Ciències Naturals

Sortida a les Refardes: camí, masia i pantà, al terme de Mura.

Començarem deixant la C28, al Palà, on ens desviarem a l’esquerra per creuar-la. El pas està indicat al terra amb pintura vermella i hi ha uns indicadors que informen de la direcció a la urbanització de la Creu.

Els entorns de Terrassa gaudeixen d’un dels més bells espais ben conservats de la plana del Vallès i per sort protegit per la gestió de l’Anella Verda de Terrassa i per la futura creació per part de l’Adenc del Parc Grípia-Ribatallada. Entre Terrassa i Sabadell, un espai-corredor ecològic i de lligam natural entre ciutats idels parcs urbans de les mateixes.

Sortida col·lectva per anar a visitar una de les fagedes mes properes a Terrassa, la coneguda Sauva Negra. Es un espai natural protegit (PEIN) de dimensions reduides (110 ha) compartit per dues comarques,el Moianès i l’Osona). Es una representació del paissatge subhumit de l’altiplà del Moianés, clarament eurosiberiana, com ho es la fageda. A més del faig (Fagus sylvatica) hi podriem veure: l’alzina, l’auró blanc, l’auró negre, el blada, el freixe de fulla gran, la moixera, la moixera de pastor, el pi roig, la pinassa, el roure de fulla gran, el roure martinenc, el til·ler de fulla petita. En la ruta mes llarga visitarem el Castell de la Popa. Tots plegats esmorzarem a la font de la Sauva Negra.

El bosc de Can Catà es troba dins del Parc Natural de Collserola i pertany al terme municipal de Cerdanyola. Començarem estudiant la vegetació de ribera de la riera de Sant Cugat i farem referència als principals animals que hi viuen (hi ha un cartell al respecte). Passarem després sota l'aqüeducte de Can Canaletes i albirarem al mig d'un extens camp la capella de Santa Maria de les Feixes. A continuació, ens endinsarem a través d'un camí planer (compte amb les bicicletes), al bosc mediterrani d'alzines, pins i roures. Passarem pel costat dels camps de Can Codina i al cap de mitja hora arribarem a Can Catà, una masia del segle XVIII, que es pot veure des del portal. Al davant s'accedeix al bosc de Can Catà, arranjat l'any 1912 per l'enginyer Leopold Gil Llopart, propietari de la finca. A més de l'esponerosa vegetació, amb arbres autòctons i exòtics, hi ha dues fonts: la font Vella o de Moisès i la font Nova, i diversos estanys, escalinates i elements decoratius. Si per qualsevol circumstància aquell dia estigués tancat, aniríem a la font de Can Llores, un paratge botànicament molt interessant. Abans, però, visitaríem la capella romànica de Sant Iscle de les Feixes. A més de les plantes, durant el recorregut farem al·lusió als materials paleozoics (llicorelles) de la Serralada Litoral, aixecada durant l'orogènia herciniana.

Sortida de tot el dia als Aiguamolls de l’Empordà per a l’observació d’hivernants i per commemorar una les primeres sortides del curset de 2003. 1a Sortida de la Vocalia d’Ornitologia en seu el 20è Aniversari.  

Tradicional trobada de la secció de Ciències Naturals

Amb experts en arquitectura urbanística, de l'associació Fons de Defensa Ambiental, de l'ADENC i doctorands del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Aquestes conferències - debat seran els dies 2, 8 i 16 de febrer i 1 i 9 de març a les 19.00 h a la sala Àngel Casanovas del Centre Excursionista de Terrassa, obertes a tothom i gratuïtes.

Sortida al Moianès, a la riera del Gai, per veure-hi el Lliri de neu, Fadrins, Llàgrimes de Sant Josep, o Viola d’hivern que són els noms populars amb els que es coneix el Galanthus nivalis. Aquesta planta pertany a la família de les Amaril·liacies, com els narcisos i altres plantes bulboses. La trobarem en prats propers a la riera del Gai, a les clarianes que trobarem pròximes al bosc de ribera. Floreix a vegades en grups de plantes bastant nombrosos i en aquesta època de l'any quan els arbres de ribera no tenen fulles i deixen passar suficient llum del sol per què pugui florir aquest petit lliri. Seguirem pujant per la riera fins a la font de la Gargota tot observant la vegetació de ribera que aquí està formada per uns pollancres molt grossos i també veurem bastants avellaners, algun auró i, potser, també algun freixe, tot i que sense fulles no són fàcils d’identificar. Després desfarem el camí fins als cotxes. 

El 18 d'abril del 2021, Héctor Salvador es convertia en el primer espanyol a baixar al punt més profund dels oceans del nostre planeta: la Fossa de les Marianes. El batiscaf que pilotava va ser construït per Triton Submarines amb una forta contribució de la indústria catalana per assolir per primera vegada a la història el punt més profund de cadascun dels cinc oceans, en una expedició batejada com “The 5 Deeps”. L'esdeveniment començarà amb la projecció d'un dels episodis de la sèrie “Expedició Oceà Profund”, en què es relata el primer descens al punt més profund de l'Oceà Índic dins de l'expedició “The 5 Deeps”. Després de la projecció, Héctor Salvador parlarà sobre la història de l'exploració tripulada d'aquesta darrera frontera, repassant el repte que va suposar el disseny i la construcció del batiscaf, i relatant l'experiència del descens a 10.700 metres de profunditat.

La zona nord de Terrassa compta encara amb alguns camps de conreu ben conservats a la zona de Can Petit (inici de la sortida), on trobem a l'inici un paisatge arbustiu on es poden veure diferents ocells propis d'espais oberts, així com també una fervent abundància de conill. Ja comencem a albirar les vistes del territori proper. La serra de Santa Magdalena, de 2 km de longitud i 401 m d’altura al turó del Puigbarral, és un petit altiplà situat entre els municipis de Terrassa i Matadepera. S’orienta de nord-oest a sud-est i està delimitada per la riera de les Arenes i el torrent de les Monges. L’itinerari fa la volta als camps i erms de les finques de can Petit, Santa Magdalena de Puigbarral i l’Arrugada, recorrent la carena de la serra de Santa Magdalena pel Camí dels Monjos. La ruta segueix fins a l'àrea d'estada de can Petit, al costat de petites bosquines i marges just al costat dels camps. Tal i com estàn arranjats són una bona mostra de reservori de biodiversitat. Per primavera us recomanen fer una ullada a la riquesa en papallones. A la nostra dreta anem acompanyats pel torrent de les Monges. La sortida que farem transcórrer per un tram del camí dels Monjos de Sant Cugat del Vallès fins a Sant Llorenç del Munt, arribem  a l'ermita de Santa Magdalena de Puigbarral (segle XIII i avui dins d'una finca privada). Anteriorment devia tenir la seva funció a l'entorn del camí esmentat. Ja divisem la Mola i Matadepera. Just abans de l'àrea d'estada de l'Arrugada, on malgrat la certa urbanització de la zona s'hi poden veure estols de fringíl·lids com caderneres, pinsans, verdums i gafarrons. Arribem al nucli inicial del poble i continuem caminant pels marges del camps fins a la zona urbanitzada entre Terrassa i Matadepera oniniciem la tornada per la zona de la Font de l'Espardenyera i el petit bosc de pi pinyer on si pot veure l'Astor, l'Aligot comú, Raspinell i mallarengues, tots ells importants per la biodiversitat. Fem la tornada cap a l'inici de la ruta. Aquest és un itinerari ornitològic per les planes i camins forestals que son travessats per torrents i compta amb una gran diversitat d’ocells pròpia d’altres espais visitats propers. La ruta és extreta del llibre “22 itineraris de Natura pels voltants de Terrassa” d’Antoni Comella i Àngel Hernándes que també hi contemplen aspectes botànics i entomològics destacats.

La vocalia d'Ornitologia de la secció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de Terrassa participarà a aquest acte en suport a la campanya Camins fluvials, acte de reivindicació per a la conservació dels rius de la comarca i la biodiversitat que contenen. Si hi voleu participar, poseu-vos en contacte amb els responsables de la secció d'Ornitologia: Toni Sanllehí (661 406 716) Enric Sanllehí  (656 913 770)

El Museu de Ciències Naturals de Granollers presenta els primers resultats del seguiment de ratpenats.org, així com ponències dels investigadors i col·laboradors! Aquest acte està pensat per als voluntaris del segui

Visita col·lectiva a la població de Narcissus poeticus del Parc Natural de Sant Llorenç del munt i l’Obac

La secció de Ciències Naturals vol aportar el seu granet de sorra col·laborant amb altres entitats en la ciencia ciutadana, aportant els resultats obtinguts en les nostres observacions per tal que es tinguin en consideració. Fer de naturalista afeccionat ens motiva i serveix per aprendre i donar a conèixer la situació dels animals i plantes del nostre entorn. El treball de camp és engrescador per a tothom i sobretot quan es veu reflectit en forma de dades que poden servir per gestionar la biodiversitat. Si et motiva l’estudi dels animals i disposes d’una mica de temps per involucrar-t’hi, tens l'oportunitat d'ajudar-nos a conèixer la distribució de les espècies de mamífers salvatges que habiten a Catalunya. Dins la greu pèrdua d'hàbitats i la seva biodiversitat, el recull de dades de camp de les espècies de mamífers per exemple, en forma de mostreig i en cuadrants de 10 x 10 Km. serveix per aportar una sèrie de recursos que posteriorment s’inclouen en una base final que serveixen per configurar l’esmentat atles. Ara pots participar en aquest projecte científic d’interès general per a la planificació i gestió de la fauna i del territori. A part, estaràs participant en el primer atles de mamífers realitzat amb ciència ciutadana. L’Atles de Mamífers de Catalunya és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat I amb col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Nosaltres hi col·laborem amb voluntaris de l’Adenc Vallès i el cens és en el perìode d’abril a juliol i consta de transectes a peu, foto-trampeig, seguiment de rastres i gravació d’ultrasons amb uns protocols estandaritzats. Per a més informació poseu-vos en contacte amb els responsables del grup d’ornitologia.

Projecte de ciència ciutadana. Cada vegada farem més projectes com aquest en els quals l’interès principal rau en la participació de la ciutadania. Perquè és d’aquesta manera que tots ens sentim implicats en la implementació dels resultats de la investigació i ens ajuda a tots a comprendre la importància de la conservació de la natura i del medi ambient. En aquest setzè any, la comptabilització de nius d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum), espècie protegida, ens ajudarà a comprendre la situació actual d’aquesta espècia a nivell de tot Catalunya. Es fa un mostreig dels diferents barris de Terrassa entre el 1r de maig i el 31 de juliol. En aquest període les orenetes ocupen els seus nius per a reproduir-se o fer segones (o en algunes ocasions terceres) postes. Per a fer el mostreig necessitem voluntaris per a omplir les fitxes de situació, nius ocupats, niu trencats, etc. Es farà una sessió de formació per a tots els voluntaris.

Aquesta sortida ornitològica està dedicada a commemorar les primeres sortides del grup en motiu del primer i segon curset d'ornitologia de l'any 2003 i 2004. La sortida consistirà en una sortida de tot el dia i es volen visitar extensament les dues principals zones humides del Delta del Llobregat. Al matí - migdia el dedicarem a visitar la zona de Cal Nani, Cal Tet i platja de Ca l'rana, amb itinerari circular fins a la desembocadura del riu Llobregat i mirador dels Carrabiners. A la tarda-vespre anirem fins la zona del Remolar - Filipines per cloure la jornada. Les espècies que s'hi poden detectar són gairebé bé totes les lligades a ambients aquàtics i d'aiguamolls, també algunes de zones obertes. Podrem observar moltes espècies que es troben en migració. Explicarem algunes de les espècies pròpies de la zona i compartirem l'afició de mirar ocells i compartir el que significa. Les sortides d'ornitologia són en certa manera una manera lúdica d'acostar-se a la natura, però també serveixen per a recull de dades de les espècies en forma de llistat d'observacions en que després compartim amb l'Institut Català d'Ornitologia.

Matinal de no caminar gaire peró si de mirar, fotografiar i intentar d’identificar les plantes i, sobre tot, aprofitant la presència de l’Eduard Vives, provarem de posar nom als insectes que anem trobant. Si algú disposa de guies d’identificació, estaria be que les pogues portar.  podeu baixar-vos un PDF per ajudar a identificar els coleopters floricoles. Per a les papallones recomanem una mini guia (fulletó) amb il·lustracions de Toni Llobet i text de Constantí Stefanescu de l’editorial Oryx i per la resta d’insectes i també plantes és molt interessant disposar de la Guia il·lustrada de la Flora i Fauna de Sant Llorenç del Munt i l’Obac de l’editorial Brau, il·lustrada per en Toni Llobet i els textos de Vicenç Bros. Des de Can Solà del Racò anirem pujant cap a can Torres observant les plantes, flors i insectes. Si arribem a can Torres prou d’hora, podrem visitar, a més de l’alzina de Can Torres (actualment, segons el seu perímetre es la segona alzina mes grossa del parc) podrem veure també l’alzina jove de can Torres, l’alzina vella de Can Torres i una alzina surera. Seguidament desfarem el cami per arribar als cotxes a temps de tornar a dinar a casa.

Com cada any per aquestes dates farem la sortida de cap de setmana, com a cloenda de les activitats del curs 2022-2023 de la vocalia de Botànica de la secció de Ciències Naturals del CET. Aquesta vegada anirem a Andorra, el país dels Pirineus. Per gaudir de la natura, els paisatges, la flora i la fauna d’aquest petit país fronterer amb Catalunya.

Vols saber perquè a Terrassa som una de les primeres ciutats en comptar més nius? El Grup d'ornitologia del Centre Excursionista de Terrassa ens convida a participar al cens d'oreneta cuablanca que fem en col·laboració amb l'Institut Català d'Ornitologia, el divendres, 9 de juny. Punt de trobada: Plaça Jaume Jové cantonada amb Pare Font, al barri del Segle XX, a les 19.00 h

Enguany tancarem la temporada de sortides fent la clàssica «enganyapastors» que és la sortida de tarda-vespre que tradicionalment anem fent cada any per tancar la temporada. Es tracta de fer temps mirant ocells mentre s’acosta l’hora en que surten els enganyapastors (Caprimulgus europaeus) a caçar insectes nocturns i també l’hora del sopar de germanor. L’indret triat per aquesta sortida és una de les zones que es va cremar el calorós juliol de l’estiu passat a la localitat del Pont de Vilomara i Rocafort. Concretament, sortirem del mateix poble per enfilar riera de la Santa Creu o de Matarrodona amunt fins a les runes de la ‘Casa Nova’ de manera que podrem veure com es va recuperant una vegetació que va quedar completament arrasada, des d’allí tornarem al poble per una pista. La recuperació de la zona s’evidencia amb la presència de força espècies d’ocells que ara pertanyen a ambients més oberts i no tan forestals com abans i a l’espera que la vegetació es vagi recuperant. A més, tindrem l’ocasió de veure com la manca de cobertura vegetal ha deixat al descobert el patrimoni de pedra seca que és ben abundant a la zona: barraques de vinya, tines, feixes, etc. ens acompanyaran durant tot el recorregut.

L’Estació de Vallter 2000 es troba en un cercle d’origen glaciar (cercle de Morens-Ulldeter), a la zona més oriental del Pirineu, a la comarca del Ripollès i dins el terme municipal de Setcases. L'estació està situada al bell mig de cims que sobrepassen els 2800 m d’altitud i amb la base a més de 2000. Setcases és una de les portes d’entrada al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, visita obligada des de fa anys per als amants de la muntanya i la natura i marc excepcional per a la pràctica de tota classe d’activitats: a l’hivern, amb l’estació de muntanya de Vallter 2000 i, a l’estiu, per gaudir del paisatge i de la flora i la fauna de l’entorn, o practicar el senderisme. Aquesta àrea és el recer d’una àmplia varietat de fauna i flora, amb un paisatge típic muntanyenc. La vall de Camprodon es presenta com un dels racons més emblemàtics on gaudir de la muntanya, la natura i l’aire pur.

Pel seu gran nombre de plantes i la seva considerable extensió, el Jardí Botànic de Marimurtra és la col·lecció de planta viva més important de Catalunya i una de les més destacades d'Europa. Cada any atrau un bon nombre de visitants, seduïts per un espai de lleure i contemplació únic al peu del Mediterrani. Ubicat a Blanes, aquest jardí històric destaca per l'abundància de cactus i de vegetació mediterrània, tot i que també s’hi pot veure una gran varietat de plantes provinents de tot el món (compta amb més de tres mil espècies). Durant el recorregut, el visitant gaudirà de la gran riquesa botànica així com dels bells racons de descans, les fonts d'aigua potable, el llegat arquitectònic (la casa biblioteca Carl Faust i el templet de Linné) i els miradors amb espectaculars vistes sobre el Mediterrani. El jardí va ser creat per l’industrial alemany Carl Faust el 1924. Va completar la seva afició naturalista amb la posada en marxa de l'Estació Internacional de Biologia Mediterrània, pionera a l’Estat. Més enllà del seu gran interès paisatgístic, actualment la institució segueix el camí marcat pel seu fundador, fent una tasca activa en la conservació, la recerca i la divulgació en el camp de la botànica.

Observació de la migració d'ocells i papallones al turó de Montcada. Activitat organitzada conjuntament amb l'associació ACER.

Aquest dissabte anirem a visitar una sèrie de fonts de la vila de Mura: font de l’Era, font del Formatget, font del Foradot, font de la Coma, font de la Mascarosa i la font de la Noguera. Segur que n'hi ha que ragen perquè no s’han assecat en tot l’estiu. Tot i que potser no hi trobarem gaires plantes florides, segurament en podrem anar anomenant algunes. També veurem la diferència entre les plantes de ribera i les de les fonts. I, potser, podrem observar alguna raresa del massís!

Ruta bastant planera. Comencem a tocar del convent del pla de l'Espinal on deixarem els vehicles. A pocs metres tenim el faig del pla de l'Espinal. Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006, fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar-hi. De les seves fages, els fruits del faig, se n'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor hi viu un gran nombre d'invertebrats, dels quals se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). Si tornem enrere, a buscar el camí principal, trobarem algunes Sequoies (Sequoidendron giganteum). Es tracta d'un arbre propi d'una regió molt petita de la Sierra Nevada Californiana. Aquesta espècie pot tenir una edat que pot superar els 1500 anys. Amb una altura de 120 m i un diàmetre del tronc de 12 m és un gegant dels arbres. Des de mitjans del segle XIX es va plantar a molts llocs d'Europa. La seva escorça és esponjosa a diferència de la seva fusta que és molt dura i resistent. Seguim per la pista i a pocs metres trobarem el faig Gros d'en Maçaners. Exemplar de faig situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada a les branques superiors. La base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006, fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Una mica més endavant deixem la pista i ens endinsem a la dreta cap a una clariana fruit d'unes estassades (2016, 2017 i 2018). Ha quedat un petit bosc de roures de fulla gran. Arribarem a la font d'en Maçaners i tornarem travessant la fageda cap al convent.

En aquesta ocasió aprofitarem per fer un tram del camí dels Monjos per la part oriental-central i força elevada de la Serra de Galliners, al coll de la Creueta. Aproximadament, el total de temps en fer la ruta serà de 3 hores Aquest itinerari és força fàcil i discórre per una pista ampla i amb poc desnivell. Va des del barri de Can Parellada de Terrassa fins l’esmentat coll de la Creueta, on gaudim d’unes vistes del Vallès espectaculars. La tornada serà pel mateix camí. El camí és part del sender de petit recorregut PR-C 32 i forma part del corredor biològic i Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola. La vegetació principal és la roureda de roure martinenc, però amb altres elements vegetals destacats com el curraià blanc. Pel que fa als ocells hi podem destacar el Picot verd, la Mallerenga cuallarga i la Cotxa fumada, el Corb i altres ocells típics dels entorns mediterranis. Evidentment, en les diferents èpoques de l’any segurament podríem gaudir de l’albirament de diverses espècies d’ocells, com per exemple a l’estiu l’abellerol...o el mosquiter pàl·lid... En ser un lloc alt i entre camps podrem gaudir potser dels estols d’ocells migradors com els tudons i potser ja de l’arribada d’alguns hivernants com el pinsà...gafarró i pit-roig. Com a tònica habitual podrem observar el conill de bosc i potser els rastres dels habituals mamífers com el senglar... Tot plegat arribem a un indret per al descans i amb l’observació de diverses espècies de plantes que segueixen al sota-bosc de l’associació Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis. Conegut com el Bosc Fosc, prop de Sant Quirze del Vallès, per la vegetació de sotabosc. També passarem per la font dels Caçadors i l’anomenat Pujol blanc. En definitiva, un itinerari per descobrir fent part del camí del Monjos, per etapes. Les notes de preparació de la sortida són en part extretes del llibre de n'Antoni Comellas i n'Àngel M. Hernández, “22 Itineraris de natura pels voltants de Terrassa”  

La Vall d’Horta passa per diferents masies situades a banda i banda de la seva riera, que neix a la font de Llor i s’uneix al riu Ripoll just al principi de la vall. Les masies que es troben durant el seu recorregut són de la Roca (havia tingut un molí fariner, una teuleria, les Oliveres, la Muntada (escola de natura i les vinyes de 5 Quarteres), el Marquet de les Roques i, també, diverses cases més actuals com Can Ton o el Rossinyol. Més amunt cap al final de la vall hi ha can Brossa (antic restaurant i avui dia un espai de meditació i relaxació), el Romeu (senyorial, amb la seva casa de masovers i actual es lloga per estades vocacionals), la Pregona o el mas d’Agramunt ja pujant al castell de Pera. (és un dels miradors de la vall). La presencia de tants masos en una vall tant petita, és a causa de l'aigua. La vall d’Horta s’anomena així perquè antigament era una vall molt fèrtil amb aigua abundant provinent del torrent de la font de Llor i del torrent de Pregona, i permetia que totes aquestes masies poguessin cultivar horts, és a dir, el cultiu de regadiu estava estés al llarg de la vall gràcies a un sistema de rescloses, canals de reg i basses.

Aquesta sortida, la ja tradicional «Pela-roques», també és una commemoració de les primeres sortides del grup a finals de 2003, d'ara fa vint anys i des de llavors, s'han fet diverses sortides matinals d'hivern a indrets propers per veure aquest espectacular ocell. Montserrat, Sant Miquel del Fai, el Montcau o l'Obac, són espais que hem visitat sovint, fins i tot repetidamen,t al llarg d'aquests anys amb sort diversa. La sortida consistirà en fer incursions a banda i banda del massís del Montcau i el coll d'Eres per les parts més assolellades i poder albirar, si tenim sort, el Pela-roques. Alhora és possible que podem gaudir d’altres espècies d’ocells rupícoles (Cercavores, Pardal de bardissa, Durbec, Tords o d'altres hivernants presents en aquesta estació de l’any a les codines i roquissars del Parc Natural de Sant Llorenç). El Pela-roques (Tichodroma muraria), és un ocell de la família dels Tichodromidae que és nidificant als Pirineus i Prepirineus, tot i que de forma molt local i escassa. Migrador i hivernant regular, en baix nombre, en ambients rupícoles des del nivell del mar fins a l'alta muntanya, tot i que de forma localitzada. És doncs, ja amb els freds força permanents, que potser tindrem l'ocasió de veure'l. Us hi esperem!

Avui anirem a visitar el Museu Blau de Barcelona (Ciències Naturals). Viatjarem per la història de la Terra i de la Vida, passejarem per totes les mediterrànies del món, connectarem amb temes d’actualitat científica i social en l’àmbit de les Ciències Naturals i observarem obres d’art inspirades en el món natural. El museu ens ofereix un ventall de possibilitats per comprendre millor el nostre entorn natural i el seu impacte en les nostres vides.

A més d’observar la flora pròpia d’aquest sector de la vall del Segre, la sortida ens permetrà visitar un dels museus més interessants de la zona, dedicats a les troballes de jaciments paleontològics, concretament de dinosaures. La visita al museu serà guiada pel geòleg Josep Peralba, un dels primers descobridors de nius d’ous de dinosaure i fundador del museu, que ha dedicat bona part de la seva vida professional a les tasques de descobriment, estudi, protecció i preservació dels jaciments. En aquest petit museu s’escenifica el període de finals del Cretaci, quan els dinosaures estaven escampats per tot el planeta. Així mateix, trobarem plafons explicatius de les principals hipòtesis de la seva extinció sobtada, entre les quals destaca les conseqüències de l’impacte d’un gran meteorit. En acabar la visita anirem en cotxe fins a un dels jaciments més importants, situat als voltants de la localitat. Cal recordar que tota aquesta zona, que inclou els municipis de Coll de Nargó, Isona i Conca Dellà, és un dels llocs de referència mundial pel que fa al món de la paleontologia i més concretament, dels dinosaures. L’inici de les investigacions daten de l’any 1885. Malauradament, com molt bé ens explicarà en Josep Peralba, alguns dels jaciments han estat objecte d’espoliació i d’intents directes de destrucció. En aquesta mateixa sortida també podrem visitar la interessant església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó, edifici d’influència llombarda de nau única amb coberta de volta de canó. Així mateix, també podrem informar-nos i tenir una idea bàsica de la geologia d’una de les zones de més interès de tot el país pel que fa a la tectònica.

Recorregut ornitològic pèr la zona humida de can Dunyò, a Lliça de Vall

Anirem a Olesa de Montserrat per la carretera B-120. En arribar a Ribes Blaves, girarem a l'esquerra en direcció a la urbanització Ribes Blaves i aparcarem a uns 200 metres. A peu, baixarem per la vora de la carretera fins a veure bé la falla de les Ribes Blaves. Aquesta és la falla prelitoral de la depressió tectònica del Vallès-Penedès, la qual es va formar en l'etapa de distensió de l'orogènia alpina, de l'era terciària. A mesura que s'anava enfonsant, la fossa es reblia amb els sediments provinents de les serralades Prelitoral i Litoral. Un cop vista aquesta singular falla, ens dirigirem a Olesa i arribarem al poliesportiu, on és fàcil aparcar. Des d'allí mateix agafem el camí que ens durà al coll de les Espases. Passem pels dipòsits d'aigua, i a partit d'aquí ja trobem plantes a dojo, moltes d'elles medicinals: aladern, noguerola, llentiscle, argelaga, matapoll, marfull, matabou, vidiella, esbarzer, fonoll, olivarda, esparreguera boscana, gravit, panical, centaurea linifòlia, tàrrec, matafoc, orenga, morella, gavó groc, iva, corretjola de serp, ripoll, abellatges, bracera, fenàs, blets, lletereses, llengua de bou, màstec, romaní i farigola. Una mica més amunt, el camí fa trinxera i a l'esquerra queda un petit turonet amb oliveres i alguns ceps, on podem observar les oliveres més velles d'Olesa, com l'Olivera del Capellà. D'aquestes oliveres centenàries, la més gran està envoltada per la llegenda. Té una ben merescuda fama l'oli d'Olesa, considerat el millor oli d'Espanya pel rei Ferran VI el Pacífic (no confondre amb el sanguinari Ferran VII). Continuem el camí per terrenys de llicorelles, roques metamòrfiques de l'era primària o paleozoica. Anunciada per la font de la Roureda, arribem a un bosc de roure martinenc, que va ser molt danyat per l'incendi de l'any 1994. La pista gira a l'esquerra i la zona rep el nom de Roques Blanques, de substrat calcàri i amb plantes calcícoles, com la fuixarda i el bruc d'hivern. El camí comença a fer pujada i aviat arribem  al coll de les Espases, a les envistes de dos santuaris: Sant Salvador de les Espases i Montserrat. Abans de tirar cap al pla del Fideuer, farem una petita marrada pel camí de l'esquerra per a veure les Espases de Dalt, una formació geològica singular de conglomerat quarsós. Veurem també una comunitat vegetal realment interessant: el matoll de ginesta vellosa i bruc boal. Arribats al pla del Fideuer, agafarem el camí que puja al puig Cendrós. Durant l'ascensió trobem prats secs, principalment de jonça. De tornada passarem per la font dels Traginers, on a més d'una barraca de vinya típica olesana, veurem un fragment de lloreda, vegetació vestigial de la laurisilva terciària.  

Sortida conjunta amb l'ADENC. Aquest itinerari discórrer per la zona nord de Terrassa, en què hi podrem veure una àmplia perspectiva del parc Agro-forestal o Anella verda. Entre masies i camps ens anirem enfilant fins a Can Carbonell per distingir entre altres la multitud de plantes de marge i ocells associats.Podem observar molts dels ocells de territoris oberts, en què destaquen per ser darrerament notícia a causa de la pèrdua de fauna de fins al 30% d’aquests ambients. Potser les grans infraestructures com l’autovia B-40 hi ha tingut molt a veure, en la fragmentació i resta d’espais en què abans per exemple s’hi podien veure grans estols de moixons com el pinsà o titella. En altres èpoques de l’any hi ha multitud d’avifauna i insectes, a causa de les plantes ruderals que creixen al marges i erms de la zona.Ens endinsarem poc a poc dins el bosc amb alzines, pins i roures prop de la serra de Can Bogunyà i de graves sorrenques per anar pujant cap al pantà de Can Bogunyà o Llac petit albirant ocells propis de la zona, esperant la primavera, que com darrerament passa s’avança...

Des de Terrassa, anem a buscar la crta. C55 (La Bauma) direcció la sortida de Castellbell i el Vilar/Marganell, (Km 18). A continuació seguim per la  BV1123 direcció Marganell. Uns pocs km més endavant trobem, a l’esquerre, el trencall que duu a l’Urb. Sant Cristòfol, crta. BV1122, que seguirem fins el trencall, a la dreta, de l’ermita de Sant Cristòfol de Castellbell. Aquí  podem fer punt de trobada dels cotxes. Després seguirem tots junts fins al punt d’inici de l’excursió al final del carrer de les Agulles. Aparcarem al final del carrer de les Agulles, a on acaba l’asfaltat (no hi caben gaires cotxes).Refarem uns metres el carrer per trobar una pista a la dreta que seguirem fins un trencall (va pujant planer), que agafarem a la dreta per anar pujant fins la carena de la Calcina, amb molt bones vistes. El camí segueix pujant benèvolament. Es possible que ja haguem vist varies orquídies, si les pluges ho han permès.Seguint la pista arribarem a la corba de sota el turó de l’Ermità (594 m). Des d’aquí, podríem tornar a baixar per el GR4, que passa per on hem deixat els cotxes.Si seguim cap a al Monestir de Santa Cecilia de Montserrat, vorejarem  el turó de l’Ermità, per un sender molt interessant botànicament, i baixarem fins a trobar la pista de Can Martorell a Santa Cecilia, a on arribarem tot seguint aquesta, que va a l’entrada del Monestir.  Després, per tornar,   anirem a cercar el GR4 i baixarem per la pista de Can Martorell, a on també podríem trobar orquídies, deixant  la carena de pujada a la dreta, finalment arribarem al punt d’inici de la ruta. Fi de la sortida d’avui.    

Si no et funciona l'enllaç a la inscripció, apuntat mitjançant aquest enllaç:   Les Basses d'En Coll (Pals) i Espai Life La Pletera, Baix Ter (L'Estartit-Torroella de Montgrí).   Visitarem els diversos espais d’aiguamolls sorgits dels antics braços del Ter vell, en que es divideixen a banda i banda de l’actual Gola del Ter. Ara són espais de reserva natural parcial dins del novell  Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.Farem dos itineraris de llarg recorregut per les diferents zones amb l’observació  d'aus migradores i estivals aquàtiques com cueretes grogues, agrons, cigonyes i petits passeriformes que van arribant a aquest espais importants, alguns d’ells amb una interessant recuperació ecològica. Platges, maresmes i arrossars conformen uns hàbitats del tot especials per la recuperació d'aus com p. ex. el corriol camanegre.Sortida per gaudir tot el dia d'intenses observacions d'ocells per aprofitar tot el dia i la temporada primaveral.  

Recepció i exposició dels diferents grups de treball i exploració de dades.Com a voluntaris, hi som presents col·laborant en dos protocols:Quirohàbitats i Quirorefugis.     Telèfons de contacte: Toni Sanllehí 661 406 716 / Enric Sanllehí 656 913 770e-correu: tsanllehi@yahoo.es  / esanllehi@yahoo.es