Bicicleta

Per tancar la temporada de sortides dels dijous amb el BiciCET, hem escollit una comarca poc coneguda de la nostra geografia, el Lluçanès. Sortirem de l’aparcament de Sant Boi de Lluçanès, desprès d’haver fet un café a Cal Met, anirem cap a la Masia del Vilar(1), al seu interior hi ha el retaule de la Capella del Vilar; sols podrem gaudir de la seva magnificencia des de l’exterior. Seguirem uns tres-cents metres fins arribar a l’indret on gaudirem del que en queda, del Roure de la Senyora(2). Retornem cap al Poble per un altre camí, el passarem de llarg per dirigir-nos cap a Sobremunt, des d’on podrem veure el Pedraforca, el Cadí, la Serra del Verd… ara ja en baixada, prendrem la vall de la riera de Sorreig(3), fins a una desviacio que ens aproparà al Gorg Negre i el Salt del Cabrit; haurem de deixar les bicis i baixar uns metres per arribar-hi. Retornem a les bicis, i ara en pujada mantinguda, ens dirigirem cap a Sant Bartomeu del Grau; des d’aquí, ara sí, gaudirem d’una llarga baixada fins a Olost. Ja se sap que l’alegria no dura mai a casa dels pobres… haurem de tornar a fer camí de pujada, suau, fins arribar a la font de la Prada(4) als voltants de Sant Boi, reprendrem el camí per travessar el poble,  fins arribar a l’Església de Sant Boi, on al seu interior s’hi pot contemplar un magnífic retaule(5), a veure si trobem el mossèn i ens el pot ensenyar. Pedalem els pocs metres que ens queden fins la plaça, on els que vulgueu, us podreu abastir de magnífiques coques i pa cuïts a la llenya, del Forn de Cal Pujals(6). Per els que vulguin, podrem celebrar el “fi de curs” amb un dinar al restaurant la Mercè(7), us esperem a tots. (1)  (2)  (3)  (4) (5)  (6)  (7) 

Una ruta cap al sud-est per endinsar-nos en la comarca del Segrià, un paisatge únic de camps de secà, un terreny pla trencat per turons baixos i travessat pel riu Set. Presumeix d'un important patrimoni paisatgístic d'arquitectura tradicional de pedra seca, un paisatge distintiu modelat per l'home pedra a pedra, amb construccions rurals que es fonen amb l'entorn, com ara cabanes amb volta, cisternes, terrasses, refugis... construïts com a habitatges de camp durant les èpoques de més activitat de l'any. El nostre objectiu és descobrir algunes d'aquestes estructures.Des de la Universitat de Lleida anirem a trobar l'antiga carretera d'Albatàrrec, i a l'albercoc del Tòfol, en direcció a l'aeròdrom d'Alfés. L'aeròdrom és un espai de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Anem al polvorí de l'aeròdrom, un dels pocs perfectament conservat, però no hi podrem entrar perquè està tancat.Ens dirigirem cap a Aspa, a la riba esquerra del riu Set. En aquesta regió, trobem algunes de les construccions de pedra seca. A la Plana d'Aspa, hi ha diverses cabanes. Una, amb un pi al costat, és molt semblant a la que ja haurem vist, però aquesta està més ben conservada i té una cisterna per recollir aigua. Seguint el camí, trobem una altra cabana amb dos pins, un a cada costat. A l'interior, té dos armaris i també una cisterna que recull l'aigua de pluja d'una gran roca plana. Encara veurem una altra barraca aquí a Colomers, més gran que les anteriors, també adossada a una terrassa i amb un arc de mig punt, durant el trajecte en veurem fins un total de 9 construccions.  A la Carrerada del Sant Esperit, on trobem l'última barraca enmig d'un camp. Té planta circular amb falsa cúpula, amb una petita porta d'arc en angle. La teulada està mig esfondrada, però l'interior està bé. Tornem a Lleida. 

Ruta circular per les comarques del Pla d’Urgell i la Segarra, resseguint la Vall del Riu Sió, travessarem 18 poblets encissadors, i gaudint del ric patrimoni històric i arquitectònic d’aquestes contrades, en un moment en que trobarem els camps de cereals que comencen a daurar. L’església de Sant Salvador (1) a Tarroja de Segarra (2), segons sembla, aqui va nèixer en Cristòfor Colom; passarem a tocar de l’ermita de les Santes Masses de Sedó (3); l’esgésia de Sant Mateu i el Castell d’Hostafrancs a Hostafrancs (4); seguirem cap a l’ermita I cementiri d’Hostafrancs; anem cap a Concabella amb el seu Castell (5) i seguirem cap a les Pallargues amb el seu magnífic Castell (6) de la primeria del S.XI; arribarem a Castellnou d’Ossó (7), el punt més allunyat del nostre recorregut. Arribarem a Ossó de Sió, i seguirem cap a Pelagalls I la seva església de Sant Esteve (8), amb les tombes íberes; girarem vers el sud per arribar-nos a les restes del camp d’aviació republicà i els seus búnquers; i ara, ja de tornada, girarem vers l’est cap a la Prenyanosa, per refer part del camí que hem fet a primera hora, i tornar al punt de partida, on els que ens quedem dinar, en Jaume ens tindra preparada una bona brassa.   (1) (2) (3)   (4) (5) (6) (7) (8)  

Sortida circular, amb inici i final a Solsona. Passarem per les ruines del Castell de LLadurs, i l’església de Santa Maria, on hiu ha un bon mirador que ens permet veure el Montseny, el Montcau, Montserrat i a l’altre banda el Montsec, la Serra d’Aubenç… Baixarem dirección a Solsona per la Costa de Caballol, i ens desviarem  cap a Olius, on podrem gaudir del cementiri “gaudinià”, i amb sort, ama la cripta prerrománica de Sant Esteve. Seguirem baixant, ara en direcció al pantà de Sant Ponç, el travessarem per sobre de la presa, i ens enfilarem pel GR-3 cap a la C-55, on primer per pista i després per sender, retornarem al punt de sortida desprès d’haver recorregut uns 42km i poc mes de 570m de desnivel positiu.

Sortirem de Torà per endinsar-nos a la vall gairebé inèdita del riu Llobregós, un racó poc conegut i sorprenentment verge de la comarca de la Segarra.  Resseguint el curs del riu, pedalem entre camps oberts d’ametllers que estan esclatant en flor, i tenyeixen el paissatge de blanc I rosa en aquesta època de l’any. El recorregut ens porta pel pont del Diable, l’església de Sant Salvador de Vilalta, l’ermita de Sant Jaume de Granollers i el Castell de Vicfred, i des d’aquí, ja anirem de tornada cap a Torà. Són uns 51km, amb desnivell positiu acumulat d’uns 590m, que ens regalen natura, silenci i horitzons amplis; en definitiva una pedalada per gaudir de la geografia ondulada de la comarca i de la bellesa efímera dels ametllers florits en aquesta primavera que ja ens arriba. Ens veiem a Torà.   1)  2)  3)  4)   

Sortida on podrem gaudir dels colors de primavera i de punts d’interès com l'aqüeducte de Vilallonga i l’ermita de Sant Cristòfol. Sortirem de Llambilles baixant per la via verda en direcció a Sant Feliu de Guíxols. Passat Cassà de la Selva entrarem a Les Gavarres i ens arribarem a la Masia i a l'aqüeducte de Vilallonga. Per acabar, després de la darrera pujada, ens arribarem a l'ermita de Sant Cristòfol.

Aquest any estem tenint un episodi de pluges continuades, que han aconseguit recuperar aqüífers i aigüamolls “perduts”, un d’ells és l’estanyol d’Espolla, prop de Banyoles. Curiosament, i gràcies a aquest fet, s’ha donat el fet que un petit animaló del “Permià”, el Triop*, d’aproximadament uns 250 milions d’anys, eclosiona quan les condicions li són favorables, i ara es donen. Be, en Narcís Serrat ens ha passat una proposta força interesant, anar a fer la volta a l’estany de Banyoles i l’estanyol o platja d’Espolla, amb l’intenció de veure aquests petits animalos i, a l’hora, gaudir de la primavera incipient que ja esclata, tenint el massís del Canigó curull de neu, de fons.

Ens trobarem a Puigdàlber (1), oficialment el municipi més petit de Catalunya, amb tant sols 0.4 km; el lloc de trobada, al costat del camp de futbol, mireu les coordenades. Sortirem del municípi en direcció oest, per anar Cap a Grabuac (2), girarem vers el nord en direcció a Guardiola de Fontrubí, que travessarem dirigint-nos cap a l’oest en direcció a Torrelles de Foix (3). Aquí pararem a esmorzar. Reprendrem la marxa, per arribar-nos a les Fonts de les Dous (4); desfarem el recorregut que ens a dut a les Fonts, per dirigir-nos cap a Sant Martí Sarroca (5), i gaudirem contemplant el conjunt monumental de la Roca (6), format pel Castell (7) d’orígen islamíc, i l’església de Santa Maria (8). Deixarem el turó de la Roca, en direcció sud, posteriorment virarem al nord, i hem de parar ATENCIÓ per creuar la BP-2121. Prendrem direccional cap al nord, fins arribar a les anigues guixeres (9), convertides ara en els Pèlags de Vilobí del Penedès (10), o el Parc dels Talls, que rodejarem per arribar al seu nucli urbà. Ara ja som a tocar de Grabuac, tant sols ens queda desfer el camí fins a arribar de nou a Puigdàlber, on ens esperen els cotxes.  (1) (2)  (3)  (4)  (5)  (6)  (7)  (8)  (9)  (10)   

Aquest recorregut circular de 36 km ofereix una experiència única resseguint part del riu Fluvià i la costa mediterrània. La ruta és una combinació de paisatges diversos que reflecteixen la bellesa i la varietat de la comarca.

Ruta que surt d'Altafulla i resseguint el riu Gaià ens portarà als pobles de la Riera de Gaià, La Nou de Gaià, Vespella de Gaià i Salomó. La tornada la farem passant per la Pobla de Montornès i Torredembarra. La ruta, de 40 km de recorregut i un desnivell acumulat de 500 m, transcorre en bona part per pista i algun tram de carretera. Podrem visitar el Plàtan de la Plaça de la Riera de Gaià, arbre monumental que va ser plantat el mateix dia del naixement del rei Alfons XIII, és a dir, el 17 de maig de 1886, el conjunt monumental de Vespella, el nucli antic de Salomó, el castell de Montornès i el Santuari de la Mare de Déu de Montornès.

Sortida circular que comença als peus del massís de Montserrat, pasant per la Vinya Nova s’enfila cap a Can Masana i el Bruc, per baixar tot seguit pels boscos del Solà i de Cal Soteras, fins arribar a Ca n’Aguilera prop de Piera. Tot seguit, ens dirigirem cap a Pierola, travessant el Bosc de Can Martí; aquest cop ho farem entre vinyes, boscos i algún mas mig perdut, per finalment arribar a la casella de sortida, despres d’haver recorregut prop de 40 km, amb un desnivell acumulat de poc més de 900 m.  

Aquesta sortida ens durà per uns indrets, no massa coneguts, del baix Berguedà. Des de Casserres, anirem cap a Serrat de Madrona, la Capella del Roseret (1), i Santa Maria de Merola (2), passant pel Bolet de Pedra (3), i l’església vella de Santa Maria de Merola. D’aquí en endavant, remuntarem fins a Viver, i ens aproparem a veure les tombes antropomorfes (4) que hi ha a tocar; ens adreçarem cap all Castellot de Viver (5) i la seva necropoli (6); ens enfilarem al cim del Montbordó i anirem cap a Sant Joan de Montdarn (7), passarem del Roc de la Mel (8), per arribar poc desprès, a l’impresionant “cafè de les Set Portes (9)”. D’aquí a la nostra destinació, tan sols en queden uns tres quilometres, i si voleu, ens podrem entaular al Cafè de la Plaça, i brindar pel Nadal que ja tenim a tocar. 1-  2-  3-  4-  5-  6-  7-  8-  9- 

Sortida des de Terrassa, passant per St. Julià d’Altura, baixada al riu Ripoll, fins a Castellar del Vallés, on esmorzarem. Pujarem al cim del Puig de la Creu, de 668 m, i la tornada la farem pel Racó de les Sureres, el Mas Girbau, la Font de la Tartana i Matadepera.

Aquesta vegada us proposem una pedalada per l'orografia osonenca. Sortirem de l'ermita de Sant Francesc que es troba atrapada en el temps per polígons industrials, per anar direcció cap al tortuós riu Gurri. On haurem de fer alguns equilibris per la seva passera per tal de no remullar-nos. Seguirem cap a Roda de Ter per veure la seva desembocadura. I després, per pistes agrícoles, a tocar de masies i senderons, anirem albirant panoràmiques del pla d'Aiats, Serra Cabrera i a la llunyania el Montseny. En ascensió continuada s'alçarà el turó del Santuari Puig -Agut on la seva cúpula ortogonal ens captivarà. Aprofitarem per fer una aturada per voltants. Continuarem de baixada per pistes i corriols, travessant Manlleu i la seva passarel·la sobre el Ter. Finalment per paratges de la plana vigatana ens acostarem a cop de pedal al final del recorregut

Segona sortida de la temporada, aprofitarem la tardar per endinsar-nos pels boscos del Gresolet fins al Coll de Bauma, on podrem admirar la cara nord del Pedraforca en tota la seva magnitut; seguirem fins el Coll de les Bassotes, des d’on tindrem una vista del Cadinell, del vessant sud del Cadí i de la vall de Cerneres i Jossa de Cadí al cap de vall. 

Primera sortida del BiciCET de Temporada.   

La primera sortida de la temporada la farem anant als peus de Montserrat.  

Un recorregut pels cingles que tanquen la població de Gurb per l’oest, passarem per l’esglèsia de St. Joan del Galí, en direcció a Sta. Eulalia de Riuprimer, i poc abans d’arribar-hi, farem un canvi de sentit per enfilar-nos cap a l’ermita de St. Sebastià [2], on es van signar els “Pactes dels Vigatans” [4], i hi ha un monument commemoratiu, i un mirador que ens permetrà admirar la plana de Vic. Aquí podrem esmorzar. Prendrem direccional oest, cap a la casa Vella d’en Toneu, creuarem la C-25 per sota, i ens enlairarem cap a l’ermita de St. Julià Sassorba [3]. D’aquí en endavant, farem un descens tranquil, primer vers el sud i desprès cap a l’est, per tornar a Gurb, on tenim els Cotxes.

Un recorregut circular amb un fabulós paisatge panoràmic i un patrimoni arquitectònic fantàstic. Pedalarem entre les comarques del Berguedà i el Solsonès gaudint dels camins embolcallats amb el millor i més bonic vestit de primavera .Itinerari: Pla d'Abella-Sorba-Sant Feliu de Lluelles-Navès-Linyà-Pla d'Abella

Aquest cop farem un recorregut per l’Empordà amb diferents llocs d’interè: Pobles medievals (on trobarem un raconet especial on fer un cafetó). Els Clots de Sant Julià (antic jaciment arqueològic testimoni de l’explotació intensiva de pedra de de l’època ibèrica). El puig de la Font Pasquala des d’on albirarem des del massís del Montgrí a les illes Medes (el seu accés no ens deixarà indiferents). La platja del Grau seguint el rec del molí de Pals (on observarem fauna diversa i arrossars). Per acabar i celebrar que per aquestes dates just fa 10 anys es va començar la secció de bicicet (bici de temporada) farem un brindis degustant la sidra del Mooma.

Farem un recorregut per, Matadepera, la Font de la Tartana, can Torres, ermita de les Arenes, aqui pararem a esmorzar; reemprendrem la ruta vers Can Cadafalch, l’Ermita del Puig de la Creu; baixarem Cap a Castellar, i entre horts, seguirem el curs del Ripoll fins al torrent de Ribatallada, que remuntarem fins l’ermita St. Julià d’Altura; seguirem cap a Can Bonvilar, I la Torre de Mossèn Homs; ara ja enfilarem els darrers centenars de metres fins a Terrassa. Foto: Ermita del Puig de la Creu

En aquesta ruta dels dijous amb el BiciCET, anirem des de la Seu d’Egara fins al Monestir de St. Cugat del Vallès, travessant la serra de Galliners.

Enguany, farem una ruta per gaudir de la floració dels presseguers als voltants d’Aitona. Es tracta d’un recorregut circular d'uns 35 km, amb un desnivell positiu de 250 metres.Sortirem de Torre de Segre en direcció al Punt d'Informació d’Utxesa La Carpinteria, on esmorzarem amb els nostres entrepans a la zona habilitada per a tal efecte. Durant el camí, visitarem les ermites de Carrassumada i Sant Joan de Carratalà, passarem pel pantà d’Utxesa i ens endinsarem al casc antic d’Aitona.La sortida no presenta dificultats tècniques destacables i combina diversos tipus de terreny: carreteres secundàries, pistes forestals i algun corriol planer.

Motius i presentació nou calendariDes del fa un parell d’anys, hem pogut constatar que a les sortides del BiciCET, hi ha prou demanda de més sortides; hem pensat que com que molts de nosaltres som jubilats, ens permetria fer sortides un dia entre setmana.Un cop exposat a la Junta de l’Entitat, i al grup d’organització del BiciCET, vam arribar a una proposta de nou calendari, afegint una sortida els tercers dijous de cada mes, de moment fins al mes de juny.Us presentem la nova programació de sortides d’aquí al mes de juny: Mes de l'activitat Dia de l'activitat Activitat Febrer Dijous, 20 Terrassa - La Pastora Març Dissabte, 15 Aitona Dijous, 20 Terrassa - St. Cugat Abril Dijous, 10 Terrassa - Puig de la Creu Cap de setmana, 26 i 27 El Delta de l'Ebre Maig Dissabte, 10 L'Empordà Dijous, 22 Montcada - Roca d'en Toni Juny Dissabte, 7 de juny L'Alt Urgell Dijous, 19 de juny Gurb - el Pacte dels Vigatans Aquest calendari provisional, té la intencionalitat que els que fem les sortides farem propostes de nous recorreguts ajustats als desitgos dels participants, de manera que les sortides siguin més “democràtiques”. Per aquest motiu, convoquem a una reunió prèvia, tots els interesats en aquest nou projecte, el proper dimarts 4 de febrer a dos quarts de 8 al Centre, us hi esperem.

Un recorregut per zones agrícoles, ramaderes i forestals, amb tocs patrimonials romànics, i del nostre llegat de la indústria minera i tèxtil més recent.

Aquest cop sortirem en bicicleta des de casa i ens dirigirem per pistes cap al parcagrari de Sabadell fins arribar a Bellaterra per trams de via verda. Seguidament percarrils bici i zones industrials arribarem a St Cugat on trobarem una petita illa d’espaiverd coneguda com el Torrent dels Alous. Tornarem per la riera direcció Rubí, lesFonts i altre cop a Terrassa, on a l’alçada de Vallparadís, acabarem amb un bonvermut de benvinguda a la nova temporada.

Us proposem una pedalada per la història del ferrocarril a les nostres contrades del sud, un recorregut que ens portarà des de la vila d’Alcanyís a Terol, fins a Xerta a Tarragona, travessant les comarques del Baix Aragó, el Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre, pedalant per paisatges espectaculars com la Font Calda, farcits de túnels, viaductes i espais naturals protegits.Història del ferrocarril la Puebla de Híjar a Tortosa: “El ferrocarril de La Pobla d'Híjar a Tortosa” és un projecte ferroviari que va començar a veure la llum al darrer terç del segle XIX. Les obres d'aquest ferrocarril, que en un primer moment es va proposar com a objectiu arribar només fins a la localitat d'Alcanyís, es van iniciar el 1882. El 1887 les vies havien completat el fàcil tram des de la Pobla d'Híjar fins a Alcanyís, on es van instal·lar els tallers generals i el dipòsit de locomotores. Però ja des d'aquell mateix instant el desig d'emular l'Ebre, i portar els rails fins a la seva desembocadura al costat de la Ràpita, i enllaçar a Tortosa amb la línia costanera del Nord, van fer que la companyia canviés de denominació, prenent-ne una que s’ajustava més als seus objectius: “Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a la Mediterrània”. Però els fets es van imposar als desitjos, i els resultats de la companyia, dolents per descomptat, van fer que aquesta, el 1899, abandonés el negoci ferroviari. L'empresa pública “Explotació de Ferrocarrils per Estat” va assumir aquesta línia lànguida, i va prendre com a propis aquells objectius d'arribar al mar. Les obres es reprenen amb empenta, especialment durant la Dictadura de Primo de Rivera. La nefasta Guerra Civil, paradoxalment, donà el recolzament final a l'obra ja gairebé conclosa a la II República, ja que el seu traçat es va revelar com a crucial eina logística per als revoltats durant la Batalla de l'Ebre. Les seves trinxeres i terraplens, regades amb sang de tots dos bàndols, van veure estendre els carrils en clau d'urgència.Després de la contesa, legions de presos republicans van assentar aquella obra provisional, inaugurant-se l'octubre del 1939 el tram Alcanyís-Bot i, poc després, el setembre del 1941, la resta del traçat fins a Tortosa. Fruit d'aquella precipitació és l'existència d'estacions provisionals, de les quals encara se'n conserva la de la Torre del Compte. Les vies mai no van arribar a la Ràpita, tal i com s’havia previst des d’un inici (tot i que estava construïda l'esplanació). Els resultats del ferrocarril mai no van ser brillants: una dura explotació, amb un perfil molt trencat sobre terrenys escarpats i inestables, amb estacions en ubicacions remotes de les poblacions, van anar minant els balanços d'un ferrocarril l'existència del qual era qüestionada exercici rere exercici. El 1971, l'enfonsament d'un túnel va ser la providencial excusa perquè, després de dos anys amb transbordaments amb autobús, se suprimís definitivament l'explotació de tota la línia, desmantellant-se les vies 25 anys més tard.”

Aquest cop farem un recorregut per una zona de la Catalunya rural menys coneguda, la comarca del Moianès.El recorregut és fàcil, ens durà per camins rodadors, travessant rouredes i alzinars, camps de conreu i alguna granja... veurem la bauma de Fontscalents(1), el camp de vol del BCN Drone Center(2), i pararem a Collsuspina per esmorzar al restaurant Cal Forner(3). Desprès d’esmorzar, i creuar la N-141C, farem un darrer esforç per arribar-nos a l’ermita de St. Cugat de Gavadons(4) s.XII, aquest tram és per camí rural asfaltat, des d’on podrem gaudir d’una visió privilegiada de la plana d’Osona i dels Pirineus orientals, des delmirador. Ara sí, ara ja anirem de baixada; desfarem un curt tram del camí de pujada i al coll de Noalard agafarem un trencall per seguir per pista de terra... també en baixada que ens durà per la masoveria d’Armadans, fins arribar altre cop a Collsuspina que travessarem.tenció al creuar la carretera N141C. A la sortida del poble, haurem d’agafar un corriol estret, gens complicat, però que en un últim tram ens demanarà un esforç curt però intens; recuperem un camí planer i ample fins a desviar-nos un altre tram per un troç empedrat, fins a trobar el camí carener, que ens aproparà al conjunt format per l’església i la rectoria de Sta. Coloma Sasserra(5) s.XI, el roure monumental de Giol(6) i el mas del mateix nom. Reprenem el camí seguint en pla baixada fins arribar a la carretera B-1310, per carril bici protegit, arribarem a la Taiadella(7), on podem veure la capella de St. Josep, actualment coneguda com església de la Mare de Déu del Pilar; seguirem baixant també per carril bici com fins ara, fins a Castellcir. Aquí haurem de parar compte, doncs a l’alçada del Parc de la Quintana, hem de creuar la carretera per tornar a agafar una altra pista inicialment encimentada per fort pendent, i seguidament altre cop de terra fins arribar a la Casa i pont Romànic d’Esplugues(8) s.XI. Ara ja som a tocar de la fi de la pedalada, tot i així, a darrera hora encara ens té una sorpresa amagada, el Rentador de Llana del Roquer(9) s.XVI-XIX, un dels 150 millors elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. Uns centenars de metres finals, ens tornaran al lloc de la sortida. Si voleu quedar-vos a dinar, a Castellterçol hi ha bons llocs per fer-ho, i si voleu un consell, aneu a ca la Violeta, ho regenta una família encantadora i es menja de meravella. Ah! no em puc estar de dir-ho, tenen ous d’oca per a vendre que estan riquíssims! (1) (2) (3) (4) (5)    (6) (7) (8) - (9)   Notes finals, us faig a mans el menú de l’esmorzar: Aperitiu Un plat a escollir entre peus de porc a la brasa, vedella amb bolets, o calamars a la planxa. Pa, vi, gasosa i aigua. Cafè, tallat o cigaló. Preu: 15€Les cerveses i copes, van a càrrec del consumidor.  

Per cremar els excessos de les festes nadalenques hem preparat una bonica i llarga pedalada que permet descobrir la variació de paisatges i contrastos de la comarca de l'Urgell, en la que, tot i predominar el pla, en finalitzar la volta hem conclòs que és una mica més ondulada que la seva veïna, el Pla d'Urgell. Sortirem de Verdú sense temps de visitar aquesta bonica vila (ho guardem pel final), per dirigir-nos cap a Guimerà, ja a la impressionat vall del riu Corb i declarat com a bé cultural d'interès nacional, on ens deixarem portar aigües avall del riu Corb per visitar els nuclis antics i castells d'un bon grapat de poblacions curulles de pedra, patrimoni històric i també natural. Com que és impossible deturar-nos a tots els indrets d'interès, n'hem hagut de fer una tria: de Guimerà en dirigirem cap a Rocafort de Vallbona, tot passant per la peixera de Nalec, el nucli del Vilet, i els pobles de Sant Martí de Maldà (on hi recuperarem forces), Maldà i Belianes, on per entre secans i regadius mancats d'aigua girarem cap al Nord per dirigir-nos cap a Preixana. Des d'aquesta vila iniciarem el retorn cap a Verdú, punt d'inici del nostre periple i on, ara sí, podrem passejar pels seus carrers i acostar-nos a veure el seu castell i l'església de Santa Maria. És un recorregut de 44 km amb 500 m de desnivell positiu acumulat que hem classificat com a moderat, ja que a causa de la concentració de punts d'interès, caldrà portar un cert ritme al pedal.

Recorregut circular al voltant de la Garrotxa passant per la reserva natural de la Fageda d’en Jordà i la zona volcànica que l’envolta. Sortirem de Sant Esteve d’en Bas en direcció a Sant Miquel del Corb i vorejarem els Volcans de Santa Margarida i Croscat. Ruta variada on gaudirem dels diferents paisatges que ens ofereix aquesta comarca. La sortida no té dificultats tècniques destacables i combina diferents tipus de terreny: carreteres secundàries, carrils bici, pistes i camins.

Mentre rodem entre vinyes, ens endinsarem al riu de Bitlles on mitjançant passarel·les i una mica de destresa, arribarem a Sant Quintí de Mediona. Allà recuperarem forces amb un bon esmorzar. Després arribarem al “mira vinyes” de la Cadira. Un turó panoràmic penedesenc. Després resseguirem algun senderó entre boscos per acabar la ruta al punt d’inici. Una bonica ruta per començar la temporada i retrobar-nos després de les vacances estiuenques.

Recorregut circular d’uns 40 km que ressegueix part del traçat del tren que unia Girona amb Banyoles i que es coneixia popularment com el Tren Pinxo de Banyoles (1928-1956). Ruta variada durant la qual gaudirem dels diferents paisatges que ens ofereix aquesta comarca. Veurem esglésies, ponts de pedra, racons idílics i l’estrella de la sortida: l’estany de Banyoles. La sortida no té dificultats tècniques destacables i combina diferents tipus de terreny: carreteres secundàries, carrils bici, pistes i camins.

Ruta organitzada per admirar el paisatge de l’Alt Empordà voltant el Parc Natural dels Aiguamolls i els seus pobles i ermites.

Recorregut circular d’uns 40 km que ens portarà a pedalar per les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Noguera i que té el seu inici al poble de Tornabous des d'on, enmig de camps de fruiters, arribarem al poble d’Ivars d’Urgell on podrem apreciar la monumental enciclopèdia d’ocells en que l’artista local Swen Schmitz ha convertit les façanes dels pobles d’Ivars i de Vallverd, per a gaudi d’aficionats i estranys a l’ornitologia. (). L’actuació té la intenció de promoure el coneixement de les aus que habiten a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, on ens dirigim. Aquest és l’estany amb més superfície de Catalunya. L’any 2005 va ser recuperat de la dessecació que havia sofert als anys 50. Prop d’aquí hi ha el Castell del Remei, una finca agrícola amb celler que forma part de la denominació d'origen Costers del Segre, on esmorzarem al seu restaurant. Amb les forces renovades, continuarem la ruta creuant per la Sèquia Segona del Canal d’Urgell fins al poble de Penelles, conegut per organitzar el Festival de Murals i d’Art Rural, on artistes de tot el món també deixen la seva empremta a les parets i a les façanes de les seves cases. Aquest any ja preparen la 8a edició! () Sortint de Penelles seguirem per la Sèquia Primera fins al Canal Principal d’Urgell, que porta l’aigua del riu Segre, i ens desviarem cap a la serra d’Almenara per arribar al seu punt més àlgid, el Pilar d’Almenara, on hi trobarem la torre de l’antic castell (segle XI) i les restes de l’església medieval de Sant Vicenç. Al final, ja de baixada, encara creuarem pel poble de La Guàrdia, abans d’arribar novament a Tornabous, punt d’inici i final d’aquesta ruta tan rica en valors artístics i naturals.

Si bé l’època ideal per visitar l’Alta Segarra és a finals d’hivern, quan els ametllers comencen a despuntar les flors, o a la primavera, quan els camps de cereal juguen amb el vent, us proposem una pedalada pels voltants de Prats de Rei, resseguint una proposta magníficament documentada i senyalitzada pel Patronat de turisme de l’Anoia, per un dels indrets on es va viure un dels moments clau de la Guerra de Successió a casa nostra, i que mereixen una visita a qualsevol època de l’any. La Guerra de Successió, entre 1702 i 1715, va enfrontar en un conflicte bèl·lic les grans potències europees per la corona hispana. El bàndol austriacista format per Holanda, Anglaterra i l’Imperi Austríac va declarar la guerra al bàndol borbònic format per Espanya i França. Els austriacistes defensaven l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor de la monarquia hispànica mentre que els borbònics apostaven pels drets de Felip V. A la Batalla dels Prats de Rei, entre setembre i desembre de 1711 es van enfrontar les tropes del mariscal Guido von Starhemberg, uns 22.000 soldats, i les tropes borbòniques del duc de Vendôme, uns 35.000 soldats. Les tropes austriacistes es van desplegar al sud est de la vila dels Prats de Rei amb la seu de l’estat major a La Manresana, mentre que les forces borbòniques ocuparen l’espai entre Calaf i Sant Martí de Sesgueioles cobrint el front nord oest. Després de quatre mesos d’una batalla de desgast, el 20 de desembre el mariscal Starhemberg va obligar a l’exèrcit borbònic a fugir cap a Lleida (per saber-ne més). De passada, aprofitant la benignitat de temperatura que estem vivint, ens arribarem a Calaf, en dia de mercat, on comprovarem que a causa dels perniciosos efectes del canvi climàtic, les condicions que inspiraren a Apel·les Mestres a escriure la llegenda sobre aquest fred i sorollós mercat avui han canviat ostensiblement, i a on amb qui li vingui de gust farem un esmorzar de forquilla per gaudir de la denominada “cuina de mercat”.

Aquesta vegada us proposem una ruta per la Baixa Cerdanya, sortint des del poble de Queixans en direcció a Sanavastre on traspasarem el riu Segre.