SAM

Calendari d'activitats 17-18 setembre – Pico Anayet (2.545m) i Vértice Anayet (2.542m, Formigal) 8-9 d’octubre – Cresta dels Eriste (3.025m, 3.053m i 3.045m, Parc Natural de Posets-Maladeta) 12-13 de novembre – Pico Turbón (2.492m, Ribagorza, Huesca) 17 de desembre – Cim del Balandrau (2.584m) 21-22 de gener – Gran Facha (3.005m, zona del Balaitus) 11 de febrer – Puigmal (2.910m, Alta Cerdanya) 4-5 de març – Volta al Midi d’Ossau (Pirineus Atlàntics) 29-30 d’abril – Refugi Juclar (Andorra) 13-14 de maig - Tuc de Mulleres (3011m, Massís de la Maladeta) 10-11 de juny - Pic de Sotllo (3.073m, Parc Natural de l'Alt Pirineu) 8-9 de juliol - Cresta Taillón - Gabietos (3.144m, Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut)

Ascenció al Pico de Anayet i al Vértice de Anayet, en dos dies.

Exigent sortida d’alta muntanya que recorre el contrafort sud del massís del Posets, la segona alçada dels Pirineus.

El Balandrau, de 2585 metres d´alçada, és un cim molt emblemàtic a Catalunya. Per la seva situació, al nord del Ripollès i sobre la vall de Coma de Vaca, però sobretot per tot el que fa uns anys hi va passar i que recull el llibre «3 nits de torb i 1 cap d´any». Però tranquils, actualment tenim un servei meteorològic del quual ens podem refiar per planificar amb seguretat aquestes ascensions. Comencem uns 4,5 km més amunt de Tregurà, per la pista de Ribesaltes, fins que la neu ens barri el pas o decidim aparcar. Continuarem per la pista arribar a un corriol que surt a la dreta (tancat al trànsit) i que una mica més amunt acabarà desapareixent sota la neu. Passarem per sota del Castell dels Moros, amb la seva llacuna, i per la collada de Fontlletera, amb la seva altra llacuna, on comença la forta pujada fins al coll dels Tres Pics. Carenejarem vers el sud i, passant pels Tres Pics, enfilarem l´última pujada per assolir el cim del Balandrau. Des d´aquí es tenen unes vistes perfectes sobre tot el Pirineu Oriental, des del Costabona, fins al Puigmal, Bastiments, Coma de Vaca… La baixada la farem pel mateix llom del Balandrau fins a trobar altre cop la pista que haviem deixat tot pujant i tornarem als cotxes.

L'ascensió comença a l’aparcament de Fontalba i prenent el camí de la dreta en direcció a Núria. Ben aviat trobarem la vall de la Cometa de Fontalba on ens desviarem per seguir pujant direcció al Puigmal, però per la seva esquena. La vall és molt solitària i normalment l’únic que hi trobarem són cabirols despistats que ens vindran a saludar. Després d’una bona pujada arribarem a la intersecció del camí que puja des de Núria. En funció de l'estat de la neu, o bé prendrem aquest camí fins al cim o bé continuarem per la carena. Un cop dalt baixarem pel camí tradicional, passant primer per l’esquena d’asse i resseguint tot el llom de baixada fins on tenim el cotxe aparcat.

Ascensió amb esquís de muntanya o raquetes de neu a aquest pic de 3067 m en dues etapes. La primera fins al refugi del Cap de Llauset i la segona del refugi al cim i baixar.

Una espectacular piràmide i de gran bellesa, situada al valle de Tena, que sempre ens convida a pujar-hi

Us proposem ascendir al Tuc de Mulleres (3.010 m) des de la boca sud del túnel de Vielha, fent nit al refugi de Mulleres. Es tracta d’un refugi lliure que compta amb 18 places, matalassos i mantes. Des del Tuc de Molières gaudirem de les vistes dels grans dels Pirineus (sempre que la visibilitat i la méteo ho permetin): Russell, Margalida, Tempestades, Aneto, Coronas, Pico del Medio, Maladeta, entre d’altres. Dividirem la sortida en dues jornades, aproximant-nos al refugi dissabte matí i atacant el cim diumenge ben d’hora. Dissabte: Deixarem els vehicles a la boca sud del túnel de Vielha i seguirem el camí d’estiu fins al refugi. Seguirem el barranc de Molières i passarem pel salt i la cascada del mateix nom. El camí es fa sense cap dificultat, però cal tenir present que podem trobar alguna congesta de neu i que hi ha una petita grimada que ens farà posar les mans a la roca però que superarem fàcilment. Diumenge: Continuarem la nostra ruta deixant els ibons a mà esquerra i en direcció al coll de Molières. En aquest tram tobarem més neu que el dia anterior. A mida que ens anem aproximant al coll el pendent augmenta i haurem d’anar amb compte. Al coll de Molières hi ha una grimpada en forma de diedre que, tot i ser fácil és una mica exposada. Si cal, la protegirem amb una corda. Un cop superada la grimpada seguirem l’aresta per l’altre vesant, caminant sense dificultat uns 15 minuts fins al cim. De tornada desfarem les nostres passes fins els vehicles, tot passant pel refugi a recollir el material que hi haguem deixat.

Bonica ruta circular que remunta el fressat camí que puja per l’Obaga de Coma Pedrosa i desprès passa per les Basses d’Estany Negre fins a l’Estany Negre. Des d’aquí enfilarem la fàcil però estètica carena-cresta Sud fins assolir el cim més alt del principat d’Andorra: el Comapedrosa.,Des d'aquest cim es gaudeix d’una amplia panoràmica. Per completar la volta ens enfilarem al Pic de Baiau i des de la collada del Forat dels Malhiverns farem una pedregosa i solitària baixada fins el Refugi del Pla de l’Estany. Des d'aqui, la baixada de retorn al punt de sortida segueix un itinerari suau i còmode per la vall del riu d’Areny ,tot passant per les Bordes de la Coruvilla. En funció del temps i de les ganes, també tenim el pic de Sanfons, de 2885 m, que es podría fer ja que hi passarem molt a prop.

Ascensió a tres pics de més de 3.000 m, situats a cavall de l'estat espanyol, a la zona aragonesa de la vall del riu Ara, i de l'estat francès, a la zona de Gavarnia, que és el nom berarnès que els francesos han subtituït per Gavarnie.