Dissabte 30 de juny i diumenge i dilluns 1 i 2 de juliol
Aprofitant el llarg cap de setmana de la Festa Major de la nostra ciutat, us proposo una sortida als Pirineus Centrals, a la regió de la vall de Louron, en els denominats Pirineus de les Nestes, com ens descriu el gran pirineista francès Louis Audoubert en el seu llibre de la gran travessa dels Pirineus: “Als Pirineus de Luchon, de Louron i de l’Aure, dels rius en diuen nestes, i més a l’oest els grans corrents d’aigua que vénen de les muntanyes són anomenats gaves”.
La turística vall de Louron té els seus atractius principals en el bonic estany de Génos-Loudenvielle, en la seva petita, però interessant estació d’esquí i en les carreteres que donen accés a la vall pels colls de Peyresourde i d’Azet, on any rere any els corredors del Tour de France es juguen el dret al podi en els Camps Elisis de París. En canvi, els altius cims de més de 3.000 metres que encerclen aquesta vall, resten poc freqüentats per aquesta vessant nord. Les llargues aproximacions i els grans desnivells a superar, allunyen a totes les legions de col·leccionistes de cims pirinencs de més de 3.000 metres cap a vessants menys feréstegues.
Així doncs, per aquest llarg cap de setmana us proposo anar a ascendir el Pic Gourdon, un 3.000 d’aquells de col·leccionistes que acostumen a assolir per la vall d’Astau i el refugi d’Espingo, en una ascensió bastant més directe, oblidant-se de la bellesa que ens ofereix la mateixa ascensió, seguint primer les boniques Gorges de Clarabide des de Pont du Prat, a la capçalera de la vall de Louron i després la formidable coma lacustre dels Gourgs Blancs.
Fins a finals del segle XIX l’accés a La Soula per les gorges era impracticable, però arrel de la construcció de les centrals hidroelèctriques tot aprofitant els forts desnivells de la zona, s’hi obrí un camí entre els anys 1891 i 1894 i es construí la presa de Caillauas. Actualment el camí de les gorges és còmode i segur, tallat entre les parets que conformen les gorges i protegit en els punts més vertiginosos amb baranes. Tanmateix, fins el refugi de la Soula el camí està farcit de plafons informatius sobre la història de la construcció de les galeries subterrànies i dels tres telefèrics actuals, així com aspectes de l’entorn natural. Arribats al refugi hi farem nit i de bon matí encetarem la superació del llarg desnivell, primer en fort ascens fins a la presa de Caillauas i després més pausadament per la coma de Gourgs Blancs, d’una bellesa insospitada, fins assolir el coll de Gorgs Blancs, punt des d’on seguint una fàcil carena vers llevant ens plantarem al solitari cim del Pic Gourdon, sota l’imponent presència del Pic dels Gourgs Blancs a ponent i el concorregut Pic dels Spijeoles a llevant. Descendirem pel mateix itinerari de l’ascensió per tornar a gaudir de l’encant de l’alta coma dels Gours Blancs que de ben segur us sorprendrà.
