Sortida a les Refardes: camí, masia i pantà, al terme de Mura.

Començarem deixant la C28, al Palà, on ens desviarem a l’esquerra per creuar-la. El pas està indicat al terra amb pintura vermella i hi ha uns indicadors que informen de la direcció a la urbanització de la Creu.

Sortida col·lectva per anar a visitar una de les fagedes mes properes a Terrassa, la coneguda Sauva Negra. Es un espai natural protegit (PEIN) de dimensions reduides (110 ha) compartit per dues comarques,el Moianès i l’Osona). Es una representació del paissatge subhumit de l’altiplà del Moianés, clarament eurosiberiana, com ho es la fageda. A més del faig (Fagus sylvatica) hi podriem veure: l’alzina, l’auró blanc, l’auró negre, el blada, el freixe de fulla gran, la moixera, la moixera de pastor, el pi roig, la pinassa, el roure de fulla gran, el roure martinenc, el til·ler de fulla petita. En la ruta mes llarga visitarem el Castell de la Popa. Tots plegats esmorzarem a la font de la Sauva Negra.

Amb experts en arquitectura urbanística, de l'associació Fons de Defensa Ambiental, de l'ADENC i doctorands del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Aquestes conferències - debat seran els dies 2, 8 i 16 de febrer i 1 i 9 de març a les 19.00 h a la sala Àngel Casanovas del Centre Excursionista de Terrassa, obertes a tothom i gratuïtes.

Sortida al Moianès, a la riera del Gai, per veure-hi el Lliri de neu, Fadrins, Llàgrimes de Sant Josep, o Viola d’hivern que són els noms populars amb els que es coneix el Galanthus nivalis. Aquesta planta pertany a la família de les Amaril·liacies, com els narcisos i altres plantes bulboses. La trobarem en prats propers a la riera del Gai, a les clarianes que trobarem pròximes al bosc de ribera. Floreix a vegades en grups de plantes bastant nombrosos i en aquesta època de l'any quan els arbres de ribera no tenen fulles i deixen passar suficient llum del sol per què pugui florir aquest petit lliri. Seguirem pujant per la riera fins a la font de la Gargota tot observant la vegetació de ribera que aquí està formada per uns pollancres molt grossos i també veurem bastants avellaners, algun auró i, potser, també algun freixe, tot i que sense fulles no són fàcils d’identificar. Després desfarem el camí fins als cotxes. 

Visita col·lectiva a la població de Narcissus poeticus del Parc Natural de Sant Llorenç del munt i l’Obac

Matinal de no caminar gaire peró si de mirar, fotografiar i intentar d’identificar les plantes i, sobre tot, aprofitant la presència de l’Eduard Vives, provarem de posar nom als insectes que anem trobant. Si algú disposa de guies d’identificació, estaria be que les pogues portar.  podeu baixar-vos un PDF per ajudar a identificar els coleopters floricoles. Per a les papallones recomanem una mini guia (fulletó) amb il·lustracions de Toni Llobet i text de Constantí Stefanescu de l’editorial Oryx i per la resta d’insectes i també plantes és molt interessant disposar de la Guia il·lustrada de la Flora i Fauna de Sant Llorenç del Munt i l’Obac de l’editorial Brau, il·lustrada per en Toni Llobet i els textos de Vicenç Bros. Des de Can Solà del Racò anirem pujant cap a can Torres observant les plantes, flors i insectes. Si arribem a can Torres prou d’hora, podrem visitar, a més de l’alzina de Can Torres (actualment, segons el seu perímetre es la segona alzina mes grossa del parc) podrem veure també l’alzina jove de can Torres, l’alzina vella de Can Torres i una alzina surera. Seguidament desfarem el cami per arribar als cotxes a temps de tornar a dinar a casa.

Com cada any per aquestes dates farem la sortida de cap de setmana, com a cloenda de les activitats del curs 2022-2023 de la vocalia de Botànica de la secció de Ciències Naturals del CET. Aquesta vegada anirem a Andorra, el país dels Pirineus. Per gaudir de la natura, els paisatges, la flora i la fauna d’aquest petit país fronterer amb Catalunya.

Pel seu gran nombre de plantes i la seva considerable extensió, el Jardí Botànic de Marimurtra és la col·lecció de planta viva més important de Catalunya i una de les més destacades d'Europa. Cada any atrau un bon nombre de visitants, seduïts per un espai de lleure i contemplació únic al peu del Mediterrani. Ubicat a Blanes, aquest jardí històric destaca per l'abundància de cactus i de vegetació mediterrània, tot i que també s’hi pot veure una gran varietat de plantes provinents de tot el món (compta amb més de tres mil espècies). Durant el recorregut, el visitant gaudirà de la gran riquesa botànica així com dels bells racons de descans, les fonts d'aigua potable, el llegat arquitectònic (la casa biblioteca Carl Faust i el templet de Linné) i els miradors amb espectaculars vistes sobre el Mediterrani. El jardí va ser creat per l’industrial alemany Carl Faust el 1924. Va completar la seva afició naturalista amb la posada en marxa de l'Estació Internacional de Biologia Mediterrània, pionera a l’Estat. Més enllà del seu gran interès paisatgístic, actualment la institució segueix el camí marcat pel seu fundador, fent una tasca activa en la conservació, la recerca i la divulgació en el camp de la botànica.

Observació de la migració d'ocells i papallones al turó de Montcada. Activitat organitzada conjuntament amb l'associació ACER.

Aquest dissabte anirem a visitar una sèrie de fonts de la vila de Mura: font de l’Era, font del Formatget, font del Foradot, font de la Coma, font de la Mascarosa i la font de la Noguera. Segur que n'hi ha que ragen perquè no s’han assecat en tot l’estiu. Tot i que potser no hi trobarem gaires plantes florides, segurament en podrem anar anomenant algunes. També veurem la diferència entre les plantes de ribera i les de les fonts. I, potser, podrem observar alguna raresa del massís!

Ruta bastant planera. Comencem a tocar del convent del pla de l'Espinal on deixarem els vehicles. A pocs metres tenim el faig del pla de l'Espinal. Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006, fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar-hi. De les seves fages, els fruits del faig, se n'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor hi viu un gran nombre d'invertebrats, dels quals se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). Si tornem enrere, a buscar el camí principal, trobarem algunes Sequoies (Sequoidendron giganteum). Es tracta d'un arbre propi d'una regió molt petita de la Sierra Nevada Californiana. Aquesta espècie pot tenir una edat que pot superar els 1500 anys. Amb una altura de 120 m i un diàmetre del tronc de 12 m és un gegant dels arbres. Des de mitjans del segle XIX es va plantar a molts llocs d'Europa. La seva escorça és esponjosa a diferència de la seva fusta que és molt dura i resistent. Seguim per la pista i a pocs metres trobarem el faig Gros d'en Maçaners. Exemplar de faig situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada a les branques superiors. La base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006, fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Una mica més endavant deixem la pista i ens endinsem a la dreta cap a una clariana fruit d'unes estassades (2016, 2017 i 2018). Ha quedat un petit bosc de roures de fulla gran. Arribarem a la font d'en Maçaners i tornarem travessant la fageda cap al convent.

La Vall d’Horta passa per diferents masies situades a banda i banda de la seva riera, que neix a la font de Llor i s’uneix al riu Ripoll just al principi de la vall. Les masies que es troben durant el seu recorregut són de la Roca (havia tingut un molí fariner, una teuleria, les Oliveres, la Muntada (escola de natura i les vinyes de 5 Quarteres), el Marquet de les Roques i, també, diverses cases més actuals com Can Ton o el Rossinyol. Més amunt cap al final de la vall hi ha can Brossa (antic restaurant i avui dia un espai de meditació i relaxació), el Romeu (senyorial, amb la seva casa de masovers i actual es lloga per estades vocacionals), la Pregona o el mas d’Agramunt ja pujant al castell de Pera. (és un dels miradors de la vall). La presencia de tants masos en una vall tant petita, és a causa de l'aigua. La vall d’Horta s’anomena així perquè antigament era una vall molt fèrtil amb aigua abundant provinent del torrent de la font de Llor i del torrent de Pregona, i permetia que totes aquestes masies poguessin cultivar horts, és a dir, el cultiu de regadiu estava estés al llarg de la vall gràcies a un sistema de rescloses, canals de reg i basses.

A més d’observar la flora pròpia d’aquest sector de la vall del Segre, la sortida ens permetrà visitar un dels museus més interessants de la zona, dedicats a les troballes de jaciments paleontològics, concretament de dinosaures. La visita al museu serà guiada pel geòleg Josep Peralba, un dels primers descobridors de nius d’ous de dinosaure i fundador del museu, que ha dedicat bona part de la seva vida professional a les tasques de descobriment, estudi, protecció i preservació dels jaciments. En aquest petit museu s’escenifica el període de finals del Cretaci, quan els dinosaures estaven escampats per tot el planeta. Així mateix, trobarem plafons explicatius de les principals hipòtesis de la seva extinció sobtada, entre les quals destaca les conseqüències de l’impacte d’un gran meteorit. En acabar la visita anirem en cotxe fins a un dels jaciments més importants, situat als voltants de la localitat. Cal recordar que tota aquesta zona, que inclou els municipis de Coll de Nargó, Isona i Conca Dellà, és un dels llocs de referència mundial pel que fa al món de la paleontologia i més concretament, dels dinosaures. L’inici de les investigacions daten de l’any 1885. Malauradament, com molt bé ens explicarà en Josep Peralba, alguns dels jaciments han estat objecte d’espoliació i d’intents directes de destrucció. En aquesta mateixa sortida també podrem visitar la interessant església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó, edifici d’influència llombarda de nau única amb coberta de volta de canó. Així mateix, també podrem informar-nos i tenir una idea bàsica de la geologia d’una de les zones de més interès de tot el país pel que fa a la tectònica.

L’itinerari passa pel costat de camps de conreu i canals plens de vida. No és difícil descobrir algun martinet blanc entre les canyes o algun blauet volant sobre l’aigua.  A la platja hi ha llacunes litorals amb vegetació adaptada a la forta salinitat i una interessant fauna ornitològica. Potser trobarem alguna sorpresa en forma d’orquídea. Al mar podem observar aus marines, com mascarells, gavines corses, baladrigues..., i amb molta sort algun cetaci.Als edificis dels Carrabiners i del Semàfor augmenten les possibilitats de trobar rèptils com sargantanes, dragons.

Començarem l’excursió a la Torre de Mossèn Homs, on deixarem els cotxes, esmorzarem i farem un recorregut pel fons del Torrent de la Grípia, per observar i fotografiar tots els insectes que anem trobant.El Torrent de la Grípia, de 6 km de longitud, neix en la confluència dels torrents de Sagrament i de les Monges, prop de Matadepera, i travessa de nord a sud el sector est del municipi de Terrassa. El seu recorregut transcorre paral·lel al torrent de la Betzuca amb el qual conflueix a l’entrada de Sant Quirze del Vallès.La Torre de Mossèn Homs, o Doms, acull actualment l’escola de Hostaleria, i a l’era hi ha la capella del Sagrat Cor. Una vegada fetes les explicacions del lloc on iniciarem la ruta Entomològica-Botànica, en la que ens farà de guia l’Eduard Vives.Veurem nombrosos peus d’aloc (Vitex agnus-castus), repassarem les plantes i arbres que poden contenir insectes per tal d’observar-los i fotografiar-los. Si fa un dia amb sol veurem nombroses papallones i diversos insectes voladors.

Farem una volta a la Platja dels Muntanyans (fauna i vegetació), Estanques del Sol i Clarà, Estanques del Saler i les dunes.Els Muntanyans és un espai natural de Torredembarra circumscrit a l’àrea protegida Platja de Torredembarra i Creixell. Inclosa a la vegada en una platja de set quilòmetres de longitud compartida amb les poblacions de Creixell i Roda de Berà. El seu principal valor és el de conservar ecosistemes (dunes i maresmes sobretot) ja desapareguts a pràcticament tota la costa catalana.Una platja natura de sorra no és el que ens imaginem: un desert higiènic de vida i restes vegetals i animals Una platja natural ha d’estar “plena” de restes d’algues i petxines arribades de la mar, de crancs, d’escarabats piloters i d’altres insectes, de bolets, d’amfibis, de rèptils, de mamífers, d’ocells ... I plena d’unes plantes molt especials.

Avui visitarem els Aiguamolls de l'Empordà una de les principals zones humides de Catalunya, juntament amb els deltes de l’Ebre i el Llobregat.( que el passat mes de maig ja vàrem visitar).Situats a la plana empordanesa, entre els desembocadures dels rius Fluvià i Muga. En un espai caracteritzat pels cursos fluvials actuals, les antigues desembocadures dels rius, i els sistemes de canalització i rec dels conreus que històricament s’han donat en aquest lloc ric en aigua dolça.El parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà va ser creat el 28 d’octubre de 1983. Té 4.729 hectàrees de parc natural. Inclou 824,54 he de la reserves naturals integrals (Els Estanys, Les Llacunes i l’Illa de Caramany) i 9,28 he. de la reserva natural parcial Illa de Caramany.

L’Espai Natural de l’Estany de Sils, és un dels més importants de la Catalunya interior; conté una gran varietat d’hàbitats com zones humides, prats inundables i boscos de ribera.  

Aquest mes farem la sortida prevista per el mes de març ajornada per la climatologia, (excepcionalment 1ra. Setmana de mes).   Farem una ruta  en “verd”. Espinelves està situat dins del bosc més gran de Catalunya, a la zona del Montseny-Guilleries. És una zona amb fresques arboredes, aigües netes i aires purs. Anirem a visitar l’Arboretum Masjoan (visita audioguiada), un lloc amb uns arbres molt especials, per les seves característiques i alçaries. Actualment al Masjoan hi ha la major concentració d’arbres monumentals de Catalunya, declarats com a patrimoni natural per la Generalitat. Després anirem a fer una circular per l’entorn del poble: font de Parcet, i les masies que anirem trobant al llarg del camí.  

Andorra el país dels Pirineus aquest any anirem a descobrir nous indrets, des de la vessant florística, ens convertirem  en part del bosc, dels camins, compartint la vida amb els animals i les flors que viuen a la zona, en comunió amb la natura i sobretot en la bona companyia de tots/es.

Començarem l’itinerari a peu des de les proximitats del santuari de Falgars. Per arribar-hi caldrà anar per la C-16 i, a l’alçada de Guardiola de Berguedà, agafar la carretera que s’enfila fins al pintoresc poble de Sant Julià de Cerdanyola. Des d’aquí, una pista forestal asfaltada arriba fins al santuari. El camí remuntarà la part alta del rec de Vallfogona i continuarà per la baga de Fra Jaume, pel Serrat del Mig, pel Clot Bullidor  i pel Prat Xispedor, fins arribar als peus del cap de la Baga de Fontanals i la Roca del Catllaràs.    Aquest massís està situat al nord-est de la comarca de l’Alt Berguedà, al sud de la serra del Moixeró. El riu Llobregat el separa de la serra del Moixeró al nord; els seus dos afluents, l’Aritja i el Merdançol, i el torrent de Solls, el separen dels Rasos de Tubau a l’est. Per l’interior del massís del Catllaràs la circulació d’aigua és més aviat subterrània a causa de la naturalesa calcària del territori.  El relleu és, en  general, bastant abrupte ja que l’erosió sobre un terreny calcari, ha format cingleres i monòlits. La part superior, però, és més aviat planera i farcida d’espectaculars formacions rocoses. Aquí és on trobem els cims més alts: el cap de la Baga Alta (1759 m), el cap de la Baga de Fontanals (1743 m) i el roc de la Clusa (1739). Els turons presenten una morfologia més aviat  suau i arrodonida. La dels contraforts, en canvi, és més escarpada. La ruta se situa al vessant septentrional de la serra. La diferència d’alçades afavoreix la diversitats d’ambients. En aquest sector, concretament, predominen les pinedes de pi roig i, en les cotes més elevades, el pi negre. També s’hi pot trobar alguna roureda de roure martinenc o alzinars pels vessants més assolellats i fagedes amb boixos pels més obacs. Els boscos s’alternen amb clarianes i prats, on trobarem més varietat de plantes. La flora de la serra del Catllaràs és singular per la presència de plantes pirinenques en cotes baixes, com la flor de neu (Leontopodium alpinum) i d’espècies poc freqüents i, sobretot, per la varietat d’orquídies, entre les quals destaca, per la seva raresa, la Cypripedium calceolus.