que ara és una carretera nova de trinca, ens trobem a la anomenada Serra de les Aimerigues. Baixem per antiga pista, ara molt malmesa, cap a la Riera de Gaià. Des d’aquí i en primer pla veiem l’altiplà de Can Font de Gaià i al fons El Mas de la Pineda. Al passar per una passera de fusta, a l’esquerra hi havia la Font dels Lladres, actualment tot erosionat per l’aigua de la mateixa torrentada. Arribem al començament de la Riera de Gaià, que aquí agafa el testimoni del Torrent de la Xoriguera. La riera és un afluent del Llobregat que neix a la serra de l’Obac i en arribar al pla de Terrassa tomba vers el SO i discorre de manera paral·lela i propera a la falla del Vallès, entre la Serralada Prelitoral Catalana (materials del sòcol paleozoic) i la depressió del Vallès (materials neògens). Perd el nom la riera a l’encreuament dels Termes d’Ustrell, Viladecavalls i Abrera. Cal advertir, prèviament, que aquesta caminada no s’ha de fer en temps o previsió de pluja o quan la riera ve crescuda. Al principi mateix de la riera, geològicament, veurem el primer dels dos petits afloraments de la falla del Vallès-Penedès, amb roques blavoses molt dures barrejades amb quarsos.  Un xic més avall ja veiem els primers Xaragalls, Badlands (Terres Dolentes) i també anomenats localment Orgues o Terrers. Els Xaragalls es troben al llarg de tots els marges de la llera de la riera de Gaià. L'aixaragallament es desenvolupa sobre unes bretxes i lutites poc consolidades, ocres i vermelloses, amb grans blocs de materials paleozoics, unes formes d'erosió molt característiques amb algun despreniment recent. Podem observar als talussos els diferents estrats vermellosos corresponents a dipòsits sedimentaris quaternaris, posats ara al descobert per la contínua erosió de l’aigua, el vent i tots els agents atmosfèrics al llarg dels segles. En general es tracta d’argiles, sorres i alguns petits còdols no gaire consolidats, la qual cosa en facilita la seva erosió. Per aquí hi ha la Font dels Caçadors, força desapareguda. Seguim riera avall, observant els xaragalls i arribem a una zona molt més ampla, que per la quantitat de canyissar ens fa pensar que no fa gaires anys estava ple d’horts. Al costat mateix hi ha un antic pou d’extracció d’aigua, ara en desús. Aquí també hi trobem un dels pocs camins que accedeixen a l’altiplà de Can Font de Gaià, en aquest cas pel cantó sud-oest. Seguim pel canyissar fins a a trobar el GR-96, per on passa el Camí Romeu a Montserrat. El seguim un trosset i tornem a l’ampla riera on més avall hi ha un aflorament d’aigua i a la vora la Font del Bosc, al principi de tot d’un camp d’oliveres abandonat i protegit de la riera amb un fort mur de formigó. Un cop passat per sota de l’alt pont del ferrocarril, ja veurem la majestuositat d’aquesta Xemeneia, Torre o Pilar coronat, d’uns  25 m. d'altura i uns 8 metres de base. Es troba a sota mateix de la masia de Can Mitjans de Guardiola on al segles VIII o IX ja hi havia una torre de guaita i actualment és font de protestes del veïnat de Viladecavalls pel projecte  d’especulació urbanística del seu propietari. Els pilars de terra (earth pillars, hoodoos, orgues, demoiselles coiffées, …) són formes d'erosió típiques de sediments poc consolidats que inclouen grans blocs aïllats o bé estan coronats per capes d'una roca molt més resistent. Als xaragalls és habitual que es formin xemeneies o dames coiffées quan una llosa de roca compacta, habitualment una sorrenca, fa de barret i protegeix de l’erosió el terreny tou de sota.  Els pilars de terra d’aquesta riera es desenvolupen sobre els materials del Miocè (període del cenozoic o era terciària) que omplen la depressió i, especialment, en aquelles zones en què apareixen recoberts per sediments quaternaris. La capa de sediments quaternaris que corona els pilars assoleix els 5 m de gruix (per exemple una capa de gres o d'una gruixuda roca més dura) més resistent a l'erosió. L’aigua s’emporta els materials que no  queden protegits per estrats o blocs més resistents i d’aquesta manera es forma el pilar o xemeneia. És el que passa en un altre magnitud a les famoses. Bardenas Reales de Navarra o a molts altres llocs del món (França, Capadòcia, Utah ...). A les zones aixaragallades també hi podem trobar torres més petites. A la dreta d’aquest gran meandre per la llera de la riera n’hi ha unes quantes que a molt llocs anomenen "Xemeneies de Fades". Aquí veiem clarament el barret de les xemeneies i a les que no n’hi ha la xemeneia es converteix en un con doncs, no té el casc de protecció més dur i s’erosiona més ràpidament. Ara anem un pèl enrere i resseguirem un tram del Torrent del Llor, per pista, fins passar un altre cop per sota un pont molt alt del ferrocarril. Aquest torrent és el que ve de la vall de l’Abocador de Coll Cardús i passa pel Molinot. Passat el pont, cap a la dreta amunt, fins arribar a sobre mateix dels talussos que actualment estan consolidant i refent els dels ferrocarrils. Per pista plana anem cap a la punta oriental de la pseudo-urbanització del Molinot on hi trobem un parell de cases. En aquest punt i des d’ara el Terme Municipal de Terrassa ens queda a l’esquerra i el de Viladecavalls a la dreta .Ja som altre cop al GR-96 i camí Romeu a Montserrat. El seguirem avall i més endavant també enllacem amb el PR-C13 Circular d’Egara-Terrassa. Baixem cap a la riera que aquí és molt ampla i per l’anomenat Pla de Merà la creuem en direcció a Sant Miquel de Gonteres. Per un forta pujada, ara en obres, arribem a la urbanització. El nom del carrer és Camí Vell de Terrassa a Vacarisses, en fem uns 800 m i seguim pel GR encara i a banda i banda de carrer Terrassa i Viladecavalls. Deixem l’urbanització i els dos Termes per un corriol fins arribar al Camí de Can Gonteres que hem passat al principi, aquí anomenat Camí Vell de Rellinars. Un trosset de carretera, passem ara per sobre la B-40, deixem també el GR  i després, per un talús i uns camps a través. Ja sóm al Camp de Fútbol de Can Boada, l’Escola Marià Galí Guix, l’Institut Nicolau Copèrnic i als cotxes.

Aquesta sortida ens permet gaudir de la frondositat del parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners, (parc que per si sol ja mereix una visita) i que ens portarà fins l'ermita de Farners i seguidament al castell de Farners.

Visitarem la vessant tarragonina de la Serralada Litoral i per fer-ho farem una travessa que, sortint del àrea de servei de l'Hospitalet de l’Infant, arribarà fins al poble de Vandellòs.

Aquest cop anem a Talamanca. Agafem la carretera de Matadepera, la BV-1221 i al kilòmetre 24,5 ja som al poble. Deixem els cotxes al carrer de les Basulles, a tocar d’un edifici de pisos que és la vergonya del poble. Pel carrer del Raval anem a buscar el carrer de la Font. Així arribem a la Font del Castell o de Talamanca. Construïda el 1683, fins el 1968 era l’indret on els veïns del municipi anaven a buscar l’aigua per al consum diari. Amb un safareig comunal també, el lloc es va convertir en punt de trobada habitual del veïnat. Al lloc hi ha plantat un arbre centenari d’origen nord-americà en substitució d’un antic pollancre. Es tracte d’un Acer Negundo o Acer de fulla de Freixe, bastant malmès avui dia. Seguirem un tros pista avall i agafarem un corriol a mà dreta cap el Fornot. Aquest forn de dues boques és un forn de teuleria o rajoleria on s’hi coïen peces ceràmiques per a la construcció. Aquests forns es construïen a la vora de llocs amb força combustible i també amb matèria primera adequada per la fabricació de les peces de ceràmica. Tornem a la pista i enseguida som a la Riera de Talamanca. Aquesta riera es nodreix a la seva capçalera dels Torrents del Coll de Baldric, del de la Vall i del de les Refardes. Riera avall i ja pel seu cantó dret trobem la Sínia de Can Valls. És una construcció molt senzilla del segle XIX, que és el moment en què proliferen les sínies per poder regar horts i conreus. Aquesta sínia conserva tot l'aparell mecànic, amb les dues rodes i els respectius eixos. A l’exterior hi ha un complex sistema de canals amb un aqüeducte i dos dipòsits. L'aigua s'obtenia d'una surgència natural i s'elevava fins a un safareig connectat amb el sistema de canals que, per gravetat, la repartia pels horts del marge de la riera. De sínies n’hi ha de diferents tipus, i encara que n’hi ha algunes d’hidràuliques, la majoria, com aquesta, eren de tracció animal. En aquest cas es tracta d’una sínia de rosari, que servia per regar tots els horts fins el torrent dels Gobians o Gubians. Des del 1968 l'aigua de la xarxa municipal de Talamanca s'obté just d'aquesta surgència natural d'on s'abastia la sínia, que mitjançant una bomba elèctrica ara, puja al poble. Per un corriol arribem a sobre la Balma dels Gobians, nom que prové del mas situat una mica més amunt, a la carena, la Gobiana. Balma de visita optativa doncs l’accés és una mica entremaliat. Es tracte d’una gran balma en forma de quart de lluna, d’uns 50 metres de llargada, uns 5 de fonda i 4 d’alçada. A un costat hi ha un petit dipòsit per recollir l’aigua que regalima del sostre. Per sota de la balma hi ha la Font dels Gobians, avui de difícil accés i localització per la gran quantitat de vegetació que hi ha. Per sobre hi ha el Salt de la Gobiana que porta l’aigua del Torrent dels Gobians, que més amunt es diu de la Font dels Pets. Tot plegat va a parar a la Riera de Talamanca. El torrent dels Gobians és un dels escenaris més importants de la Batalla de Talamanca i un dels espais on més restes s’han trobat d’aquell episodi bèl·lic. El 2008 es van fer una sèrie de prospeccions arqueològiques per la contrada, trobant nombrosos objectes relacionats amb la Batalla del 13 d’agost del 1714.   Tornem al camí i passem per sobre la gran balma, que ara queda molt avall, per tota una gran llenca de roca conglomerada. Trobem pista altre cop i arribem a la corbada Resclosa del Molí del Menut d’uns 20 metres de llargada, en bon estat. La primera construcció és de mitjans del segle XVIII i fou ampliada el 1994. A la vora un safareig i una barraca de vinya quadrada força gran. A l’altre cantó de la riera hi ha la Sínia de Can Mariano, aquesta enrunes i encara es conserven els murs de tanca del horts que regava la sínia al seu voltant. Més avall, a la riera hi ha un gorg banyable. L'aigua acumulada a la resclosa era transportada mitjançant una canalització, avui desapareguda, fins al molí fariner del Menut, on es guardava en una bassa i esdevenia, en ser utilitzada, la font d'energia que feia funcionar el molí.   A més, l'aigua també seria aprofitada per regar els horts que es treballaven a la llera de la riera, entre la resclosa i el molí. Travessem el torrent del Molí del Menut, al capdamunt del qual hi ha l’enorme Balma de Rocagiberta als Cingles de l’Estoviada. Balma que es veu de molt lluny i visitarem en una altra ocasió. Som ja al Molí del Menut que té dues edificacions molt ben conservades. La més petita i de nova construcció, amb funcions de paller i magatzem. La casa principal està datada del segle XI i ha sofert diverses ampliacions i millores al llarg dels segles. Al nord hi ha dues tines adossades a la casa, al sud el molí fariner hidràulic, a l’interior un celler amb les tines i una premsa i corral pel bestiar. En destaca el rellotge de sol de la façana, realitzat amb la tècnica de l'esgrafiat l'any 1969. Travessem la riera per un pont estret i pugem per pistes cap el poble. Al capdamunt, a la carena mateix hi ha la antiga Bassa del Cardona. Ara també, a la carena del castell, un gran camp que ens permet veure el castell i un bon tros de poble. Les primeres notícies del castell són de l’any 967. A mitjans del segle XVI el castell havia perdut la seva funció militar, convertint-se en el centre d’una gran explotació agrícola i també en el principal administrador del Terme. La següent notícia històrica no la trobem fins el 1717 quan, després de la guerra de Successió i del decret de Nova Planta, se n’ordena la demolició total. Represàlia que també es va aplicar a bona part dels castells catalans, tot plegat ordenat pel Borbó Felip V. Mig segle després els Marquesos de Castellbell n’eren els propietaris i van encarregar la reconstrucció, no com era abans sinó tal com és ara, amb els gustos del moment i de major funcionalitat de caire agrícola. A tocar del castell hi ha un memorial de 1714 en record d’aquells que van lluitar en defensa de les llibertats de Catalunya. Ara, pel carrer del Raval travessarem el poble per tornar ja cap a casa.

Trescades amb Prodis. Aquestes sortides les fem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a gaudir de la natura i la muntanya.

Un recorregut per l’entorn de Bagà, on podrem gaudir d’esplèndides vistes: Penyes Altes del Moixeró, Comabona, Puigllançada, etc.

Per a la setena sortida matinal farem un itinerari trencacames per l'amagada i poc difosa canal Fonda. Entre pujades i baixades seran uns 800 m de desnivell acumulat. Allà visitarem diverses cavitats, fonts, els vestigis d'una enigmàtica construcció rural. També gaudirem de vistes molt pròpies de l'entorn de Sant Llorenç del Munt.

Travessa des de la fageda Grevolosa, al Coll de Bracons, fins al pont de la Rotllana, a Cantonigròs, pels Cingles de Cabrera.

Anirem al Pont de Vilomara aquesta vegada. Per la C-55 que deixem abans d’arribar a Castellgalí a la dreta cap a Sant Vicenç de Castellet, que travessem sencer per la BV-1229 fins arribar al Pont de Vilomara. Al final del carrer de Montserrat i abans d’arribar a la carretera de Rocafort, a l’esquerra trobem el pont Vell o Gòtic de Vilomara, que li dóna nom al poble. Aquí podrem aparcar els cotxes. Aquest pont ja està documentat al 1012, reconstruït al segle XVII i també el 1989. Per aquí hi passa el Camí Ral de Terrassa a Manresa. És un pont asimètric, amb un arc central i tres arcs al marge esquerra i cinc al dret. Una obra d’enginyeria monumental d’uns 130 m. Per sobre passem el Riu Llobregat. Ara ja som al Terme Municipal de Manresa, que no el deixarem en tota l’excursió. A l’esquerra per unes cases aïllades anomenades el Raval de Manresa i corriol empedrat amunt per antigues feixes i vinyes actualment en desús. En tot moment estem al Camí Ral de Coll de Daví que, recordem, surt de La Barata. Deixem una pista i anem cap a l’altra Pont de Vilomara. El Pont de les Arnaules o Pont Foradat, es un pont natural de roca, d'una curiositat geològica, formada en un estrat gruixut amb una base de calcari-conglomerat i gres groller on hi ha incrustats nummulits, és a dir, petits fòssils en forma de llentia. Té una llargada d’uns quinze metres per entre dos i mig i un metre d’amplada i a uns deu metres per sobre d’un petit torrent. Seguim amunt per pista i passem al costat d’una barraca de vinya que té dos cossos, un per les eines i les persones i l’altre pel bestiar, amb una menjadora inclosa. Més amunt i a la dreta veiem uns gran replans que semblen antigues canteres de gres, que és el material més comú de la contrada. Al capdamunt i cap a l’esquerra travessem l’autopista C-16 i ara som al GR-151 i cap al nord, pel costat de molts camps treballats i forces barraques de vinya d’antigues feixes, creuem la carretera de Manresa a Pont de Vilomara, la BV-1225. Seguim al costat de camps enormes plantats de Brassica Oleracea, de procedència gallega i d’un verd fosc que no és altra que la Col de Cabdell de fulles atapeïdes. En aquest itinerari conflueixen molts camins de pelegrinatge: l’Ignasià, l’Oliba i el de Sant Jaume. Passem a la vora de l’enorme Mas de les Marcetes, molt ben conservat i amb les terres cuidades també. És un dels masos més importants de Manresa. Els seus origens són de plena Edat Mitjana i depenia del monestir de Sant Benet de Bages. Té un cos principal i molts edificis annexes. Més enllà arribem al Santuari de la Salut de Viladordis. Entre 915 i 938 l'església ja consta com a filial de la seu de Manresa. Es tracta d'una obra construïda durant diferents èpoques. L'església original era una construcció del segle IX. Al llarg dels segles s’hi han anat afegint elements a la construcció primitiva. Sembla ser que durant la seva estada a Manresa el 1522, l’Ignasi de Loiola freqüentava el santuari i anava a pidolar almoina al Mas de les Marcetes i sempre l’acollien. Al voltant del santuari sempre hi va haver el cementiri parroquial, que a principis del segle XX va ser traslladat a la seva ubicació actual. A Viladordis, agregat de Manresa, s’hi han descobert les restes arqueològiques més antigues del terme de Manresa. Es tracta d’una sepultura de fossa de l'època neolítica, una gran gerra sepulcral, una altra sepultura de característiques semblants i una necròpolis medieval formada per 23 tombes antropomorfes. Les tombes més antigues d’aquesta necròpolis daten d’entre els segles IX i X. Travessem altre cop l’autopista, passem pel costat de l’actual cementiri de Viladordis i ara baixem per un corriol entre mig de camps cap el Llobregat. Observem que la major part del recorregut que fem avui està pintat amb marques verdes. Al costat d’uns camps hi ha una barraca de pedra feta aprofitant un sortint de la roca, una balma obrada. Veiem el canal de la Mina que ve d’un parell de meandres del riu més amunt, de la resclosa de la Mina, que ja vam veure en una alta trescada. Travessem el canal per un pont, el seguim un trosset i baixem cap a l’esquerra cap a la Casa de les Hortes. El primer que veiem és una tina arrambada a uns grans blocs de roca, a sota un de molt gros hi ha una altra balma obrada. La casa de les Hortes és un mas abandonat i en estat mig ruïnós entre camps de conreu. Les parets i llindes de portes i finestres estan perfectes, es veu una construcció molt sòlida. Parts de la teulada ja no hi són. A sota mateix, a la vora, en una arraconada balma sorrenca hi ha la Font del Soroll, obrada el 1900 que ja no raja, potser els conductes estan obstruïts. Actualment l’aigua brolla per la base formant una bassa. Lamentablement, els amfibis no poden utilitzar aquesta bassa per criar perquè hi arriba el cranc de riu americà (Procambarus Clarkii) que manté una població nombrosa al riu i al canal propers, i que depreda els caps-grossos. Al costat i una mica més avall hi trobem la séquia que ve de Sant Fruitós de Bages i desguassa al Llobregat aquí mateix. Al travessar aquesta séquia s’ha de vigilar molt doncs, a voltes no porta aigua i de cop baixa amb forta embranzida. Ara resseguim el meandre del riu uns 700 metres per una pista actualment força enfangada, degut a les obres de canalització del tub de conducció de les salmorres des de Sallent fins al port de Barcelona. Passem per sota la cinglera de la Roca Tinyosa per on ara el canal hi passa soterrat fins que arribem a la Gola del Bigaire. Aquí, conta la tradició que un bigaire, és a dir un raier que baixava troncs, hi va morir. A la Gola del Bigaire, el riu passa per les grans escletxes que ha obert a l’estrat de roca calcària nodulosa, d’origen marí en una plataforma continental. Quan el cabal és baix, és possible travessar el riu saltant de roca en roca. Un lloc semblant al que ja vam veure riu amunt als Tres Salts. Després de netejar-nos el fangueig del calçat agafem una pista que s’enfila una mica per la Costa de Deudonat , sempre per la finca de les Marcetes i passem després per uns boscos planers fins a veure a la nostra esquerra i a baix la Central Hidroelèctrica de la CAME o de les Marcetes, fins on hi arriba el canal de la Mina que abans anava soterrat, per fer treballar les turbines de producció d’electricitat. Tornem a travessar la carretera de Pont de Vilomara i a l’altre cantó seguim una pista que en algun tram puja una mica i en d’altres es força suau. Una pujadeta més i ja som al capdamunt de la cinglera i la carena. Ens arribem al cim d’avui, la Punta Sabata de 341 metres d’alçada. Excel·lent mirador de tota la contrada, el Llobregat, el Pont de Vilomara i tota la part de llevant del riu. Des d’aquí, ara baixarem de cop per la vora de la cinglera i amb bones vistes sobre el pont gòtic, per un corriol que ens menarà enseguida a la pista que hem fet al matí per anar al pont de roca. Baixant a mà dreta una altra petita cantera. Ja només ens queda desfer l’antic camí empedrat, a voltes una mica deteriorat, que ens durà de nou al majestuós pont gòtic i als vehicles.