Ciències Naturals

Sortida a les Refardes: camí, masia i pantà, al terme de Mura.

Començarem deixant la C28, al Palà, on ens desviarem a l’esquerra per creuar-la. El pas està indicat al terra amb pintura vermella i hi ha uns indicadors que informen de la direcció a la urbanització de la Creu.

Els entorns de Terrassa gaudeixen d’un dels més bells espais ben conservats de la plana del Vallès i per sort protegit per la gestió de l’Anella Verda de Terrassa i per la futura creació per part de l’Adenc del Parc Grípia-Ribatallada. Entre Terrassa i Sabadell, un espai-corredor ecològic i de lligam natural entre ciutats idels parcs urbans de les mateixes.

Sortida col·lectva per anar a visitar una de les fagedes mes properes a Terrassa, la coneguda Sauva Negra. Es un espai natural protegit (PEIN) de dimensions reduides (110 ha) compartit per dues comarques,el Moianès i l’Osona). Es una representació del paissatge subhumit de l’altiplà del Moianés, clarament eurosiberiana, com ho es la fageda. A més del faig (Fagus sylvatica) hi podriem veure: l’alzina, l’auró blanc, l’auró negre, el blada, el freixe de fulla gran, la moixera, la moixera de pastor, el pi roig, la pinassa, el roure de fulla gran, el roure martinenc, el til·ler de fulla petita. En la ruta mes llarga visitarem el Castell de la Popa. Tots plegats esmorzarem a la font de la Sauva Negra.

El bosc de Can Catà es troba dins del Parc Natural de Collserola i pertany al terme municipal de Cerdanyola. Començarem estudiant la vegetació de ribera de la riera de Sant Cugat i farem referència als principals animals que hi viuen (hi ha un cartell al respecte). Passarem després sota l'aqüeducte de Can Canaletes i albirarem al mig d'un extens camp la capella de Santa Maria de les Feixes. A continuació, ens endinsarem a través d'un camí planer (compte amb les bicicletes), al bosc mediterrani d'alzines, pins i roures. Passarem pel costat dels camps de Can Codina i al cap de mitja hora arribarem a Can Catà, una masia del segle XVIII, que es pot veure des del portal. Al davant s'accedeix al bosc de Can Catà, arranjat l'any 1912 per l'enginyer Leopold Gil Llopart, propietari de la finca. A més de l'esponerosa vegetació, amb arbres autòctons i exòtics, hi ha dues fonts: la font Vella o de Moisès i la font Nova, i diversos estanys, escalinates i elements decoratius. Si per qualsevol circumstància aquell dia estigués tancat, aniríem a la font de Can Llores, un paratge botànicament molt interessant. Abans, però, visitaríem la capella romànica de Sant Iscle de les Feixes. A més de les plantes, durant el recorregut farem al·lusió als materials paleozoics (llicorelles) de la Serralada Litoral, aixecada durant l'orogènia herciniana.

Sortida de tot el dia als Aiguamolls de l’Empordà per a l’observació d’hivernants i per commemorar una les primeres sortides del curset de 2003. 1a Sortida de la Vocalia d’Ornitologia en seu el 20è Aniversari.  

Tradicional trobada de la secció de Ciències Naturals

Amb experts en arquitectura urbanística, de l'associació Fons de Defensa Ambiental, de l'ADENC i doctorands del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Aquestes conferències - debat seran els dies 2, 8 i 16 de febrer i 1 i 9 de març a les 19.00 h a la sala Àngel Casanovas del Centre Excursionista de Terrassa, obertes a tothom i gratuïtes.

Sortida al Moianès, a la riera del Gai, per veure-hi el Lliri de neu, Fadrins, Llàgrimes de Sant Josep, o Viola d’hivern que són els noms populars amb els que es coneix el Galanthus nivalis. Aquesta planta pertany a la família de les Amaril·liacies, com els narcisos i altres plantes bulboses. La trobarem en prats propers a la riera del Gai, a les clarianes que trobarem pròximes al bosc de ribera. Floreix a vegades en grups de plantes bastant nombrosos i en aquesta època de l'any quan els arbres de ribera no tenen fulles i deixen passar suficient llum del sol per què pugui florir aquest petit lliri. Seguirem pujant per la riera fins a la font de la Gargota tot observant la vegetació de ribera que aquí està formada per uns pollancres molt grossos i també veurem bastants avellaners, algun auró i, potser, també algun freixe, tot i que sense fulles no són fàcils d’identificar. Després desfarem el camí fins als cotxes. 

El 18 d'abril del 2021, Héctor Salvador es convertia en el primer espanyol a baixar al punt més profund dels oceans del nostre planeta: la Fossa de les Marianes. El batiscaf que pilotava va ser construït per Triton Submarines amb una forta contribució de la indústria catalana per assolir per primera vegada a la història el punt més profund de cadascun dels cinc oceans, en una expedició batejada com “The 5 Deeps”. L'esdeveniment començarà amb la projecció d'un dels episodis de la sèrie “Expedició Oceà Profund”, en què es relata el primer descens al punt més profund de l'Oceà Índic dins de l'expedició “The 5 Deeps”. Després de la projecció, Héctor Salvador parlarà sobre la història de l'exploració tripulada d'aquesta darrera frontera, repassant el repte que va suposar el disseny i la construcció del batiscaf, i relatant l'experiència del descens a 10.700 metres de profunditat.

La zona nord de Terrassa compta encara amb alguns camps de conreu ben conservats a la zona de Can Petit (inici de la sortida), on trobem a l'inici un paisatge arbustiu on es poden veure diferents ocells propis d'espais oberts, així com també una fervent abundància de conill. Ja comencem a albirar les vistes del territori proper. La serra de Santa Magdalena, de 2 km de longitud i 401 m d’altura al turó del Puigbarral, és un petit altiplà situat entre els municipis de Terrassa i Matadepera. S’orienta de nord-oest a sud-est i està delimitada per la riera de les Arenes i el torrent de les Monges. L’itinerari fa la volta als camps i erms de les finques de can Petit, Santa Magdalena de Puigbarral i l’Arrugada, recorrent la carena de la serra de Santa Magdalena pel Camí dels Monjos. La ruta segueix fins a l'àrea d'estada de can Petit, al costat de petites bosquines i marges just al costat dels camps. Tal i com estàn arranjats són una bona mostra de reservori de biodiversitat. Per primavera us recomanen fer una ullada a la riquesa en papallones. A la nostra dreta anem acompanyats pel torrent de les Monges. La sortida que farem transcórrer per un tram del camí dels Monjos de Sant Cugat del Vallès fins a Sant Llorenç del Munt, arribem  a l'ermita de Santa Magdalena de Puigbarral (segle XIII i avui dins d'una finca privada). Anteriorment devia tenir la seva funció a l'entorn del camí esmentat. Ja divisem la Mola i Matadepera. Just abans de l'àrea d'estada de l'Arrugada, on malgrat la certa urbanització de la zona s'hi poden veure estols de fringíl·lids com caderneres, pinsans, verdums i gafarrons. Arribem al nucli inicial del poble i continuem caminant pels marges del camps fins a la zona urbanitzada entre Terrassa i Matadepera oniniciem la tornada per la zona de la Font de l'Espardenyera i el petit bosc de pi pinyer on si pot veure l'Astor, l'Aligot comú, Raspinell i mallarengues, tots ells importants per la biodiversitat. Fem la tornada cap a l'inici de la ruta. Aquest és un itinerari ornitològic per les planes i camins forestals que son travessats per torrents i compta amb una gran diversitat d’ocells pròpia d’altres espais visitats propers. La ruta és extreta del llibre “22 itineraris de Natura pels voltants de Terrassa” d’Antoni Comella i Àngel Hernándes que també hi contemplen aspectes botànics i entomològics destacats.

La vocalia d'Ornitologia de la secció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de Terrassa participarà a aquest acte en suport a la campanya Camins fluvials, acte de reivindicació per a la conservació dels rius de la comarca i la biodiversitat que contenen. Si hi voleu participar, poseu-vos en contacte amb els responsables de la secció d'Ornitologia: Toni Sanllehí (661 406 716) Enric Sanllehí  (656 913 770)

El Museu de Ciències Naturals de Granollers presenta els primers resultats del seguiment de ratpenats.org, així com ponències dels investigadors i col·laboradors! Aquest acte està pensat per als voluntaris del segui

Visita col·lectiva a la població de Narcissus poeticus del Parc Natural de Sant Llorenç del munt i l’Obac

La secció de Ciències Naturals vol aportar el seu granet de sorra col·laborant amb altres entitats en la ciencia ciutadana, aportant els resultats obtinguts en les nostres observacions per tal que es tinguin en consideració. Fer de naturalista afeccionat ens motiva i serveix per aprendre i donar a conèixer la situació dels animals i plantes del nostre entorn. El treball de camp és engrescador per a tothom i sobretot quan es veu reflectit en forma de dades que poden servir per gestionar la biodiversitat. Si et motiva l’estudi dels animals i disposes d’una mica de temps per involucrar-t’hi, tens l'oportunitat d'ajudar-nos a conèixer la distribució de les espècies de mamífers salvatges que habiten a Catalunya. Dins la greu pèrdua d'hàbitats i la seva biodiversitat, el recull de dades de camp de les espècies de mamífers per exemple, en forma de mostreig i en cuadrants de 10 x 10 Km. serveix per aportar una sèrie de recursos que posteriorment s’inclouen en una base final que serveixen per configurar l’esmentat atles. Ara pots participar en aquest projecte científic d’interès general per a la planificació i gestió de la fauna i del territori. A part, estaràs participant en el primer atles de mamífers realitzat amb ciència ciutadana. L’Atles de Mamífers de Catalunya és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat I amb col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Nosaltres hi col·laborem amb voluntaris de l’Adenc Vallès i el cens és en el perìode d’abril a juliol i consta de transectes a peu, foto-trampeig, seguiment de rastres i gravació d’ultrasons amb uns protocols estandaritzats. Per a més informació poseu-vos en contacte amb els responsables del grup d’ornitologia.

Projecte de ciència ciutadana. Cada vegada farem més projectes com aquest en els quals l’interès principal rau en la participació de la ciutadania. Perquè és d’aquesta manera que tots ens sentim implicats en la implementació dels resultats de la investigació i ens ajuda a tots a comprendre la importància de la conservació de la natura i del medi ambient. En aquest setzè any, la comptabilització de nius d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum), espècie protegida, ens ajudarà a comprendre la situació actual d’aquesta espècia a nivell de tot Catalunya. Es fa un mostreig dels diferents barris de Terrassa entre el 1r de maig i el 31 de juliol. En aquest període les orenetes ocupen els seus nius per a reproduir-se o fer segones (o en algunes ocasions terceres) postes. Per a fer el mostreig necessitem voluntaris per a omplir les fitxes de situació, nius ocupats, niu trencats, etc. Es farà una sessió de formació per a tots els voluntaris.

Aquesta sortida ornitològica està dedicada a commemorar les primeres sortides del grup en motiu del primer i segon curset d'ornitologia de l'any 2003 i 2004. La sortida consistirà en una sortida de tot el dia i es volen visitar extensament les dues principals zones humides del Delta del Llobregat. Al matí - migdia el dedicarem a visitar la zona de Cal Nani, Cal Tet i platja de Ca l'rana, amb itinerari circular fins a la desembocadura del riu Llobregat i mirador dels Carrabiners. A la tarda-vespre anirem fins la zona del Remolar - Filipines per cloure la jornada. Les espècies que s'hi poden detectar són gairebé bé totes les lligades a ambients aquàtics i d'aiguamolls, també algunes de zones obertes. Podrem observar moltes espècies que es troben en migració. Explicarem algunes de les espècies pròpies de la zona i compartirem l'afició de mirar ocells i compartir el que significa. Les sortides d'ornitologia són en certa manera una manera lúdica d'acostar-se a la natura, però també serveixen per a recull de dades de les espècies en forma de llistat d'observacions en que després compartim amb l'Institut Català d'Ornitologia.

Matinal de no caminar gaire peró si de mirar, fotografiar i intentar d’identificar les plantes i, sobre tot, aprofitant la presència de l’Eduard Vives, provarem de posar nom als insectes que anem trobant. Si algú disposa de guies d’identificació, estaria be que les pogues portar.  podeu baixar-vos un PDF per ajudar a identificar els coleopters floricoles. Per a les papallones recomanem una mini guia (fulletó) amb il·lustracions de Toni Llobet i text de Constantí Stefanescu de l’editorial Oryx i per la resta d’insectes i també plantes és molt interessant disposar de la Guia il·lustrada de la Flora i Fauna de Sant Llorenç del Munt i l’Obac de l’editorial Brau, il·lustrada per en Toni Llobet i els textos de Vicenç Bros. Des de Can Solà del Racò anirem pujant cap a can Torres observant les plantes, flors i insectes. Si arribem a can Torres prou d’hora, podrem visitar, a més de l’alzina de Can Torres (actualment, segons el seu perímetre es la segona alzina mes grossa del parc) podrem veure també l’alzina jove de can Torres, l’alzina vella de Can Torres i una alzina surera. Seguidament desfarem el cami per arribar als cotxes a temps de tornar a dinar a casa.

Com cada any per aquestes dates farem la sortida de cap de setmana, com a cloenda de les activitats del curs 2022-2023 de la vocalia de Botànica de la secció de Ciències Naturals del CET. Aquesta vegada anirem a Andorra, el país dels Pirineus. Per gaudir de la natura, els paisatges, la flora i la fauna d’aquest petit país fronterer amb Catalunya.

Vols saber perquè a Terrassa som una de les primeres ciutats en comptar més nius? El Grup d'ornitologia del Centre Excursionista de Terrassa ens convida a participar al cens d'oreneta cuablanca que fem en col·laboració amb l'Institut Català d'Ornitologia, el divendres, 9 de juny. Punt de trobada: Plaça Jaume Jové cantonada amb Pare Font, al barri del Segle XX, a les 19.00 h

Enguany tancarem la temporada de sortides fent la clàssica «enganyapastors» que és la sortida de tarda-vespre que tradicionalment anem fent cada any per tancar la temporada. Es tracta de fer temps mirant ocells mentre s’acosta l’hora en que surten els enganyapastors (Caprimulgus europaeus) a caçar insectes nocturns i també l’hora del sopar de germanor. L’indret triat per aquesta sortida és una de les zones que es va cremar el calorós juliol de l’estiu passat a la localitat del Pont de Vilomara i Rocafort. Concretament, sortirem del mateix poble per enfilar riera de la Santa Creu o de Matarrodona amunt fins a les runes de la ‘Casa Nova’ de manera que podrem veure com es va recuperant una vegetació que va quedar completament arrasada, des d’allí tornarem al poble per una pista. La recuperació de la zona s’evidencia amb la presència de força espècies d’ocells que ara pertanyen a ambients més oberts i no tan forestals com abans i a l’espera que la vegetació es vagi recuperant. A més, tindrem l’ocasió de veure com la manca de cobertura vegetal ha deixat al descobert el patrimoni de pedra seca que és ben abundant a la zona: barraques de vinya, tines, feixes, etc. ens acompanyaran durant tot el recorregut.

L’Estació de Vallter 2000 es troba en un cercle d’origen glaciar (cercle de Morens-Ulldeter), a la zona més oriental del Pirineu, a la comarca del Ripollès i dins el terme municipal de Setcases. L'estació està situada al bell mig de cims que sobrepassen els 2800 m d’altitud i amb la base a més de 2000. Setcases és una de les portes d’entrada al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, visita obligada des de fa anys per als amants de la muntanya i la natura i marc excepcional per a la pràctica de tota classe d’activitats: a l’hivern, amb l’estació de muntanya de Vallter 2000 i, a l’estiu, per gaudir del paisatge i de la flora i la fauna de l’entorn, o practicar el senderisme. Aquesta àrea és el recer d’una àmplia varietat de fauna i flora, amb un paisatge típic muntanyenc. La vall de Camprodon es presenta com un dels racons més emblemàtics on gaudir de la muntanya, la natura i l’aire pur.

Pel seu gran nombre de plantes i la seva considerable extensió, el Jardí Botànic de Marimurtra és la col·lecció de planta viva més important de Catalunya i una de les més destacades d'Europa. Cada any atrau un bon nombre de visitants, seduïts per un espai de lleure i contemplació únic al peu del Mediterrani. Ubicat a Blanes, aquest jardí històric destaca per l'abundància de cactus i de vegetació mediterrània, tot i que també s’hi pot veure una gran varietat de plantes provinents de tot el món (compta amb més de tres mil espècies). Durant el recorregut, el visitant gaudirà de la gran riquesa botànica així com dels bells racons de descans, les fonts d'aigua potable, el llegat arquitectònic (la casa biblioteca Carl Faust i el templet de Linné) i els miradors amb espectaculars vistes sobre el Mediterrani. El jardí va ser creat per l’industrial alemany Carl Faust el 1924. Va completar la seva afició naturalista amb la posada en marxa de l'Estació Internacional de Biologia Mediterrània, pionera a l’Estat. Més enllà del seu gran interès paisatgístic, actualment la institució segueix el camí marcat pel seu fundador, fent una tasca activa en la conservació, la recerca i la divulgació en el camp de la botànica.

Observació de la migració d'ocells i papallones al turó de Montcada. Activitat organitzada conjuntament amb l'associació ACER.

Aquest dissabte anirem a visitar una sèrie de fonts de la vila de Mura: font de l’Era, font del Formatget, font del Foradot, font de la Coma, font de la Mascarosa i la font de la Noguera. Segur que n'hi ha que ragen perquè no s’han assecat en tot l’estiu. Tot i que potser no hi trobarem gaires plantes florides, segurament en podrem anar anomenant algunes. També veurem la diferència entre les plantes de ribera i les de les fonts. I, potser, podrem observar alguna raresa del massís!

Ruta bastant planera. Comencem a tocar del convent del pla de l'Espinal on deixarem els vehicles. A pocs metres tenim el faig del pla de l'Espinal. Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006, fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar-hi. De les seves fages, els fruits del faig, se n'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor hi viu un gran nombre d'invertebrats, dels quals se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). Si tornem enrere, a buscar el camí principal, trobarem algunes Sequoies (Sequoidendron giganteum). Es tracta d'un arbre propi d'una regió molt petita de la Sierra Nevada Californiana. Aquesta espècie pot tenir una edat que pot superar els 1500 anys. Amb una altura de 120 m i un diàmetre del tronc de 12 m és un gegant dels arbres. Des de mitjans del segle XIX es va plantar a molts llocs d'Europa. La seva escorça és esponjosa a diferència de la seva fusta que és molt dura i resistent. Seguim per la pista i a pocs metres trobarem el faig Gros d'en Maçaners. Exemplar de faig situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada a les branques superiors. La base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006, fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Una mica més endavant deixem la pista i ens endinsem a la dreta cap a una clariana fruit d'unes estassades (2016, 2017 i 2018). Ha quedat un petit bosc de roures de fulla gran. Arribarem a la font d'en Maçaners i tornarem travessant la fageda cap al convent.

En aquesta ocasió aprofitarem per fer un tram del camí dels Monjos per la part oriental-central i força elevada de la Serra de Galliners, al coll de la Creueta. Aproximadament, el total de temps en fer la ruta serà de 3 hores Aquest itinerari és força fàcil i discórre per una pista ampla i amb poc desnivell. Va des del barri de Can Parellada de Terrassa fins l’esmentat coll de la Creueta, on gaudim d’unes vistes del Vallès espectaculars. La tornada serà pel mateix camí. El camí és part del sender de petit recorregut PR-C 32 i forma part del corredor biològic i Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola. La vegetació principal és la roureda de roure martinenc, però amb altres elements vegetals destacats com el curraià blanc. Pel que fa als ocells hi podem destacar el Picot verd, la Mallerenga cuallarga i la Cotxa fumada, el Corb i altres ocells típics dels entorns mediterranis. Evidentment, en les diferents èpoques de l’any segurament podríem gaudir de l’albirament de diverses espècies d’ocells, com per exemple a l’estiu l’abellerol...o el mosquiter pàl·lid... En ser un lloc alt i entre camps podrem gaudir potser dels estols d’ocells migradors com els tudons i potser ja de l’arribada d’alguns hivernants com el pinsà...gafarró i pit-roig. Com a tònica habitual podrem observar el conill de bosc i potser els rastres dels habituals mamífers com el senglar... Tot plegat arribem a un indret per al descans i amb l’observació de diverses espècies de plantes que segueixen al sota-bosc de l’associació Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis. Conegut com el Bosc Fosc, prop de Sant Quirze del Vallès, per la vegetació de sotabosc. També passarem per la font dels Caçadors i l’anomenat Pujol blanc. En definitiva, un itinerari per descobrir fent part del camí del Monjos, per etapes. Les notes de preparació de la sortida són en part extretes del llibre de n'Antoni Comellas i n'Àngel M. Hernández, “22 Itineraris de natura pels voltants de Terrassa”