Les Cabanes d'Aspa

Una ruta cap al sud-est per endinsar-nos en la comarca del Segrià, un paisatge únic de camps de secà, un terreny pla trencat per turons baixos i travessat pel riu Set. Presumeix d'un important patrimoni paisatgístic d'arquitectura tradicional de pedra seca, un paisatge distintiu modelat per l'home pedra a pedra, amb construccions rurals que es fonen amb l'entorn, com ara cabanes amb volta, cisternes, terrasses, refugis... construïts com a habitatges de camp durant les èpoques de més activitat de l'any. El nostre objectiu és descobrir algunes d'aquestes estructures.

Des de la Universitat de Lleida anirem a trobar l'antiga carretera d'Albatàrrec, i a l'albercoc del Tòfol, en direcció a l'aeròdrom d'Alfés. L'aeròdrom és un espai de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Anem al polvorí de l'aeròdrom, un dels pocs perfectament conservat, però no hi podrem entrar perquè està tancat.

Ens dirigirem cap a Aspa, a la riba esquerra del riu Set. En aquesta regió, trobem algunes de les construccions de pedra seca. A la Plana d'Aspa, hi ha diverses cabanes. Una, amb un pi al costat, és molt semblant a la que ja haurem vist, però aquesta està més ben conservada i té una cisterna per recollir aigua. Seguint el camí, trobem una altra cabana amb dos pins, un a cada costat. A l'interior, té dos armaris i també una cisterna que recull l'aigua de pluja d'una gran roca plana. Encara veurem una altra barraca aquí a Colomers, més gran que les anteriors, també adossada a una terrassa i amb un arc de mig punt, durant el trajecte en veurem fins un total de 9 construccions. 

A la Carrerada del Sant Esperit, on trobem l'última barraca enmig d'un camp. Té planta circular amb falsa cúpula, amb una petita porta d'arc en angle. La teulada està mig esfondrada, però l'interior està bé. Tornem a Lleida.