Trescades amb Prodis. Aquestes sortides les fem conjuntament, amb un grup de persones de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Elles també tenen dret a gaudir de la natura i la muntanya.
Descripció de l'activitat
Sortirem aquest cop de l’Avinguda de Font i Sagué, al nord-est de Terrassa, just abans d’arribar a la rotonda de la Carretera de Castellar. Travessarem la carretera i seguirem un camí que ens durà a la Masia de Can Montllor. Aquesta masia data del segle XII, amb documentació del 1209. L’estat actual ve de reformes fetes a principis del segle XX. Era una de les masies de Terrassa que posseïa més extensió de terreny. El seu emplaçament era un encreuament de camins: el dels Monjos en direcció al convent de Santa Magdalena del Puigbarral i el Ral de Terrassa a Castellar del Vallès. Durant els anys seixanta i setanta l’edifici s’utilitzava com a agència i dipòsit de bombones de gas butà, des d’on, en camions, es distribuïa a la ciutat. A finals del segle XX s’utilitzava com a restaurant. Actualment està en un estat d’abandó i molta brutícia al haver-se tancat com a Restaurant fa uns quant anys. Anirem cap el Torrent de la Grípia, que neix més amunt de la Font de les Canyes i de la Font de la Espardenyera, a tocar de les cases de Matadepera. Passat el torrent, enseguida arribem a la Masia Torre de Mossèn Homs.

La primera referència del mas el trobem en un document de l’any 993. La torre defensiva ja forma part de l’edifici, ja hi està adossada. També hi veiem encara les espitlleres a la façana. Fins al segle XIX va fer les funcions de masia agrícola però, finalment, al 1941 la propietària va cedir-la a una fundació de monges que la va utilitzar com a hospital i residència per a dones pobres. A l’any 1971 passà a ser propietat de l’ajuntament de Terrassa i a destinar-se com a obra social. Entre 1988 i 1992 serví de lloc de pràctiques per l’escola taller que rehabilità l’edifici. Des del 1992, trobem a la torre, el restaurant escola Torre Mossèn Homs. L'Institut Cavall Bernat i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, mitjançant un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Terrassa i el Gremi Empresarial d'Hostaleria de Terrassa i Comarca, hi imparteixen cicles formatius d'hostaleria i turisme. Al costat mateix hi ha la Capella del Sagrat Cor o de Sant Josep. És una petita construcció del segle XVIII. Ara anem cap una àrea de lleure en direcció altre cop cap el Torrent de la Grípia. Baixem cap el torrent enmig d’un parell d’arbres molt grans, el travessem i pugem ara cap a la carretera de Castellar, que travessarem amb molta cura. I tornarem a buscar el torrent i la Font de les Canyes. Aquest paratge estava ple de molts horts il·legals fins fa no gaires anys. El febrer de 2024 l’Ajuntament de Terrassa va sanejar i restaurar tota l’àrea i la font però, encara queden vestigis del antics horts en alguns racons. Per accedir a la font passem un petit pont. D’una paret, surten dos brocs amb un cabal d’aigua important tot l’any. Aquesta font tenia molt de renom a principis del segle XX, fins no fa gaire. Era un lloc molt atractiu per anar d’excursió els diumenges amb la família o amb sortides escolars. Un dels llocs freqüents de trobada de les reunions de les Comissions Obreres. El 1969 es va celebrar el Primer de Maig a la Font de les Canyes per reivindicar la lluita obrera per les llibertats democràtiques, els drets socials i contra la dictadura franquista.

Seguirem riera amunt un trosset per travessar-la i tornant per l’altre cantó anirem cap a la pista per on passa el PR-C 13 o Camí de la Font de l’Espardenyera. Arribant a les primeres cases de Matadepera deixem la pista i baixem cap el torrent que ve d’aquesta font. El travessem i pugem ara cap a la pista del PR-C31 o Camí dels Monjos. Arribats a un gran mur de formigó el resseguim un tros i pel costat de camps conreats, un corriol de baixada i passant per sota la Masia de Can Petit arribem altre cop a l’Avinguda de Font i Sagué. Ara caminarem per una pista amb suau pujada per anar a la Masia de Can Petit. Passem per uns camps d’oliveres que no semblen gaire cuidades ni treballades. Als camps sí que hi ha plantats cereals. A dins la tanca de la casa hi ha diversos horts que semblen d’autoconsum i a la part baixa una gran bassa. La seva construcció pot ser dels segles XV o XVI. Igual que la Masia de Can Montllor l’entrada principal està murallada amb un gran arc i porta de dos fulls. La masia donà nom al gran polígon industrial que hi ha al davant. Tornem per on hem vingut i baixem fins la rotonda de la carretera de Castellar.

Detalls de l'activitat
- Sortida: a les 8:45 h des de l’aparcament Nord de les esglésies de Sant Pere, a tocar de la rotonda del 22 de Juliol (Carrer de l’arquitecte Puig i Cadafalch). Tornada a dinar a casa.
- Les persones de Prodis, poden sortir a les 9:00 h de la seva seu a la Plaça del Tint.
- Desplaçament: amb cotxes particulars, el cost es repartirà entre les/els ocupants.
- Recorregut: uns 4,8 km.
- Desnivell: uns 95 m.
- Durada de l’excursió amb parades: de 2:30 a 3 h aproximadament.
- Dificultat: fàcil per tothom.
- Inscripcions: al formulari adjunt o al punt d’atenció al soci del CET.
- Les persones de Prodis o si venen persones amb capacitats diverses d’un altre grup, no cal que s’inscriguin aquí al CET, ja ens passaran la seva llista de participants amb nom, cognoms i DNI i contractarem l’assegurança d’un dia.
- Recomanacions: portar roba d’abric i calçat adequats, bastons per caminar (qui en necessiti) aigua o beguda i esmorzar.
- Es obligatori que totes les persones participants disposin de l’assegurança de la FEEC vigent, 2026. Tothom qui no la tingui podrà venir igualment a la sortida, només cal contractar l’assegurança per un dia en fer la inscripció.
- El fet d’inscriure’s a aquesta activitat suposa l’acceptació de les directrius donades pels responsables de la sortida.
Per tal de respectar la natura, guardem i emportem-nos a casa per reciclar, els mocadors que fem servir per la nostra higiene personal i fins i tot les pells de taronja i plàtan. Evitem sobretot embrutar la natura.