Maubèrme és una gran muntanya altiva i imponent al Nord de la Vall d’Aran, és un cim escarpat, solitari i elevat. Ratlla els 2900m i és el punt culminant de la serralada del Nord aranès que terme amb l’Aireja.
Farem una ascensió diferent la normal del Maubèrme, entrant en profunditat en un dels racons més salvatges del Pirineu.
Durant dos dies combinarem senderisme d’alta muntanya, terreny alpí, vivac en tenda a més de 2500m i progressió per una cresta aèria, amb passos de grimpada de II i III grau (sempre assegurats amb corda els trams necessaris).
L’objectiu no serà només arribar al cim, sinó viure tot el recorregut com una petita aventura alpina.
- Lloc de sortida: Cabana de Calhaus Bagergue (Naut Aran, Val d'Aran)
- Data: DISSABTE 26 i DIUMENGE 27 DE JUNY
- Distància: Dissabte 6km i diumenge 14 km aprox.
- Desnivell: DISSABTE + 700 m i DIUMENGE + 400mts i -1.100mts
- Temps aproximat: Dissabte aprox 3,35hores i Diumenge 6,25 hores aprox.
- Dificultat: ALTA, passos de II+ i III+.
- Indicacions: La cresta té passos fàcils i alguns expo de III grau.
- Vocals: David, Marc, Cristina, Kike i Gemma
Dissabte, 26 de setembre
La primera jornada serà una aproximació progressiva cap al cor de la muntanya. El camí ens portarà per un territori profundament marcat per la història minera d’aquest sector del Pirineu.
A mesura que guanyem alçada, anirem descobrint les restes de les antigues explotacions d’Urets: antics camins, construccions, galeries i estructures que ens recorden que en aquestes muntanyes, avui silencioses i salvatges, va haver una intensa activitat minera.
Després de poc més d’una hora i mitja de caminar arribem als peus del magnífic Lac de Montoliu. Aquest ampli estany glacial es troba encaixonat entre el Maubèrme al nord, el Tuc de Crabes a l’oest i els tucs der Òme i de Montoliu a l’est. És un bonic estany natural, que ocupa una cubeta glacial molt plana entremig de muntanyes. La imatge del Maubèrme des d’aquí és molt bonica, i es reflecteix a les plàcides i fredes aigües. El cim es dibuixa retallat, seves i desafiant.
Retrobem el GR i anem seguint el camí que planeja per sobre de l’estany de Montoliu resseguint el recorregut de l’antic ferrocarril, on trobem encara algunes rails. També creuem fins a 3 petits túnels excavats a la roca. El trajecte és pla, però alçat i suspès damunt del gran estany de Montoliu.
Arribem al Pòrt d’Urets, 2530m, on hi ha una petita cabana habilitada com a refugi que és un cucada. Tenim vistes cap a l’Arieja s’obre el gran circ de la Plagne, un enorme semicercle rocós que cau molts metes cap al nord. Al mateix coll encara queden les restes de l’antic telefèric que baixava el material de les mines cap a les poblacions franceses.
Aquí muntarem la tenda i dormirem amb unes vistes precioses en un entorn immillorable.
Una mica d’història minera:
S'extreia principalment plom i zinc en les diverses mines de l'entorn, on només es treballava a l'estiu a causa de la gran alçada, a més de 2.500 metres. De fet eren les mines més altes de tota la Val d'Aran. Les condicions eren dures, i els minaires vivien en les precàries edificacions de les quals només queden restes mig ensorrades durant gairebé tota la temporada, ja que els accessos eren difícils. Dues línies de ferrocarril unien les mines amb el Pòrt d'Urets, uns 1.000 metres més a l'oest, on un telefèric portava el material cap al poble francès.
Diumenge, 27 de setembre
Ben d’hora deixem les tendes, sacs per recollir-los al tornar.
Anirem a buscar el camí que s’apropa al coll del Maubérme per la vida normal, i nosaltres anirem a buscar la creta per enfilar-nos, fen un primer flanqueig incòmode per un tram herbat forçáadret.
Trobarem un esperó vertical que l’atacarem pel sud, ja que és menys vertical, i anirem pujant per una canaleta que està escalonada i vertical.
Seguim grimpant amb passos de II i III grau, alguns exposats i impressionants per l’alçada, i arribem a un tram de cresta que es fa caminant, i ja veiem 3 esperons desafiant, que dona un aire més dramàtic a la cavalcada aèria, però alhora atractiu. Es va fent amb passos de grimpada sempre vigilant la roca, és maca i fàcil, amb bones preses per agafar-nos. La cresta es torna amb un ambient alpí impressionant, mentre nosaltres busquem l’últim ressalt que grimpem per la dreta fent un zig zag per la faixeta herbosa, per no atacar fent un IV grau (ja veurem si allà alguns s’hi enfilen…)
Anem per la dreta pel vessant francès, fent un flanqueig que ens deixa al fil de la carena, una grimpadeta i arribant ja al cim del Maubèrme, amb vista al mont Valier, massis de la Maladeta, tuc Cabrèra… innumerables cims de la zona aranesa.
Descansem un poc, i ja engeguem la tornada pel camí normal de pujada al Maubèrme, amb una mica de grimpada, fent tartera fins al seu peu on anirem a buscar el coll per recollir el material que hem deixat al matí.
Farem la tornada passant pel llac del Montoliu i directes a la cabana de Calhaus, on procurarem haver quedat amb els 4x4 per retornar al poble, estaria rebé.
La ruta no ens deixarà indiferents ja que no s’acostuma a fer, i és delicada i aèria, però el paisatge, les intenses emocions i la gratifació encara ho seràn més. Us animeu a l’aventura?
