Excursionisme
Trescades

Colobrers i Barraques
Ens trobem a Sabadell, al carrer Jonqueres. A l’aparcament de l’Àrea de picnic de Sant Vicenç de Jonqueres. A tocar del Parc Fluvial del Ripoll.
Seguim un trosset curt de riu avall, el travessem i anem riu amunt pel marge esquerra. Passem pel costat de les Basses de Can Català, que són llacunes de tractament natural de les aigües depurades. On hi ha plantades un grapat d’espècies vegetals, canyís, boga, jonc, en que les seves arrels actuen com a filtre de depuració natural.
A la nostra dreta i al llarg d’uns sis-cents metres, ens queda l’Horta municipal del Prat Vell, passem un pont i girem al dreta passant pel costat de Can Garriga i Can Pagès (antic restaurant), que és la porta d’entrada del Torrent de Colobrers, on hi transcorre el GR-97.
Entrarem en aquest frondós i humit torrent, que normalment porta aigua tot l’any i l’anirem travessant per diverses passeres de fusta. Arribarem a la Font de la Tosca, una surgència amb dues boques força interessant. Més amunt diverses formacions de tosca a les parets de l’esquerra anomenades Els Degotalls, que regalimen cobertes de vegetació. Després veurem un gran Foradada que travessa el cingle, feta per l’home a principis del segle XX, per desviar el curs de la riera en un gran meandre, i així alliberar terrenys anegats i dedicar-los millor a l’agricultura.
Més amunt trobem una ampla pista que ens durà fins a la font-bassa de Can Moragues, amb una alzina centenària. Antigament també utilitzada coma a safareig. I després fins a Can Moragues, masia del segle XVII, on hi ha una gran i extensa plantació intensiva d’oliva Arbequina all lloc on hi ha constància d’un antic Aeròdrom.
Seguim per pista pel GR-97 que s’ajunta després amb el GR-173, pel camí de Can Casamada, fins a un punt on la deixarem i per corriols ombrívols trobarem un grapat de barraques de vinya totes restaurades en aquest segle. Barraca d’en Salvador Juliana, d’en Josep Vidal, d’en Jordi Sola, d’en Raimon i la del Torrent de Sant Antoni o La Catedral.
Anirem altre cop a trobar la pista dels GR-173 i GR-97 i allà on se separen trobem els Forns de can Vilar dels segles XIX-XX. Aquests s’utilitzaven per fabricar material de construcció com maons, rajoles i teules per a les masies properes.
Seguirem cap al sud-est, pista avall pels plans del Canonge i amb un parell de ziga-zagues ens trobarem altra cop a la llera del Riu Ripoll. Allà hi trobem una font de mina la del Pigat i un altra un xic més avall.
Un trosset per la vora del riu amunt i el tornem a travessar per l’ampla passera de blocs de formigó fins arribar de nou al lloc de sortida.
Dimecres, 11 de juny de 2025