SAM

L'ascensió al cim del Posets (3.375 m) per la Cresta d'Espases no és una simple excursió: és una de les grans clàssiques, més espectaculars i exigents de tot el Pirineu! Una combinació perfecta de senderisme d'alta muntanya, progressió per cresta, passos  aeris i grimpades on haurem de treure les nostres habilitats de gats aventurers. Coronarem el conegut Pas del Funambulista, un dels punts més emblemàtics de la  serralada on demostrarem el nostre equilibri (i farem fotos de postal!).   Després de divertir-nos per la cresta, arribarem al Posets, el segon cim més alt dels  Pirineus. Com deia el pirineista Henry Russell, les vistes des d'aquí dalt són una  bogeria: una panoràmica excepcional sobre els massissos de la Maladeta, el Perdut i  un mar de tresmils. Una ruta llarga, física i mítica, ideal per als qui busquen alguna cosa  més que la via normal! 

Us proposem una de les grans clàssiques del Pirineu, una travessa d'alta muntanya que ens portarà des de l'espectacular Vall de Pineta fins als dos tresmils dels Astazous, autèntics miradors privilegiats sobre el circ de Gavarnie i la impressionant cara nord del Mont Perdut. L'activitat es desenvoluparà en dues jornades per gaudir de l'itinerari amb més tranquil·litat. Dissabte iniciarem l'ascensió des del fons de la Vall de Pineta fins al Balcó de Pineta, continuant després cap al Llac de Marboré. Existeix l’opció de pernoctar al refugi lliure de Tucarroya, sempre que hi hagi disponibilitat. Al tractar-se d’un refugi lliure, no ho podem garantir. Per tant, s’hi ha d’anar preparat per fer bivac o acampada als voltants del llac, d'acord amb la normativa vigent. Diumenge afrontarem l'ascensió al Petit Astazou (3.012 m) i al Gran Astazou (3.071 m), passant pel coll dels Astazous i recorrent el característic corredor Swan. Es tracta d'un itinerari d'alta muntanya amb trams de tartera, blocs i algun pas aeri a la cresta, sense dificultats tècniques destacables per a persones acostumades a aquest tipus de terreny, però que requereix seguretat en la progressió, bon equilibri i absència de vertigen. Les vistes sobre el circ de Gavarnie, la Bretxa de Roland, el massís del Mont Perdut i el Llac de Marboré converteixen aquesta ascensió en una de les més espectaculars del Pirineu.

El Pic Long és el cim principal de la Reserva Natural de Neouvielle. Es tracta d’una muntanya de certa dificultat, ja que cap de les rutes per accedir-hi la podríem definir de fàcil.  A més, amb el retrocés de la glacera just a la seva base dificulta l’accés més directa, doncs la rimaia que es forma a l’hivern ajuda a superar un petit pas de IV, però cada vegada aquesta és més inexistent. Tanmateix, aquest any amb la quantitat de neu que hem tingut, probablement puguem pujar per aquesta ruta. Sinó és així haurem d’anar a buscar cap a L’Oest l’accés al coll entre els pics Maou i Badet, dos cims de més de 3000 mts, i que formen part del l’aresta Oest que fa de contrafort al Pic Long. Sigui com sigui, intentarem fer un dels 3000 principals del Pirineus amb més dificultat tècnica per arribar o dit d’altra manera, sense una ruta “normal” fàcil.   Fotografia:

El Peña Telera és un espectacular cim amb unes bones vistes del Pirineu i una vista impressionant de la seva cara nord. Totes les rutes d’accés són llargues i cap d’elles és una passejada ja que totes requereixen superar un important desnivell. Nosaltres proposem fer la ruta normal que surt del pàrquing del parc faunístic de Lacuniacha, una ascensió llarga i dura amb una forta pendent i amb algun pas aeri però molt recomanable pels amants dels cims amb un valor afegit!! Les vistes d’aquesta muralla de pedra per sobre d’extensos prats amb el seu paisatge d’alta muntanya de ben segur que ens deixaran bocabadats!!

Aquest cap de setmana us proposem descobrir un cim poc freqüentat però molt característic, fàcilment identificable des de la plana d’Esterri d'Àneu. El Pic de Qüenca, inclòs dins del repte dels 100 Cims de la FEEC, ofereix una ascensió variada i molt atractiva, amb paisatges d’alta muntanya i una aproximació agradable. Per tal de gaudir plenament de l’experiència, la sortida es planteja en dues jornades, amb nit al refugi lliure d’Airoto.

El Vallibierna 3.067 mts junt amb la Tuca de Culebras ( 3.062mts) forma un massís situat al sud de la Maladeta en els Pirineus Centrals d'Aragó. La cresta que separa les dues cimes es coneix com el pas del cavall, molt popular per molts, però que aquesta vegada amb tanta neu no el farem, el deixarem per l'estiu.

Dissabte aparcarem al parking de llanos de l’Hospital i foquejarem fins al refugi per sopar i dormir.  El diumenge sortirem del refugi direcció Torrent d’Alba passant pel Ibón de la Renclusa, seguim el Torrent d’Alba i a la cota 2.550m deixem el Torrent d’Alba que ens portaria fins el  Coll d’Alba i anem a buscar la Vall que puja dels tubs i Pleta de Paderna “Vallón de la Pleta de Paderna” i que seguim direcció al Pic d’Alba fins que trobem un petit corredor inclinat  on traiem esquís i amb grampons pugem a la Cresta de Tuca Blanca que ens permet canviar de vall. Canal per remuntar la cresta cap a vessant oest. Ascens directe a la cresta. La baixada la farem pels tubos de Paderna.    

Fotografia: Cristina Uroz

L’Aneto, el cim més alt del Pirineu, malgrat no ser al meu entendre el més atractiu dels cims desperta l’entusiasme del muntanyencs i muntanyenques, i inclús d’aquells que no ho són tant. Potser perquè és el més alt?... Diria que sí, doncs la gent passa a 30 metres de la Punta Oliveras, germà petit de l’Aneto i malgrat la seva posició estratègica et facilita la seva visita el pobre porta dècades plantat com un pal solitari. Em recorda els germans del mig, que a voltes passen desapercebuts..     Sigui quin sigui el motiu, l’Aneto és una muntanya més, i intentarem fer el maig, amb premi especial per qui vulgui visitar la Punta Oliveras.  No és un cim difícil si el fem en època hivernal. A l’estiu ja és una altra història. La seva dificultat quan està ben nevat rau en la durada de l’ascensió, unes 6 o 7 hores, i l’arxi anomenat Pas de Mahoma. No és un pas difícil per aquelles persones acostumades a moure’s per arestes poc afilades. Potser la màxima dificultat d’aquesta pas és poder moure’s per la teranyina de cordes que el guies taràntula acostumen a muntar i saber gestionar els nervis d’aquells que no l’han fet mai i pugen 6 hores amb el “culet” encongit .  Però tranquils, la nostra experiència ens diu que per molts aquell lleó ferotge que ens imaginem es converteix en un “lindo gatito”.

Enguany les dates varien respecte de les de l’any passat, tal com us vam explicar a la reunió informativa. Aquest canvi és degut al fet que fa temps que estem treballant per trobar una zona adequada en un entorn proper i de muntanya, i després de valorar diferents opcions, aquestes han estat les úniques dates disponibles que ens permeten dur a terme el Campament en les condicions que considerem ideals. Dates: del 25 de juliol al 8 d’agost de 2026 Ubicació: , a la Val-de-Sos (França)  Creiem que la Val de Sos i el càmping Bexanelle ofereixen un bon entorn per gaudir de la muntanya, les activitats i la convivència que caracteritzen el nostre campament. Descarregar  

La sortida estava prevista pel 14 i 15 de març, però finalment ha estat ajornada al 9 i 10 de maig.

Sortim des del parking que hi ha a dalt del coll de Puymorens i pujarem per la coma d’en Garcia fins a la Pourteille d’en Garcia.   Allà ja veurem el pic del coma d’Or.  La baixada la farem passant per l’estany del coma d’Or i tot fent una gran diagonal a mitja alçada baixarem de nou cap al coll de   Puymorens. És una sortida tècnica i físicament de nivell baix – mig, només podem trobar alguna dificultat a la pujada a la Pouteille d’en Garcia, segons l’estat de la neu.