La Vall del Flequer i les Tines

Costa de creure que aquesta vall fos tan important per a la vinya al segle XIX quan actualment no hi ha ni rastre de vinyes i on el bosc ha tapat tot en molts punts. Tots aquests elements constructius ajudaven a treballar més  còmodament els pagesos i permetien que la collita fos ràpidament emmagatzemada i distribuïda.

El primer que observem és la petjada de l’incendi del juliol del 2022. Va ser un foc forestal greu al Bages que va cremar més de 1.750 hectàrees (principalment al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac) i va obligar a evacuar o confinar centenars de veïns. El foc va afectar greument diverses urbanitzacions i va destruir prop d'una trentena de cases. Aquest mateix incendi paral·lelament va permetre descobrir una quantitat enorme de  construccions de pedra seca, feixes, barraques i tines.

A la Vall del Torrent del Flequer hi ha importants restes d’arquitectura popular referent al món de la vinya.  Impressionants tines i barraques de vinya fan d’aquesta vall del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, única a Catalunya. De fet tot aquest conjunt arquitectònic, està parcialment restaurat per la Diputació, de tal manera que no podem dir que l’abandonament sigui total. La quantitat de tines i de barraques de vinya fan d’aquesta vall una de les més importants i riques de Catalunya en patrimoni rural.

Sortim de l’aparcament i fem un tros de pista fins arribar a les Tines del Bleda, que són dues. A fora hi trobem una pedra de la base de la premsa on hi premsaven la pellofa del raïm. Aquestes premses estaven a fora quan no hi cabien dins la barraca on hi ha la boixa o no hi havia una construcció prou gran per fer-ho. Seguidament podem observar una barraca de vinya quadrada molt ben conservada on podem veure i tocar l’art de la pedra seca i els tancaments amb lloses dels sostres de les barraques. Anem ara cap el grup de les Tines del Tosques, que són quatre. Les tines es construïen en un terreny en pendent per facilitar-ne l’extracció i el transport ràpid dels caldos. A la part baixa hi ha una sort de barraca on hi guardaven les eines, el menjar, s’hi aixoplugaven i on hi ha la boixa o pedra de la boixa per on treien el vi. Boixa ve del tap que hi posaven al forat, que era normalment d’un tronc de boix.

Agafem un corriol que va entre feixes i trobem un dipòsit on es recollia aigua de pluja i s'elaborava el famós brou o "Caldo Bordelès" (boullie bordelaise), que es feia barrejant aigua i calç morta amb sulfat de coure en terrossos.  S'aplicava a la vinya amb la sulfatadora i servia per mantenir els pàmpols del cep sans de la malaltia anomenada cendrosa. També coneguda com l'oïdi, malura blanca o Mildiu.

Una mica més de corriol i camí ample i arribem al grup de Tines de L’Escudelleta, que són onze. Aquí ja hi veiem sales més grans que permetien posar la premsa a dins per exemple o potser també menjadores pels animals. Les tines solen ser diferents dins de cada grup doncs moltes vegades no eren del mateix propietari o parcer o arrendatari. També s’adaptaven les construccions al relleu del terreny. Més endavant trobem les tines del Ricardo, que són sis, a tocar del Torrent del Flequer, aixecades sobre la llosa de roca de la llera del torrent. Alguna ha
perdut la teulada. Excepte al grup de les Tines del Tosques veiem que a les teulades tapades amb pedruscall i terra per donar-li més solidesa no hi ha o no queden lliris silvestres (Iris Lutescens) o lliri blau, també anomenats sords, que s’hi plantaven per lligar amb les seves arrels i mantindre la coberta en bon estat tot l’any. Observem també l’interior de la majoria de tines folrades amb cairons una mica corbats (peces de ceràmica cuita) envernissats.

Seguirem per ample i repassada pista un tros riera amunt i més endavant la creuarem per enfilar-nos per corriol entre feixes i antics horts fins arribar al Mas de Can Flaquer. Aixecat sobre un contrafort rocós, d’aquest mas, les primeres dades fan referència al cadastre de 1735, es probable que la primera edificació fos anterior a aquesta data. Sabem que el primer propietari es deia Flequer i el nom del mas no ve de fleca, tot i que es veu que hi havia un forn
de pa molt gran que va subministrar-lo molts anys per la contrada. Aquí hi trobem tres tines rodones i una de quadrada adossada a la casa. Potser n’hi ha alguna altra d’adossada a la casa pel que hem llegit. Normalment les tines rodones són les més antigues i les quadrades les més modernes. La teulada de les quadrades es feia amb bigues de fusta quasi sempre de roure, això fa que moltes hagin perdut la teulada amb el pas dels anys. Les lloses de les tines rodones han resistit millor el pas dels anys. El fet d’agrupar les tines fins i tot als masos (on també tenien diferent propietari) venia per millorar i agilitzar el transport dels caldos i sobretot per protegir el producte dels robatoris, així era més fàcil la vigilància, si estaven agrupades.

Deixem Can Flequer per bona pista de baixada i encara trobarem quatre tines més, les anomenades del Camí del Flequer, alguna ensorrada. Seguirem sempre pel marge dret del torrent i per pista i des de l’altra banda tornarem a veure els grups de tines que hem visitat de pujada, ara amb vista aèria algunes. Encara passarem al costat d’una altra barraca quadrada. En total hem vist unes 31 o 32 tines de les que hi ha a tota la contrada. Només ens queda un
trosset més i ja som a l’aparcament.

Detalls de l'activitat

• Sortida: Atenció!!! A les 7:00 des de l’aparcament Nord de les esglésies de Sant Pere, a tocar de la rotonda del passeig 22 de Juliol (carrer de l’Arquitecte Puig i Cadafalch).
• Desplaçament: amb cotxes particulars, el cost es repartirà entre les/els ocupants.
• Recorregut: uns 8,8 km.
• Desnivell: uns 230 m.
• Horari amb parades: 5 h aproximadament.
• Dificultat: fàcil per persones avesades a caminar per la muntanya.
• Inscripcions: al formulari adjunt o al punt d’atenció al soci del CET.
• Recomanacions: portar roba i calçat adequats, bastons per caminar (qui en necessiti) beguda i esmorzar.
• És obligatori que totes les persones participants disposin de l’assegurança de la FEEC vigent, 2026. Qui no la tingui podrà venir igualment a la sortida, només cal contractar l’assegurança per un dia en fer la inscripció.
• El fet d’inscriure’s a aquesta activitat suposa l’acceptació de les directrius donades pels responsables de la sortida.
• Per tal de respectar la natura, guardem i emportem-nos a casa per reciclar, els mocadors que fem servir per la nostra higiene personal i fins i tot les pells de taronja i plàtan. Evitem sobretot embrutar la natura.