Trescades pel Parc és un programa d'activitats mensual que substitueix l'antic Passejades pel Parc que durant tants anys van organitzar l'Enric Prat i el Josep Trullàs, a qui estem profundament agraïts.

Amb Trescades pel Parc volem anar una mica més enllà de Passejades i obrir-nos a excursions que no encaixarien en aquest qualificatiu. Es tracta de caminades pel Parc, seguint corriols amples o estrets, planers o amb fortes pujades o baixades, o per canals i roqueters, tal com són molts dels camins de Sant Llorenç. Tantmateix, sempre cercarem un recorregut moderat i adequat a totes les persones amb una certa experiència excursionista per Sant Llorenç.

Us recomanem de no portar gossos a la caminada, car els haureu de portar lligats tota l’estona ja que així ho determina la normativa del Parc.

Històric

Excursionisme

Trescades

Camí del Cargol, el Castellot. avenc i balma dels Codolosos i salt de la Blanquera

Camí del Cargol, el Castellot. avenc i balma dels Codolosos i salt de la Blanquera

Des dels diferents aparcaments que trobarem al bonic poble de Mura, hem de baixar a la riera de Nespres i passat el corral de l'Era. Travessarem la riera per començar a pujar pel que queda de l'antic Camí Ral. Aquest tram costerut es coneix com el camí del Cargol. Anem pujant i comencem a tenir bones vistes de Mura. A la cota 602 m el camí passa a tocar de la sepultura de l'Espinenca. Continuem la pujada per la carena Serrallonga i aviat veurem el Castellot o el Turó de les Onze Hores (modernament es coneixen com el Cargol i el Cargolí). Més amunt, i abans de la font, al cingle a la nostra esquerra, hi trobem la cova de la Font del Cargol. Continuem fins a la font, que com moltes fonts està seca molt sovint. Pugem unes graonades i a la nostra dreta, a tocar del cingle, hi tenim la guaitanda de la Font del Cargol, que veurem molt millor des de el camí de baixada a l'altre costat del torrent del Reixac. Continuem la pujada, deixem un trencall a la dreta que de baixada ens portaria directament al collet del Reixac. Nosaltres tirem cap amunt i després del Pla dels Codolosos i just al turó del Pla de l'Estepar, cerquem a l'esquerra un corriol que ens portarà a l'avenc dels Codolosos. Al peu de la cinglera que tenim sota l'avenc on s'accedeix per una canal en direcció N. podríem visitar la balma Gran de la Font Freda o dels Codolosos, La cova Estreta i la cova de Maig. Des de l'avenc tornem al camí de la Serrallonga i el deixem tot seguit per cercar el millor descens del roqueter que tenim a la dreta i on hi veiem de lluny una fita i un inici de camí que baixa bastant dret. Més endavant ja planeja per arribar a la balma dels Codolosos. En el seu interior hi trobem la font dels Codolosos o del sot de les Esglésies. Tot aquest indret ha sigut recondicionat l'any 2000 per la colla dels Grillats segons la placa de ferro que així ho indica i rebatejat com la font de l'Estel. Mes avall trobem un mur adossat al roqueter que recull l'aigua que s'escorre formant la font del Moixó. Tornem a la balma i continuem baixant per dins del bosc on trobarem el camí que s'afegeix per la dreta i que prové de la Serrallonga. Molt aviat arribem al collet de Reixac i una mica més avall, a la dreta, surt el camí de les coves o mines de Mura.. Continuem baixant ara a la dreta seguint unes fites que ens indiquen la pujada a la cova del Reixac. Continuem endavant i quan la vegetació ho permet, a la nostra dreta i a l'altre costat del torrent, hi podem veure la guaitanda de la Font del Cargol. Ja molt a prop de Mura, anirem a veure el forn de calç de la Blanquera i seguirem per sota mateix del salt de la Blanquera. que nomes podem veure rajar quan plou el suficient perquè circuli aigua pel torrent. Finalment, visitarem les fonts del Foradot i del Formatget, que són racons tan ombrívols i humits que permeten la presència de la Llengua de Cérvol (Asplenium scolopendrium) falguera molt rara a Sant Llorenç.

Dimecres, 12 de juliol de 2023

Excursionisme

Trescades

Torrent de la Guineu, Cavall Bernat de la Vall i el Queixal Corcat

Torrent de la Guineu, Cavall Bernat de la Vall i el Queixal Corcat

Començarem a caminar tres-cent metres després del PK18 de la carretera de Mura (BV 1221). Seguim per la carretera direcció cap el Montcau del qual tenim una esplèndida vista. A l’esquerra, 50 metres més amunt, trobem una antiga pista que farem de tornada i que deixem per, tot seguit, enfilar-nos a la dreta cap a la carena o serrat de la Coca. Anem pujant fins a la cota 760 on deixarem a la dreta el camí que continua pujant per la carena del serrat de la Coca. Nosaltres tirarem a l’esquerra, seguint pel relleix un roca que suaument ens portarà fins al torrent de la Guineu. Son els relleixos tan típics del massís que permeten que molts camins aprofitin aquests espais de sota els cingles. Aquests  corresponen a uns estrats (argiles i gresos) que son de diferent composició que els estrats superior i inferior (conglomerats), de roca mes compacta i que formen les cingleres. Els de coloració mes rogenca i menys compactes formen els replans en els que apareixen nombroses cavitats. En aquest tram podrem visitar unes 9 cavitats i 3 foradades. Pugem deixant el torrent de la Guineu enrere fins al cami que revolta el Montcau pel seu mal pas. El seguim a l’esquerra breument i comencem a baixar cap a la zona de la cova dels Llimacs, la cova dels Mosquits, la cova de la Vall i el Cavall Bernat de la Vall ( si som un grup reduït i amb una corda també es poden visitar la cova Gran del Collet del Llor, cova de la Muntada, i la cova de les Monges. Després de veure el Cavall de la Vall baixarem per la canal direcció al collet del Llor. Si ens convé escurçar el recorregut (4,3 km per pujar a la carena dels Emprius) uns tres quarts d’hora, podem tornar pel primer camí a la dreta, que ens portarà directament a la font de la Guineu i en 25 minuts mes serem a l’aparcament.

Dimecres, 13 de setembre de 2023

Excursionisme

Trescades

Volta per Agulles i Frares Encantats

Volta per Agulles i Frares Encantats

Aquesta vegada anem al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Sortim de l’aparcament de l’Àrea de Can Maçana (BP-1103 Km 0 ), àrea amb punt d’informació (dissabtes i festius) i amb bancs i taules. Comencem per una pista molt arranjada darrerament seguint el GR-172, que ens portarà fins a Coll de Guirló, deixant de banda, a mà dreta la cruïlla que ens duria a Sant Pau Vell i al Castell de la Guàrdia. Arribats a Coll de Guirló, seguim una mica i girem a la dreta, deixant el GR i agafem el camí de la Portella, un bonic corriol, ara molt erosionat però (pel pas massiu de corredors/es i moltes persones) que ens duu després d’enfilar-nos per un roqueter que es deixa fer... fins al coll de la Portella. Des d’aquí ja veiem tota la preciosa regió d’Agulles i Frares. Seguim el corriol en direcció al Refugi Vicenç Barbé, deixant a la nostra dreta al camí dels Pallers per la Canal de les Boïgues. Des del Refugi podem anar a visitar, si volem, la interessant boca de l’avenc dels Pouetons. És a 10 minuts i és l’avenc més profund de la Muntanya de Montserrat, 125 m. (). Del refugi (tancat entre setmana) sortim en direcció a llevant, creuem la canal Ampla (la canal Ampla separa la regió d’Agulles i la de Frares Encantats i ens portaria cap al portell Estret o coll d’Agulles) i després de creuar el torrent del Lloro, seguim per un camí de molt bon fer fins al Pas del Príncep, des d’on ja veiem la regió d’Ecos i s’albira el Coll de Port o de Porc i el del Miracle. Durant aquest tros de camí gaudirem de tot l’agullam d’aquesta regió: la Portella, les Bessones, la Bola de la Partió, la Bitlla, la Nina, el Lloro, la Monja, el Frare, el Dit, etc... totes les agulles tenen noms molt curiosos. Del Pas del Príncep passem per la Font de l’Esllavissada, a l’esquerra (quasi l’única font de tota la contrada, ara eixuta) i arribem ja a coll de Porc. D’aquí surten els corriols que ens portarien cap a dalt dels Frares, a Ecos i altres contrades però nosaltres seguirem baixant ara en direcció nord pel camí per sota dels Frares Encantats, passant per la font de Coll de Porc o del Frare que fa molts anys que no té aigua. Aquest camí, uns anys abans era molt franc i ara, al començament està molt erosionat i hi ha algun tram de pas bastant estret. Excepte aquest pas, el camí és tot de molt bon fer. Passem per la part baixa del Frare, la Miranda del Lloro, el Bisbe i part de la paret nord d’Agulles. Deixant a la nostra esquerra el camí de coll d’Agulles o portell Estret arribarem al camí del GR-172 altre cop, que ens portarà a passar per sota de la Foradada i la Cadireta d’Agulles (la famosa motxilla que es veu des de Sant Llorenç i l’Obac). D’aquí ja arribem altre cop a Coll de Guirló i per la pista fins l’aparcament dels cotxes.

Dimecres, 14 de febrer de 2024

Excursionisme

Trescades

Canterelles, Roca del Corb i Punta dels Caus Cremats

Canterelles, Roca del Corb i Punta dels Caus Cremats

Aquesta vegada anem a donar un volt per la serra de l’Obac.Sortirem de l’aparcament de la Barata, Carretera BV-1221, Km 9.En direcció a la riera de les Arenes i abans d'arribar-hi girem a l’esquerra i entrem als Jardins de la Barata, ara molt deixats però no fa massa anys molt ben cuidats. Encara conserva fileres de pedres i arbres que marcaven els camins per passejar-hi, un amagatall-magatzem de la guerra civil, una bassa i també algun arbre monumental.Sortint dels Jardins travéssem la carretera i ens enfilem per un corriol en direcció a l’Obaga de les Canterelles per anar a trobar el Torrent dels Ponts on hi ha la font de les Canterelles amb una petita taula i bancs obrats, seguidament una mica més amunt trobem el Forn de Calç de les Canterelles, possiblement un dels millors conservats de tot Sant Llorenç i l’Obac. Una mica més amunt deixem el torrent i per algun que altre roquissar arribarem al Collet Estret - 852m - on per ponent, baixant per la Canal del Llop arribaríem fins a la Font de la Portella. Del coll anem direcció sud cap a la Carena del Pou de Glaç però, no arribarem al Pou sinó que girarem 180 graus en direcció nord-est per passar pel Turó de la Carlina - 931m - un turó sense vistes degut a l’alta vegetació i a l’arbrat. Seguint el camí cap a llevant arribarem a la Roca del Corb - 878m -, magnífic mirador de tota la contrada.Ara girem totalment a sud en direcció al Collet de l’Arca i el Puig Codina - 853m - i d’aquí arribem a la Punta dels Caus Cremats - 815m -, un altre molt bon mirador. Si ens ve de gust ens hi podem enfilar amb una petita grimpada ajudats per arbrets i arrels.Seguidament donarem la volta per sota el turó i baixarem per trobar un molt bon camí que ens menarà a la pista que ens durà a la Torre Salvans i a la Barata.La Torre Salvans va esdevindre refugi del president republicà Manuel Azaña entre 1938 i 1939, construint-hi un búnquer en el seu interior i amb una base d’artilleria antiaèria al peu de la Roca del Corb i una altra base de la qual encara no s’ha trobat l’emplaçament. A la xarxa hi ha força informació sobre la Torre Salvans i la seva història ... Passant pel costat de la casa de la Barata arribarem ja a l’aparcament.  

Dimecres, 13 de març de 2024

Excursionisme

Trescades

Les Vendranes, El Lleonard i Can Còdol

Les Vendranes, El Lleonard i Can Còdol

Si no et funciona l'enllaç a la inscripció, apuntat mitjançant aquest enllaç:   Aquest segon dimecres de mes sortirem del km 12,3 de la carretera B-122, la de Rellinars.Agafem la pista que creuant el Torrent dels Homs ens durà fins la Masia de Les Vendranes.És una de les més antigues del terme de Vacarisses de les quals se’n té constància, ja que ja se’n parla al segle XIV, conservant el seu aspecte de certa fortificació, doncs es veu totalment tancada per murs que semblen fer funcions de muralla. Masia força ben conservada, encara que les terres dels voltants semblen en desús majoritàriament.D’aquí sortirem en direcció a ponent per resseguir el Torrent de les Vendranes, que més endavant esdevé la Riera de Sanana. Passarem tot seguit pel costat del salt i gorg de les Vendranes. Visitarem el Pou del Lleonard datat del segle XVI, una mica deixat, enmig dels antics horts del Lleonard, ara un gran canyissar.Arribem a la Masia del Lleonard, habitada fins el 1973 i ara en runes. Aquell any, una gran torrentada es va endur les feixes on es trobaven la majoria dels horts i vàren abandonar la casa i les terres. Fins l'últim any van fer vi als dos cups que encara es conserven darrere la casa. Feixes, horts, pous i basses actualment estan abandonats i ocupats per una exuberant vegetació. Baixarem a buscar el curs de la riera, ara anomenada de Lleonard i després de Can Còdol i Sanana, passant a la vora del Salt de la Guineu, que amb aigua és molt vistós i ens allunyem momentàniament de l’estricte llit de la riera, resseguint-la a més alçada de la seva llera.Baixem altre cop a la riera on podrem gaudir d’un dels trams més bonics de la riera, amb un ample llit de pedra formant un pas força encinglerat i algun que altre saltiró. Quan plovia força, l’aigua anava de bat a bat de la riera. Aquí hi trobarem la Cova del Torrent de Can Còdol, petita cavitat situada en una cinglera de pedra tosca força interessant, sota mateix de la Casa de Can Còdol. Passant pel costat d’una petita presa i arribant a una pista, seguidament veurem els Forns de Can Còdol, antics forns d’obra i teuleria.Ara anirem  a veure el Molí de Can Còdol. Molí fariner datat del 1778 en el suport del brancal de la mola. Queden vestigis del mecanisme del molí, un brancal on hi ha col·locada la pedra inferior de la mola, mentre que la mola superior o volandera ha desaparegut.Ara deixem ja la Riera de Sanana per pujar per pista cap a la Masia de Can Còdol, datada del 1741 a sobre el llindar de l’entrada. Gran masia situada a la part superior d’una cinglera sobre el congost de la riera. Als terrenys de la masia, molt ben conservada, hi ha un grapat de noves construccions majoritàriament en desús. Encara conserva però, de forma modificada als darrers anys la coneguda font del mateix nom que la casa i actualment eixuta. Font que era safareig i abeurador i l’aigua, que pel seu cabal constant i de qualitat des de sempre, es va arribar a embotellar industrialment l’any 1961 com a aigua de boca que es distribuïa a Terrassa amb el nom de «Agua de Codolier»  però, l’aventura va durar molt poc temps. Als voltans de la masia es treballen encara un grapat d’horts i camps.Deixem Can Còdol i seguint pistes de terra arribarem fins el Mas del Corto Pio. Casa de pagès semi-derruïda situada a la part superior d'un turó que forma un petit altiplà sobre el torrent dels Oms. Datada del segle XVIII. Hi ha en una de les habitacions un forn de pa amb volta de maó molt ben conservat, el qual forma un petit cos adossat que sobresurt de la façana. A tocar de la casa hi ha una barraca de vinya de pedra seca de planta circular molt ben conservada. Pot estranyar l’existència d’una barraca just al costat d’una casa, quan precisament aquestes tenien la principal funció de servir d’aixopluc o lloc de pernoctació quan la vinya era lluny de l’habitatge habitual del pagès. L’explicació és que la barraca és de construcció molt posterior a la del casalot, ja més enllà de quan aquest ja estava abandonat. A prop de la barraca, mig oculta entre la vegetació encara es poden veure les restes d’un cup o tina. Acabarem l’excursió seguint pistes fins a la carretera de Rellinars i fent un trosset amunt arribarem al punt de sortida.    

Dimecres, 10 d'abril de 2024

Subscriu-te al butlletí

Rebràs un correu setmanal amb l'agenda d'activitats

Fent ús d'aquest formulari, accepto la Política de Privacitat del Centre Excursionista de Terrassa.

Aquest lloc web utilitza cookies de tercers amb la finalitat de realitzar tasques d'anàlisi. L'accés i ús del lloc web implica la seva acceptació. Per canviar les teves preferències o ampliar la informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies