Lo Feixà de Mu

Aquest cop anem cap a Camarasa, deixem la carretera de Tremp i anem cap a l’aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa. Veiem la presa i la Central Hidroelèctrica de Camarasa i també les d’Alòs de Balaguer.

A la mateixa presa d’Alòs comença una llarga passera de ferro que ens portarà pel Congost del Mu fins a trobar una cruïlla de camins i agafem el que puja fent ziga-zagues suaument muntanya amunt. Arribarem a unes torres d’alta tensió i després girarem cap a llevant per enfilar-nos per un corriol més dret cap a l’altiplà del Tossal de Sant Jordi i el Mu.

Fa estona ja hem deixat els pins i ara el paisatge el formen el garric, més garric, uns quants boixos i alguna alzina. També algunes flors de temporada. La geologia és calcària en tot el recorregut. Aquí dalt trobem restes de construccions que semblen de la guerra i de pastoreig segurament. Anirem vorejant els penya-segats, a voltes molt arran de la timba, per un camí molt entretingut, sempre acompanyats del garric i els boixos.

A baix veurem el Segre que ha tallat el paisatge al llarg de milers d’anys. Després d’una bona estona passem per un pont de roca a tocar del cingle i seguidament farem els darrers trams de rocater per dalt de lo Feixà per intentar anar trobant la baixada una mica fitada per pedregars i tarteretes. A mesura que anem baixant la forta pendent hi ha més boixos i més alzines també. Arribem a uns camps, que ja veiem des de dalt i a una pista que baixa fins al costat mateix del Segre. Anirem seguit per la vora sud i esquerra del riu, tot per pista fins arribar a la font de benvinguda del poble enfilat d’Alòs de Balaguer. Si anem bé de temps podriem pujar optativament al castell d’Alòs de Balaguer.