L'Estany d'Ivars i Vila-Sana

Descripció de l'activitat

Originàriament l’estany d’Ivars i Vila-sana era una llacuna endorreica. Amb la construcció del canal d’Urgell (1861) va començar a rebre aportacions de sobrants de regs, augmentant considerablement la seva superfície i dulcificant les seves aigües. Fins a mitjans del segle XX (1951), era un element molt important per als pobles del seu voltant, on s’hi practicava la caça i la pesca. En la data que s’esmenta, es va ordenar la seva dessecació i es va convertir en una zona agrícola de regadiu on es cultivava majoritàriament blat de moro. Cap a l’any 1992 es va presentar un projecte de recuperació de l’antic estany i, finalment, es va començar a omplir el 2005 fins al seu estat actual, amb la qual cosa ha esdevingut una zona humida interior de rellevant importància dins la plana de Lleida, sobretot per a les poblacions d’aus i altres vertebrats que alberga, a destacar les cigonyes. La volta a l’estany ens permetrà observar-los en primavera, època d’activitats màxima. L'estany d'Ivars i Vila-sana és una de les zones humides d'aigua dolça més importants de Catalunya gràcies a la diversitat biològica i a la seva contribució a la conservació de moltes espècies. L'estany s'ha convertit en un petit oasi enmig dels camps de secà i regadiu de la plana d'Urgell des que l'any 2005 es va recuperar altre cop.

Aprofitarem l’explosió de la primavera en aquestes contrades, amb els camps llaurats i verds en els quals podrem observar el sistema de rec a través d’uns canals i unes comportes. Us sistema molt antic i que encara funciona. El regadiu dels Canals d’Urgell és una gran infraestructura que ha estat vital per al desenvolupament socioeconòmic de la Plana d’Urgell, i que després de més de 150 anys de funcionament, continua sent un eix vertebrador d’aquest territori. Es tracta d’un regadiu tradicional, amb un subministrament a les parcel·les sense pressió, fet que dificulta la implantació de tecnologies de reg modernes en parcel·la. Com a conseqüència, el principal sistema de reg és la inundació, caracteritzat per una baixa eficiència i un costós maneig degut a la dificultat d’automatització. S’està treballant en la seva modernització.

Tornarem al punt d’inici, al Castell del Remei. Un indret ple d’història. No només és un castell-palau del segle XIX sinó que té un celler històric, el Santuari de la Mare de Déu del Remei, escola, cases i antics edificis agrícoles. Una colònia històrica amb tots els elements.

Fitxa tècnica

• Trobada a les 8:30 al Pàrquing del Castell del Remei per començar a caminar.  Durada del trajecte en vehicle des de Terrassa: 1h i 20 min. S’enviarà enllaç pel grup de WhatsApp corresponent on organitzarem el desplaçament en vehicles particulars i assenyalarem el punt de trobada.  
• Recorregut de la sortida: 16 km molt planers
• Durada:  Unes 5 hores totals amb parades, incloent estona per esmorzar.
• Desnivell acumulat: 50 m. No hi ha desnivell.  
• Dificultat: Baixa. L’itinerari transcorre per pistes planeres molt aptes per la marxa nòrdica. Hi ha un petit tram asfaltat i per tant, recomanem portar els taps dels bastons.
• Material: Recalquem la importància de portar bastons de MN.  Cal portar esmorzar, aigua, i equipament segons meteorologia.  Calçat adequat, barret / gorra, crema solar i impermeable.  
• Es preveu la tornada als vehicles cap a les 13:30, per tornar a Terrassa.    
• Vocals: Elisenda Estany (650837088), Anna Comellas (601179424) i Tessa Marsal (609001939)
• Inscripció: a través del formulari corresponent al web del Centre Excursionista de Terrassa
• Data límit d’inscripció: diumenge 14 de març de 2026
• Places: 35