Excursionisme

Per a la quinzena sortida matinal, tenint en compte les dates preestiuenques i l'onada de calor que ens arriba, farem una ruta circular per fondalades i obagues de la cara nord de la serra de la Mata. D'anada baixarem per l'immemorial camí de la Vall de Mura i de tornada pujarem per salvatge i ufanós torrent d'Estenalles. Començarem i acabarem l'excursió a la part superior de l'extensa zona d'aparcament del coll d'Estenalles, situada al km 14,5 de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221). Com sempre, farem una ruta circular. Seran uns 12 km de recorregut total, amb un desnivell acumulat d'uns  500 metres, i una durada aproximada de 5 hores (incloent-hi una aturada llarga per esmorzar). No apta per a tothom.

Anem aquesta vegada als termes municipals del Bruc i de Castellolí, tots dos a llevant de la comarca de l’Anoia. Començarem a l’antiga carretera N-II ara rebatejada com a N-IIz, al quilòmetre 572,1, just a l’entrada de la Urbanització Montserrat Parc Zona B. Cap al sud seguim un pista entre boscos i camps de conreu. A la dreta veiem l’enorme mas de Can Solà de la Roca amb l’ermita de Sant Isidre al costat. Aquesta masia ja és esmentada l’any 1496. Ara baixem la cinglera i arribem enseguida a la gran balma de Can Solà. Té unes dimensions impressionants, diuen si és la balma més gran de Catalunya. És una immensa balma de cent-vint metres de llargada, trenta-quatre de fondària i quinze d'alt, recorreguda pel rierol que l'ha generada. Té una font natural que ha originat una concreció de pedra tosca al seu voltant, que a vegades raja i restes d’una antiga construcció ramadera. Desfem el camí fins els cotxes i ara anem al Coll del Bruc, carretera N-IIz km 569,8. Sortim al costat dels horts de Can Soteras Som a sobre mateix dels túnels del Bruc. Passem a la vora de la font de Can Soteres, una mica deixada i per un bon tros de pista ens arribarem a Can Guixar. A la vora hi ha les runes de Cal Maset i de Cal Maceter. La masia de Can Guixar és la més gran, està completament enrunada i en part envaïda per la vegetació. Te l’ermita romànica de Sant Miquel de Vilaclara adossada als seus murs, o potser la masia es va adossar a l’ermita. Se'n té constància ja abans l’any 1068. El 1727 deixà d'utilitzar-se com a capella i al 1757 fou abandonada definitivament. L’ermita va passar llavors a tenir usos agrícoles amb l’expansió de la vinya i està dividida per una arcada gòtica i allà tapiada. Al darrera hi un cup o tina amb tres compartiments amb les boixes a migdia de la masia i a l'absis i al mig de de l’ermita hi ha dues tines o cups més, folrats de ceràmica, una tapada de runa. Les boixes d’aquestes estan al cantó nord. Seguim per unes feixes i per corriol arribem al curiós Pont Foradat, un pont natural de conglomerat que fa uns setze metres de llargada. Es una formació natural de conglomerat carbonatat, tipus pinyolenc, produït per l’erosió diferencial que ha deixat al descobert aquest material dur, formant una arcada per sobre el torrent que ara el travessa. Aquest pont podria ser el cosí petit del que ja vam veure a Pont de Vilomara en una altra excursió. Anem a buscar uns camps de conreu, els voregem i arribem a la pista principal de Can Soteres. La deixem i seguim cap al sud-oest per corriol i pugem per una petita carena per passar seguidament cap a ponent de tota la serralada i passar per l’Obaga de la Teuleria i l’Obaga de la Pinassa de Quatre besses. Deixem aquest bon camí i girem a ponent pel costat d’un torrentet fins a la Font del Ferro, amb una taula i bancs per gegants. La font del Ferro és una deu d’aigües ferruginoses que raja dins una mina excavada a la roca natural, formant un bassal de colors vermellosos fruit, precisament, de la seva composició. El cabal de la font es perenne tot i que molt irregular. Es troba en un indret envoltat per unes magnifiques pinasses, amb algunes que superen els 40 metres. Ara per pista anirem a trobar les Coves de Cal Llucià o de Castellolí. Estan obertes a la roca calcaria eocènica i van ser ocupades durant la prehistòria. A la base del cingle on estan situades s’observen dos grans obertures i d’altres accessos menors, tots ells comunicats amb la galeria principal. La sala més gran té aproximadament uns 100 m2 i encara conserva algun testimoni actiu d’estalactites i estalagmites. Les coves tenen una xarxa laberíntica de galeries amb un recorregut total d’uns 450 m. i 10 metres de profunditat. Als seus dos vestíbuls intercomunicats s’hi ha identificat restes de ceràmiques del període neolític antic evolucionat post-cardial, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC. Deixarem les pistes altre cop i per bon corriol i amb bones vistes ens arribarem a la Balma de Can Soteres, situada prop de la gran masia del mateix nom i en els cingles dels Roquerols. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l’erosió que ha provocat al llarg del temps l’aigua i el vent en els materials calcaris. Té unes dimensions màximes de 32 metres de longitud per 9 de fondo i una alçada de 4 metres. Trobarem una columna estalagmítica i alguns revestiments d'estalactites incipients. Seguirem un tros de pista i girem cap a llevant per enfilar-nos per una suau carena fins els plans i camps de Can Soteres. Gran masia en bon estat de conservació i amb diverses edificacions que veurem enfilada dalt d’un turó. La masia ja consta en el capbreu de l'any 1497. Ara per pistes i bons camins arribarem ja al cotxes.

Des de molt antic, molt abans de l’arribada del cristianisme, a Catalunya ja teníem els nostres llocs sagrats, normalment lligats a muntanyes, fonts, coves, arbres monumentals, etc. Molts d’aquests indrets han estat, després, cristianitzats, amb la construcció d’ermites o llocs de culte. Per tot això, per als catalans, els santuaris van molt més enllà de la religió sinó que tenen les seves arrels ben clavades en el territori, formen part de la nostra identitat i de la nostra memòria col·lectiva.

Per a la catorzena sortida matinal farem una ruta circular que resseguirà la falda del Montcau, tot visitant diverses curiositats geològiques, nous punts de vista de la muntanya, fonts i cavitats poc conegudes. Començarem i acabarem l'excursió a la part superior de l'extensa zona d'aparcament del coll d'Estenalles, situada al km 14,5 de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221). Com sempre, farem una ruta circular. Seran uns 10 km de recorregut total, amb un desnivell acumulat de  400 metres, i una durada aproximada de 6 hores (incloent-hi una aturada llarga per esmorzar). No apta per a tothom.

Per a la tretzena sortida matinal anirem per primer cop a la muntanya veïna i germana del nostre Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Començarem i acabarem l'excursió al poble de Collbató. Deixarem els cotxes en una petita zona d'aparcament en bateria del carrer dels Pins, a la part nord i alta del poble; sobre una font d'una zona verda pública. Com sempre, farem una ruta circular. Seran uns 11.2 km de recorregut total, amb un desnivell acumulat de 1.300 metres, i una durada aproximada de 6 hores (incloent-hi una aturada llarga per esmorzar). No apta per a tothom.

Aquestes sortides les fem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a gaudir de la natura i la muntanya.

Anem al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, al punt quilomètric 4,1 de la carretera BV-1224, que va de Rocafort al Pont de Vilomara, a la Vall del Flequer. Cap a finals del segle XIX, la gent del Bages va redibuixar el paisatge de la comarca: el van estructurar en feixes de pedra seca i barraques de vinya amb tines de grans dimensions. Aquest canvi es va produir entre els anys 1860 i 1890 i en 30 anys el Bages es va convertir en la comarca que ostentava més hectàrees de vinya de tot Catalunya.

Us proposem un recorregut circular per les comarques del Gironès, La Selva i La Garrotxa. Des de Sant Marti de Llémena iniciarem la caminada pel camí de Can Buch, fins al Puig de Lena, on esmorzarem. Continuarem fins al mirador i l’Ermita de Sant Roc de la Barroca, amb molt bones vistes. Per senders obacs, tornarem a Sant Martí de Llémena resseguint un agradable camí per sota la cinglera de Sant Roc.

És un antic camí que unia les dues poblacions. La característica més destacable és el paisatge, bosc, prat alpí i les seves vistes, és un bon mirador del Pirineu oriental, Costabona i massís del Canigó. El camí no presenta cap dificultat tècnica.

Per a la dotzena sortida matinal anirem del vessant oest al vessant est de la carena del Pagès, fent servir com a punt d'enllaç el coll d'Eres. Trescarem per la falda sud del Montcau Començarem i acabarem l'excursió a l'extensa zona d'aparcament del coll d'Estenalles, situada al km 14,5 de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221). Com sempre, farem una ruta circular. Seran uns 14 km de recorregut total, amb un desnivell acumulat de 750 metres, i una durada aproximada de 6 hores (incloent-hi una aturada llarga per esmorzar). No apta per a tothom.

Aquest any anirem a la Vall d’Aran, un lloc que combina patrimoni i natura, amb infinitat de senders que ofereixen una experiència completa durat tot l’any. És un indret immillorable per els visitants que vulguin estar en contacte amb la natura i gaudir dels seu patrimoni romànic.

Un senzill recorregut per un sector poc concorregut del Moianès (a Castellterçol). El plat estrella de la ruta és el conjunt troglodita de les Esplugues, una balma obrada, amb dos pisos i golfes, documentada ja en el segle XII i que ha estat habitada ininterrompudament fins a l'any 2002. Un pont medieval acaba de completar el conjunt.