La Vocalia de Senders va néixer com a una de les sub-seccions de la Secció d'Excursionisme del Centre Excursionista de Terrassa. Com el seu nom indica, les activitats que organitzem dintre de la vocalia estan destinades, específicament, a l'excursionisme i més concretament al senderisme, els grans (G.R.) i petits (P.R.) recorreguts, a tot Catalunya, Andorra i sud de França, si s'escau. A part dels cicles de sortides de gran recorregut, que ja són un clàssic en la història de la vocalia i que fem un cop al mes, estem estudiant incloure, dins el calendari de sortides de temporada, altres recorreguts complementaris, dins la geografia catalana, que faran que tot plegat sigui més atractiu, amb més varietat de sortides, i amb possibilitat de més participació de tots els senderistes.
Temporada 2012-2013
CAMINS DE TRAMUNTANA, "DELS NYERROS ALS MAQUIS". Del Cap de Creus al Canigó per la serralada pirinenca
INTRODUCCIÓ
La passada temporada vàrem recórrer un gran camí temàtic dedicat al centenari de la nostra Entitat, el Camí dels Nyerros, un camí ple d'història inspirat en el moviment dels Nyerros, sorgit en els segles XVI i XVII; i avui, en petits cercles de gent de muntanya del Ripollès i el Vallespir es comenta de la presència d'alguns nyerros en els temps actuals: hom assegura haver vist els darrers nyerros en un capvespre d'estiu, tot assaborint unes fresques "birres" prop de Nyer, concretament al veí poble d'Olette...
Enguany, hem trescat pel sud de Catalunya, des del refugi del Caro al santuari de Pinós, completant el GR 171, tot fent un petit parèntesi entre el Camí dels Nyerros i la gran ruta temàtica que hem dissenyat per a les dues properes temporades de senders, i que hem batejat com a "Camins de Tramuntana, dels nyerros als maquis". Un itinerari fascinant, per senders poc fressats i indrets del tot sorprenents, inspirat en sòlides fonamentacions històriques. Des del mar a la muntanya, aquest traçat segueix fidelment els camins transfronterers que empraven els Maquis, aquells que lluitaren contra el règim franquista.
Així doncs, el proper mes de setembre engegarem aquest gran itinerari temàtic sobre el moviment dels maquis, aquell grup de guerrillers republicans que, exiliats a la França ocupada pels nazis, lluitaren primer a les ordres de la resistència francesa fins a l'alliberament de París i que després, durant les dècades dels anys 40 i 50 del segle passat, portaren a terme innumerables accions de sabotatge al règim franquista, qui s'encarregà de silenciar aquestes accions en una època en que la població estava més ocupada en sobreviure per les dificultats de la postguerra, tant civil com mundial, que no pas en preocupar-se per les accions d'aquest moviment d'alliberament nacional.
UN BREU REPÀS A LA MEMÒRIA HISTÒRICA
La major operació militar d'aquest grup guerriller, i la que tingué més transcendència, fou l'anomenada "Reconquesta d'Espanya" portada a terme l'octubre de 1944 i on uns 3000 maquis s'infiltraren a la Vall d'Aran amb la idea d'aconseguir un aixecament popular i enderrocar el general Franco amb el suport d'una part de l'exèrcit espanyol i dels aliats, però aquests estaven massa enfeinats amb els nazis i l'alliberació d'Europa, i a l'hora de la veritat no passà res de tot això, i els guerrillers foren durament reprimits per les forces franquistes, uns 45000 homes lleials al general Franco.
Aquesta acció, però, portà a obsessionar el règim franquista en blindar la frontera pirinenca entre Espanya i França amb l'anomenada Línia P, nom que feia referència a la línia d'Organització Defensiva del Pirineu, o a la línia de Primera Resistència. El règim franquista s'havia obstinat a crear una línia de defensa semblant a la famosa Línia Maginot a França, la Línia Siegfried a Alemanya, o la Línia Alpina a Itàlia. Així, doncs, amb una mà d'obra composta per presoners republicans es crearen tota una sèrie de búnquers per a artilleria lleugera, i nius de metralladores en zones estratègiques en els passos pirinencs, que avui dia encara hi són, però que en tractar-se de fortificacions camuflades i soterrades, algunes costen de veure i de trobar. Aquesta tendència es veié reforçada per l'aïllament internacional decretat per l'ONU envers l'Estat Espanyol el març de 1946, el qual provocà el tancament de fronteres fins el 1948, i una activa movilització militar a la frontera dels Pirineus per escometre una invasió que el règim franquista considerava imminent.
A Catalunya, les tres figures més representatives d'aquest moviment maquis foren en Marcel·lí Massana, àlies "Panxo"; en Ramon Vila Capdevila, àlies "Caracremada" i en Francesc Sabaté, àlies "Quico", que utilitzaren els Pirineus com a terreny de pas i de proveïment.
Marcel·lí Massana, conegut pel "Pancho" dins del maquis, plantà cara al règim franquista durant sis anys. L’escamot de Massana, comptava amb més de 50 bases a masies, pobles i ciutats on els acollien i donaven suport. Al mateix temps rebia informació de militants anarcosindicalistes que arriscaven la seva vida anant als bars sovintejats per la Guàrdia Civil. Gràcies a la seva mobilitat, Massana fou un ésser totalment ilocalizable. Els passos de muntanya fronterers que feien servir els grups de Massana, per a entrar clandestinament a Catalunya, eren quatre: el primer, de Boan, prop d'Aix Els-Thermes, prop d’Andorra, entrant pel poble d’El Serrat, després de set hores de marxa. El segon pas consistia a fer el mateix trajecte fins El Serrat, i d’allà a Aixirivell, poble andorrà prop de la frontera, des d’on baixaven prop de la Seu, per a dirigir-se cap a la Serra del Cadí. El tercer pas el feien amb cotxe des de Tarascon a Aix-els Thermes o Font Romeu, i caminaven fins el poble d’Osseja. I en el quart pas, feien el mateix trajecte anterior fins a la collada de Sant Salvador i travessaven la frontera, per a anar a parar a La Molina.
Ramon Vila Capdevila, conegut com "Caracremada", i anomenat també "Passos Llargs", guerriller antifranquista, forjat en la lluita anarcosindicalista durant la II República, fou un heroi de la resistència francesa contra el nazisme i l'últim maqui que plantà cara al franquisme. El seu valor, atreviment i coneixement del medi geogràfic li permeteren una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim, fins que caigué abatut per les bales de la guàrdia civil.
Francesc Sabaté i Llopart, conegut com el "Quico", fou militant anarquista vinculat des del 1931 als sectors d'acció o "grups específics" del moviment llibertari; combaté durant la guerra de 1936-39 i, un cop finalitzada, s'exilià a França. El 1943 tornà clandestinament i inicià la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim i mític exponent de la guerrilla urbana antifranquista. Després d'un parèntesi a França (1949-1955), reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, acabà sent assetjat per la guàrdia civil i assassinat per Abel Rocha, membre del sometent.
Des de 1998 s’organitzen tot un seguit d’actes en homenatge als maquis, els guerrillers antifranquistes que després de la guerra civil espanyola continuaren la lluita contra el règim, atemptant contra les seves infraestructures i interessos econòmics. La història oficial de l’actual "democràcia" els ha condemnat a l’oblit (especialment als maquis llibertaris i anarquistes), de la mateixa manera com el règim de llavors els catalogà de vàndals terroristes. Volem mantenir viva la memòria d’aquells lluitadors per la llibertat.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Així doncs, per a les dues properes temporades, des de la Vocalia de Senders us animem a que vingueu a descobrir els “Camins de Tamuntana”. Acompanyeu-nos a recórrer els camins transfronterers que empraven els maquis, seguint fins al Ripollès alguns dels enclaus importants de la Línia P, com eren el Port de la Selva, el Coll de Banyuls, La Jonquera, Capmany, la vall del riu Muga, el Bassegoda o la regió de Camprodon. Hem dissenyat un traçat per senders poc fressats i llogarets del tot sorprenents en un llarg itinerari que iniciarem al Cap de Creus, a tocar del mar, i acabarem al cim de la Pica del Canigó, a trenc d'alba, per poder contemplar la sortida de l'astre rei sobre la mediterrània i les terres catalanes.
Recorrerem l'Empordà, la serralada de l'Albera, la serralada de les Salines i el Roc de Frausa, la serra Sentinella, la vall del riu Muga, el Bassegoda i Sant Llorenç de Cerdans, l'Alta Garrotxa i el Ripollès, per acabar al sostre del Vallespir. Seran jornades dures per terreny muntanyós, però amb paisatges increïbles que ens faran oblidar els moments de dificultats actuals i gaudir d'uns indrets que de ben segur us sorprendran, i que hem cercat amb molta cura per fer un gran itinerari temàtic. Veniu a descobrir els "Camins de Tramuntana" i fruireu dels amagats i solitaris paratges que utilizaven els maquis en els seus trajectes transfronterers.
Primera part del recorregut: Cap de Creus-Sant Llorenç de Cerdans
QUÈ SÓN ELS CAMINS DE TRAMUNTANA?
Llum, camí, carenes, arbres, matolls, cims i colls, fonts i còrrecs, refugis i cantines, santuaris, fondes, pobles i veïnats, esglesioles i monestirs, torres i castells, suros i roures, aurons i faigs, algun bedoll i algun avet, boires i clarors, panoràmiques amb vistes increïbles i racons meravellosos, dolmens i menhirs, de vent i de pluja, de calor i de fredor, de cingles i crestes, de platges i penya-segats, de contes i llegendes, d’engorjats i salts d’aigua, de trofeus i victòries, de la línia Pérez i les torres de guaita, de mollons i de fites, de rocs i penyals, de bardisses d’herba, de basses i tolls, de coves i balmes, de forns i de barraques, alguna placa i molts records, ermites i ruïnes, de calma i quietud, de capvespres i matinades, de cel serè i de núvols, de pous de neu i de gel, d’història i d’històries, caminar, arribar... Tot això i molt més són els "Camins de Tramuntana".
Sortirem de la Mediterrània i arribarem a la pica del Canigó. Pel camí trobareu tot un univers de sensacions, vivències i experiències, dies que us ompliran de joia. Tot un món per descobrir, a cada pas una trobada amb la història, a cada revolt un paisatge meravellós, a cada moment un tros de país amagat. Tot el camí és bellament emmarcat, d’una banda el Canigó, de l’altra, el mar. Entre el mar i la muntanya -el pastor i la sirena-, entre el cel i la plana. Voltar, pujar, carenar, tot fent camí.
Resseguirem els corriols dels pastors, trabucaires, traginers, maquis, exèrcits que envaïen i exèrcits que fugien, dels exiliats i els contrabandistes, els trobadors i els bosquetans, els pagesos, els ramaders, els paletes, els fusters i els artesans. Tots a peu o a cavall, molt de pressa o ben a poc a poc, seguirem la petjada dels que ens han precedit. Quedareu meravellats d’aquest tros de país..... Feu-vos-el vostre. I quan torneu, si voleu explicar-ho, feu-ho a cau d’orella, ben fluixet, no fos cas que les vostres explicacions trenquessin la quietud...
Tema musical dels “Camins de Tramuntana”
Totes les produccions importants que s’apreciïn (pel·lícules, esdeveniments, projectes...) normalment tenen un tema musical com a teló de fons, o com a himne. Qui ha dit que els “Camins de Tramuntana” no poden tenir música de fons? Doncs si, la tenen. Hem buscat un tema musical que ens acompanyarà en aquesta nova aventura: “La República de la Tramuntana”, una preciosa cançó d'en Dani Carbonell, Macaco, inclosa en el seu darrer disc d'estudi "El murmullo del fuego" i on evoca els seus records a Cadaqués i l'Empordà, al Cap de Creus, al vent de Tramuntana i al seu paisatge. Una bonica cançó en total consonància amb els “Camins de Tramuntana”, i per això l'hem escollida com a tema musical d'aquest gran itinerari temàtic:
"De l'arrel de sempre on s'enlaire el ventre, on l'ànima i el cos volen farcits perquè no bufa mai un sospir disminuït. Pel camí del pastor i la sirena neix la volàtil revetlla. Festa de bojos, loquaç germana. Pels que són d'aquí i d'allà, del mar i la muntanya. Per tots els que vulguin ser benvinguts, per tots els que vulguin ser tocats, els presento la república de la tramuntana. Eh, tocats, eh, tocats per la república de la tramuntana. Bufant el fum, blau encanteri al meu damunt. Pel camí dels cavalls només corren brosses el seu perfum. Encen el teu llum, no m'importa si ets aprop o lluny, s'hora baixa volaré amb la tramuntana. Per tots els que vulguin ser volats, per tots els que vulguin ser tocats, els presento la república de la tramuntana. Eh, tocats, eh, tocats per la república de la tramuntana."
En Dani detalla que el nom de la cançó "La República de la Tramuntana" prové del seu amor per les terres d'on és característic aquest vent, el vent de Tramuntana: "La idea va aparèixer fruit d'unes samarretes que un grup de joves de Cadaqués venien amb l'estampa de "Tramuntana Republic". D'allà va sorgir la tonada i la resta de la cançó". Daniel nega que les seves cançons puguin tenir qualsevol tipus de relació amb la política. Tot i això, creu haver fet difusió de la seva terra mitjançant els seus temes musicals.
PROGRAMA DE LA TEMPORADA
Aquest gran itinerari dels “Camins de Tramuntana” l'hem hagut de dividir en dos grans blocs, dues temporades, degut a la seva llargària i per la importància de fer-lo tot sencer. La primera temporada (2012 - 2013), que començarem al setembre, consta de deu etapes, des del Cap de Creus fins a Sant Llorenç de Cerdans. La segona part del camí (2013 - 2014) arrencarà des de Sant Llorenç de Cerdans i després de dotze etapes més ens plantarem al cim del Canigó.
La primera part, com hem dit, consta de deu etapes amb un recorregut total de 218 quilòmetres, amb un desnivell acumulat positiu de 10.700 metres i un desnivell acumulat negatiu de 10.100 metres, aproximadament. Tot seguit us oferim el calendari actualitzat de les etapes que tenim previst per aquesta nova temporada, després d'ajornar la segona etapa al 18 de novembre i reajustar les dades de la resta d'etapes.
NORMES DE L’ORGANITZACIÓ
1.- Els desplaçaments es faran en autocar, amb places limitades. Les inscripcions per poder obtenir el tiquet de l'autocar es podran fer a la Secretaria del Centre de 6 a 9 del vespre, o bé a través del web del Centre mitjançant tarjeta de crèdit, i es tancaran el dimecres abans de cada sortida. No s'admetran inscripcions per telèfon ni sense l'abonament corresponent. L'organització es reserva el dret de tancar la inscripció abans de la data prevista en el cas d'exhaurir-se les places de l'autocar.
2.- Optativament, els qui s'hi inscriguin podran facilitar un telèfon de contacte, preferentment de mòbil.
3.- Un cop completada la llista d'inscripció, amb el nombre de places que s'hagi acordat, es podrà continuar amb una llista d'espera numerada. Aquesta llista d’espera podrà significar un segon autocar, o bé servir per completar la primera llista en el cas que algunes persones cancel·lin la seva inscripció. Els qui s’apuntin en aquesta llista d’espera, hauran de deixar, obligatòriament, un telèfon de contacte.
4.- A partir de l'horari de tancament de secretaria el divendres anterior a la sortida, no es podrà retornar l'abonament de la inscripció en el cas que algun inscrit comuniqui la seva absència, amb l'excepció del cas en què hi hagi una llista d'espera i es puguin reomplir les places de l'autocar.
5.- Totes les sortides, que són obertes a tothom, tindran lloc des de la Rambla d'Ègara, davant els ferrocarrils de la Generalitat, i seran de tot el dia.
6.- Es recomana portar roba i calçat adequats, així com l'avituallament necessari per a l'esmorzar i el dinar. També es recomana estar en possessió de la llicència de la FEEC.
7.- L'organització no es farà responsable de qualsevol accident o dany que es pugui produir, però sempre vetllarà per tal d'evitar-los.
8.- Tanmateix, l'organització podrà alterar, modificar o improvisar qualsevol aspecte relacionat amb el programa de sortides. Qualsevol cas imprevist serà resolt pels vocals de la sortida.
9.- Les sortides que no es puguin fer a la data prevista, com a conseqüència del mal temps o altres motius, i hagin de ser posposades, quedaran automàticament ajornades al cap de setmana següent disponible.
10.- Es prega respectar el medi ambient, així com el pas de caminada: no és permès avançar els guies
Més informació al Blog de Vocalia de Senders
www.vocaliadesenders.blogspot.com
