Activitats de la vocalia

Ciències Naturals

Botànica

De Marganell al Monestir de Santa Cecília de Montserrat

De Marganell al Monestir de Santa Cecília de Montserrat

Des de Terrassa, anem a buscar la crta. C55 (La Bauma) direcció la sortida de Castellbell i el Vilar/Marganell, (Km 18). A continuació seguim per la  BV1123 direcció Marganell. Uns pocs km més endavant trobem, a l’esquerre, el trencall que duu a l’Urb. Sant Cristòfol, crta. BV1122, que seguirem fins el trencall, a la dreta, de l’ermita de Sant Cristòfol de Castellbell. Aquí  podem fer punt de trobada dels cotxes. Després seguirem tots junts fins al punt d’inici de l’excursió al final del carrer de les Agulles. Aparcarem al final del carrer de les Agulles, a on acaba l’asfaltat (no hi caben gaires cotxes).Refarem uns metres el carrer per trobar una pista a la dreta que seguirem fins un trencall (va pujant planer), que agafarem a la dreta per anar pujant fins la carena de la Calcina, amb molt bones vistes. El camí segueix pujant benèvolament. Es possible que ja haguem vist varies orquídies, si les pluges ho han permès.Seguint la pista arribarem a la corba de sota el turó de l’Ermità (594 m). Des d’aquí, podríem tornar a baixar per el GR4, que passa per on hem deixat els cotxes.Si seguim cap a al Monestir de Santa Cecilia de Montserrat, vorejarem  el turó de l’Ermità, per un sender molt interessant botànicament, i baixarem fins a trobar la pista de Can Martorell a Santa Cecilia, a on arribarem tot seguint aquesta, que va a l’entrada del Monestir.  Després, per tornar,   anirem a cercar el GR4 i baixarem per la pista de Can Martorell, a on també podríem trobar orquídies, deixant  la carena de pujada a la dreta, finalment arribarem al punt d’inici de la ruta. Fi de la sortida d’avui.    

Diumenge, 14 d'abril de 2024

Històric

Ciències Naturals

Botànica

Coll de les Espases i Puig Cendrós

Coll de les Espases i Puig Cendrós

Anirem a Olesa de Montserrat per la carretera B-120. En arribar a Ribes Blaves, girarem a l'esquerra en direcció a la urbanització Ribes Blaves i aparcarem a uns 200 metres. A peu, baixarem per la vora de la carretera fins a veure bé la falla de les Ribes Blaves. Aquesta és la falla prelitoral de la depressió tectònica del Vallès-Penedès, la qual es va formar en l'etapa de distensió de l'orogènia alpina, de l'era terciària. A mesura que s'anava enfonsant, la fossa es reblia amb els sediments provinents de les serralades Prelitoral i Litoral. Un cop vista aquesta singular falla, ens dirigirem a Olesa i arribarem al poliesportiu, on és fàcil aparcar. Des d'allí mateix agafem el camí que ens durà al coll de les Espases. Passem pels dipòsits d'aigua, i a partit d'aquí ja trobem plantes a dojo, moltes d'elles medicinals: aladern, noguerola, llentiscle, argelaga, matapoll, marfull, matabou, vidiella, esbarzer, fonoll, olivarda, esparreguera boscana, gravit, panical, centaurea linifòlia, tàrrec, matafoc, orenga, morella, gavó groc, iva, corretjola de serp, ripoll, abellatges, bracera, fenàs, blets, lletereses, llengua de bou, màstec, romaní i farigola. Una mica més amunt, el camí fa trinxera i a l'esquerra queda un petit turonet amb oliveres i alguns ceps, on podem observar les oliveres més velles d'Olesa, com l'Olivera del Capellà. D'aquestes oliveres centenàries, la més gran està envoltada per la llegenda. Té una ben merescuda fama l'oli d'Olesa, considerat el millor oli d'Espanya pel rei Ferran VI el Pacífic (no confondre amb el sanguinari Ferran VII). Continuem el camí per terrenys de llicorelles, roques metamòrfiques de l'era primària o paleozoica. Anunciada per la font de la Roureda, arribem a un bosc de roure martinenc, que va ser molt danyat per l'incendi de l'any 1994. La pista gira a l'esquerra i la zona rep el nom de Roques Blanques, de substrat calcàri i amb plantes calcícoles, com la fuixarda i el bruc d'hivern. El camí comença a fer pujada i aviat arribem  al coll de les Espases, a les envistes de dos santuaris: Sant Salvador de les Espases i Montserrat. Abans de tirar cap al pla del Fideuer, farem una petita marrada pel camí de l'esquerra per a veure les Espases de Dalt, una formació geològica singular de conglomerat quarsós. Veurem també una comunitat vegetal realment interessant: el matoll de ginesta vellosa i bruc boal. Arribats al pla del Fideuer, agafarem el camí que puja al puig Cendrós. Durant l'ascensió trobem prats secs, principalment de jonça. De tornada passarem per la font dels Traginers, on a més d'una barraca de vinya típica olesana, veurem un fragment de lloreda, vegetació vestigial de la laurisilva terciària.  

Diumenge, 10 de març de 2024

Subscriu-te al butlletí

Rebràs un correu setmanal amb l'agenda d'activitats

Fent ús d'aquest formulari, accepto la Política de Privacitat del Centre Excursionista de Terrassa.

Aquest lloc web utilitza cookies de tercers amb la finalitat de realitzar tasques d'anàlisi. L'accés i ús del lloc web implica la seva acceptació. Per canviar les teves preferències o ampliar la informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies