L’Aneto, el cim més alt del Pirineu, malgrat no ser al meu entendre el més atractiu dels cims desperta l’entusiasme del muntanyencs i muntanyenques, i inclús d’aquells que no ho són tant. Potser perquè és el més alt?... Diria que sí, doncs la gent passa a 30 metres de la Punta Oliveras, germà petit de l’Aneto i malgrat la seva posició estratègica et facilita la seva visita el pobre porta dècades plantat com un pal solitari. Em recorda els germans del mig, que a voltes passen desapercebuts..
Sigui quin sigui el motiu, l’Aneto és una muntanya més, i intentarem fer el maig, amb premi especial per qui vulgui visitar la Punta Oliveras.
No és un cim difícil si el fem en època hivernal. A l’estiu ja és una altra història. La seva dificultat quan està ben nevat rau en la durada de l’ascensió, unes 6 o 7 hores, i l’arxi anomenat Pas de Mahoma. No és un pas difícil per aquelles persones acostumades a moure’s per arestes poc afilades. Potser la màxima dificultat d’aquesta pas és poder moure’s per la teranyina de cordes que el guies taràntula acostumen a muntar i saber gestionar els nervis d’aquells que no l’han fet mai i pugen 6 hores amb el “culet” encongit .
Però tranquils, la nostra experiència ens diu que per molts aquell lleó ferotge que ens imaginem es converteix en un “lindo gatito”.
Descripció de l'activitat
La pujada fins als Portillons, la baixada del Portilló fins la base de la glacera, la pròpia glacera, eterna, la pujada final des del Coll de Corones fins al cim, interminable, i finalment el descrit pas de Mahoma, son les fites que haurem d’anar superant durant aquest 6 o 7 hores d’ascensió i uns 1200 mts de desnivell.
La vista des de la finestra que forma el Portilló superior desperta emocions antagòniques. Per aquells que la veuen per primera vegada se’ls obren les vies respiratòries, el cor i per un moment el culet, doncs la visió del cim és espectacular. Per els que ja l’hem fet algunes vegades, se’t claven els ulls a la quantitat de formiguetes amunt i avall passejant per la glacera dels cull...!
Be, un cop al cim, iniciarem el descens. Com la sortida es planteja amb esquís o be amb grampons intentarem fer 2 grups, ja que per els esquiadors la baixada mes digne és per l’enorme pala quilomètrica d’Aigualluts i en canvi per els gramponaires, el millor retorn és per el mateix camí que hem pujat, per si de cas a algú se li ha fet curta la glacera.
Sigui com sigui, la idea seria arribar a la Besurta els mateixos que hem pujat i amb totes les peces en bon estat.
- Vocal:
- Xavi Busom. 669 15 02 72
- Reunió preparatòria:
- Dimecres , 13 de maig a les 20.00h
