Presentació del llibre «La vegetació. Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac»

Us proposem un recorregut circular per la comarca del Priorat.  Des del Mas de les Moreres iniciarem la caminada seguint el curs del Riu d’Arbolí, fins el Moli del Racó, on esmorzarem.  Enllaçarem un tram del sender que ressegueix el GR7 que ens durà, després d’una pujada, al Coll de la Vall i al Coll de la Creu, des d’on s’albira el poble de Siurana i tota la Serra del Montsant.  De baixada arribarem al Pantà de Siurana que resseguirem fins a sota de la presa.  El Riu de Siurana ens acompanyarà fins el Pont Vell des d’on retornarem a la Masia de les Moreres.

Anem aquest cop al terme municipal de Sentmenat, al capdamunt de la urbanització de Can Vinyals, al carrer de La Llosa. Carretera 1415a, la de Castellar a Sentmenat, al km 30,4. Iniciem el recorregut per una antiga pista. A l’esquerra, a baix, veiem el petit pantà de Can Vinyals, el qual té dues rescloses. Només accessible pel seu vessant sud doncs, el torrent on està situat és de molt difícil accés per tot arreu. Seguim cap el nord, pista amunt, per sobre l’anomenat Torrent Mal de Can Montllor. Passem pel costat d’un antic i curiós forn doble i arribarem a l’indret de Can Montllor de Dalt o Can Montllor de la Muntanya. Passant per sobre unes antigues i grans dependències segurament dedicades a la cria i engreix de bestiar, ara abandonades. Can Montllor de Dalt és una antiga masia ja documentada l’any 1055 com "Monte Lauri" i ja el 1180, surt com Muntllor. També s’havia anomenat Mas Montllor del Racó. Presenta l'aspecte típic de les masies del segle XVII. A la paret de migdia s'hi troben finestres gòtiques, amb ornamentació d'animals antropomòrfics. Veiem un parell de construccions en runes a tocar del mas i l’era en desús abans d’entrar a la masia. Avui, no s’hi veu aparentment, cap ús agrícola o ramader. Deixem el mas per pista i en direcció nord-oest anirem per suaus pujades cap el Salt de Montllor. Passem pel costat d’una barraca de vinya adossada al marge i més endavant arribem a la Font de la Fagina i després, a la Font dels Llorers. Totes dues obrades i amb taules i bancs de fusta i de pedra per descansar. A la segona font hi ha un escrit penjat a sobre, molt esborrat, que ens explica: «Els nombrosos llorers silvestres que es poden observar aquí, són l’últim vestigi d’aquella muntanya de llorers que hi havia antigament en aquest indret i que va inspirar el topònim "Monte Lauri". Posteriorment, al llarg dels segles va anar derivant en la forma gramatical de "Muntllor" o "Montllor" com avui es coneix». Baixant per unes escales arribem, ara sí, al Salt de Montllor. Salt d’aigua, sobretot després d’haver plogut, situat al abans anomenat Torrent Mal de Can Montllor. Aquest torrent neix al Turó Gentil, un bon tros més amunt i desguassa i canvia de nom, a la Riera de Sentmenat, després mateix de la urbanització de Can Vinyals. El salt està en una cinglera calcària i ens criden l’atenció, per una banda, la verda catifa d’Herba Capil·lera que cobreix la part baixa del salt i la roca de formes capritxoses que s’ha format a sota, es tracta de travertí. La pedra tosca o travertí, es una roca porosa formada per precipitació del carbonat de calci sobre algues i plantes --sobretot molses i hepàtiques– sobre les quals l’aigua circula lentament i es pot evaporar., formant curioses formes recaragolades. Seguirem ara torrent avall, cap el sud-est, per un agradable i a voltes entretingut corriol, molts trams a tocar mateix de l’aigua, quan n’hi ha. Fins arribar altre cop a Can Montllor. Desfarem un trosset de pista que ja hem fet a primera hora i anirem a buscar un antic corriol que s’enfila sense dificultat per entremig d’un grapat d’antigues feixes, a la vora d’una barraca de vinya, fins una cruïlla de pistes anomenat Coll de Rossinyol. Ara som a la Serra Cavallera. Cap al nord-oest, La Roca del Corb i el Puig Rodó. Cap al nord, molt a la vora, a menys d’un quilòmetre, el Castell i el Salt de Guanta. En aquest punt la serra és força ajaguda  i seguirem pel seu llom, cap al sud, primer per pista i després per corriol, passant per les antigues feixes amb parets de pedra seca dedicades segurament a la vinya el segle passat. Corriol avall arribem a l’anomenat Dolmen de Serra Cavallera. El dolmen és un monument megalític pertanyent al Neolític, destinat a funcions funeràries. S'atribueix a l'Edat de Bronze Mitjà (2700 a.C.). Es tracta d’un dolmen simple, tipus cambra pirinenca amb accés frontal, orientat de nord a sud. Per a la seva construcció s’atrinxeraven les parets laterals, els costats de les quals es cobrien amb sorra formant un túmul, un pendent sobre el qual s’arrossegava la pedra de la coberta. El dolmen, que havia estat mig desplomat des del 1977, a causa d'excavacions incontrolades fetes el 1961, va estar redreçat el 2007. Diuen que potser és el dolmen més septentrional dels coneguts fins ara en el megalitisme català. Una baixadeta i ja som al cotxe.