Descobrir el Ripoll

Anirem cap a la carretera de Sant Llorenç Savall, la B-124, que és la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès, fins el quilòmetre 12,3, on deixarem els cotxes a l’aparcament de l’antiga Àrea d’Esplai de les Arenes, ara en desús.

El Ripoll neix al sot del Galí, a la serra de Granera, al municipi de Sant Llorenç Savall i desguassa al Besós. Avui farem tota l’excursió al terme municipal de Castellar del Vallès i al límit oriental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que en aquest punt és el propi riu. Creuem el Ripoll i podem anar a veure una barraca de vinya restaurada i ben conservada. Seguim per pista pel marge esquerra del riu fins a la Font de la Boixa, que nomalment raja i aboca l’aigua a una bassa.

Passem a la vora d’una altra barraca de vinya i arribem a la carretereta que ens durà fins la petita urbanització de les Cases de les Arenes. Per aquí transcorre el GR-173. Veiem a l’altre cantó del riu i la carretera el Mas de l’Illa. El nucli de les Arenes es va formar al voltant de l’antiga masia de Can Barceló. Diverses torres modernistes, molt ben integrades al paisatge conformen aquest raval. La majoria d’aquests habitatges amb ornamentació modernista daten de principis del segle XX. Durant la guerra civil moltes d’aquestes cases foren refugi de nombroses families provinents d’Espanya.

Deixem les cases i seguim cap el nord pel camí del Barceló, trobant la Font Rodona, la Font del Romaní i la Font de l’Espígol, les darreres amb basses incloses. Aquestes fonts eren lloc de passeig i esbarjo dels estiuejants de les Cases de les Arenes. La font del Romaní i la de l’Espígol foren construïdes el 1917 i restaurades el 2010.

Seguim a la vora del riu i podem veure la forta erosió de l’aigua al llarg dels anys sobre la roca de la llera fent uns sorcs i gorgs singulars. Travessem el Torrent del Castelló, afluent del Ripoll. Més amunt passem al costat d’una cinglera amb alguna balma a la part baixa excavada també per l’acció de l’aigua i el vent. Si parem molta atenció es poden veure a l’aigua crancs de riu americans que són una espècie invasosora. Després i on hi hi havia camps de conreu hi trobem les basses dels horts de Can Barceló. Seguidament trobem la Font del Barceló, la Font del Carner i la dels Avellaners.

Desfem un tros de camí, creuem el riu i al tornar-lo a creuar després d’una pineda, ja veiem la Mandonguilla del Ripoll, un singular roc rodó al costat del riu. Un pèl més enrere i creuem altre cop el riu pel gual de la Font del Plàtan, seguim per pista un tros i creuem la carretera. La resta d’itinerari ja el farem per sobre i a ponent de la carretera i pel GR-171-1, en direcció sud.

Desseguida arribem a l’Ermita-Capella de la Mare de Déu de les Arenes, prou ben conservada i actualment en desús. Potser obre un diumenge al mes i un cop l’any s’hi fa un aplec.

Formava part de la parròquia de Sant Feliu del Racó. La documentació de l'església data del segle XII. L'any 1126 es troba com a obra dels Monjos de Sant Llorenç del Munt. Hi ha constància d’haver-hi residit cinc ermitans a la casa adossada a la Capella.

Deixem els plans de l’ermita per pista i baixant un tros pel Torrent del Sot de Matalonga agafem un corriol que passa per sobre del Mas de l’Illa, que ja hem vist abans des de l’altre cantó de riu. Masia construïda entre els segles XII i XV. Actualment té activitat.

El corriol ara més estret, planejant i penjat per sobre de la carretera ens durà a passar pel costat de la Masia del Sabater Vell, bastant malmesa en la seva conservació. Masia documentada al segle XVIII, però probablement d’origen medieval. Es considera que pot ser molt més vella que la veïna masia de l’Illa. Després de quaranta anys sense explotar les terres, l'any 2010 es va posar en marxa un projecte per reconvertir la finca en una explotació ecològica. Fem quatre passes més i ja sóm als cotxes.